Cinema i documentals musicals

Broadway. El musical americano + informació Broadway. El musical americano
Kantor, Michael; [direcció]; Andrews, Julie; [presentació]

Els DVD reflecteixen les diverses etapes de l’evolució del teatre musical nord-americà. Es centra sobretot en els espectacles i cançons més importants de cada període, des de 1893 fins a 2004. L’actriu i cantant Julie Andrews presenta tots els capítols de la sèrie. Hi ha moltes entrevistes a autors de teatre musical com Stephen Sondheim, Stanley Donen, Carol Channig i Andrew Lloyd Webber. També mostra filmacions d’escenes de les obres i declaracions de tota mena de personatges com actors, empresaris, escriptors… de l’època.

secundària; ensenyants; adults; educació especialitzada
Cada capítol té una durada d’uns 50 minuts, amb un total de 342 minuts. Presentació en 2 discs. Subtítols en castellà i portuguès


Canet Rock'75 + informació Canet Rock’75
Escribano, Francesc; [direcció]; Nicolàs, Fúlvia; Pavia, Joan; [guió i realització]; Casanovas, Ruth; Galobardes, Toni; [producció]

En aquest capítol es recorda el concert Canet Rock que es va celebrar l’any 1975 a Canet de Mar: un recital a l’aire lliure pensat com a gran aparador de totes les tendències d’allò que començava a anomenar-se contracultura. El reportatge mostra el concert des de dins: organització, artistes, públic, els guàrdies civils que el vigilaven, els cineastes que el van filmar, la gent del poble que observava… I inclou abundants fotografies, fragments de la pel·lícula de Francesc Bellmunt i un enregistrament inèdit fins ara, per reconstruir l’ambient d’aquell dia i d’aquella nit. També es parla amb diverses persones que el van viure, entre ells el cantant Pau Riba i el dibuixant Nazario, que expliquen l’entorn social i cultural que el van fer possible.

secundària; adults
Dura 30 minuts


Cantando bajo la lluvia + informació Cantando bajo la lluvia
Donen, Stanley; [direcció]; Kelly, Gene; [intèrpret]

És un clar exemple de cinema dins el cinema. A partir de la història d’uns ballarins que pretenen muntar un espectacle musical, es reflecteix una de les èpoques més traumàtiques de Hollywood: el pas del cinema mut al sonor. És una obra mestra del cinema, i el primer musical amb un canvi absolut en la manera de concebre els enregistraments: supera el clàssic procediment de situar una càmera sota l’escenari i enregistrar, un darrera l’altre, els diferents números musicals per integrar-los dins la trama de l’argument.

secundària; batxillerat; ensenyants
Té una durada de 102 minuts


Con faldas y a lo loco + informació Con faldas y a lo loco
Wilder; B. [director]

Dos músics, testimonis involuntaris de la matança de Sant Valentí a Chicago, es disfressen de dones per aconseguir feina en una orquestra femenina i fugir dels gàngsters; en aquest periple, se succeeixen un seguit de situacions còmiques. L’interès del document està en analitzar els recursos utilitzats per aconseguir i mantenir un alt grau de comicitat sense caure en la grolleria. Cal destacar l’originalitat de les situacions i la coherència de l’argument, que lliga tots els elements, així com la gràcia de les cançons que interpreta la Marilyn Monroe. Guió ben estructurat, intel·ligent i àgil i una interpretació magistral.

ensenyants; secundària; adults
117 minuts


Jazz, la historia. Un film de Ken Burns, 1 + informació Jazz, la historia. Un film de Ken Burns, 1
Burns, Ken; [direcció]; Novick, Lynn; Florentine Films; BBC; [producció]; Ward, Geoffrey C.; [guió]

El primer reportatge, Gumbo, explica com el jazz neix en la dècada de 1890 a Nova Orleans, on el so de les marxes, l’òpera italiana, els ritmes caribenys i els espectacles dels cantants omplen els carrers d’una cultura musical rica i diversa. A partir d’aquests ingredients, els músics afroamericans creen un nou estil de música barrejant temps sincopats amb el commovedor sentiment propi del blues. Una barreja d’ingredients molt variada com la utilitzada per preparar el gumbo, una mena d’espès potatge de verdures, carn o peix de clares arrels africanes. El segon reportatge, El regalo, abasta el període entre 1917 i 1924. Apunta que les tavernes clandestines, una joventut delerosa de canvis i els diners fàcils conformen l’era del jazz, la història del qual es reparteix entre Chicago i Nova York. També són dos els artistes extraordinaris que sorgeixen en aquests anys, la vida i la trajectòria musical dels quals s’allarguen gairebé tres quarts de segle: Louis Armstrong i Duke Ellington. Durant els bojos anys vint, Paul Whiteman ven milions de discos de jazz melodiós i simfònic i Fletcher Henderson omple locals on només s’admet l’entrada a blancs. Armstrong no triga a mostrar al món com es fa el swing.

