{"id":13499,"date":"2019-04-08T10:47:57","date_gmt":"2019-04-08T08:47:57","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/?p=13499"},"modified":"2019-04-26T20:19:20","modified_gmt":"2019-04-26T18:19:20","slug":"trics13_sbejar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/dinamitzacio\/trics\/trics13_sbejar\/","title":{"rendered":"Me Too"},"content":{"rendered":"

\"SoniaT\u00edtol:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/em><\/span><\/strong>Me Too<\/strong>
\nAutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong> Sonia B\u00e9jar Gonz\u00e1lez<\/strong>
\nTutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Eugeni Just
\nModalitat:\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Humanitats i Ci\u00e8ncies Socials
\n\u00c0rea:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Hist\u00f2ria
\nCentre:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>C Puigcerver
\nLocalitat:\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Reus<\/p>\n

Objectius:<\/strong><\/h6>\n
    \n
  1. Aclarir el concepte de \u201cg\u00e8nere\u201d<\/li>\n
  2. Entendre d\u2019on ve la situaci\u00f3 masclista que encara perdura avui dia<\/li>\n
  3. Saber quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta situaci\u00f3<\/li>\n
  4. Entendre com se\u2019ns ha educat perqu\u00e8 aix\u00f2 succeeixi<\/li>\n<\/ol>\n
    Hip\u00f2tesi:<\/strong><\/h6>\n

    Sincerament, crec que tot i haver millorat la situaci\u00f3 masclista a la qual estem sotmeses hist\u00f2ricament de manera global i sistem\u00e0tica, encara queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer i, per desgr\u00e0cia, tant els mitjans de comunicaci\u00f3 com l\u2019educaci\u00f3 i el dia a dia vessen masclisme per totes bandes. Vull saber de quina millora estem parlant<\/p>\n

    El proc\u00e9s:<\/strong><\/h6>\n

    Primer de tot vaig comen\u00e7ar a indagar sobre els g\u00e8neres: volia donar resposta a la pregunta \u201cqu\u00e8 \u00e9s ser dona?\u201d. Un cop vaig aclarir aquest concepte entorn el qual gira tot el treball, vaig voler trobar l\u2019origen (si m\u00e9s no una hip\u00f2tesi). Per realitzar ambdues tasques la meva font principal van ser m\u00faltiples llibres sobre g\u00e8neres i cultura, recolzant-me tamb\u00e9 en pel\u00b7l\u00edcules, documentals, p\u00e0gines web i xerrades. En el moment que vaig tenir llest qu\u00e8 era all\u00f2 del qu\u00e8 parlava (els g\u00e8neres) i d\u2019on venia la seva jerarquitzaci\u00f3, va comen\u00e7ar, personalment, la part m\u00e9s dura del treball. Mentre recopilava anuncis, llibres i material masclista en general m\u2019adonava que, per molt que hem millorat i avan\u00e7at, encara fem moltes coses malament, per\u00f2 el que realment em va trasbalsar van ser les entrevistes. Un total de 25 testimonis realment esgarrifosos que em posaven els p\u00e8ls de punta cont\u00ednuament. Finalment, vaig culminar el treball amb el t\u00edtol \u201cMe too\u201d, que \u00e9s en ell mateix milions de testimonis concentrats en dues paraules.<\/p>\n

    Conclusions:<\/strong><\/h6>\n

    Un cop finalitzat el treball, sento que he aconseguit els meus objectius. Per una part, he trobat resposta a com hem arribat a aquesta situaci\u00f3, o almenys una hip\u00f2tesi, i tot encaixa millor en la meva ment. He tornat a fer el que quedava plasmat a la introducci\u00f3, obrir portes i calaixos empolsegats per trobar i entendre informaci\u00f3 que avui dia molta gent es nega a llegir i a recon\u00e8ixer la seva exist\u00e8ncia. M\u2019he adonat que aquest tema data de m\u00e9s enrere del que pensava, que fa centenars anys ja s\u2019al\u00e7aven veus parlant de g\u00e8neres i sexes i donant explicacions al perqu\u00e8 aquests s\u2019han jerarquitzat, en temps en els quals la situaci\u00f3 era molt pitjor que avui dia. M\u2019he sentit recolzada, he pogut comprovar que no es cosa meva o d\u2019unes quantes persones a trav\u00e9s de xarxes