{"id":12962,"date":"2019-03-18T19:53:15","date_gmt":"2019-03-18T18:53:15","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/?p=12962"},"modified":"2019-04-28T07:33:47","modified_gmt":"2019-04-28T05:33:47","slug":"trics13_pdiego","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/tarragones\/dinamitzacio\/trics\/trics13_pdiego\/","title":{"rendered":"L\u2019anatomia, una prova de l\u2019evoluci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"PaulaT\u00edtol:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/em><\/span><\/strong>L\u2019anatomia, una prova de l\u2019evoluci\u00f3<\/strong>
\nAutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong> Paula de Diego Bosch<\/strong>
\nTutor\/a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Rosa Maria Andreu Chavarria
\nModalitat:\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Ci\u00e8ncies i tecnologia: Ci\u00e8ncies de la Salut
\n\u00c0rea:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Biologia
\nCentre:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Ins Salvador Vilaseca
\nLocalitat:\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/em><\/strong>Reus<\/p>\n

Objectius:<\/strong><\/h6>\n
    \n
  1. Comparar el sistema nervi\u00f3s, circulatori i respiratori de diferents \u00e9ssers vius a nivell te\u00f2ric, mitjan\u00e7ant bibliografia, i a nivell pr\u00e0ctic mitjan\u00e7ant la realitzaci\u00f3 de disseccions.<\/li>\n
  2. Entendre com funciona un \u00e9sser viu, i qu\u00e8 el fa funcionar.<\/li>\n
  3. Valorar si hi ha m\u00e9s aprenentatge observant una disecci\u00f3, en un cas realitzada per un igual, o atenent una explicaci\u00f3 te\u00f3rica.<\/li>\n<\/ol>\n
    Hip\u00f2tesi:<\/strong><\/h6>\n

    La hip\u00f2tesis principal de l\u2019\u00e0mbit educatiu ha estat comprovar a partir de quina estrat\u00e8gia d\u2019ensenyament de l\u2019anatomia, s\u2019obt\u00e9 un major aprenentatge de l\u2019alumnat.
    \nLa hip\u00f2tesis principal de l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfic ha estat analitzar les diferents adaptacions que es troben en els sistemes dels diferents \u00e9ssers vius, i demostrar-ne la seva utilitat i els seus beneficis per l\u2019esp\u00e8cie.<\/p>\n

    El proc\u00e9s:<\/strong><\/h6>\n

    Primer es va realizar tota la part te\u00f2rica a partir la b\u00fasqueda de bibliograf\u00eda tant en p\u00e0gines webs com en diferents llibres. Un cop realitzada la part te\u00f2rica, es va iniciar la preparaci\u00f3 de la part pr\u00e0ctica comen\u00e7ant per l\u2019\u00e0mbit educatiu. Es van plantejar les diferents activitats per a fer posible una correcta realitzaci\u00f3 de l\u2019experiment, \u00e9s a dir, per a aconseguir els objectius plantejats.
    \nPer \u00faltim es van dur a terme les disseccions dels sistemes nervi\u00f3s, circulatori i respiratori dels diferents \u00e9ssers vius i posteriorment es van comparar i es van obtenir les conclusions juntament amb la confirmaci\u00f3 o rebutjament de les hip\u00f2tesis pr\u00e8viament plantejades.<\/p>\n