secundària; ensenyants; adults; educació especialitzada
2 episodis amb una durada total de 120 minuts. Locució en anglès o castellà; subtitulada en castellà


Jazz, la historia. Un film de Ken Burns, 2 + informació Jazz, la historia. Un film de Ken Burns, 2
Burns, Ken; [direcció]; Novick, Lynn; Florentine Films; BBC; [producció]; Ward, Geoffrey C.; [guió]

El primer reportatge, Nuestro lenguaje, abasta el període entre 1924 i 1929. La borsa prossegueix l’alça vertiginosa i el jazz arriba a tots els racons. Solistes i cantants es converteixen en centre d’atenció: Bessie Smith, l’Emperadriu del Blues, les cançons de la qual ajuden els empresaris negres a crear una nova indústria discogràfica; Bix Beiderbecke, primera gran estrella blanca del jazz; Benny Goodman, per a qui el jazz ofereix una escapatòria del gueto jueu; Duke Ellington, la música del qual sona a totes les ràdios del país; i Louis Armstrong, creador d’una peculiar forma de cantar, el “scat” i que no tarda a enregistrar una obra mestra, “West end blues”. El segon reportatge, La verdadera bienvenida, tracta de l’època de la depressió (1929-1934). El jazz serveix per aixecar els ànims d’una societat temorosa. Louis Armstrong revoluciona l’art de la cançó popular americana; a Harlem, Chick Webb promou el seu propi estil amb un nou ball, el “Lindy hop”; però és Duke Ellington qui mena el jazz més enllà, aportant un nou toc de sofisticació que fa que el comparin amb Stravinsky. Benny Goodman, al Colomer Ballroom de Los Ángeles, aconsegueix que els assistents es tornin bojos al compàs de la seva música. Ha nascut l’era del swing.

secundària; ensenyants; adults; educació especialitzada
2 episodis amb una durada total de 120 minuts. Locució en anglès o castellà; subtitulada en castellà


Jazz, la historia. Un film de Ken Burns, 3 + informació Jazz, la historia. Un film de Ken Burns, 3
Burns, Ken; [direcció]; Novick, Lynn; Florentine Films; BBC; [producció]; Ward, Geoffrey C.; [guió]

El primer reportatge, Swing, puro placer, abasta el període entre 1935 i 1937. Ara al jazz se’l denomina swing. Els líders de les bandes de música són els nous ídols del públic, envoltats d’adolescents que ballen jazz al ritme marcat per Benny Goodman, Tommy Dorsey, Jimmie Lunceford i Glenn Miller. Un ritme que porta a enfrontar, en el Savoy Ballroom d’Harlem i davant més de 4000 assistents, a Benny Goodman i a Chick Webb en la batalla musical del segle. Al mateix temps apareix Billie Holiday qui emergeix d’una infància tràgica per començar la seva carrera professional com una de les millors cantants de jazz. El segon reportatge, Swing, la velocidad de la celebración, abasta el període entre 1937 i 1939. Els sons de la banda de Count Basie arriben a Nova York i l’esperit del swing reneix ràpidament. Al poc temps, el principal saxofonista de Basie, Lester Young, mostra un estil personal més relaxat i s’uneix a Billie Holiday en una sèrie de gravacions extraordinàries. A la fi de la dècada, Chick Webb aconsegueix fama mundial amb una jove adolescent anomenada Ella Fitzgerald, Duke Ellington és aclamat com un heroi a Europa i Coleman Hawkins presenta “Body and Soul”, un nou i extraordinari enfocament d’improvisació sobre vells patrons.

secundària; ensenyants; adults; educació especialitzada
2 episodis amb una durada total de 120 minuts. Locució en anglès o castellà; subtitulada en castellà


