{"id":4580,"date":"2022-02-04T12:31:47","date_gmt":"2022-02-04T11:31:47","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/?p=4580"},"modified":"2022-02-04T12:34:08","modified_gmt":"2022-02-04T11:34:08","slug":"lentusiasme-del-professor-te-un-impacte-decisiu-en-lalumne","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/eap\/lentusiasme-del-professor-te-un-impacte-decisiu-en-lalumne\/","title":{"rendered":"L\u2019entusiasme del professor t\u00e9 un impacte decisiu en l\u2019alumne"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Becky\u00a0Francis \u00e9s educadora i acad\u00e8mica brit\u00e0nica, directora executiva de l\u2019Education\u00a0Endowment\u00a0Foundation<\/a>\u00a0(EEF), que visita Barcelona per dur a terme unes jornades de treball, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el programa\u00a0EduCaixa<\/a>. La vaig con\u00e8ixer a trav\u00e9s d\u2019una amiga, estudiant d\u2019educaci\u00f3, amb qui sovint debatem sobre el sistema educatiu: que si \u00e9s un llit de\u00a0Procust\u00a0que assenyala com a an\u00f2mal tot aquell que no s\u2019hagi tallat a mida per encaixar-hi, que si no observa cap forma d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia divergent\u2026<\/p>\n

Va ser ella qui, una tarda, em va explicar una an\u00e8cdota sobre Francis que la\u00a0periodista\u00a0Laura\u00a0McInerney\u00a0havia recollit. Va ser l\u2019any 2013, quan Francis va intervenir en un\u00a0comit\u00e8\u00a0educatiu del parlament brit\u00e0nic\u00a0constitu\u00eft\u00a0per una \u00e0mplia majoria d\u2019homes. El tema del debat era l\u2019elevat \u00edndex de frac\u00e0s escolar entre els alumnes de\u00a0classe\u00a0obrera. Les intervencions, per\u00f2, anaven encaminades a esclarir, primer de tot, qu\u00e8 era exactament la \u201cclasse\u00a0obrera\u201d. D\u2019entre les respostes fora de to, destaca la dels liberal dem\u00f2crates, que argumentaven que la\u00a0classe\u00a0era \u201cla dieta i la roba\u201d. Quan va ser hora de buscar solucions al problema, Plomin, cient\u00edfic americ\u00e0 especialitzat en\u00a0gen\u00e8tica, va desestimar la\u00a0q\u00fcesti\u00f3,\u00a0al\u00b7legant\u00a0que aviat hi hauria un xip que detectaria quins infants eren potencials fracassos escolars: s\u2019estalviarien recursos. Aix\u00f2 va provocar la intervenci\u00f3 de Francis, remarcant que el baix rendiment no era un tret hereditari. Explicava que, molt probablement, els fills de pares que van experimentar l\u2019estigmatitzaci\u00f3 i les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives d\u2019un mal rendiment escolar tindrien una\u00a0perspectiva\u00a0negativa de l\u2019escola. Aix\u00ed, tot i transmetre als fills la import\u00e0ncia de l\u2019educaci\u00f3, aquesta s\u2019acompanyaria de cert desenc\u00eds que\u00a0podria\u00a0condicionar el desenvolupament dels nens. Demanava dotar els pares de recursos per invertir en l\u2019educaci\u00f3 dels fills i implicar-los en el seu \u00e8xit educatiu, per restaurar la fe en el sistema acad\u00e8mic.<\/p>\n

Quan entro a la sala de reunions del CosmoCaixa, la Maria i la\u00a0Becky\u00a0em saluden mentre intenten engegar, sense sortir-se\u2019n, una cafetera m\u00e9s decorativa que funcional. \u201cHauria\u00a0jurat que era alguna mena d\u2019est\u00e0tua japonesa\u201d, diu la\u00a0Becky, rient i referint-se a la cafetera, mentre preparo la\u00a0bateria\u00a0de preguntes. Unes preguntes que ben aviat descarto:\u00a0s\u00f3n protocol\u00b7l\u00e0ries\u00a0i superficials, pensades per ser fetes a una te\u00f2rica feminista de l\u2019educaci\u00f3 que, al capdavant d\u2019una instituci\u00f3 de gran abast, seria impenetrable. Davant la seva mirada afable i pacient, tanco el document per formular aquelles preguntes que, si hagu\u00e9s compartit el nostre debat aquella tarda, li haur\u00edem volgut fer.<\/p>\n

Per qu\u00e8 hem de prestar especial atenci\u00f3 als alumnes de baix rendiment?<\/strong><\/p>\n

