{"id":4584,"date":"2022-02-04T12:56:18","date_gmt":"2022-02-04T11:56:18","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/?p=4584"},"modified":"2022-02-04T12:56:18","modified_gmt":"2022-02-04T11:56:18","slug":"joaquim-punti-si-un-adolescent-diu-que-no-veu-sentit-a-la-seva-vida-es-un-error-pensar-que-vol-cridar-latencio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/eap\/joaquim-punti-si-un-adolescent-diu-que-no-veu-sentit-a-la-seva-vida-es-un-error-pensar-que-vol-cridar-latencio\/","title":{"rendered":"Joaquim Punt\u00ed: \u201cSi un adolescent diu que no veu sentit a la seva vida, \u00e9s un error pensar que vol cridar l\u2019atenci\u00f3\u201d"},"content":{"rendered":"<p><b>Entrevista de<a href=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-content\/uploads\/usu773\/2022\/02\/joaquim.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium wp-image-4585 alignleft\" src=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-content\/uploads\/usu773\/2022\/02\/joaquim-300x166.png\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"166\" srcset=\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-content\/uploads\/usu773\/2022\/02\/joaquim-300x166.png 300w, https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-content\/uploads\/usu773\/2022\/02\/joaquim.png 499w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a> Vilaweb a Joaquim Punt\u00ed. <\/b>\u00c9s psic\u00f2leg cl\u00ednic i coordinador de la cartera de serveis de psicoter\u00e0pia infanto-juvenil i de l\u2019hospital de dia d\u2019adolescents de l\u2019<a href=\"https:\/\/www.vilaweb.cat\/etiqueta\/hospital-parc-tauli-de-sabadell\/\"><b>Hospital Parc Taul\u00ed de Sabadell<\/b><\/a>. Explica que aquest darrer any han notat amb escreix les\u00a0<b>conseq\u00fc\u00e8ncies de la pand\u00e8mia de la covid-19 en la salut mental dels joves<\/b>, i que han registrat dades molt preocupants relacionades amb l\u2019<b>augment de les temptatives de su\u00efcidi, a m\u00e9s de diversos trastorns<\/b>. Parlem amb ell sobre aquesta situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia i com fer-hi front des de l\u2019\u00e0mbit familiar i social. Li demanem, sobretot, per la\u00a0<b>prevenci\u00f3 del su\u00efcidi juvenil<\/b>, un tema que fins ara ha estat tab\u00fa i que cal combatre amb totes les eines que hi hagi a l\u2019abast, tamb\u00e9 introduint l\u2019educaci\u00f3 emocional a les escoles.<\/p>\n<ul>\n<li><b>Com \u00e9s la situaci\u00f3 a l\u2019hospital de dia en aquests moments i quins canvis heu detectat arran de la pand\u00e8mia?\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/b>Hem detectat dos canvis importants: el primer, un increment del 195% de les temptatives de su\u00efcidi de noies adolescents, comparant les dades entre el setembre del 2020 i el mar\u00e7 del 2021 amb les del mateix per\u00edode un any abans. El segon canvi ha estat un increment aproximat del 25% dels trastorns de la conducta aliment\u00e0ria \u2013anor\u00e8xia nerviosa, concretament\u2013, tamb\u00e9 en noies. Fora de l\u2019hospital de dia tamb\u00e9 s\u2019ha detectat un increment dels trastorns d\u2019ansietat, els trastorns depressius i alguns trastorns obsessivo-compulsius. Tamb\u00e9 han incrementat les autolesions, amb un objectiu su\u00efcida o no.<\/li>\n<li><b>Els problemes de salut mental en els joves han esclatat for\u00e7a temps despr\u00e9s del confinament m\u00e9s dur. Com \u00e9s, aix\u00f2?