Jazz, la historia. Un film de Ken Burns, 4 + informació Jazz, la historia. Un film de Ken Burns, 4
Burns, Ken; [direcció]; Novick, Lynn; Florentine Films; BBC; [producció]; Ward, Geoffrey C.; [guió]

El primer reportatge, El swing con el cambio, abasta el període entre 1940 i 1942. Davant l’ombra de la guerra imminent, el jazz comença a canviar. En un club d’Harlem (Minton´s Playhouse), una petita banda de joves músics dirigits per Dizzie Gillespie, un virtuós de la trompeta, i Charlie (Bird) Parker, un brillant saxofonista, descobreixen una nova i estimulant forma de tocar: ràpida, complexa i un tant caòtica. Duke Ellington descobreix el seu alter ego en el jove i brillant compositor, Billy Strayhorn. Junts crearan moltes de les millors gravacions d’Ellington. El segon reportatge, Dedicado al caos, abasta el període de la guerra (1943-1945). En una Europa destrossada, els nazis prohibeixen el jazz que es converteix en una arma de resistència. Per a molts negres nord-americans, no obstant, no té sentit veure’s lluitant a l’estranger per uns drets de què no gaudeixen en el seu propi país. Mentrestant, Duke Ellington estrena la seva suite simfònica "Black, Brown and Beige", la qual retrata la vida dels negres a Amèrica del Nord. Louis Jordan popularitza el que més tard serà conegut com rhythm and blues, i Charlie Parker i Dizzie Gillespie assenyalen, amb "KoKo", el naixement del be-bop.

secundària; ensenyants; adults; educació especialitzada
2 episodis amb una durada total de 120 minuts. Locució en anglès o castellà; subtitulada en castellà


Jazz, la historia. Un film de Ken Burns, 5 + informació Jazz, la historia. Un film de Ken Burns, 5
Burns, Ken; [direcció]; Novick, Lynn; Florentine Films; BBC; [producció]; Ward, Geoffrey C.; [guió]

El primer reportatge, Riesgo, abasta el període entre 1945 i 1949. Les tensions de la guerra freda es plasmen en els ritmes trencats i les melodies dissonants del be-bop i en la problemàtica vida de la seva estrella, Charlie Parker. Dizzie Gillespie tracta de popularitzar un so nou, però el públic adolescent prefereix cantants pop com Frank Sinatra. Louis Armstrong funda All Stars, una banda integrada per blancs i negres, i el productor Norman Granz inicia les gires de Jazz at the Philarmonic trencant totes les barreres racials del país. El segon reportatge, Irresistible, abasta el període de 1949 a 1955. Una generació de músics va encara més enllà amb les seves innovacions, incentivats pel geni Charlie Parker, mort als 34 anys, devastat per l’heroïna. El visionari pianista Thelonius Monk infon una personalitat excèntrica al seu estil personal, mentre que John Lewis i els refinats Modern Jazz Quartet renoven el be-bop equilibrant improvisació i composició. Els músics californians creen un so nou i més melós, anomenat cool jazz. Dave Brubeck barreja jazz amb música clàssica i Miles Davis encamina el so cool, i amb ell el jazz, cap a una nova direcció.

secundària; ensenyants; adults; educació especialitzada
2 episodis amb una durada total de 120 minuts. Locució en anglès o castellà; subtitulada en castellà


Jazz, la historia. Un film de Ken Burns, 6 + informació Jazz, la historia. Un film de Ken Burns, 6
Burns, Ken; [direcció]; Novick, Lynn; Florentine Films; BBC; [producció]; Ward, Geoffrey C.; [guió]

El primer reportatge, La aventura, abasta el període entre 1956 i 1960. La prosperitat nord-americana de la postguerra segueix el seu curs i es reflecteix en el jazz. Apareixen talents joves que porten la música per camins nous. El 1956 Duke Ellington crea el seu disc més venut. Sorgeixen el saxofonista Sonny Rollins i la diva del jazz Sarah Vaughan. Destaca especialment Miles Davis, convertit en un símbol cultural i en representació màxima del cool. Dos saxofonistes espontanis, John Coltrane i Ornette Coleman, amb les seves innovacions fan que fins i tot altres músics comencin a preguntar-se si això continua sent jazz. El segon reportatge, Una obra maestra a medianoche, explica la història del jazz a partir de 1960. Durant els anys 60 una majoria d’adolescents escolten rock-and-roll i molts músics de jazz, entre ells el saxofonista de be-bop Dexter Gordon, es dirigeixen a Europa. El jazz adquireix rellevància mitjançant el baixista Charles Mingus, el saxofonista Arxie Shepp i l’avantguardista explorador musical John Coltrane. Miles Davis combina el jazz amb el rock-and-roll i llança un nou so, molt popular, denominat fusió. El 1976, quan Dexter Gordon torna d’Europa, el jazz també experimenta una tornada a casa.