socials, que aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s real que l\u2019oxigen que respiro i no m\u2019he tornat boja. Constantment parlo i debato sobre aquests aspectes, i en sentir segons quines coses tantes vegades, em parava a pensar com podia estar donant-se aquella conversa. Com pod\u00edem dues persones d\u2019edat semblant, residents al mateix pa\u00eds, pensar tant diferent? Com era possible escoltar tantes vegades que el patriarcat no existeix ni va existir, l\u2019insult feminazi, l\u2019esment de l\u2019hembrisme, que les den\u00fancies falses s\u00f3n un 80%, que homes i dones som iguals i aix\u00f2 de la desigualtat ens ho hem inventat, que el feminisme \u00e9s una moda, que si no vaig depilada soc fastigosa, que si em peguen alguna cosa haur\u00e9 fet, que si porto faldilla i em toquen sense el meu consentiment m\u2019ho estava buscant, que si porto aix\u00f2 o all\u00f2, bec o vaig sola de nit no em queixi despr\u00e9s…
    \nNo entenia com alg\u00fa podia pensar aix\u00ed. \u00c9s clar que sabia, en realitat, que aix\u00f2 era fruit de l\u2019educaci\u00f3, per\u00f2 com ens han educat per arribar a aquest punt? De quina manera estaven (i estan) fetes les coses perqu\u00e8 alg\u00fa recolzi idees que es basen en anul\u00b7lar drets? Des d\u2019un principi vaig voler realitzar la l\u00ednia temporal d\u2019anuncis tot i que, abans de fer-la, ja sabia que la publicitat masclista no era quelcom del passat. Sabia que en el moment que comenc\u00e9s a recopilar imatges i v\u00eddeos ompliria carpetes i carpetes al meu escriptori i hauria d\u2019escollir-ne nom\u00e9s uns quants, perqu\u00e8 me\u2019n sobrarien. Sabia que aquests missatges es transmetien de totes les formes possibles, m\u00e9s i menys subtilment.
    \nRecordo que, un mat\u00ed, fent-me l\u2019esmorzar, vaig obrir una llauna de pat\u00e9 de la coneguda marca La Piara i vaig llegir el cartr\u00f3 on es trobava, aix\u00ed per casualitat. Ben gran, posava \u201cConvertir\u00e1s el bocadillo de tu hijo en un… \u00a1Gracias mam\u00e1!\u201d, i el gr\u00e0cies mare m\u00e9s gran que la frase anterior. Sembla una estupidesa, per\u00f2 t\u2019hi pares a pensar i dius… Per qu\u00e8 gr\u00e0cies mare? Amb cors i en maj\u00fascules. El pare no pot fer-li l\u2019entrep\u00e0 al fill? O el mateix nen, si descartem que \u00e9s massa petit, no se\u2019l pot fer? Si s\u2019utilitza el mascul\u00ed per parlar en general i englobar-ho tot, el femen\u00ed incl\u00f2s, per qu\u00e8 quan es parla de cuinar o cuidar els nens, ja no l\u2019emprem i ho fem en femen\u00ed? Per qu\u00e8 sempre es relacionen aquestes tasques amb la dona, la mare? S\u00f3n petites coses que ning\u00fa es para a mirar, ni jo s\u00e9 per qu\u00e8 ho vaig llegir, per\u00f2 all\u00e0 ho posa. De manera inconscient ho veus, perqu\u00e8 all\u00e0 ho han escrit i per alguna ra\u00f3, perqu\u00e8 ho miris. Per\u00f2 tot i aix\u00ed, tot i l\u2019enorme quantitat d\u2019anuncis que vaig recopilar i que he vist al llarg de la meva vida, tamb\u00e9 vaig trobar-ne de bons. Em va semblar genial veure per la televisi\u00f3 el de la tracta, la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i la sexual. Per televisi\u00f3, ja que molts no s\u2019emeten i queden oblidats en un Tweet o una publicaci\u00f3 de Facebook o Instagram, com el meravell\u00f3s espot felicitant el Nadal de l\u2019Itziar Castro a mans de Fox. Tamb\u00e9 m\u2019he trobat amb molts curtmetratges, com ara Ahora o nunca (2017) de l\u2019Alicia Rodenas S\u00e1nchez i Ro de la Fuente, The order of things (2010) o Majorit\u00e9 Opprim\u00e9e (2010) de l\u2019El\u00e9onore Pourriat, que tracten la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i la situaci\u00f3 en la que viu la dona en general. Per tant, tot i comprovar que avui dia el masclisme segueix escolant-se en la publicitat i la majoria de mitjans de comunicaci\u00f3, em reconforta saber tamb\u00e9 que