{"id":9294,"date":"2024-09-05T12:39:30","date_gmt":"2024-09-05T10:39:30","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/?p=9294"},"modified":"2024-09-05T12:41:51","modified_gmt":"2024-09-05T10:41:51","slug":"que-passa-amb-magisteri","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/eap\/que-passa-amb-magisteri\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 passa amb magisteri"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-content\/uploads\/usu773\/2024\/09\/aula.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-9295\" src=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-content\/uploads\/usu773\/2024\/09\/aula-300x202.png\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"202\" srcset=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-content\/uploads\/usu773\/2024\/09\/aula-300x202.png 300w, https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-content\/uploads\/usu773\/2024\/09\/aula.png 540w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a><\/p>\n<h4 class=\"c-mainarticle__subtitle\">\u00bfCom podr\u00edem millorar uns estudis que haurien de tenir m\u00e9s prestigi social i m\u00e9s exig\u00e8ncia acad\u00e8mica?<\/h4>\n<p>Hauria de ser la carrera m\u00e9s prestigiada i no ho \u00e9s. \u00bfPer qu\u00e8 tothom pot ser mestre i no tothom pot ser metge? Aquest article \u00e9s una radiografia d\u2019un ofici \u2013que he exercit\u2013 per saber qu\u00e8 s\u2019exigeix i qu\u00e8 es passa per alt als futurs mestres.<\/p>\n<div class=\"banner\"><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong><br \/>\nL\u2019acc\u00e9s<\/strong><\/p>\n<p>Primer de tot: no et cal tenir un expedient brillant, amb una nota modesta ja hi entres. Podr\u00edem dir: que s\u2019apugi la nota de tall, per\u00f2 funciona com en qualsevol carrera, per demanda. Com menys persones vulguin ser mestres, m\u00e9s baixa ser\u00e0 la nota. Si ho volgu\u00e9s ser m\u00e9s gent, la nota d&#8217;acc\u00e9s pujaria. Irene Rigau em diu: \u00abSempre hi haur\u00e0 persones amb vocaci\u00f3 de ser mestre. El que passa \u00e9s que l&#8217;has de prestigiar i la manera \u00e9s ser exigent. No hi ha cap carrera amb prestigi que no sigui exigent\u00bb. Si hi pot accedir tothom \u00e9s perqu\u00e8 la nota \u00e9s a l\u2019abast de tothom: \u00abLes PAU abans s&#8217;aprovaven amb un 5 i ara s&#8217;aproven amb un 4. Per tant, pots accedir a magisteri havent tret un 4 a la selectivitat: fas la mitjana amb batxillerat i entres. Quan estava a l&#8217;oposici\u00f3 com a diputada, com que tenia temps, vaig demanar els expedients dels estudiants de magisteri: n\u2019hi havia molts que en catal\u00e0 i en castell\u00e0 tenien una nota inferior al 5, per\u00f2 feien la mitjana amb les altres mat\u00e8ries i aprovaven. Quan vaig ser consellera, vaig proposar a les universitats que si no tenies un 7 de catal\u00e0 i castell\u00e0 a l\u2019expedient, no hi podies entrar, ja que la llengua \u00e9s l\u2019instrument de treball dels mestres i l\u2019han de dominar. Si s\u2019hagu\u00e9s fet, s\u2019haurien quedat amb molt pocs alumnes de magisteri. Les universitats i la conselleria d&#8217;ensenyament vam fer un grup de treball i es van crear unes proves d\u2019aptitud pr\u00e8vies, les PAP, que, a part de llengua, incorporaven les matem\u00e0tiques. Perqu\u00e8 la majoria d\u2019estudiants de magisteri venien de l&#8217;opci\u00f3 human\u00edstica-social, i l&#8217;\u00faltima vegada que havien fet matem\u00e0tiques era a 4t d\u2019ESO. I amb aquest nivell no pots desvetllar vocacions cient\u00edfico-t\u00e8cniques. Un 30% dels expedients va caure\u00bb. Una prova que enguany ha susp\u00e8s el 40% (<a href=\"https:\/\/universitats.gencat.cat\/web\/.content\/01_acces_i_admissio\/proves-acces-PAU-PAP\/sobre-proves-PAP\/PAP-educacio-infantil-primaria\/models-examens\/convocatoria-2024\/ordinaria\/PAP-CCIRC-S1-cat-2024.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">aqu\u00ed<\/a>\u00a0teniu exemples del que se\u2019ls demana). Per\u00f2 un cop entren a la carrera, Irene Rigau m\u2019assenyala una altra esquerda: \u00abA la facultat de matem\u00e0tiques si hi ha 100 alumnes, al cap de dos anys n\u2019hi ha 50, i al final potser n&#8217;acaben 35. En canvi, a magisteri n&#8217;entren 100, n&#8217;hi ha 100 i en surten 100. \u00bfTothom, tothom, tothom \u00e9s bo?\u00bb<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"banner\"><\/div>\n<p><strong>Els professors d\u2019universitat: \u00bfqui ensenya als futurs mestres?<\/strong><\/p>\n<p>\u00abAbans, magisteri no es feia a la universitat, sin\u00f3 que depenia del ministeri d\u2019Educaci\u00f3, i s\u2019estudiava a les Escoles Normals. El Govern, un cop havia fixat qu\u00e8 havien d\u2019aprendre els nens, determinava qu\u00e8 havien de saber els mestres perqu\u00e8 ho expliquessin b\u00e9. A partir de la Llei General d&#8217;Educaci\u00f3, es va creure que s&#8217;havia de prestigiar l&#8217;ensenyament, i van fer que pass\u00e9s a la universitat. Abans, per ser professor de l\u2019Escola Normal, \u00e9s a dir, per ser professor dels futurs mestres, havies d&#8217;haver estat deu anys exercint com a mestre a les escoles. Ara aix\u00f2 a la universitat s\u2019ha perdut: hi ha molts professors de magisteri que no han estat mai ensenyant en una escola. Primera incongru\u00e8ncia: dif\u00edcilment formar\u00e0s metges si tu no ets metge. Des de la universitat s\u2019ha perdut el contacte amb l\u2019escola, i s\u2019ha donat m\u00e9s import\u00e0ncia als corrents de pensament, als temes emocionals i de notorietat contempor\u00e0nia, despla\u00e7ant el saber\u00bb.