    Conclusions:<\/strong><\/h6>\n

    En l\u2019\u00e0mbit educatiu es van obtenir les seg\u00fcents conclusions:
    \nEls present estudi conclou que els alumnes assoleixen millor els conceptes amb l\u2019explicaci\u00f3 dels conceptes de manera totalment te\u00f2rica i amb seguit d\u2019activitats per realitzar en grups redu\u00efts ja que s\u2019obt\u00e9 major nombre d\u2019aprovats en la classe te\u00f2rica que no pas en la pr\u00e0ctica. Tot i que \u00e9s necessari esmentar la manca de temps en alguns grups, caldria planificar l\u2019experiment amb m\u00e9s temps ja que la dissecci\u00f3 requereix m\u00e9s temps que no pas una explicaci\u00f3 te\u00f2rica. Pot si es fes l\u2019examen dies m\u00e9s tard i es dediqu\u00e9s l\u2019hora exclusivament a la explicaci\u00f3 dels conceptes i a la realitzaci\u00f3 de la dissecci\u00f3, no s\u2019obtindrien els mateixos resultats. Es podrien plantejar noves hip\u00f2tesis que no va donar temps a confirmar o rebutjar.
    \nNo es pot afirmar que els alumnes tinguin m\u00e9s facilitat per assimilar els conceptes quan aquests els hi s\u00f3n explicats de manera pr\u00e0ctica per un igual, \u00e9s a dir, per un altre alumne que pr\u00e8viament els havia assolit de manera correcta; tot i que s\u2019obt\u00e9 un major nombre d\u2019aprovats quan els hi van ser explicats a trav\u00e9s meu amb la realitzaci\u00f3 de la dissecci\u00f3.
    \nNo es pot afirmar amb seguretat que una estrat\u00e8gia sigui millor que l\u2019altra ja que els percentatges s\u00f3n molt semblants. Cal dir que la tipologia d\u2019alumnat de primer d\u2019ESO ho dificulta ja que s\u00f3n alumnes que es distreuen amb molta facilitat i desconecten f\u00e0cilment.
    \nAlguns d\u2019ells tenen dificultats d\u2019aprenentatge i necessiten poca informaci\u00f3 i molt estructurada.
    \nPot ser a partir de la realitzaci\u00f3 de la dissecci\u00f3 i les activitats te\u00f2riques en un mateix grup, s\u2019obtindrien resultats m\u00e9s bons, un nombre m\u00e9s elevat d\u2019aprovats. La recerca convida a fer-se noves preguntes i a replantejar l\u2019experiment.
    \nEn l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfic es van obtenir les seg\u00fcents conclusions:
    \nA partir la dissecci\u00f3 d\u2019un pollastre: observant i treballant el seu sistema nervi\u00f3s es va poder confirmar de primera m\u00e0 que el seu cerebel, respecte a la mida del cervell, era m\u00e9s gran que en els altres dos \u00e9ssers vius i aix\u00f2, probablement es degut a la seva funcionalitat. El cerebel \u00e9s l\u2019encarregat del control, coordinaci\u00f3 de totes les accions relacionades amb el vol.
    \nObservant el seu sistema respiratori ens adonem de la pres\u00e8ncia dels sacs aeris, unes estructures que no estan presents en cap dels altres dos \u00e9ssers vius, s\u00f3n una adaptaci\u00f3 d\u2019aquest animal com a resposta a la necessitat d\u2019una gran quantitat d\u2019oxigen per mantenir els m\u00fasculs en funcionament durant el vol.
    \nA partir la dissecci\u00f3 del peix espasa: s\u2019observa la pres\u00e8ncia d\u2019un sistema respiratori \u00fanic i propi dels \u00e9ssers vius aqu\u00e0tics i molt diferent si se\u2019l compara amb el dels altres dos \u00e9ssers estudiats. Aquest sistema respiratori \u00e9s una evident adaptaci\u00f3 al medi on habita ja que el proc\u00e9s d\u2019intercanvi gas\u00f3s per a l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019oxigen ha de ser obligat\u00f2riament diferent com a conseq\u00fc\u00e8ncia del medi aqu\u00e0tic.
    \nObservant el seu sistema nervi\u00f3s es confirma la hip\u00f2tesis sobre la mida del seu enc\u00e8fal, comparat amb el dels altres dos \u00e9ssers vius estudiats, t\u00e9 una mida realment redu\u00efda. Si estudiem el sistema ens adonem de que aix\u00f2 \u00e9s degut al seu poc \u00fas. S\u00f3n \u00e9ssers vius que es guien i viuen per impulsos a trav\u00e9s dels seus \u00f2rgans sensorials.
    \nA partir la dissecci\u00f3 del xai: s\u2019observa per segon cop en mam\u00edfers, vist anteriorment en les aus, la circulaci\u00f3 doble i tancada. Aquests mecanisme, b\u00e0sicament, evita la barreja de sang venosa amb arterial. Que aquests mecanisme estigui present en diferents \u00e9ssers vius confirma la hip\u00f2tesis plantejada referent al benefici d\u2019aquest tipus de circulaci\u00f3. Si diferents \u00e9ssers la mantenen significa que proporciona un benefici a l\u2019esp\u00e8cie.
    \nGr\u00e0cies a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquesta part pr\u00e0ctica, s\u2019han pogut confirmar i observar les diverses adaptacions dels \u00e9ssers vius estudiats depenent de les condicions i els estils de vida de cada un d\u2019ells, cada una d\u2019aquestes adaptacions tenen l\u00f2gica i una funcionalitat imprescindible per a aquells \u00e9ssers. L\u2019estudi i la pres\u00e8ncia d\u2019aquestes adaptacions recolza la teoria de l\u2019evoluci\u00f3 de Darwin i el seu concepte de selecci\u00f3 natural.<\/p>\n

    Bibliografia:<\/strong><\/h6>\n