{"id":13475,"date":"2019-03-28T17:10:45","date_gmt":"2019-03-28T16:10:45","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/?p=13475"},"modified":"2019-04-28T07:40:17","modified_gmt":"2019-04-28T05:40:17","slug":"trics13_jperez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/dinamitzacio\/trics\/trics13_jperez\/","title":{"rendered":"L’obedi\u00e8ncia cega a l’autoritat"},"content":{"rendered":"

\"JulenT\u00edtol:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/em><\/span><\/strong>L’obedi\u00e8ncia cega a l’autoritat<\/strong>
\nAutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong> Julen P\u00e9rez Mart\u00edn<\/strong>
\nTutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Jos\u00e9 Luis Mart\u00edn Esp\u00e9s
\nModalitat:\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Humanitats i Ci\u00e8ncies Socials
\n\u00c0rea:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Psicologia i Sociologia
\nCentre:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Ins Vila-seca
\nLocalitat:\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Vila-seca<\/p>\n

Objectius:<\/strong><\/h6>\n
    \n
  1. Entendre la pel\u00b7l\u00edcula “La Ola”, un exemple d’obedi\u00e8ncia cega.<\/li>\n
  2. Descobrir el cas real en el que est\u00e0 inspirada.<\/li>\n
  3. Comprobar la realitat dels fen\u00f2mens de la pel\u00b7l\u00edcula.<\/li>\n<\/ol>\n
    Hip\u00f2tesi:<\/strong><\/h6>\n

    La meva hip\u00f2tesi inicial va ser que el fet d\u2019obeir ve d\u2019una tend\u00e8ncia humana. Aix\u00f2 ha estat considerat com un fet individual, per\u00f2 jo em preguntava si \u00e9s m\u00e9s un fet d\u2019influ\u00e8ncia social, i fins a quin punt influeix i modifica la nostra llibertat. Aix\u00f2 \u00e9s per la sociabilitat de l\u2019esser hum\u00e0. Ja des de un principi, i des de fa milers d\u2019anys, a obeir a alg\u00fa reconegut com a una autoritat segons la perspectiva dels subordinats de que la jerarquia \u00e9s una aristocr\u00e0cia (govern dels millors), ja sigui per capacitat o per poder. Aquest condicionament vaig suposar que venia donat per la caracter\u00edstica de l\u2019esser hum\u00e0 de ser un esser social i per la caracter\u00edstica de ser com una \u201ctabula rasa\u201d (amb gran mal\u00b7leabilitat de la personalitat).<\/p>\n

    El proc\u00e9s:<\/strong><\/h6>\n

    El proc\u00e9s emprat per a aquesta recerca va ser principalment l\u2019estudi de tres experiments cl\u00e0ssics: l\u2019experiment de Milgram, la pres\u00f3 de Stanford i l\u2019experiment d\u2019Asch. Tamb\u00e9 vaig llegor altres llibres de psicologia i obres, escrites o cinematogr\u00e0fiques, que parlaven sobre aquest tema, per trobar similituds. Ja tenint els continguts psicol\u00f2gics assolits, vaig prosseguir informant-me del cas real en el que va ser inspirada la pel\u00b7l\u00edcula, i vaig fer un an\u00e0lisis dels fen\u00f2mens de la pel\u00b7l\u00edcula \u201cLa Ola\u201d.
    \nEn ser un tema complex i delicat sobre sociologia no s’ha pogut realitzar cap experiment relacionat amb la recerca, nom\u00e9s una petita enquesta de cr\u00e0cter il\u00b7lustratiu.<\/p>\n

