{"id":12597,"date":"2026-04-08T21:46:25","date_gmt":"2026-04-08T19:46:25","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/?p=12597"},"modified":"2026-04-08T21:46:25","modified_gmt":"2026-04-08T19:46:25","slug":"lasperger-des-de-dins-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/eap\/lasperger-des-de-dins-2\/","title":{"rendered":"L’Asperger des de dins"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Si no estructurem la quotidianitat de manera molt clara i met\u00f2dica, caiem en el caos absolut<\/h2>\n

Com a bona Asperger, n\u2019he sortit saturada i amb ganes d\u2019estar sola i en silenci durant tres mesos ininterromputs. I, tamb\u00e9, amb el cap com una olla: em calia trobar una l\u00ednia argumental sobre la qual bastir l\u2019article, i era incapa\u00e7 de localitzar-la. En arribar a casa he procrastinat, incapa\u00e7 de trobar com encarar el tema. Dic, menjo alguna cosa i em poso a escriure. Despr\u00e9s de menjar dic res, m\u2019estiro una estona i comen\u00e7o. I si ara enceto el document no \u00e9s perqu\u00e8 estigui millor, sin\u00f3 perqu\u00e8 davant els compromisos solc tenir una actitud molt complidora i perqu\u00e8 crec que ja s\u00e9 com enfocar-ho.<\/p>\n

Avui \u00e9s el Dia Internacional de la S\u00edndrome d\u2019Asperger. Fa unes quantes setmanes em vaig posar en contacte amb la Laia Peran, psic\u00f2loga i coordinadora del programa\u00a0TEA en Femen\u00ed<\/a>, de l\u2019Associaci\u00f3 S\u00edndrome d\u2019Asperger de Catalunya<\/a>, per proposar-li una taula rodona nom\u00e9s per a dones, amb dones amb s\u00edndrome d\u2019Asperger (en endavant, SA), per parlar de com ens sentim dins una societat on ser dona neurot\u00edpica (no autista) ja no sol ser f\u00e0cil, imagina\u2019t dona amb limitacions a l\u2019hora de tenir un paper social m\u00e9s o menys competent.<\/p>\n

<\/div>\n

La SA forma part dels Trastorns de l\u2019Espectre Autista (TEA), i tal com descriu l\u2019Associaci\u00f3, la persona que la pateix t\u00e9 un aspecte extern normal, sol ser intel\u00b7ligent i adquireix el llenguatge amb normalitat, per\u00f2 presenta problemes per relacionar-se amb els altres i comportaments inadequats. La SA \u00e9s un trastorn del neurodesenvolupament, i la teoria m\u00e9s acceptada diu que \u00e9s d\u2019origen biol\u00f2gic.<\/p>\n

Total, que la convocat\u00f2ria ha estat un \u00e8xit d\u2019assist\u00e8ncia, la qual cosa ha ofert un ventall remarcable de casos. Amb la Laia i l\u2019Associaci\u00f3 vam acordar un programa de diversos punts a partir dels quals intentar\u00edem fer una foto de la situaci\u00f3 actual de la dona Asperger dins la societat. Per\u00f2, i aqu\u00ed ve el perqu\u00e8 que primer hagi ingerit aliments i despr\u00e9s hagi fet la migdiada (m\u00e9s llarga que curta): no hi ha una l\u00ednia argumental perqu\u00e8 no hi ha un perfil de dona Asperger. \u00c9s per aix\u00f2 que he arribat a una conclusi\u00f3 una mica galdosa \u2013per\u00f2 crec que encertada\u2013 a l\u2019hora de redactar l\u2019article: com en totes les \u00e0rees on els humans hi s\u00f3n estudiats, en la SA tamb\u00e9 hi ha tants casos com individus.<\/p>\n

Com arribem al diagn\u00f2stic?<\/strong><\/p>\n

Cada vegada s\u2019hi arriba abans, al diagn\u00f2stic. Com m\u00e9s joves eren les noies de la taula, m\u00e9s anys feia que sabien que tenien SA. Les m\u00e9s veteranes ens les mir\u00e0vem amb cert recel: el fet de cr\u00e9ixer sabent que l\u2019\u00e0lien que sents a dins t\u00e9 nom i cognoms fa que sigui menys \u00e0lien. Com abans reps el diagn\u00f2stic, abans pots comen\u00e7ar a treballar per trobar la manera d\u2019entendre la societat i els seus patrons.<\/p>\n

<\/div>\n

Les m\u00e9s joves havien estat diagnosticades directament, per\u00f2 les m\u00e9s grans hav\u00edem passat per un sens fi de condemnes aproximatives amb qu\u00e8 molts metges se solen rentar les mans davant casos d\u2019aparen\u00e7a confusa i multisimptom\u00e0tica. Els diagn\u00f2stics m\u00e9s cl\u00e0ssics serien depressi\u00f3 i trastorn d\u2019ansietat generalitzada; els m\u00e9s agosarats, trastorn bipolar o esquizofr\u00e8nia, i el cas que m\u2019ha robat el cor: epil\u00e8psia.<\/p>\n

