{"id":13266,"date":"2019-03-23T20:26:29","date_gmt":"2019-03-23T19:26:29","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/?p=13266"},"modified":"2019-04-28T07:40:08","modified_gmt":"2019-04-28T05:40:08","slug":"trics13_cmunoz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/dinamitzacio\/trics\/trics13_cmunoz\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 volen els avions?"},"content":{"rendered":"

\"CarlosT\u00edtol:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/em><\/span><\/strong>Per qu\u00e8 volen els avions?<\/strong>
\nAutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong> Carlos Mu\u00f1oz Tinedo<\/strong>
\nTutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Bonaventura Ferr\u00e9 Masvidal
\nModalitat:\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Ci\u00e8ncies i tecnologia: Cientificot\u00e8cnic
\n\u00c0rea:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>F\u00edsica
\nCentre:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Ins Vila-seca
\nLocalitat:\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Vila-seca<\/p>\n

Objectius:<\/strong><\/h6>\n
    \n
  1. Descobrir quins efectes f\u00edsics i adaptacions t\u00e8cniques fan possible el vol.<\/li>\n
  2. Informarme en qu\u00e9 consisteix l\u2019efecte Venturi i veure algunes de les seves aplicacions.<\/li>\n
  3. Construir una maqueta d\u2019una ala i fer-la volar en un t\u00fanel d\u2019aire aplicant tota la informaci\u00f3 obtinguda abans.<\/li>\n
  4. Veure si aquesta informaci\u00f3 es correspon a la realitat.<\/li>\n<\/ol>\n
    Hip\u00f2tesi:<\/strong><\/h6>\n

    Amb l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019efecte Venturi i altres adaptacions al perfil alar aconseguir\u00e9 fer volar una ala d\u2019avi\u00f3 (maqueta d\u2019ala) per un t\u00fanel d\u2019aire, \u00e9s a dir, intentar demostrar l\u2019efecte Venturi.<\/p>\n

    El proc\u00e9s:<\/strong><\/h6>\n

    Primer vaig comen\u00e7ar estudiant la historia de l\u2019aviaci\u00f3 per veure tots els predecessors de l\u2019avio i com aquest havia evolucionat, ja que l\u2019aviaci\u00f3 en els \u00faltims 100 anys ha avan\u00e7at amb peus de gegant. Despr\u00e9s vaig investigar l\u2019efecte Venturi que \u00e9s el que possibilita el vol dels avions i algunes de les seves aplicacions ja que avui dia esta molt present en molts \u00e0mbits de l\u2019enginyeria i incl\u00f2s de la medicina, tamb\u00e9 vaig buscar la seva relaci\u00f3 amb el vol de l\u2019avi\u00f3 i perqu\u00e8 el produ\u00efa perqu\u00e8 aquesta seria la base i els fonaments del meu treball. Una vegada recopilada aquesta informaci\u00f3 vaig demanar-li ajut a un enginyer aeron\u00e0utic per a que m\u2019expliques les adaptacions t\u00e8cniques dels avi\u00f3, la import\u00e0ncia del perfil alar i altres q\u00fcestions mec\u00e0niques, sobre tot em vaig centrar al perfil alar ja que l\u2019hauria d\u2019utilitzar despr\u00e8s a la meva pr\u00e0ctica aquesta informaci\u00f3 si volia que l\u2019ala voles. Quan vaig obtindre tota aquesta informaci\u00f3 em vaig posar a construir la maqueta de l\u2019ala de l\u2019avi\u00f3, vaig tindre diversos problemes tant en el cabal d\u2019aire, com en la potencia d\u2019aquest, com en aconseguir un flux laminar i tamb\u00e9 en donar-li un perfil alar correcte per aix\u00ed no produir turbul\u00e8ncies. He de dir que tot i aix\u00f2 es produeix alguna petita turbul\u00e8ncia per\u00f2 de vegades es pels propis material i per petits detalls que s\u2019escapaven de les meves mans. Al final vaig aconseguir que l\u2019ala s\u2019enlair\u00e9s en un vol bastant estable. Per solucionar tots aquest problemes vaig haver de fer uns estructura o suport de l\u2019ala m\u00f2bil per aix\u00ed poder moure-la fins on el flux era laminar, canviar les fonts d\u2019aire fins aconseguir una lo suficientment potent i canviar el perfil alar, vaig fer un perfil llarg per aconseguir m\u00e9s sustentaci\u00f3 i amb una corba molt suau per no crear turbul\u00e8ncies.<\/p>\n