<\/b><b><br \/>\n<\/b>Segons les dades del Codi Risc Su\u00efcidi, hi ha hagut un increment de les temptatives autol\u00edtiques (intents de su\u00efcidi) el 2020 i el 2021 respecte del 2019, per\u00f2 no el vam veure el mar\u00e7 del 2020. I tenim una hip\u00f2tesi: el mar\u00e7 del 2020, amb el tancament, va disminuir el nombre de temptatives perqu\u00e8 els adolescents es van quedar a casa i sense escola, cosa que va treure un factor d\u2019estr\u00e8s de les seves vides i va oferir molt de temps de lleure. No era un lleure social, per\u00f2 els permetia d\u2019estar moltes hores connectats entre ells. Les temptatives van comen\u00e7ar a augmentar el setembre del 2020. De llavors fins el mar\u00e7 del 2021 \u00e9s quan augmenten clarament.<\/li>\n<li><b>Per qu\u00e8?\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/b>La hip\u00f2tesi \u00e9s que el setembre del 2020 hi ha un gran canvi: continuen confinats per tot all\u00f2 que t\u00e9 a veure amb el lleure, fins i tot arriben a ser criminalitzats, per\u00f2 tenen el deure d\u2019anar a l\u2019escola. Comencen a tenir una vida basada en: aixecar-se, anar a escola i tornar a casa, sense lleure ni activitats extraescolars. Haver de complir les obligacions sense les v\u00e0lvules d\u2019escapament que donen el lleure i la interacci\u00f3 social no va ser una bona idea. Va fer que els estressors \u2013com pot ser l\u2019estressor escolar\u2013 tinguessin un pes molt m\u00e9s gran en les temptatives autol\u00edtiques, perqu\u00e8 els adolescents no tenien manera d\u2019alliberar-se\u2019n. Si hem de fer nous confinaments, cal tenir en compte que no tenir la possibilitat de mantenir cap mena de lleure ni interacci\u00f3 social els deixa vulnerables. El su\u00efcidi \u00e9s entre la segona i la tercera causa de mort entre els adolescents. \u00c9s un problema de salut comunit\u00e0ria molt important i cal donar-hi resposta.<\/li>\n<li><b>I com us expliqueu l\u2019augment de les temptatives de su\u00efcidi espec\u00edficament en noies?<\/b><b><br \/>\n<\/b>No tenim una explicaci\u00f3 f\u00e0cil i no es pot ser reduccionista. Al principi de la pubertat les noies tendeixen a desenvolupar m\u00e9s trastorns internalitzants, trastorns emocionals. Sembla que hi ha m\u00e9s vulnerabilitat o predisposici\u00f3 de les noies \u2013seria una cosa m\u00e9s biol\u00f2gica\u2013 a desenvolupar aquesta simptomatologia m\u00e9s internalitzant: trastorns d\u2019ansietat, depressi\u00f3\u2026 Ja passava abans de la pand\u00e8mia, tenim m\u00e9s consultes per s\u00edmptomes depressius i d\u2019ansietat en noies que en nois. I sabem que la gesti\u00f3 que noies i nois fan de l\u2019estr\u00e8s \u00e9s diferent. Quan comen\u00e7a l\u2019adolesc\u00e8ncia i les noies interactuen, comparteixen molt m\u00e9s contingut emocional, i m\u00e9s de negatiu. Sembla que s\u00f3n m\u00e9s sensibles a aquesta emocionalitat m\u00e9s negativa. Per\u00f2 no hi ha una sola explicaci\u00f3, s\u2019han de tenir en compte factors ambientals i biol\u00f2gics.<\/li>\n<li><b>Sobre aquest malestar psicol\u00f2gic de les dones, sovint es critica que s\u2019atribueixi a la biologia coses que poden tenir una causa social.<\/b><b><br \/>\n<\/b>\u2014No es pot ser reduccionista, \u00e9s clar que la biologia no ho explica, aix\u00f2. Per exemple, les temptatives de su\u00efcidi no v\u00e9nen desencadenades per trastorns biol\u00f2gics. Hi ha malalties mentals que augmenten el risc de su\u00efcidi, com la depressi\u00f3, per\u00f2 molts adolescents que fan conductes autol\u00edtiques no tenen una malaltia mental, sin\u00f3 que no saben fer una bona gesti\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s derivat d\u2019algunes situacions. Les persones no som biologia o ambient, som una interacci\u00f3 d\u2019ambdues coses. Per analitzar per qu\u00e8 hi ha un increment del risc de trastorns internalitzants en les noies a partir de la pubertat, s\u2019han de tenir en compte els factors biol\u00f2gics, els psicosocials i culturals, els hist\u00f2rics\u2026 Els trastorns no s\u00f3n independents dels factors socials. En el cas de l\u2019anor\u00e8xia \u00e9s clar\u00edssim: l\u2019observem molt m\u00e9s en noies perqu\u00e8 el model est\u00e8tic corporal \u00e9s molt m\u00e9s incisiu en elles.