Davant la pregunta de si el diagn\u00f2stic havia estat una condemna o un alliberament, ha guanyat per golejada la segona opci\u00f3. La condemna potser \u00e9s n\u00e9ixer diferent, per\u00f2 el fet que t\u2019expliquin per qu\u00e8 ets incapa\u00e7 d\u2019interpretar codis aparentment consensuats per la totalitat del planeta Terra… aix\u00f2 \u00e9s una benedicci\u00f3. Tot i que no \u00e9s el mateix que t\u2019ho expliquin als 7 anys que als 40.<\/p>\n

L\u2019avantatge de saber-ho abans fa que l\u2019entorn (fam\u00edlia, escola, amics…) tingui m\u00e9s informaci\u00f3 per construir una realitat m\u00e9s o menys acollidora per a la persona amb SA; l\u2019inconvenient, la sobreprotecci\u00f3. Sobreprotegir \u00e9s, en general, castrador, per\u00f2 si tenim en compte que la persona a qui estem emparant del m\u00f3n t\u00e9 grans dificultats per entendre-s\u2019hi, potser li estarem impedint, en certa mesura, que desenvolupi estrat\u00e8gies pr\u00f2pies.<\/p>\n

I l\u2019avantatge de saber-ho quan ja ets una persona adulta \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019inconvenient: s\u00ed que et poden ajudar, per\u00f2 la majoria de maniobres adaptatives ja han estat creades gr\u00e0cies a un assaig-error sovint dram\u00e0tic i ple d\u2019episodis seriosos de depressi\u00f3, intents de su\u00efcidi, crisis d\u2019ansietat o agoraf\u00f2bia de llarga durada. El fet de no saber qu\u00e8 ens passava ha fet que ens h\u00e0gim hagut d\u2019arremangar per trobar aigua al desert, amb el conseg\u00fcent desgast i esgotament vitals que aix\u00f2 comporta.<\/p>\n

<\/div>\n

Com som?<\/strong><\/p>\n

Aqu\u00ed \u00e9s on es desplega el ventall en tota la seva esplendor. En s\u00e0vies paraules de la Laia Peran, \u201cla condici\u00f3 \u00e9s la mateixa, el que canvia \u00e9s com s\u2019expressa en cada persona\u201d. Trobareu una pila de webs on descriuen l\u2019Asperger a partir de pilars bastant comuns:\u00a0falta d\u2019habilitats socials<\/strong>\u00a0(inadaptaci\u00f3, expressi\u00f3 dels pensaments pel broc gros, comunicaci\u00f3 nom\u00e9s en funci\u00f3 d\u2019interessos propis…),\u00a0necessitat de rutines<\/strong>\u00a0(establir amb precisi\u00f3 les activitats que s\u2019han de fer al llarg del dia, sense variacions),\u00a0hipersensibilitat sensorial<\/strong>\u00a0(sorolls forts, llum excessiva, tacte de determinades teles, olors intenses, sabors determinats, textures sorrenques o gelatinoses…),\u00a0fixaci\u00f3 per \u00e0rees determinades<\/strong>\u00a0(\u00e9s un tret m\u00e9s propi dels Asperger masculins, per\u00f2 les dones tamb\u00e9 desenvolupem atraccions obsessives cap a temes determinats en els quals podem arribar a ser grans expertes),\u00a0maldestres en els esports<\/strong>\u00a0(tot i que hi ha casos particulars que s\u2019escapen de la norma, en general, educaci\u00f3 f\u00edsica no era la nostra assignatura preferida) i\u00a0incapacitat de fer amics i\/o d\u2019integrar-se en un grup<\/strong>\u00a0(sobretot durant la infantesa, quan encara no tenim clar qui som, on som, qu\u00e8 ens estressa i qu\u00e8 ens aporta benestar).<\/p>\n

Per\u00f2 durant la conversa ha quedat clar que hi ha dones que tenen moltes ganes de tenir parella (no de formar una fam\u00edlia), o d\u2019altres que no n\u2019han tingut mai ni en volen, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha dones adaptades dins una estructura familiar tradicional (mare, pare, fills). \u00c9s a dir, de tots colors. Ara b\u00e9, s\u00ed que m\u2019he adonat d\u2019una cosa que es repetia de manera invariable: independentment del grau d\u2019exposici\u00f3 social que tinguem o tolerem, sempre hi ha la necessitat de planificar hores o dies de descans sensorial posterior (a\u00efllament) per fer baixar l\u2019estr\u00e8s \u2013que pot provocar buidor, mal de cap, n\u00e0usees, esgotament o plor descontrolat\u2013 per tornar al punt d\u2019equilibri emocional que ens permet viure amb certa normalitat. Estrat\u00e8gies, les que vulgueu, per\u00f2 totes de caire solitari: fer ganxet, manualitats, llegir, escriure, estudiar, estar amb animals, no fer res… Aix\u00f2 s\u00ed, sense est\u00edmuls sensorials desequilibradors.<\/p>\n