La missi\u00f3 de l\u2019EEF \u00e9s millorar l\u2019educaci\u00f3: posem \u00e8mfasi en el rendiment perqu\u00e8 s\u2019ha demostrat que hi ha una estreta correlaci\u00f3 entre les qualificacions acad\u00e8miques i les opcions de futur. Sovint oblidem que, quan un infant \u00e9s a l\u2019escola, el que hi passa es converteix en el seu m\u00f3n sencer. La manera com percep aquest m\u00f3n i com ent\u00e9n el seu paper en ell \u00e9s decisiva: si el seu rendiment acad\u00e8mic \u00e9s baix, es desmotiva, i aix\u00f2 comporta a\u00efllament, depressi\u00f3, ansietat i, al final, frac\u00e0s escolar, que pot privar-lo d\u2019accedir al mercat laboral. Per aix\u00f2 entenem que el rendiment \u00e9s un factor clau per al desenvolupament exit\u00f3s dels alumnes, sense oblidar altres aspectes, com les capacitats socials i emocionals.<\/p>\n

Qu\u00e8 es proposa, des de l\u2019EEF, per assistir els alumnes de baix rendiment?<\/strong><\/p>\n

D\u2019una banda, hem dut a terme una investigaci\u00f3 basada en l\u2019estudi de si agrupar els nens segons el seu nivell de rendiment acad\u00e8mic resulta efectiu en termes de millora del rendiment d\u2019aquests grups. L\u2019evid\u00e8ncia \u00e9s clara: agrupar els nens basant-nos en les seves qualificacions no \u00e9s benefici\u00f3s. Acaba essent benefici\u00f3s tan sols per als alumnes d\u2019alt rendiment, mentre que \u00e9s un estigma per als altres. A m\u00e9s, la recerca demostra que els grups de baix rendiment reben pitjors recursos, siguin pitjors professors o pitjor ensenyament, de resultes de les poques expectatives que el sistema diposita en ells.<\/p>\n

Cal evidenciar, a m\u00e9s, que els grups de baix rendiment acostumen a ser plens d\u2019alumnes en situacions econ\u00f2miques prec\u00e0ries o en risc d\u2019exclusi\u00f3 social. Aix\u00ed doncs, haurien de rebre m\u00e9s recursos, i no pas menys, ja que s\u00f3n els que m\u00e9s han de confiar en el sistema per obtenir l\u2019ajuda que necessiten perqu\u00e8, probablement, a casa no els espera un tutor de suport. Adre\u00e7ar aquesta bretxa \u00e9s un dels grans reptes de l\u2019educaci\u00f3 integral. Encara no sabem si els grups de rendiment mixt s\u00f3n la soluci\u00f3, falta investigar-ho, per\u00f2 hi ha una pol\u00edtica que demostra ser perjudicial per als infants i, aix\u00ed i tot, es mant\u00e9: fer repetir curs. Hi ha maneres m\u00e9s efectives de reduir la bretxa, sigui a trav\u00e9s de tutories, de refor\u00e7 o de suport individualitzat. \u00c9s important assistir els dos extrems: aconseguir que el professor i el pla educatiu estiguin preparats per fer-se c\u00e0rrec tant dels alumnes d\u2019alt rendiment com dels de baix rendiment.<\/p>\n

Cal, doncs, m\u00e9s inversi\u00f3 en educaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Evidentment, cal invertir en educaci\u00f3 per tal de tenir bons professors. No obstant aix\u00f2, els indicis suggereixen que una \u201cinjecci\u00f3 econ\u00f2mica\u201d en una classe no es tradueix en millors resultats acad\u00e8mics: \u00e9s l\u2019ensenyament de qualitat el que t\u00e9 un impacte decisiu en el progr\u00e9s de l\u2019alumne, i per aix\u00f2 \u00e9s essencial la professionalitzaci\u00f3. Des de la EEF\u00a0duem a terme la recerca, fem un cribratge i posem a l\u2019abast de la professi\u00f3 els resultats. Aspirem a tenir una educaci\u00f3 que sigui com el dret o la medicina, on nosaltres, com a educadors i l\u00edders, ens fem responsables d\u2019oferir el millor ensenyament, basant-nos en el fet contrastat.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que expliqueu en els tallers que heu fet amb EduCaixa?<\/strong><\/p>\n

Una vegada hem trobat els millors m\u00e8todes d\u2019ensenyament, cal compartir-los: acompanyar els professors al llarg de la seva vida laboral i facilitar que continu\u00efn formant-se. Els\u00a0tallers\u00a0que plantegem aquests\u00a0dies\u00a0a Madrid i Barcelona s\u00f3n un espai de di\u00e0leg, on els educadors reben formaci\u00f3 i troben l\u2019espai per compartir els seus dubtes o neguits. Els professors s\u00f3n\u00a0responsables\u00a0dels missatges que dirigeixen a aquestes identitats que s\u00f3n encara tan fr\u00e0gils. Est\u00e0 demostrat que el suport i l\u2019entusiasme del professor tenen un impacte decisiu en el m\u00f3n simb\u00f2lic de l\u2019alumne, determina all\u00f2 que creu\u00a0possible, els camins que emprendr\u00e0 o no.<\/p>\n