<\/p>\n<p>En parlo amb\u00a0<a href=\"https:\/\/www.albacastellvi.cat\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Alba Castellv\u00ed<\/a>, que va ensenyar did\u00e0ctica de la literatura infantil i juvenil a la facultat de magisteri de la UB: \u00abCom a professora associada, cobrava 7 euros i escaig l&#8217;hora\u00bb. Va plegar farta, tamb\u00e9, del panorama que va trobar: \u00abEl primer dia els preguntava quins llibres dels que havien llegit a l\u2019escola els havien agradat m\u00e9s i molts deien: \u201c<em>Es que a m\u00ed no me gusta leer<\/em>\u201d. Em trobava que havia de fer did\u00e0ctica de la literatura a persones que no tenien el m\u00ednim gust per la lectura. Els professors hav\u00edem assumit que als alumnes no els agrada llegir. I que no els pod\u00edem exigir segons qu\u00e8 perqu\u00e8 no estaven ni preparats ni disposats a fer el que no havien fet fins llavors. Vaig detectar que no coneixien ni\u00a0<em>Els tres porquets<\/em>\u00a0ni\u00a0<em>La Ventafocs<\/em>, com a molt els sonaven els t\u00edtols. Els vaig dir: \u201c\u00bfCom hem de fer did\u00e0ctica de la literatura si no heu llegit aquests llibres?\u201d Els vaig informar que n\u2019havien de llegir set i es van queixar: \u201cS\u00ed, home! Ja fem prou!\u201d. Quan a sobre, hi ha una part dels cr\u00e8dits dedicada a les hores de feina a casa. Tot plegat era un desprop\u00f2sit. I que quedi clar: parlo dels mestres que s\u2019estan formant, no dels veterans, que n\u2019he conegut molts i s\u00f3n sensibles i bons. Els alumnes de magisteri tenen molt poca base cultural, d&#8217;entrada, molts no havien anat mai a la biblioteca: els havia d&#8217;explicar com funcionava el pr\u00e9stec. I \u00e9s un esc\u00e0ndol: es podien treure la carrera fent faltes. A tercer de magisteri, vaig tenir una alumna que en va fer sis en dues l\u00ednies i mitja, va suspendre i em va demanar una revisi\u00f3 de l\u2019examen. I li vaig dir: \u201cImagina\u2019t que soc mare d\u2019un alumne teu i rebo un missatge amb faltes\u201d. I em va respondre: \u201cNo m\u2019havien dit mai que aix\u00f2 fos tan greu\u201d, es va posar a plorar i se\u2019n va anar. Per\u00f2 el problema no \u00e9s nom\u00e9s amb la llengua escrita, tamb\u00e9 amb l\u2019oral: \u201cVinga! Ens sentem!\u201d Aquests futurs mestres no podran corregir el catal\u00e0 dels seus alumnes ni ensenyar-lo b\u00e9 perqu\u00e8 ells mateixos el parlen molt malament: la sintaxi \u00e9s un calc del castell\u00e0, fan errors gramaticals de tota mena i tenen una fon\u00e8tica castellanitzada. No se\u2019ls exigeix el bon nivell de catal\u00e0 que hauria de tenir un mestre per aprovar la carrera. Molts d\u2019aquests estudiants no donen valor a la correcci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i tampoc saben com ha de funcionar el sistema d\u2019immersi\u00f3. Sembla mentida, per\u00f2 a la carrera no els ho expliquen. Es pensen que la immersi\u00f3 \u00e9s que el mestre parla catal\u00e0 mentre que l\u2019alumne pot triar la llengua que vulgui: catal\u00e0 o castell\u00e0. \u00c9s una neglig\u00e8ncia per part del poder de la universitat, des del deganat fins al rectorat, que, coneixent com coneixen fets com aquests, no intervenguin seriosament per incrementar l&#8217;exig\u00e8ncia del nivell de magisteri\u00bb.<\/p>\n<p>Si vols continuar llegint l&#8217;article, clica <a href=\"https:\/\/www.catorze.cat\/estudi\/que-passa-amb-magisteri_1225631_102.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><strong>aqu\u00ed<\/strong><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00bfCom podr\u00edem millorar uns estudis que haurien de tenir m\u00e9s prestigi social i m\u00e9s exig\u00e8ncia acad\u00e8mica? Hauria de ser la carrera m\u00e9s prestigiada i no ho \u00e9s. \u00bfPer qu\u00e8 tothom pot ser mestre i no tothom pot ser metge? Aquest article \u00e9s una radiografia d\u2019un ofici \u2013que he exercit\u2013 per saber qu\u00e8 s\u2019exigeix i qu\u00e8 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9295,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[67],"tags":[],"class_list":["post-9294","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eap"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9294","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9294"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9294\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9297,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9294\/revisions\/9297"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9295"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9294"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9294"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9294"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}