secundària; ensenyants; adults; educació especialitzada
2 episodis amb una durada total de 120 minuts. Locució en anglès o castellà; subtitulada en castellà


Los chicos del coro + informació Los chicos del coro
Barratier, Christophe; [director]

A finals dels anys quaranta, un professor de música sense feina accepta un lloc de vigilant en un internat de reeducació per a menors. A través de la seva història, la pel·lícula aborda molts temes de forma dinàmica i rica en matisos: el funcionament de l’escola en altres èpoques, els diferents mètodes pedagògics i els fenòmens de la dinàmica de grups, les persones que al llarg de la seva existència poden ser fonts d’inspiració i provocar canvis importants en els seus contextos vitals, el paper que l’art pot i ha d’acomplir en la vida de cada persona, …

educació compensatòria; primària; secundària;
Dura 98 minuts


Martin Scorsese presenta The blues. La esencia y la influencia de una música con espíritu + informació Martin Scorsese presenta The blues. La esencia y la influencia de una música con espíritu
Scorsese, Martin; [presentació]; Vulcan; Reverse Angle International; [producció]

Produïda per un desig personal i antic de Martin Scorsese, The Blues és una sèrie de 7 pel·lícules documentals dirigides per directors coetanis importants, els quals s’enfronten a un aspecte de la història del blues de manera absolutament personal. Capturen l’essència de la música blues, mostren la seva influència i la seva història, des de les seves arrels africanes al seu paper inspirador de la música actual, del rhytm and blues o el country al rock-and-roll i l’hip-hop. Realitzadors com el mateix Scorsese, Clint Eastwood, Wim Wenders o Mike Figgis han posat la seva càmera i el seu talent al servei d’aquesta música, de la seva història, el seu esperit i, per descomptat, els seus protagonistes: John Leex Hooker, Ray Charles, Muddy Waters, B. B. King, Koko Taylor, Howlin-Wolf, Van Morrison, Lou Reed o els mateixos Rolling Stones.

secundària; ensenyants; educació especialitzada; universitària; formació de professorat; adults
7 DVD amb un total de 717 minuts. Blanc i negre i color; es barregen imatges d’arxiu, actuacions inèdites, entrevistes, i recreacions històriques. Versions en castellà i anglès i subtítols en castellà


Metàl·lics. Una gran família de sons per descobrir! + informació Metàl·lics. Una gran família de sons per descobrir!
Spanish Brass Luur Metalls; [direcció artística i musical]; Jodar, Toni; [direcció artística]

"Metàl·lics" ofereix, als alumnes de Cicle mitjà i Cicle Superior de Primària, la possibilitat de descobrir diferents formes i gèneres musicals a través de l’oïda i la vista. Els músics de "Metal·lics", amb la interpretació de les peces i amb la seva posada en escena, afavoreixen la comprensió de l’estructura i altres elements musicals de les diferents obres que es van escoltant. Al llarg del concert es succeeixen un seguit de peces d’estils i èpoques ben diferents interpretades per la mateixa agrupació musical: els Spanish Brass Luur Metalls, els quals permeten entrar en contacte amb la sonoritat d’un quintet de metall i conèixer més a fons els seus instruments – tuba, trompa, trombó de vares i dues trompetes

educació infantil; ensenyants; primària; educadors


Punk: attitude + informació Punk: attitude
Fremantle Media; [producció]; Letts, Don; [guió i direcció]

A mitjan dels setanta una revolució es va mobilitzar als carrers de Nova York i Londres. El moviment punk tindria un gran impacte sobre les generacions futures de joves. Redefiniria la música popular i la moda, legitimant una actitud independent. El punk va inspirar una generació sencera de cineastes, poetes, fotògrafs, modistes i dissenyadors gràfics. El reportatge plasma de forma original una mirada retrospectiva d’aquest moviment cultural que sens dubte es va aventurar més enllà de la música, de la moda, de l’exageració… El director ho defineix com a part d’un moviment progressiu de contracultura i presenta aquesta pel·lícula com una manera d’avançar-se a un ressorgiment d’aquest moviment més que una ullada nostàlgica.