<\/li>\n<li><b>Coment\u00e0veu que les noies parlen m\u00e9s de les seves emocions negatives. Aix\u00f2 no t\u00e9 efectes positius?<\/b><b><br \/>\n<\/b>\u2014S\u00ed, t\u00e9 una part positiva. Les noies busquen m\u00e9s ajuda que els nois. Ells, quan no gestionen b\u00e9 l\u2019estr\u00e8s, tenen m\u00e9s tend\u00e8ncia a les alteracions de conducta i el consum de subst\u00e0ncies. Elles tenen conductes m\u00e9s autoagressives. Poder verbalitzar aquesta emoci\u00f3 negativa permet que despr\u00e9s de la temptativa es pugui fer una intervenci\u00f3 adre\u00e7ada al malestar que s\u2019ha identificat i ensenyar estrat\u00e8gies per a fer-hi front, aprendre el benestar emocional.<\/li>\n<li><b>Sempre es diu que els homes se su\u00efciden m\u00e9s, mentre que les dones ho intenten m\u00e9s. En el cas dels joves tamb\u00e9 \u00e9s aix\u00ed?<\/b><b><br \/>\n<\/b>S\u00ed. Els homes tendeixen a utilitzar m\u00e8todes m\u00e9s letals, i hi ha estudis que ho relacionen amb la impulsivitat. El fet de ser impulsiu et fa tenir menys frenadors i, quan no veus sortida, recorres a m\u00e8todes m\u00e9s letals. Les noies fan servir m\u00e8todes que poden ser letals, per\u00f2 que si s\u2019agafen a temps, es pot evitar el su\u00efcidi.<\/li>\n<li><b>Hi ha el mite que una persona que ho intenta i no ho aconsegueix \u00e9s perqu\u00e8 realment no ho volia, sin\u00f3 que era un intent de cridar l\u2019atenci\u00f3. Qu\u00e8 hi respondr\u00edeu?<\/b><b><br \/>\n<\/b>\u00c9s un mite molt est\u00e8s, per\u00f2 \u00e9s just al contrari: quan una persona fa verbalitzacions en relaci\u00f3 amb el su\u00efcidi, aix\u00f2 incrementa el risc de su\u00efcidi. La idea que qui ho vol fer no ho diu, no \u00e9s certa. Tot aix\u00f2 s\u2019ha de posar en context: si una persona s\u2019aixeca un dia i diu \u201cla vida \u00e9s una merda\u201d, \u201csi la vida ha de ser aix\u00f2, no m\u2019importaria morir-me\u201d, aix\u00f2 \u00e9s un comentari que, depenent del context, no ha d\u2019indicar necess\u00e0riament que tindr\u00e0 una conducta su\u00efcida. Per\u00f2 si un adolescent diu obertament que no veu sentit a la seva vida i que vol desapar\u00e8ixer, i fins i tot parla de com ho podria fer, \u00e9s un error pensar que vol cridar l\u2019atenci\u00f3 i prou. Moltes vegades aquests comentaris s\u00f3n la idea pr\u00e8via a passar a l\u2019acte. Hem de parlar amb aquest adolescent i preguntar-li per qu\u00e8 diu aix\u00f2, per qu\u00e8 es planteja una cosa tan greu\u2026<\/li>\n<li><b>Hi ha m\u00e9s mites?<\/b><b><br \/>\n<\/b>S\u00ed, sobre preguntar pel su\u00efcidi. Preguntar pel su\u00efcidi no \u00e9s su\u00efcidogen. Hi ha pares que malauradament han perdut un fill per su\u00efcidi i que expliquen que els havia fet algun comentari, per\u00f2 que no havien volgut preguntar pensant que encara seria pitjor. No hem de tenir por de preguntar.<\/li>\n<li><b>I qu\u00e8 cal fer amb les ficcions per a adolescents que parlen del su\u00efcidi?<\/b><b><br \/>\n<\/b>\u2014Hem de vigilar una mica. \u00c9s molt important que se\u2019n parli des d\u2019una visi\u00f3 preventiva. Per exemple, jo puc escriure un llibre en qu\u00e8 relati les meves temptatives de su\u00efcidi i els meus moments de malestar. Aix\u00f2 \u00e9s un missatge: malestar relacionat amb su\u00efcidi. Per\u00f2 puc fer el mateix llibre explicant que he tingut moments de malestar i que m\u2019he intentat su\u00efcidar, per\u00f2 que despr\u00e9s he vist que tots els problemes eren temporals, que realment en aquell moment de malestar havia d\u2019haver buscat ajuda, que una cosa que he apr\u00e8s \u00e9s que tots els problemes tenen soluci\u00f3, per\u00f2 que a vegades cal paci\u00e8ncia, que ara tinc una vida molt millor i que me l\u2019estaria perdent\u2026 S\u00f3n dos missatges molt diferents.