{"id":13072,"date":"2019-03-19T10:06:24","date_gmt":"2019-03-19T09:06:24","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/?p=13072"},"modified":"2019-04-26T20:25:09","modified_gmt":"2019-04-26T18:25:09","slug":"trics13_amartinez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/dinamitzacio\/trics\/trics13_amartinez\/","title":{"rendered":"De la Clara Bou a la Sara Amat"},"content":{"rendered":"

\"AnnaT\u00edtol:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/em><\/span><\/strong>De la Clara Bou a la Sara Amat: El tractament dels elements narratius a l\u2019obra de Pep Puig<\/strong>
\nAutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong> Anna Mart\u00ednez Granado<\/strong>
\nTutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Araceli Mu\u00f1oz Tenllado
\nModalitat:\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Humanitats i Ci\u00e8ncies Socials
\n\u00c0rea:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Literatura
\nCentre:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Ins Altafulla
\nLocalitat:\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Altafulla<\/p>\n

Objectius:<\/strong><\/h6>\n
    \n
  1. Analitzar tots els elements narratius de cada obra.<\/li>\n
  2. Fer una comparaci\u00f3 d’aquestes<\/li>\n
  3. Demostrar que cada format (conte, novel\u00b7la i gui\u00f1o) \u00e9s independent i \u00fanic. No depenen entre ells.<\/li>\n<\/ol>\n
    Hip\u00f2tesi:<\/strong><\/h6>\n

    Hom acostuma a endinsar-se a llegir amb els contes i en aquest moment en que un lector s’endinsa en una hist\u00f2ria emocionant que est\u00e0 essent explicada en 3 p\u00e0gines i 1000 paraules ens preguntem si, les novel\u00b7les contenen en la seva extensi\u00f3, la mateixa emoci\u00f3. \u00c9s una resposta que tractarem de trobar en aquesta recerca. El conte i la novel\u00b7la desenvolupen les seves estrat\u00e8gies de diferent manera per\u00f2 amb un mateix objectiu: impactar en el lector o lectora, atrapar-lo en l\u2019aventura d\u2019un m\u00f3n recreat per uns personatges en un temps i un espai. \u00c9s llavors, un cop hem llegit el nostre primer conte, la primera novel\u00b7la, que descobrim que aquestes hist\u00f2ries que imaginem, tamb\u00e9 poden estar en pantalla. I, \u00e9s aqu\u00ed on es completa el treball, on ens fem la pregunta: <<\/p>\n

    El proc\u00e9s:<\/strong><\/h6>\n

    L’objectiu que marca el cam\u00ed cap a la resposta de la pregunta \u00e9s poder analitzar i comparar des del punt de vist de les estrat\u00e8gies narratives les obres de l’escriptor Pep Puig: el conte de la Clara Bou present en el seu llibre L’amor de la meva vida de moment1, la novel\u00b7la La vida obres en s\u00ed i, poder desmentir el mite de que el conte \u00e9s una novel\u00b7la en brevetat i comprovar fins a quin punt les adaptacions cinematogr\u00e0fiques poden respectar el vertader esperit de la obra en qu\u00e8 s\u2019inspiren.
    \nPer assolir aquest objectiu, procedirem a endinsar-nos a la teoria de la narraci\u00f3 a la narratologia, per con\u00e9ixer a fons quins son els elements fonamentals d\u2019una obra narrativa. Farem recerca entre llibres i internet. Aquestes eines hauran de ser l\u2019instrument per , a continuaci\u00f3, fer l’an\u00e0lisi comparatiu de les obres de Pep Puig de manera que, com a part pr\u00e0ctica, s’emprar\u00e0 una quadre comparatiu entre tres textos- que es corresponen a un mateix moment narratiu: el que desenvolupa el conte, el corresponent a la novel\u00b7la i a la pel\u00b7l\u00edcula- que despr\u00e9s ser\u00e0 interpretat de manera m\u00e9s extensa-.
    \nS’ha pogut assolir a partir de buscar informaci\u00f3 per construir un marc te\u00f2ric sobre la narraci\u00f3 i havent llegit les obres. L’oportunitat de poder entrevistar a en Puig ens ha a portat una visi\u00f3 m\u00e9s clara de com enfocar cada obra i ens ha brindat facilitat a l’hora de poder aconseguir el gui\u00f3 literari. Desmentir que el conte no \u00e9s una novel\u00b7la en la seva brevetat ha estat f\u00e0cil. Hem pogut desmentir-ho en el marc te\u00f2ric i en la comparaci\u00f3. El conte s\u2019encarrega de transmetre una nota emocional intensa per mitj\u00e0 de poques descripcions i molta informaci\u00f3 precisa i directa. La novel\u00b7la, en canvi, disposa d\u2019un ampli marge per poder estendre\u2019s i ampliar informaci\u00f3, descriure amb m\u00e9s complexitat, afegir m\u00e9s subtrames a la trama principal , sempre i quan pugui continuar mantenint una intensitat que aporti ritme a l\u2019obra.. D’altra banda, l’estudi comparatiu ens ha ajudat a desxifrar que s\u00f3n elements crucials de tota obra narrativa l’espai i el temps, per l’elaboraci\u00f3 d\u2019una obra narrativa; mai podem prescindir d’ells. En tot fet narratiu s\u2019ha de poder organitzar i identificar f\u00e0cilment un espai i un temps ja que l\u2019espai \u00e9s l\u2019escenari dels fets i el temps \u00e9s el que manipulem per passar la hist\u00f2ria que volem explicar a una trama; el temps \u00e9s crucial per desenvolupar la trama de la hist\u00f2ria.
    \nTot i ser un treball que \u00e9s basa en la teoria, hem volgut fer visual la pr\u00e0ctica comparativa. S’ha elaborat un quadre compartiu com ens hav\u00edem proposat i aix\u00f2 ens ha portat a veure les difer\u00e8ncies entre els personatges que hi apareixen a Clara Bou i La vida sense la Sara Amat (tant en la novel\u00b7la com en l’adaptaci\u00f3 en pantalla).<\/p>\n

