{"id":13143,"date":"2019-03-20T16:52:27","date_gmt":"2019-03-20T15:52:27","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/?p=13143"},"modified":"2019-04-27T09:08:00","modified_gmt":"2019-04-27T07:08:00","slug":"trics13_vfernandez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/dinamitzacio\/trics\/trics13_vfernandez\/","title":{"rendered":"Difer\u00e8ncies en la pressi\u00f3 arterial"},"content":{"rendered":"

\"V\u00edctorT\u00edtol:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/em><\/span><\/strong>Difer\u00e8ncies socials i culturals impliquen difer\u00e8ncies en la pressi\u00f3 arterial?<\/strong>
\nAutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong> V\u00edctor Fern\u00e1ndez Ciutat<\/strong>
\nTutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Pere Petrus Robert
\nModalitat:\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Ci\u00e8ncies i tecnologia: Ci\u00e8ncies de la Salut
\n\u00c0rea:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Medicina
\nCentre:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Ins La Mar de la Frau
\nLocalitat:\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Cambrils<\/p>\n

Objectius:<\/strong><\/h6>\n
    \n
  1. Buscar si difer\u00e8ncies socials i culturals impliquen difer\u00e8ncies en la pressi\u00f3 arterial dels seus habitants.<\/li>\n
  2. Buscar quines d\u2019aquestes difer\u00e8ncies socials i culturals tenen una major influ\u00e8ncia en la pressi\u00f3 arterial.<\/li>\n
  3. Realitzar una recollida de dades exhaustiva a 110 participants, buscant dades de les seves pressions arterials i dels seus estils de vida.<\/li>\n
  4. Entrar al camp de la medicina i explorar una branca molt important com \u00e9s el sistema cardiovascular.<\/li>\n<\/ol>\n
    Hip\u00f2tesi:<\/strong><\/h6>\n

    \uf0d8 Hip\u00f2tesi 1:
    \nSi en general, una poblaci\u00f3 A t\u00e9 una alimentaci\u00f3 menys equilibrada que una poblaci\u00f3 B, llavors aquesta poblaci\u00f3 A tindr\u00e0 uns nivells de tensi\u00f3 m\u00e9s elevats i per tant, tindr\u00e0 m\u00e9s risc de patir qualsevol malaltia cardiovascular que la poblaci\u00f3 B.
    \nAnomenem alimentaci\u00f3 poc equilibrada a aquella dieta en la qual hi ha un exc\u00e9s d\u2019un tipus de nutrients i una manca d\u2019un altre tipus de nutrients. Per exemple, una dieta b\u00e0sicament de carbohidrats i sucres, amb falta de prote\u00efnes de la carn o del peix.
    \n\uf0d8 Hip\u00f2tesi 2:
    \nSi en general, una poblaci\u00f3 C t\u00e9 uns h\u00e0bits m\u00e9s sedentaris i menys saludables que una poblaci\u00f3 D, llavors aquesta poblaci\u00f3 C tindr\u00e0 uns nivells de tensi\u00f3 m\u00e9s elevats i per tant, tindr\u00e0 m\u00e9s risc de patir qualsevol malaltia cardiovascular que la poblaci\u00f3 D.
    \nAnomenem h\u00e0bits sedentaris a la manca d\u2019exercici f\u00edsic. Anomenem h\u00e0bits no saludables a la ingesta de tabac i poques hores de descans.
    \n\uf0d8 Hip\u00f2tesi 3:
    \nSi en general, una poblaci\u00f3 E t\u00e9 un clima amb poques hores d\u2019exposici\u00f3 solar, abund\u00e0ncia de precipitacions i temperatures fredes, llavors aquesta poblaci\u00f3 tindr\u00e0 uns nivells de tensi\u00f3 m\u00e9s elevats. Si en general, una poblaci\u00f3 F t\u00e9 un clima assolellat, amb poques precipitacions i temperatures c\u00e0lides, llavors aquesta poblaci\u00f3 tindr\u00e0 uns nivells de tensi\u00f3 m\u00e9s baixos.<\/p>\n

    El proc\u00e9s:<\/strong><\/h6>\n

    La primera part de l\u2019estudi \u00e9s la recollida de les dades de tots els participants (part pr\u00e0ctica)
    \nAquesta es va dur a terme durant els mesos de juny i juliol del 2018 i consistia en obtenir resultats de la pressi\u00f3 arterial i respostes a preguntes sobre l\u2019alimentaci\u00f3 els h\u00e0bits i el clima. Seguint els protocols de mesura de la pressi\u00f3 arterial, aquesta s\u2019havia de mesurar 2 cops, agafant l\u2019\u00faltim com a valor real, ja que el cos sol estar inestable en la primera mesura. Entre les dues mesures havien de passar 5 minuts, els quals es van aprofitar per fer el q\u00fcestionari al participant.
    \nEs van agafar diferents participants, amb un interval d\u2019edat d\u2019entre 15 i 75 anys i d\u2019ambd\u00f3s sexes. Al final es van obtenir 110 participants, 55 de cada poblaci\u00f3 i sense cap edat repetida dins d\u2019un mateix sexe.
    \nDespr\u00e9s de recollir totes les dades, aquestes van ser analitzades i classificades en taules i gr\u00e0fiques, separant les dues poblacions. Posteriorment a aquest an\u00e0lisi, es va comen\u00e7ar la comparaci\u00f3 de les dues poblacions. Aquesta consta de dues parts.
    \nEn la primera, la comparaci\u00f3 fisiol\u00f2gica, es van comparar les pressions arterials separant els valors de la pressi\u00f3 arterial sist\u00f2lica i diast\u00f2lica, els dos sexes i 4 intervals d\u2019edat. Es van treure uns valors mitjans i medians de cada interval i de cada sexe per comparar-los entre ells. A m\u00e9s a m\u00e9s, es va treure un valor global de cada poblaci\u00f3, (que encara que no \u00e9s tant representatiu com els valors per intervals, ens ajuda a veure la difer\u00e8ncia que hi ha entre les dues poblacions).
    \nEn la segona comparaci\u00f3, buscant difer\u00e8ncies culturals i socials, es van comparar les alimentacions, els h\u00e0bits i els climes de les dues poblacions, aquest cop sense separar ni en sexes ni el intervals d\u2019edat.<\/p>\n