    Conclusions:<\/strong><\/h6>\n

    \u2022El t\u00fanel de vent es comporta exactament com un tub de Venturi, \u00e9s a dir, quan accelerem la velocitat de l\u2019aire que en aquest cas \u00e9s el fluid podem apreciar com disminueix la secci\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s menor la pressi\u00f3, i viceversa quan la velocitat disminueix o no hi ha fluid, el pl\u00e0stic que \u00e9s l\u2019element que modifica la secci\u00f3 s\u2019expandeix cap a fora o es mant\u00e9 normal perqu\u00e8 la pressi\u00f3 \u00e9s igual a la de l\u2019exterior del t\u00fanel de vent.
    \n\u2022Quan l\u2019aire es xuclat pel ventilador crea un flux laminar perfecte ja que el ventilador absorbeix l\u2019aire de l\u2019exterior per expulsar-lo a l\u2019interior.
    \n\u2022El nostre t\u00fanel de vent funciona exactament igual que els sistemes de ventilaci\u00f3 que funcionen per efecte Venturi, \u00e9s a dir, com que t\u00e9 un extrem on es genera un corrent de l\u2019aire i l\u2019altra extrem esta destapat proporcionant aix\u00ed una sortida al fluid, llavors quan posem en marxa el ventilador o el assecador es produeix una acceleraci\u00f3 del fluid el que fa que l\u2019aire que hi ha per sota del fluid es desplaci cap on hi ha menys pressi\u00f3, \u00e9s a dir, a l\u2019aire en moviment, per lo tant el t\u00fanel esta en una constant ventilaci\u00f3 quan esta en marxa.
    \n\u2022En lo que respecta a l\u2019ala, queda comprovat que perqu\u00e8 l\u2019ala voli la part superior a de tenir m\u00e9s recorregut per aix\u00ed provocar una acceleraci\u00f3 en l\u2019aire i que hi hagi menys pressi\u00f3 a la part superior que inferior creant d\u2019aquesta forma una sustentaci\u00f3 que eleva l\u2019ala.
    \n\u2022Tamb\u00e9 relacionat amb l\u2019ala, la que no t\u00e9 front s\u2019enlaira molt millor que no pas la que t\u00e9 front, jo crec que perqu\u00e8 al no tenir front l\u2019aire pot fluir molt millor.
    \n\u2022Tamb\u00e9 que quan es trencat el flux laminar, sobretot per la part superior de l\u2019ala es creen turbul\u00e8ncies. Per aix\u00f2 quan la nostra ala xocava amb la part superior del calaix es creaven turbul\u00e8ncies i per aix\u00f2 es movia sense control.
    \n\u2022Quan m\u00e9s llarga \u00e9s l\u2019ala i m\u00e9s suau \u00e9s el perfil superior de l\u2019ala, m\u00e9s sustentaci\u00f3 es crea i t\u00e9 un vol molt m\u00e9s estable
    \n\u2022Perqu\u00e8 pugui volar ha d\u2019haver-hi un flux d\u2019aire bastant fort, que a certa dist\u00e0ncia sigui laminar i sobretot que sigui molt ample, perqu\u00e8 quan ho vam fer amb l\u2019assecador i el ventilador d\u2019ordinador, a m\u00e9s de qu\u00e8 no tenien pot\u00e8ncia, tenien un flux molt limitat el que impedia que hi hagu\u00e9s una bona sustentaci\u00f3 o tan sols que hi hagu\u00e9s.
    \n\u00b7S\u2019ha de evitar qualsevol fissura que es pugui generar tant en l\u2019estructura com en l\u2019ala perqu\u00e8 qualsevol alteraci\u00f3 del flux dificultar\u00e0 tant el flux laminar com la sustentaci\u00f3 de l\u2019ala.
    \n\u2022Al comen\u00e7ament s\u2019intenta fer una estructura amb una forma maca i elegant per\u00f2 que la majoria de vegades la forma m\u00e9s elegant \u00e9s la menys funcional.
    \n\u2022Una de les conclusions m\u00e9s importants que he tret d\u2019aquest treball \u00e9s que les coses mai surten a la primera i que en qualsevol investigaci\u00f3 cient\u00edfica o tecnol\u00f2gica que es faci s\u2019hauran de fer mil proves per aconseguir l\u2019objectiu proposat.<\/p>\n

    Bibliografia:<\/strong><\/h6>\n