    Conclusions:<\/strong><\/h6>\n

    El conte, en definitiva, no manca de descripcions sin\u00f3 que prescindeix d’elles. La novel\u00b7la en s\u00ed, necessita les descripcions, necessita el\u00b7laborar complexament els personatges, explaiant-se en el seu car\u00e0cter psicol\u00f2gic. El gui\u00f3 literari cinematogr\u00e0fic necessita el di\u00e0leg directe a difer\u00e8ncia del conte i la novel\u00b7la que pot optar entre directe, indirecte o, directament, no tenir-ne; el gui\u00f3 \u00e9s crucialment descriptiu i la seva narrativa \u00e9s constitu\u00efda per les r\u00e8pliques.
    \nPer altra banda, qui no canvia, a part del seu nom \u00e9s la Sara, la Clara. Ella mai canvia, ella sempre \u00e9s la mateixa en aquesta hist\u00f2ria, de la mateixa manera que ho \u00e9s en Pep (en la novel\u00b7la o la pel\u00b7l\u00edcula) o l’home que narra (en el conte).
    \nUna hist\u00f2ria es pot adaptar en forma de conte, de novel\u00b7la i gui\u00f3 cinematogr\u00e0fic. La hist\u00f2ria pot emmotllar-se a cada disciplina i en aquest treball, hem comprovat que la hist\u00f2ria no ha perdut la seva ess\u00e8ncia ni les disciplines han desdibuixat la seva pr\u00f2pia natura a l’hora d’explicar-la. Al cap i la fi, estem davant una hist\u00f2ria de personatges: la relaci\u00f3 entre el Pep i la noia, possibilitada per la desaparici\u00f3 volunt\u00e0ria d\u2019aquesta, \u00e9s tan sol una met\u00e0fora del descobriment de l\u2019altre\/a que comporta el final de la infantesa i l\u2019entrada en l\u2019adolesc\u00e8ncia. Aquestes han estat unes narracions que parlaven del viatge d\u2019uns personatges d\u2019un moment a altre de la vida, un viatge sense sortir del petit espai de l\u2019habitaci\u00f3 del Pep, despr\u00e9s del qual cap dels protagonistes resta immune, en particular en Pep. Hem assistit a diferents maneres narratives de presentar-nos una Bildungsroman o novel\u00b7la de formaci\u00f3. El conte ha tra\u00e7at el cam\u00ed amb for\u00e7a , la novel\u00b7la li ha donat profunditat i detall, la pel\u00b7l\u00edcula l\u2019ha desplegat en encertades imatges davant els nostres ulls de lectors\/ espectadors atents.<\/p>\n

    Bibliografia:<\/strong><\/h6>\n