Maleta Dones, lluites i Memòria

És un conjunt de recursos, tant  virtuals com físics, que permet treballar les lluites de diverses dones  des de finals del sg XIX i fins al XX.  Principalment en la lluita pels drets polítics i contra els feixismes imperants a Europa a  la primera meitat del segle XX.

Està adreçada al segon cicle d’ESO i també a BAT.

 

Competències bàsiques. Àmbit social

     Dimensió històrica 

      • Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.
      • Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.
      • Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics

Dimensió ciutadana

      • Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.
      • Competència 12. Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’una societat democràtica.
      • Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

1. Transgressores

L’exposició Transgressores, comisariada per Josep Lluís Martín Berbois,  tracta de vuit dones catalanes/espanyoles i vuit d’uruguaianes nascudes en el segle XIX o principis del XX que van ser pioneres en algun camp social o artístic. La idea és que cadascuna de les protagonistes tinguin la seva homònima i mostrar que al marge del país i la distància que es tracti sempre han hagut, hi han i hi hauran dones que lluiten per obrir-se pas en una societat que, tot i el pas dels anys, encara posseeix notables dèficits respecte a la veritable igualtat dels dos gènere.Les dones catalanes/espanyoles tractades són: Carme Karr, Clara Campoamor, Victòria Kent, Aurora Bertrana, Federica Montseny, Francesca Bonnemaison, Rosa Maria Arquimbau i Nativitat Yarza. Mentre que les dones uruguaianes són: Paulina Luisi, Alba Roballo, Julia Arevalo, Maria Collazo, Enriqueta Compte i Rique, Ma. Eugenia Vaz Ferreira, Petrona Viera, Amalia Pollieri. (text web Memorial Data d’actualització:  09.04.2019)

Els materials de l’exposició es poden sol·licitar al Memorial Democràtic i al CRP comptem amb la guia de l’exposició Trangressores. Dones d’un i altre costat  de l’oceà.

2. La banalitat del mal de Hannah Arendt

Aquest segon bloc parteix del pensament depensadora i Annah Arendt  politòloga jueva, deixeble avantatjada de Martin  Heidegger I Karls Jaspers a qui l’experiència de cobrir com a periodista el judici a Adolf Eichmann, que va ser l’encarregat i perpetrador de la “Solució Final” dels règim Nacionalsocialista a l’Alemanya de la segona Guerra Mundial, va condicionar el seu pensament i la seva vida, fins i tot la seva reputació com a professora d’universitat i la incomprensió de molts jueus, tan d’Israel com d’Estats Units.

Podem trobar molts recursos per tal de presentar el pensament de la politóloga que ha transformat  la visió dels totalitarismes i també la dels perpetradors nazis. El concepte de “la banalitat del mal” , que Arendt va crear,  introdueix una altra manera de veure el fet que el nazisme penetrés d’una forma tan punyent en moltes capes de la societat alemanya. Podem veure la seva argumentació sobre el judici d’Eichmann, que es resumeix en aquest fragment de la película de von Trotta.

Recursos físics en préstec

        • Sánchez Muñoz, Cristina  (2019).  Hannah Arendt. Estar (políticament) en el mundo. Shachleton Books.   Síntesi molt asequible del pensament de la politòloga.

Recursos digitals

3. Viure per explicar-ho

    Neus Català,  dues guerres i una deportació

Aquest bloc temàtic tracta de dones que van lluitar contra el feixisme imperant a gran part d’Europa durant la primera mitad del segle XX i està centrat en Neus Català i moltes d’altres lluitadores que van patir els horrors dels camps de concentració i extermini. I és en aquest context que van decidir no defallir i sobreviure per tal de poder explicar-ho a les generacions futures.

Montserrat Roig va entrevistar Neus Català l’any 1978 per a TVE Catalunya. És, a banda d’un treball periodístic magnífic, un testimoni corprenedor. Català explica en la conversa la seva experiència al camp de Ravensbruck: “No es pot explicar el que és un camp de concentració”. Una de les coses que la van impactar només arribar era la mirada de les recluses: “Semblaven cadàvers, només els ulls eren vius”.  

Neus Català dóna molts detalls de la seva estada en mans dels carcellers nazis i esmenta altres preses catalanes al camp. Una cosa que la va horroritzar més era l’olor que desprenien els forns, que treballaven de valent, la xemeneia que mai s’apagava. : “L’olor de carn cremada era indescriptible”. També detalla el seu sentiment com a dona: “Ser dona i explotada ens feia doblement oprimides”

NacióDigital , 13 d’abril de 2019

Roig va conèixer Neus Català mentre es documentava per escriure la seva obra Els catalans als camps nazis que va ser la punta de llança per a donar a conèixer al gran públic les històries d’aquests homes i dones que van viure dues guerres i una deportació.

La “Solució final”, va ser una indústria de l’extermini organitzada per funcionaris i militars que començava amb el “transport” i l’arribada als camps , on es feia una terrible selecció de les persones en funció del seu origen, ètnia, adscripció política i edat. En els centres d’extermini es van viure horrors que mai ens s’haurien d’haver permès.

Recursos físics en préstec

      • (5 exemplars ) Anglada, Àngels (1994) El violí d’Auschwitz . Educaula62. També es pot trobar en versió digital. La URV de Tarragona,  té a disposició una Guia didàctica que també hem esmentat en l’apartat de recursos digitals.
      • (5 exemplars) Martí Cantí Carme (2012) Un cel de plom de Carme Martí Cantí. Biografia novel·lada de Neus Català a partir de les converses de l’autora amb la supervivent del camp de  Ravensbrück.
      •  Dune Macadam, Heather (2020) 999 Les primeres dones d’Auschwitz, Ed. Comanegra. Sobre la història d’amistat, sororitat i supervivència de les joves jueves que van arribar en el primer tren al camp d’extermini.
      • Il.lustrat. Dorosheva, Sveta i Sánchez Vegara, M Isabel. Anne Frank . Ed Alba.
      • Còmic.  Folman Ari i Polonsky (2017) El diario de Anne Frank. Penguin Random House.

Recursos digitals

      • Entrevista a Heather Dune Macadam, autora de  999 Les primeres dones d’Auschwitz. Més 324. TV3 a la Carta.
      • Anne Frank House a més de ser una espai museitzat i dedicat a memòria d’Anne Frank, disposa d’un Museu virtual  i un  Espai Educatiu, amb materials  i també organitza tallers sobre Anne Frank, la Segona Guerra Mundial, l’Holocaust, l’antisemitisme i els prejudicis.
      • Guia didàctica digital per treballar l’obra de Maria Àngels Anglada,  El violí d’Auschwitz, que es pot introduir  breu presentació.

 

ENCICLOPÈDIA DE L’HOLOCAUST

Conté articles, mapes, fotografies i tot tipus de materials i sobretot un seguit de vídeos clau, Key videos d’una durada d’entre 15 i 25 minuts que poden ser molt útils a les classes i també una Proposta didàctica molt completa.