    Conclusions:<\/strong><\/h6>\n

    Amb aquest Treball de Recerca vaig arribar a la conclusi\u00f3 de que l\u2019influencia de l\u2019entorn t\u00e9 un gran poder, i el que avui \u00e9s blanc, l\u2019endem\u00e0 pot ser negre, o viceversa. A m\u00e9s, aquest poder de \u201ccontrol mental\u201d \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7 del que es pensa i pot afectar a qualsevol que no tingui una extraordin\u00e0ria for\u00e7a moral. Molts psic\u00f2legs van intentar anticipar-se als resultats d\u2019aquests fets, per\u00f2 no esperaven que la proporci\u00f3 obedi\u00e8ncia fos tan gran amb gent \u201cnormal\u201d.
    \nLlavors, la moral de cadasc\u00fa no serveix per a res si una autoritat llegitimitzada t\u00e9 el control sobre els individus. Per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s tan simple, ja que n\u2019hi ha molts factors, tant interns com externs, i n\u2019\u00e9s dif\u00edcil donar resposta breument. Els principals factors psicol\u00f2gics que he analitzat s\u00f3n aquests:
    \nLa condici\u00f3 dels individus en q\u00fcesti\u00f3. La cultura que tenen, la historia que han viscut, la ideologia i la posici\u00f3 davant una autoritat contraria a la moral pr\u00f2pia, entre altres. Tot i ser rellevant, aquest \u00e9s m\u00e9s particular i dif\u00edcil d\u2019analitzar.
    \nEl fenomen del primer pas, o \u201cpeu en la porta\u201d. Aquest pot ser el m\u00e9s important, ja que ven empleat pot arribar a tenir grans conseq\u00fc\u00e8ncies i, a m\u00e9s a m\u00e9s, es pot extrapolar a altres tipus d\u2019introduccions d\u2019idees. Consisteix a la introducci\u00f3 esglaonada d\u2019una idea, amb la qual no est\u00e0 d\u2019acord el subjecte en q\u00fcesti\u00f3, de tal manera que aquest la va acceptant petites accions, fins que ja est\u00e0 implantada la idea i no es pot pas tornar enrere.
    \nL\u2019influencia del rol social. L\u2019exercici d\u2019un rol canvia la forma de pensar de cada persona. Aquest canvi ve donat pel fenomen anomenat \u201cdisson\u00e0ncia cognitiva\u201d, que \u00e9s una situaci\u00f3 en la que les accions i la actitud de la persona no s\u00f3n compatibles, de tal manera que les actituds es veuen modificades per les accions per tal de solucionar aquesta \u201ctensi\u00f3\u201d donada per la incompatibilitat. Aix\u00f2 ve donat per que l’esser hum\u00e0 t\u00e9 la necessitat de justificar totes les seves accions, per tant, justifica el que est\u00e0 fent canviant la seva personalitat.
    \nEstat arg\u00e8ntic. \u00c9s la condici\u00f3 d\u2019una persona en la qual est\u00e0 totalment subordinada a una autoritat, i exerceix un rol com \u201cautom\u00e0ticament\u201d. No \u00e9s necessari que la persona estigu d’acord amb l’autoritat, tot i iax\u00f2 obeeix. En els cassos en els que no est\u00e0 d’acord, l’individu experimenta tensi\u00f3 i mostra petits simptomes de rebel\u00b7li\u00f3, cosa que no evita que surti de l’estat ag\u00e8ntic, per\u00f2 justifica que ell no est\u00e0 d’acord, malgrat que obeeixi.
    \nLa conformitat al grup. En aquest fenomen l\u2019individu es deixa emportar pel grup per tal de no ser excl\u00f2s, o per que pensa que el grup t\u00e9 la ra\u00f3. Llavors, si uns quants cauen a l\u2019obedi\u00e8ncia cega, poden arrossegar a uns quants m\u00e9s cap a dins del moviment.
    \nLa legitimitat que t\u00e9 l\u2019autoritat. Si l\u2019autoritat sembla tenir prestigi, poder i sembla ser dif\u00edcil d\u2019enderrocar, es probable que l\u2019individu no es reveli a aquest i segueixi les ordres. En canvi, si l\u2019autoritat no es lleg\u00edtima o sembla llunyana, sense poder, la q\u00fcesti\u00f3 ja canvia molt, fins al punt de deixar de ser una autoritat i no t\u00e9 cap poder sobre els individus.
    \nUn altre fenomen que \u00e9s molt rellevant, tot i que es podria dir que no fonamenta l\u2019obedi\u00e8ncia cega, \u00e9s l\u2019efecte luc\u00edfer. Aquest consisteix en el descontrol dels individus subordinats a una autoritat. Aquest fenomen pot ser una conseq\u00fc\u00e8ncia f\u00e0cil del mer fet de donar un rol a uns individus, sense donar unes odres d\u2019actuaci\u00f3 molt definides, per\u00f2 amb uns objectius definits, una certa posici\u00f3 de poder (per sota de l\u2019autoritat, evidentment) i amb llibertat d\u2019actuaci\u00f3. El resultat final \u00e9s pitjor que amb una submissi\u00f3 directa de l\u2019individu cap a l\u2019autoritat, ja que amb la llibertat d\u2019actuaci\u00f3 els subordinats transgredeixen encara m\u00e9s les normes morals \u201cpr\u00f2pies\u201d (pr\u00e8vies a l\u2019influencia de l\u2019autoritat).<\/p>\n

    Bibliografia:<\/strong><\/h6>\n