{"id":13083,"date":"2026-06-23T10:11:28","date_gmt":"2026-06-23T08:11:28","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/?p=13083"},"modified":"2026-06-23T10:11:28","modified_gmt":"2026-06-23T08:11:28","slug":"la-resiliencia-dels-aneguets-lletjos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/eap\/la-resiliencia-dels-aneguets-lletjos\/","title":{"rendered":"La resili\u00e8ncia dels aneguets lletjos"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

\u00abDes dels bombardejos de Londres el 1942, sabem que les reaccions psicol\u00f2giques dels nens depenen de l\u2019estat psicol\u00f2gic dels adults que els envolten\u00bb, diu el neur\u00f2leg Boris Cyrulnik<\/h5>\n

La resili\u00e8ncia \u00e9s l’art de navegar en les torrentades, explica el neur\u00f2leg, psiquiatre i psicoanalista Boris Cyrulnik (Bordeus, 1937). Els seus pares, que eren emigrants jueus d’origen rus, van ser deportats als camps de concentraci\u00f3 nazis. Referent de la psicologia moderna, Cyrulnik ha dedicat la seva vida a tractar el trauma en infants i adolescents. Al llibre\u00a0Els aneguets lletjos<\/a><\/em>\u00a0(que ha estat publicat en catal\u00e0 per Eumo en la traducci\u00f3 de Georgina Sol\u00e0) va desenvolupar el concepte de resili\u00e8ncia, defensant que una inf\u00e0ncia infeli\u00e7 no determina la vida, que n’hi ha prou amb un canvi min\u00fascul per transformar un aneguet lleig en cigne.<\/p>\n

Tal com diu la psic\u00f2loga\u00a0Leticia Asenjo<\/a>\u00a0al pr\u00f2leg:\u00a0\u00abUn element central de la resili\u00e8ncia en l’obra de Cyrulnik \u00e9s l’esperan\u00e7a, entesa com la capacitat d’imaginar un futur millor i no quedar-se ancorat en l’angoixa del present. No implica negar el dolor, sin\u00f3 integrar-lo dins d’una narrativa m\u00e9s \u00e0mplia que inclou la possibilitat de la bondat i del creixement. En \u00faltim terme, l’esperan\u00e7a es nodreix d’un vincle segur: quan l’infant o l’adult t\u00e9 alg\u00fa que el sost\u00e9, que li recorda que l’endem\u00e0 pot ser diferent i que hi ha persones disposades a ajudar-lo.\u00bb Us n’oferim 14 fragments.<\/p>\n

<\/div>\n

1.<\/strong>\u00a0Un trauma ha emp\u00e8s bruscament la persona ferida cap a una direcci\u00f3 on li hauria agradat no anar. Per\u00f2, ja que ha caigut en un corrent que l\u2019arrossega i se l\u2019end\u00fa cap a una cascada de cops, la persona resilient ha de sol\u00b7licitar els recursos interns impregnats en la seva mem\u00f2ria, ha de lluitar per no deixar-se arrossegar pel pendent natural dels traumes que el fan anar de trompada en trompada fins al moment que una m\u00e0 estesa li oferir\u00e0 un recurs extern, una relaci\u00f3 afectiva, una instituci\u00f3 social o cultural que li permetr\u00e0 sortir-se\u2019n.<\/p>\n

2.<\/strong>\u00a0El primer factor de resili\u00e8ncia \u00e9s con\u00e8ixer una persona significativa. De vegades, n\u2019hi ha hagut prou amb una: una mestra d\u2019escola que amb una frase ha tornat a donar esperan\u00e7a al nen, un monitor d\u2019esport que li ha fet comprendre que les relacions humanes poden ser f\u00e0cils, un capell\u00e0 que ha transfigurat el patiment en transcend\u00e8ncia, un jardiner, un actor, un escriptor, qui sigui, han donat sentit i realitat a la frase: \u00ab\u00c9s possible sortir-se\u2019n\u00bb. Tot el que ha fet possible reconstruir el lligam social ha perm\u00e8s modificar la imatge que la persona ferida es feia de si mateixa. El d\u00edptic \u00absentir-se malament i ser dolent\u00bb es transforma per la relaci\u00f3 d\u2019afecte amb un company que fa germinar el desig de sortir-se\u2019n.<\/p>\n

3.<\/strong>\u00a0\u00abMe n\u2019he sortit\u00bb, se sorprenen els resilients que, despr\u00e9s d\u2019una ferida, han reapr\u00e8s a viure, per\u00f2 aquest pas de l\u2019ombra a la llum, la fugida del soterrani o la sortida de la tomba, exigeix de reaprendre a viure una altra vida.<\/p>\n