Tamb\u00e9 \u00e9s generalitzada la necessitat de treballar sense persones al voltant per tal de poder desenvolupar la nostra feina de manera \u00f2ptima. Triem treballar des de casa o en un entorn a\u00efllat perqu\u00e8 les persones amb SA tendim a sobrecarregar-nos d\u2019est\u00edmuls \u2013sovint, imperceptibles per als neurot\u00edpics\u2013 que coarten la nostra efectivitat laboral de manera dr\u00e0stica.<\/p>\n

<\/div>\n

Abans he dit que nom\u00e9s \u00e9rem dones. Mentida. Hi havia un home,\u00a0Sheldon Cooper<\/a>, el f\u00edsic te\u00f2ric de refer\u00e8ncia, que, com un fantasma, ha solcat la taula tota l’estona davant la desaprovaci\u00f3 pr\u00e0cticament un\u00e0nime de les participants a la conversa. \u201cEl Sheldon ens ha fet molt mal\u201d, deia una de les dones (metgessa i estudiant de f\u00edsica, per cert). Tot seguit, la majoria s’han afegit a la cr\u00edtica. A mi m’ha sobtat. Sheldon Cooper \u00e9s un personatge de ficci\u00f3 que encarna el prototip de geni inadaptat dominat pel trastorn obsessivocompulsiu (TOC) i unes rutines f\u00e8rries que fan la vida impossible a les persones que t\u00e9 al voltant. A mi, personalment, em fa molta gr\u00e0cia, per\u00f2 en general \u2013i aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s cert\u2013 fa entendre que totes les persones amb SA hem de ser com ell, i si no som com ell, no som SA. Ho han destacat sobretot les dones que han tingut problemes d\u2019acceptaci\u00f3 per part de la fam\u00edlia o d\u2019elles mateixes. Per\u00f2 no: Asperger no \u00e9s sin\u00f2nim de superdotaci\u00f3 (tot i que moltes vegades hi va associat) o de m\u00e0quina humana capa\u00e7 de desxifrar qualsevol codi.<\/p>\n

Precisi\u00f3<\/strong><\/p>\n

Una de les coses que m\u00e9s valorem els Asperger \u00e9s la precisi\u00f3. La precisi\u00f3 ens ofereix un marc conc\u00eds a partir del qual \u00e9s menys complicat practicar la vida. Un parell de noies aficionades a la cuina deien que era indecent l\u2019\u00fas de les paraules que es feien servir per marcar les mesures a l\u2019hora de fer segons quines receptes: \u201cUn polsim de sal, una mica de julivert, un bon raig d\u2019oli\u201d. I del punt de cocci\u00f3: \u201cQuan veieu que la salsa ho demana, tireu-hi el brou\u201d. Deien que els desequilibrava molt la sensaci\u00f3 de desinter\u00e8s a l\u2019hora de fixar mesures o tempos exactes. \u201cQu\u00e8 els costaria dir dos grams de sal o tres branques de julivert de divuit cent\u00edmetres?\u201d. O les hores. \u201cQuedem a quarts de vuit\u201d. Error. Les vuit t\u00e9 tres quarts, el primer, el segon i el tercer, i molts minuts entremig per establir un punt exacte del rellotge.<\/p>\n

Aquest afany d\u2019assolir la manera \u00f2ptima de comunicar mesures es tradueix tamb\u00e9 en la manera de veure i viure la realitat m\u00e9s impalpable. \u00c9s per aix\u00f2 que per explicar determinats successos, necessitem tirar molt enrere en la l\u00ednia del temps, tan enrere com sigui possible, perqu\u00e8 no quedi cap cap per lligar. En un cas, la Laia ha preguntat a una de les noies sobre com se sentia davant la frustraci\u00f3, i ella ha anat fins a la infantesa de la seva \u00e0via per justificar elements actuals que li han perm\u00e8s explicar com viu la frustraci\u00f3. No ha estat un cas a\u00efllat.<\/p>\n

Si vols continuar llegint l’article de “Catorze, cultura viva”, clica el seg\u00fcent enlla\u00e7<\/strong><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Si no estructurem la quotidianitat de manera molt clara i met\u00f2dica, caiem en el caos absolut Com a bona Asperger, n\u2019he sortit saturada i amb ganes d\u2019estar sola i en silenci durant tres mesos ininterromputs. I, tamb\u00e9, amb el cap com una olla: em calia trobar una l\u00ednia argumental sobre la qual bastir l\u2019article, i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":12598,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"default","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[67],"tags":[],"class_list":["post-12597","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eap"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12597","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12597"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12597\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12599,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12597\/revisions\/12599"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12598"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12597"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12597"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/selva1\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12597"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}