s\u2019estan produint canvis, que s\u2019ha iniciat la rebel\u00b7li\u00f3 i no s\u2019aturar\u00e0. Tamb\u00e9 he complert el meu objectiu amb la realitzaci\u00f3 de les entrevistes, doncs he aconseguit donar llum a experi\u00e8ncies que encara no l\u2019havien vist mai, he aconseguit transmetre de manera directa i real la situaci\u00f3 en la que vivim. No \u00e9s teoria extreta de llibres o Internet, s\u00f3n viv\u00e8ncies que posen els p\u00e8ls de punta i t\u2019omplen de r\u00e0bia, impot\u00e8ncia i por. Dol que persones molt properes un dia et parlin per dir-te que volen participar en el teu treball de recerca i t\u2019expliquin coses que no t\u2019hauries imaginat, perqu\u00e8 pensaves que ja coneixies aquella persona i resulta que est\u00e0 lluitant per superar coses que tu no sabies que existien. Dol que, sense importar la proced\u00e8ncia o l\u2019edat, t\u2019expliquin el mateix, que totes tinguin les mateixes pautes com a base. Dol saber que moltes d\u2019elles ho han patit i no ho diuen per por, per vergonya, perqu\u00e8 els han fet pensar que \u00e9s culpa seva. Dol mirar-la als ulls i que et digui \u201cno, no em van creure\u201d. I si dol sentir-ho, destrueix viure-ho. Aix\u00ed que s\u00ed, he aconseguit el que volia. He aconseguit que moltes em diguin que no ho havien explicat mai per\u00f2 s\u2019han sentit segures per fer-ho ara. Per\u00f2 tamb\u00e9 he vist com la majoria em demanaven que no ho expliqu\u00e9s a ning\u00fa, que parl\u00e9ssim en un lloc apartat, que esborr\u00e9s l\u2019arxiu d\u2019\u00e0udio despr\u00e9s de transcriure l\u2019entrevista, que en cap moment aparegu\u00e9s cap nom. La por ha de canviar de b\u00e0ndol. La por l\u2019ha de tenir qui fereix, vexa i destrueix, no qui pateix. Sobre la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, he de dir que m\u2019ha resultat molt complicat classificar tots els tipus. En termes generals sembla f\u00e0cil d\u2019entendre, buscant per Google trobes set o vuit tipus i prou. Per\u00f2 la confusi\u00f3 va arribar en veure que depenent de com es miri, legalment, \u00e8ticament o l\u00f2gicament, el que s\u2019ent\u00e9n per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere canvia. He vist que aquest tema (en general) es torna m\u00e9s dif\u00edcil a mesura que aprofundeixes en ell i la gent en parla com si fos el m\u00e9s simple i senzill del m\u00f3n. Tamb\u00e9 trobo que l\u2019apartat de la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica aporta dades que ajuden a entendre el perqu\u00e8 de moltes coses. I per evitar confusions o males interpretacions, destaco que cal entendre el concepte de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, el perqu\u00e8 del seu nom i el seu motiu. Qualsevol persona pot ser violenta, independentment del seu sexe, g\u00e8nere, \u00e8tnia, classe, orientaci\u00f3 sexual… El que s\u2019ha d\u2019entendre \u00e9s que, partint d\u2019aquesta predisposici\u00f3 individual a la viol\u00e8ncia, el sistema ens educa en aquest cas segons el g\u00e8nere per desenvolupar-la o no i per dirigir-la a alg\u00fa en q\u00fcesti\u00f3. I \u00e9s clar que per molta societat i sistema que existeixin, per molt que s\u2019ensenyi les dones a ser tranquil\u00b7les, callades i submises i els homes a ser qui sotmet, qui decideix i qui exerceix poder, hi haur\u00e0 dones violentes i homes tranquils, aix\u00f2 no ho nega ning\u00fa. I tamb\u00e9 \u00e9s obvi que tant dones com homes agredeixen a altres homes o dones, tampoc es pret\u00e9n desmentir aix\u00f2 amb el concepte de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. El que es busca \u00e9s donar a entendre que, segons qui exerceix la viol\u00e8ncia i a qui, gr\u00e0cies al sistema que mou els fils a tot arreu, el motiu \u00e9s diferent. Per exemple, quan una persona heterosexual agredeix una persona del col\u00b7lectiu LGTB nom\u00e9s perqu\u00e8 pertany a aquest, entenem que parlem de viol\u00e8ncia