    Conclusions:<\/strong><\/h6>\n

    Despr\u00e9s de les comparacions fisiol\u00f2giques i culturals-socials, arribem a les conclusions.
    \nL\u2019objectiu d\u2019aquest estudi era buscar si difer\u00e8ncies socials i culturals entre dues poblacions implicaven tamb\u00e9 difer\u00e8ncies en la pressi\u00f3 arterial. A partir de la recerca de dades, s\u2019ha trobat que la poblaci\u00f3 irlandesa t\u00e9 uns nivells de pressi\u00f3 arterial m\u00e9s elevats respecte de la poblaci\u00f3 mediterr\u00e0nia catalana, amb una difer\u00e8ncia significativa, que ens indica que hi ha una s\u00e8rie d\u2019est\u00edmuls o factors en la poblaci\u00f3 irlandesa, que no estan presents en la poblaci\u00f3 mediterr\u00e0nia catalana (difer\u00e8ncies socials i culturals), que afecten l\u2019organisme dels individus i que fan augmentar els nivells de la seva pressi\u00f3 arterial. Per\u00f2 quines s\u00f3n aquestes difer\u00e8ncies?
    \nEn el cas de l\u2019alimentaci\u00f3, hi ha hagut difer\u00e8ncies en la quantitat de fruita i verdura ingerida i la ingesta d\u2019alcohol. El nombre d\u2019\u00e0pats i en quin moment del dia es produeixen tamb\u00e9 s\u00f3n diferents. En canvi, no hi ha difer\u00e8ncies, o s\u00f3n m\u00ednimes, en el cas d\u2019ingesta de cafe\u00efna, plats fregits o plats precuinats. Aix\u00f2 ens indica que la tensi\u00f3 pot haver estat modificada per:
    \n-Una manca d\u2019ingesta de fruita i verdura -Un nombre baix d\u2019\u00e0pats
    \n-Ingesta de l\u2019\u00e0pat m\u00e9s important en un moment del dia que fa que no hi hagi un aprofitament m\u00e0xim d\u2019aquest
    \n-Ingesta excessiva d\u2019alcohol
    \nEn el cas dels h\u00e0bits, s\u2019ha vist que hi ha difer\u00e8ncies en les hores de son i en la ingesta de tabac. En canvi, l\u2019activitat f\u00edsica di\u00e0ria i la pr\u00e0ctica d\u2019esport s\u00f3n molt similars entre les dues poblacions. Aix\u00f2 ens indica que la tensi\u00f3 pot haver estat modificada per:
    \n-Manca d\u2019hores de son i de descans -Ingesta de tabac
    \nFinalment en el cas del clima, s\u2019ha vist que hi ha una gran difer\u00e8ncia en els par\u00e0metres meteorol\u00f2gics. Aix\u00f2 ens indica que la tensi\u00f3 pot haver estat modificada tant per:
    \n-Temperatures baixes -Gran nombre de precipitacions
    \n-Humitat elevada -Manca de llum solar
    \nPodem afirmar tamb\u00e9 que les nostres hip\u00f2tesi eren correctes, per\u00f2 aquestes podien haver estat plantejades des d\u2019un altre punt de vista, centrant-se en petits aspectes en lloc d\u2019englobar-los tots. No es parla d\u2019una dieta m\u00e9s o menys equilibrada o d\u2019uns h\u00e0bits m\u00e9s o menys saludables, com es diu en les hip\u00f2tesis, sin\u00f3 que \u00fanicament es busquen una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques en l\u2019alimentaci\u00f3 i els h\u00e0bits que poden o no afectar a l\u2019organisme, fent variar la pressi\u00f3 arterial.
    \nFinalment, es pot dir que petites caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de cada poblaci\u00f3, en l\u2019alimentaci\u00f3, els h\u00e0bits i el clima poden afectar l\u2019individu alterant la seva pressi\u00f3 arterial. Per tant, s\u00ed que hi ha difer\u00e8ncies socials i culturals que impliquen difer\u00e8ncies en la pressi\u00f3 arterial. No obstant aix\u00f2, no es pot dir que una poblaci\u00f3 t\u00e9 una dieta m\u00e9s o menys equilibrada o que una poblaci\u00f3 t\u00e9 uns h\u00e0bits m\u00e9s o menys saludables i que aix\u00f2 afecta els valors de la pressi\u00f3 arterial.<\/p>\n

    Bibliografia:<\/strong><\/h6>\n