4.<\/strong>\u00a0Quan cessa el maltractament, no \u00e9s el final del problema. Trobar una fam\u00edlia d\u2019acollida quan un ha perdut la seva no \u00e9s sin\u00f3 el principi de la q\u00fcesti\u00f3: \u00ab\u00bfI ara qu\u00e8 far\u00e9 amb aix\u00f2?\u00bb. No \u00e9s perqu\u00e8 l\u2019aneguet lleig troba una fam\u00edlia cigne que tot queda liquidat. La ferida est\u00e0 inscrita en la seva hist\u00f2ria, gravada en la mem\u00f2ria, com si l\u2019aneguet pens\u00e9s: \u00abCalen dos cops per crear un trauma\u00bb. El primer cop,\u00a0en el terreny de la realitat, provoca el dolor de la ferida o l\u2019esquin\u00e7 de l\u2019abs\u00e8ncia. I el segon, en el terreny de la representaci\u00f3 de la realitat, fa n\u00e9ixer el patiment d\u2019haver estat humiliat, abandonat. \u00ab\u00bfi ara qu\u00e8 far\u00e9, amb aix\u00f2? Lamentar-me cada dia, mirar de venjar-me, o aprendre a viure una altra vida, la dels cignes?\u00bb<\/p>\n

<\/div>\n

5.<\/strong>\u00a0Per guarir el primer cop, cal que el meu cos i la meva mem\u00f2ria aconsegueixin fer un lent treball de cicatritzaci\u00f3. I per atenuar el patiment del segon cop, cal canviar la idea que em faig del que m\u2019ha passat, cal que aconsegueixi remodelar la representaci\u00f3 de la meva desgr\u00e0cia i la seva posada en escena, sota la vostra mirada.<\/p>\n

6.<\/strong>\u00a0\u2014la denegaci\u00f3: \u00abNo us penseu que he patit\u00bb; \u2014l\u2019a\u00efllament: \u00abRecordo un esdeveniment sense afectivitat\u00bb; \u2014la fugida cap endavant: \u00abMilito sense respir per impedir el retorn de l\u2019angoixa\u00bb; \u2014la intel\u00b7lectualitzaci\u00f3: \u00abCom m\u00e9s intento comprendre-ho, m\u00e9s domino l\u2019emoci\u00f3 insuportable\u00bb; \u2014i sobretot la creativitat: \u00abExpresso l\u2019indicible gr\u00e0cies a la marrada de l\u2019obra d\u2019art\u00bb. Tots aquests mitjans psicol\u00f2gics ens permeten reintegrar-nos al m\u00f3n quan hem estat expulsats de la humanitat.<\/p>\n

7.<\/strong>\u00a0El que l\u2019aneguet lleig trigar\u00e0 molt de temps a entendre \u00e9s que la cicatriu no \u00e9s mai segura.<\/p>\n

8.<\/strong>\u00a0L\u2019arma principal per afrontar l\u2019adversitat \u00e9s la fantasia.<\/p>\n

9.<\/strong>\u00a0Cap criatura no \u00e9s responsable de la mare que t\u00e9, de la mateixa manera que una mare no \u00e9s responsable de la seva hist\u00f2ria.<\/p>\n

10.<\/strong>\u00a0Com m\u00e9s llocs d\u2019acollida existeixin, menys presons i llocs de reclusi\u00f3 hi haur\u00e0.<\/p>\n

11<\/strong>. Tots els que han estat ferits en la infantesa se sorprenen, d\u2019adults, de la quantitat de mans esteses que van arribar a trobar.<\/p>\n

12.<\/strong>\u00a0D\u2019en\u00e7\u00e0 que un infant parla, el seu m\u00f3n es metamorfosa.<\/p>\n

13.\u00a0<\/strong>Des dels bombardejos de Londres el 1942, sabem que les reaccions psicol\u00f2giques dels nens depenen de l\u2019estat psicol\u00f2gic dels adults que els envolten.<\/p>\n

14.<\/strong>\u00a0El que conforma un nen \u00e9s la bombolla afectiva que l\u2019envolta cada dia i el significat que el seu entorn atribueix als esdeveniments.<\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3, clicant el seg\u00fcent enlla\u00e7 de “Catorze 14 cultura viva<\/strong><\/a>“<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abDes dels bombardejos de Londres el 1942, sabem que les reaccions psicol\u00f2giques dels nens depenen de l\u2019estat psicol\u00f2gic dels adults que els envolten\u00bb, diu el neur\u00f2leg Boris Cyrulnik La resili\u00e8ncia \u00e9s l’art de navegar en les torrentades, explica el neur\u00f2leg, psiquiatre i psicoanalista Boris Cyrulnik (Bordeus, 1937). Els seus pares, que eren emigrants jueus d’origen […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":13084,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[67],"tags":[],"class_list":["post-13083","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eap"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13083","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13083"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13083\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13085,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13083\/revisions\/13085"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13084"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13083"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13083"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13083"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}