<\/li>\n<li><b>En aquest sentit, es va criticar que la s\u00e8rie <\/b><b><i>13 reasons why<\/i><\/b><b>\u00a0romantitzava el su\u00efcidi.<\/b><b><br \/>\n<\/b>Potser el problema no \u00e9s que un adolescent vegi aquesta s\u00e8rie, sin\u00f3 que la vegi sol, sense que alg\u00fa li comenti: \u201cTu qu\u00e8 en penses, de la protagonista?\u201d, \u201ctu qu\u00e8 hauries fet?\u201d. No hem d\u2019amagar la realitat del su\u00efcidi, per\u00f2 tampoc donar el missatge que la vida \u00e9s una cosa fosca i negra i que, per tant, el millor \u00e9s morir-se o fer-te mal quan no et sentis b\u00e9. Molts adolescents es queden molt atrapats en aquest missatge, i hem d\u2019evitar-lo. Hem de buscar el missatge que diu que una persona es pot haver intentat su\u00efcidar, per\u00f2 que es pot tractar, se\u2019n pot sortir i aix\u00f2 no implica que se su\u00efcidi a quaranta anys. Una temptativa de su\u00efcidi indica que hi ha unes dificultats i que necessites ajuda, per\u00f2 pots tenir una vida normal en un futur, no vol dir que acabar\u00e0s sent un malalt mental, ni de bon tros.<\/li>\n<li><b>De quines altres maneres es pot prevenir el su\u00efcidi?<\/b><b><br \/>\n<\/b>Abans parlava de posar els comentaris en context: \u00e9s molt m\u00e9s greu quan un noi comenta que la vida no val la pena o que no li importaria morir si, a m\u00e9s, de cop i volta s\u2019ha a\u00efllat molt m\u00e9s a l\u2019habitaci\u00f3, ha tallat la comunicaci\u00f3 amb tothom i ha deixat de veure companys i amics, ha canviat respecte de com era\u2026 Aix\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s greu, perqu\u00e8 indica que, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquest pensament, alguna cosa li passa. La fam\u00edlia ha d\u2019estar atenta no nom\u00e9s al que els fills diuen, sin\u00f3 a tot el que t\u00e9 a veure amb el seu comportament i com pot haver canviat.<\/li>\n<li><b>I quant a la prevenci\u00f3 social?<\/b><b><br \/>\n<\/b>Ha de comen\u00e7ar molt abans, s\u2019ha de plantejar de manera universal. Si sabem que un percentatge molt important d\u2019adolescents fan temptatives perqu\u00e8 realment no saben afrontar situacions com una ruptura sentimental, la tra\u00efci\u00f3 d\u2019un amic o la pressi\u00f3 acad\u00e8mica; si sabem que la gesti\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s, que el fet de no tenir unes bones habilitats socials o el fet de no saber solucionar problemes \u00e9s darrere de moltes temptatives, i no tant una malaltia mental, potser haur\u00edem d\u2019ensenyar aquestes coses a llocs com l\u2019escola. \u00c9s bo per a tothom aprendre habilitats socials, a gestionar l\u2019estr\u00e8s i a solucionar problemes. Hem d\u2019apoderar els adolescents, i una manera de fer-ho \u00e9s donar estrat\u00e8gies, eines i habilitats per a afrontar les contrarietats.<\/li>\n<li><b>Cal educaci\u00f3 emocional a les escoles.<\/b><b><br \/>\n<\/b>Exactament. Una educaci\u00f3 emocional ben feta i dirigida a donar aquestes habilitats. La majoria dels nois o noies que he visitat que han fet una temptativa de su\u00efcidi \u00e9s perqu\u00e8 han tingut un problema a qu\u00e8 no han sabut fer front. Voldrien viure, per\u00f2 se senten sobrepassats si, per exemple, la parella se\u2019n va amb el millor amic. Si l\u2019adolescent tingu\u00e9s la sensaci\u00f3 que t\u00e9 estrat\u00e8gies emocionals per a fer-hi front, no faria una temptativa de su\u00efcidi.