A la primera quinzena d’agost d’aquell “año triunfal”, un dia a la tarda, arribava a la plaça del Rei, davant la portalada de la Presó de Pilats, una expedició de detinguts escortats per diverses parelles de la Guardia Civil. En aquest grup m’hi trobava jo, junt amb Lluís Pons, el grup de nois del «cap pelat», uns quants de la Conca i altres de diversos pobles de l’Alt Camp. El caporal responsable de l’operació de trasllat parlà amb un funcionari del cos de presons, el qual li lliurà un document. Moments després aquest obria Ja porta d’entrada i així cedia el pas a tota l’expedició.
Un cop dins al pati, mig cobert amb teulada d’uralita, que podia considerar-se com un primer vestíbul, el funcionari passà llista llegint noms i cognoms, que cada interessat havia de contestar amb un “Presente”. Acabat aquest tràmit, el cap de l’expedició i el funcionari signaren uns papers i es van acomiadar. Una segona porta fou oberta pel guardià que manipulava un bon rastre de claus, i el grup de presos s’introduïa en un segon vestíbul que es coneixia per “rastrillo”. (Joan Ventura Solé, 1993 Presó de Pilats. Tarragona 1939-1941. Diputació de Tarragona, pàg 17)
La Torre del Pretori, formava part del Fòrum provincial romà construït el segle I d.C. durant l’època de l’emperador Vespasià. Més enllà de l’època romana i visigòtica, amb el nom de Castell del Rei, fou utilitzat com a centre de reclusió a mitjan del segle XVII i posteriorment, des de mitjan del segle XIX, esdevindrà la presó provincial de Tarragona.
Des de 1939 fins a 1945, 691 condemnats a pena de mort sortiran de la presó de Pilats per a ser afusellats en el turó de l’Oliva.
Durant l’any 1939, a la presó s’hi arribaran a encabir 1.361 presoners. La saturació era indescriptible i el col·lapse del centre també. Els interns havien de dormir per les escales, gairebé un damunt de l’altre. La higiene era molt deficient i la roba no es rentava. Si no era per l’ajut dels familiars, el pres es podia estar anys amb la mateixa roba sense rentar.