lgtb\u00f2foba. Perqu\u00e8 tan un feminicidi, el bullying, un acte hom\u00f2fob o un de racista pertanyen al mateix grup, a la viol\u00e8ncia, per\u00f2 es distingeixen els uns dels altres perqu\u00e8 el motiu, l\u2019origen de l\u2019agressi\u00f3, \u00e9s diferent en cadascun d\u2019ells. Per qu\u00e8 l\u2019agressi\u00f3 en base a l\u2019orientaci\u00f3 sexual es dona sistem\u00e0ticament de persones cisheterosexual a persones homosexuals, bisexuals o trans? Perqu\u00e8 el sistema ensenya que el normal i correcte \u00e9s ser cishetero, i quan alg\u00fa no ho \u00e9s, aquelles persones predisposades a \u00e9sser violentes ataquen a qui es surt de l\u2019establert, perqu\u00e8 senten que la seva condici\u00f3 \u00e9s millor i superior a la de l\u2019altra persona. I aix\u00f2 no implica en cap moment que alg\u00fa del col\u00b7lectiu LGTB estigui exempt de cometre agressions. El que implica \u00e9s que, si una persona bisexual agredeix a una heterosexual, la ra\u00f3 no \u00e9s l\u2019heterosexualitat, doncs cap sistema ensenya que aquesta orientaci\u00f3 sigui pitjor que l\u2019altra, sin\u00f3 tot el contrari, i el mateix succeeix amb homes i dones. La difer\u00e8ncia entre la viol\u00e8ncia que s’exerceix d’homes a dones i la que s’exerceix en altres direccions o amb altres subjectes \u00e9s que, quan l’executor \u00e9s un home i la destinat\u00e0ria una dona, aquest actua dins un marc social de supremacia que amaga el seu ab\u00fas com una condici\u00f3 normal dins el seu g\u00e8nere. Si no s\u2019accepta l\u2019exist\u00e8ncia de la viol\u00e8ncia dirigida de manera concreta i sistem\u00e0tica a certs col\u00b7lectius, com ara les dones, \u00e9s perqu\u00e8 negar-la sost\u00e9 els privilegis de qui l\u2019exerceix.
    \nEl feminisme nom\u00e9s busca l\u2019apoderament de la dona per aconseguir la igualtat. Si la societat ha donat deu caramels als homes i cinc a les dones, el feminisme busca donar cinc a la dona perqu\u00e8 tothom en tingui deu. No es vol treure caramels a ning\u00fa ni atribuir les culpes d\u2019aquest repartiment desigual als homes com a subjectes concrets. Ning\u00fa perd si les coses milloren. I \u00e9s clar que tothom pateix riscos i l\u2019ideal potser s\u2019aconseguiria si tothom en tingu\u00e9s cinquanta, per\u00f2 aix\u00f2 no treu que per arribar a aquesta xifra a algunes persones els falta m\u00e9s que a d\u2019altres. Ja sigui pel seu g\u00e8nere, per la seva orientaci\u00f3 sexual, per l\u2019\u00e8tnia, la classe… Vivim en un m\u00f3n jerarquitzat i cridar que hi ha col\u00b7lectius discriminats no significa que els que no ho estan (sistem\u00e0ticament) es trobin exempts de patir. El feminisme no \u00e9s una moda, ni una invenci\u00f3, ni una ideologia que promou l\u2019odi envers l\u2019home, com he sentit tantes vegades.
    \nD\u2019altra banda, del proc\u00e9s de la seva realitzaci\u00f3 he apr\u00e8s m\u00faltiples coses. Vaig comen\u00e7ar amb una selecci\u00f3 de temes molt gran, sense saber cap on enfocar el treball. Tot m\u2019assemblava important i interessant i no era capa\u00e7 d\u2019escollir. Vaig comen\u00e7ar a escriure coses que despr\u00e9s no encaixaven i all\u00f2 em feia dubtar de mi mateixa. Depenent de la situaci\u00f3 puc ser molt segura o tot el contrari, i aquelles circumst\u00e0ncies m\u2019enterbolien la ment. Tot i que jo no ho creia, va resultar ben cert que a mesura que anava completant el treball amb sentit com\u00fa i paci\u00e8ncia se\u2019m presentaven els temes que havia de tractar. Vaig amo\u00efnar-me massa quan no calia, tot acabava sorgint i fluint. Per aquesta ra\u00f3 l\u2019\u00edndex variava sovint. Vaig afegir, treure i modificar fins que el que portava m\u00e9s de mig any escrivint em va conv\u00e8ncer. Sempre he estat massa perfeccionista i ho vull tenir tot sota control, per\u00f2 he d\u2019entendre, i aquest treball m\u2019ha ajudat a fer-ho, que aix\u00f2 no \u00e9s sempre