<\/li>\n<li><b>Aquests problemes derivats de q\u00fcestions amoroses s\u00f3n freq\u00fcents?<\/b><b><br \/>\n<\/b>Els adolescents tenen poca experi\u00e8ncia i aix\u00f2 els fa idealitzar les primeres relacions, i a m\u00e9s tot \u00e9s molt m\u00e9s inestable. Si les coses no van b\u00e9, a m\u00e9s de sentir-se malament els primers dies, poden fer simptomatologia depressiva. Per\u00f2 el gran avantatge que tenim amb els adolescents \u00e9s que la seva inestabilitat fa que el que avui \u00e9s un desastre potser al cap d\u2019una setmana ja no ho \u00e9s\u2026 Tamb\u00e9 hi influeix la personalitat, que et pot donar m\u00e9s punts de risc o protegir-te. Els adolescents amb emocions m\u00e9s inestables tenen m\u00e9s risc de fer temptatives. Que percebin que tenen una bona xarxa social, en canvi, \u00e9s un factor protector.<\/li>\n<li><b>Per a la prevenci\u00f3 del su\u00efcidi, una bona atenci\u00f3 de la salut mental a la sanitat p\u00fablica tamb\u00e9 seria fonamental, per\u00f2 hi ha moltes mancances.<\/b><b><br \/>\n<\/b>\u00c9s veritat que el sistema de salut mental est\u00e0 molt tensat, ens manquen professionals: psic\u00f2legs especialistes en psicologia cl\u00ednica, psiquiatres d\u2019infanto-juvenil\u2026 Ara s\u2019ha creat l\u2019especialitat de psiquiatria infanto-juvenil i aix\u00f2 fa pensar que d\u2019aqu\u00ed a uns anys aquest increment es notar\u00e0. Per\u00f2 un adolescent que vagi a un hospital p\u00fablic i hagi fet una temptativa de su\u00efcidi no quedar\u00e0 deixat, abans de setanta-dues hores tindr\u00e0 una visita en un servei de salut mental. Una noia amb anor\u00e8xia nerviosa en un pes molt baix, quan arribi al servei d\u2019urg\u00e8ncies acabar\u00e0 ingressant. Ara, \u00e9s veritat que no tenim prou professionals. S\u2019atenen els casos urgents, per\u00f2 caldria donar atenci\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcentment.<\/li>\n<li><b>Per qu\u00e8 falten professionals?<\/b><b><br \/>\n<\/b>Segurament no hi ha hagut una bona planificaci\u00f3 sanit\u00e0ria. Hi ha, aproximadament, unes cent cinquanta places PIR (Psic\u00f2legs Interns Residents) a tot l\u2019estat. Aix\u00f2 \u00e9s una r\u00e0tio molt petita. Si cada any formem poc m\u00e9s de cent psic\u00f2legs, ens manquen professionals, cal que en siguin m\u00e9s.<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Entrevista de Vilaweb a Joaquim Punt\u00ed. \u00c9s psic\u00f2leg cl\u00ednic i coordinador de la cartera de serveis de psicoter\u00e0pia infanto-juvenil i de l\u2019hospital de dia d\u2019adolescents de l\u2019Hospital Parc Taul\u00ed de Sabadell. Explica que aquest darrer any han notat amb escreix les\u00a0conseq\u00fc\u00e8ncies de la pand\u00e8mia de la covid-19 en la salut mental dels joves, i que [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4585,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[67],"tags":[],"class_list":["post-4584","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eap"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4584","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4584"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4584\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4586,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4584\/revisions\/4586"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4585"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4584"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4584"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4584"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}