Un dels teus temes d\u2019estudi i an\u00e0lisi com a investigadora ha estat la q\u00fcesti\u00f3 de g\u00e8nere a l\u2019aula i la manera com els infants fan seus els rols de g\u00e8nere.<\/strong><\/p>\n

Fa temps que hem assumit que el g\u00e8nere \u00e9s un constructe social. Tanmateix, i tot i que els rols socials canvien molt r\u00e0pidament, el g\u00e8nere i el g\u00e8nere binari segueixen essent principis essencials a l\u2019hora de crear i projectar la nostra identitat social. Quan coneixem alg\u00fa, una de les primeres coses que avaluem \u00e9s el seu g\u00e8nere. Des de ben petits ens expliquen mites i contes de fades basats en el binarisme home-dona, aix\u00ed que aviat entenem que aix\u00f2 \u00e9s quelcom que hem d\u2019incorporar per obtenir una \u201cidentitat\u201d. Des de ben petits, doncs, assumim que cal \u201cperformar\u201d\u00a0(actuar) la nostra identitat, per esdevenir un nen o nena apte. Els psic\u00f2legs del desenvolupament han demostrat que aquest proc\u00e9s t\u00e9 diferents fases d\u2019activitat, que es torna menys agut a mesura que ens fem grans. Per exemple, quan s\u00f3n petites, moltes nenes volen dur roba rosa; quan creixen, per\u00f2, deixen de sentir aquesta necessitat, perqu\u00e8 la seva identitat ja no \u00e9s tan fr\u00e0gil, ja es troba una mica m\u00e9s fundada.<\/p>\n

Pot semblar una ximpleria, per\u00f2 cal transmetre als nostres infants que poden optar a altres identitats, que hi ha m\u00e9s opcions, perqu\u00e8 els estereotips els poden conduir a determinats rols de g\u00e8nere, que poden arribar a determinar all\u00f2 que podran o no podran fer quan siguin adults.
\nUn bon exemple el vaig trobar en les joguines de la canalla: les de les noies implicaven el joc simb\u00f2lic i l\u2019activitat creativa, els dels nois, en canvi, s\u2019orientaven a l\u2019acci\u00f3 i la construcci\u00f3. Els d\u2019ells tenien instruccions i, els d\u2019elles, accessoris. Aix\u00ed es pressuposen, alhora que s\u2019imposen, certes actituds basades en el g\u00e8nere: elles, afectuoses, creatives, imaginatives, i ells constructors, enginyers, emprenedors, arrauxats.<\/p>\n

\u00c9s f\u00e0cil ocupar una posici\u00f3 de poder, si ets una dona?<\/strong><\/p>\n

Com moltes dones amb qui he parlat, pateixo la s\u00edndrome de la impostora. Sempre penso: tinc dret a dir aix\u00f2? Qu\u00e8 pensaran de mi? Els caur\u00e9 b\u00e9, si dic aix\u00f2? I, certament, crec que \u00e9s incre\u00efblement dif\u00edcil ser assertiva si ets una dona: o b\u00e9 ets autorit\u00e0ria i massa dominant i correcta, o b\u00e9 ets una hist\u00e8rica, massa passional. El que puc dir-te \u00e9s que el m\u00f3n de les pol\u00edtiques educatives, especialment les altes esferes, \u00e9s un m\u00f3n encara dominat per homes i pels adjectius que he fet servir, que tenen un biaix de g\u00e8nere. Incl\u00fas la idea de \u201ccarisma\u201d em sembla masculinitzada. Ser \u201cmesurada\u201d i \u201cautoeditar-me\u201d \u00e9s el meu mecanisme, i potser el que totes fem servir, per controlar aquesta s\u00edndrome de la impostora. Potser els homes tamb\u00e9 senten aix\u00f2, no ho s\u00e9, tampoc s\u00e9 si tenen oportunitats d\u2019expressar-ho.<\/p>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Laia Maldonado<\/a><\/p>\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Becky\u00a0Francis \u00e9s educadora i acad\u00e8mica brit\u00e0nica, directora executiva de l\u2019Education\u00a0Endowment\u00a0Foundation\u00a0(EEF), que visita Barcelona per dur a terme unes jornades de treball, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el programa\u00a0EduCaixa. La vaig con\u00e8ixer a trav\u00e9s d\u2019una amiga, estudiant d\u2019educaci\u00f3, amb qui sovint debatem sobre el sistema educatiu: que si \u00e9s un llit de\u00a0Procust\u00a0que assenyala com a an\u00f2mal tot aquell […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4581,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[67],"tags":[],"class_list":["post-4580","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eap"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4580","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4580"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4580\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4583,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4580\/revisions\/4583"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4581"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4580"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4580"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4580"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}