possible. El treball de recerca ha estat un altre cop de realitat per mostrar-me que he de ser m\u00e9s segura en certs aspectes, que he d\u2019apostar pel que faig i en cap moment pensar que no ser\u00e9 capa\u00e7 d\u2019aconseguir-ho. Que moltes vegades cal tancar els ulls i deixar-se emportar en comptes de fer c\u00e0lculs que segurament deixaran de servir als dos minuts. Al llarg de la meva vida escolar he realitzat multitud de treballs, per\u00f2 aquest el sento part de mi. Jo l\u2019he escrit, per\u00f2 ell tamb\u00e9 m\u2019ha escrit a mi. Tracta d\u2019un tema al que podria dir que hi dedico la meva vida i, alhora, li dec. Al feminisme li dec l\u2019estimar-me m\u00e9s. Li dec haver ent\u00e8s que hi ha coses que per molt que em diguin que no, si jo vull s\u00f3n que s\u00ed. Li dec deixar de sentir-me malament per no fer tot all\u00f2 que el m\u00f3n em diu que he de fer. Li dec haver guanyat confian\u00e7a i seguretat per fer coses que mai havia fet. Li dec haver deixat d\u2019estar inc\u00f2moda amb uns sostens o tallar-me al depilar-me, perqu\u00e8 m\u2019ha fet entendre que aquestes coses s\u2019han de fer si jo vull, no si ho vol alg\u00fa altre. I semblen ximpleries, per\u00f2 fa temps m\u2019era impossible pensar que m\u2019atreviria a fer coses que avui trobo quotidianes. El masclisme mata i el feminisme salva. A mi m\u2019ha salvat, m\u2019ha tret de pous foscos dels que pensava que no podria sortir, i \u00e9s el que representa la imatge de la portada. Una figura femenina, la meva, enfonsada en la foscor. Agenollada, amb el cap baix, sense rostre, desdibuixada, ven\u00e7uda. Per\u00f2 rep una t\u00e8nue il\u00b7luminaci\u00f3, un focus de llum situat davant seu. Representa l’esperan\u00e7a, les respostes, l’ajuda, el feminisme. \u00c9s l’empenta que necessita per al\u00e7ar-se i emprendre el vol, per aconseguir el que sempre va voler i con\u00e8ixer tot all\u00f2 que sempre van voler-li amagar.
    \nI m\u2019emociona escriure sobre el canvi que ha provocat en mi, perqu\u00e8 trobo que ha estat molt important i ha capgirat la meva manera de viure i veure les coses. M\u2019ha obert els ulls, m\u2019ha enretirat la bena que la societat m\u2019havia lligat nom\u00e9s n\u00e9ixer i he pogut veure amb claredat. \u00c9s per aix\u00f2 que vaig escollir aquest tema tot i no saber com enfocar-lo, perqu\u00e8 sentia que era el que havia de fer. Perqu\u00e8 per molt que m\u2019agradi la ci\u00e8ncia, aquest tema em nodreix la ment i la vida d\u2019una manera extraordin\u00e0ria, diferent. No \u00e9s nom\u00e9s aprendre coses interessants, sin\u00f3 aprendre com t\u2019han arribat a manipular sense que te n\u2019adonessis per fer coses que, si haguessis viscut en una realitat paral\u00b7lela no condicionada, mai hauries fet. O tot el contrari, adonar-te que moltes coses et criden o no l\u2019atenci\u00f3 perqu\u00e8 t\u2019han inculcat que aix\u00ed ha de ser i ara no ho pots evitar. Moltes vegades penso en com seria si no hagu\u00e9s nascut amb una llista de rols per acomplir sota el bra\u00e7. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que, per molt que llencis la llista, el m\u00f3n te\u2019n dona una altra i no te\u2019n lliures d\u2019ella. Per\u00f2 tot i tenir-la a ulls de gaireb\u00e9 tothom, tot i que es segueixin esperant o no coses de tu, el feminisme et permet adonar-te que \u00e9s tan sols una llista, no ADN. Que hi pots renunciar. Que pots esbocinar-la i reduir-la a cendres. El feminisme et fa cr\u00e9ixer com a persona, et fa deslliurar-te de totes les culpes que no eren teves, per\u00f2 que et van atribuir. El treball de recerca havia de tractar sobre quelcom que m\u2019interess\u00e9s, i que millor que all\u00f2 que em dona ales, energia i ganes de lluitar. El feminisme \u00e9s un flotador enmig d\u2019una marea. Com diu Angela Davis, el feminisme \u00e9s la idea radical que les dones som persones.<\/p>\n

    Bibliografia:<\/strong><\/h6>\n