adults; secundària; educació especialitzada
Veu original en anglès, subtitulada en castellà. 2 discos de 88 i 136 minuts


Rock & Cat. Més enllà de les cançons + informació Rock & Cat. Més enllà de les cançons
Roigé, Jordi; [guió i direcció]; Buch, Manel; [realització]; Arruga, Nono; [fotografia]; Koetse, Wytse; [muntatge]; Utopia Global; [producció]; Duble Buble, Gavaldà, Lluís; Gossos; Juanico, Cris; Llaràs, Montse (Bars); Mandado, Quim (Sangtraït); Els Pets; Puntí, Adrià; Quintana, Gerard; Sala, Pep; Thió, Josep; [intèrprets]

A finals dels anys 80 esclata un fenomen nou. La cançó d’autor deixa pas al rock i neix un moviment de fans inèdit en el panorama musical català. S’omplen els concerts de gent jove on el factor musical i festiu supera la reivindicació política i social. Es disparen les vendes discogràfiques i els concerts: més de dos milions de discos venuts, 1.000 cançons, 3.000 concerts,… Per primer cop, els protagonistes d’aquests èxits comparteixen escenari a Rock & Cat, la pel·lícula del rock català, i ho fan en un espai inèdit: el Gran Teatre del Liceu.

secundària; adults
107 minuts. Pantalla 16:9. Subtítols en català, castellà i anglès. Els continguts extres són: reportatge de rodatge; l’estrena al Liceu; lletres de les cançons; galeria de fotos


The blues. Camino a Memphis + informació The blues. Camino a Memphis
Pearce, Richard; [direcció]; Vulcan; Reverse Angle International; [producció]

El realitzador Richard Pearce detalla l’odissea musical de la llegenda del blues B. B. King en una pel·lícula que rendeix homenatge a la ciutat on va sorgir un nou estil de blues. L’homenatge de Pearce a Memphis inclou noves actuacions de B. B. King, Bobby Rush, Rosca Gordon i Ike Turner així com material d’arxiu d’Howlin Wolf i Rufus Thomas. Presenta una de les últimes formes artístiques autòctones d’Amèrica del Nord abans que desaparegui per complet, engolida per la generació del rock-and-roll.

secundària; ensenyants; educació especialitzada; adults
119 minuts. Blanc i negre i color. Versions en castellà i anglès i subtítols en castellà


The blues. Entre lo sagrado y lo profano + informació The blues. Entre lo sagrado y lo profano
Burnett, Charles; [direcció]; Vulcan; Reverse Angle International; [producció]

El realitzador Charles Burnett, veterà trompetista devot de W. C. Handy, presenta un relat on un jove es reuneix amb la seva família a Mississippi a mitjans dels anys 50 i viu les tensions intergeneracionals entre els sons celestials del gospel i els diabòlics gemecs del blues. Entre els fragments musicals inclosos figuren actuacions de Bessie Smith, Dinah Washington, Muddy Waters, Anada Cox, Willie Dixon, Lightnin Hopkins, Victòria Spivey i Sonny Boy Williamson. El so del blues ja formava part de l’entorn d’infància del director. Amb el pas dels anys, el blues va anar emergint lentament com una font essencial d’imatges, humor, ironia i comprensió, reflex en la condició humana. En resum, una història que ofereix una idea global del blues.

secundària; ensenyants; educació especialitzada; adults
106 minuts. Blanc i negre i color. Versions en castellà i anglès i subtítols en castellà


The blues. Nostalgia del hogar + informació The blues. Nostalgia del hogar
Scorsese, Martin; [direcció]; Vulcan; Reverse Angle International; [producció]

Martin Scorsese s’encamina des de les ribes del riu Níger, a Mali, a les plantacions de cotó i bars del delta del Mississippi per rastrejar els orígens del blues en una combinació de gravacions originals –de gent com Taj Mahal, Corey Harris, Alik Farka Toure o Salif Keita- i rar material d’arxiu.

secundària; ensenyants; educació especialitzada; adults
103 minuts. Blanc i negre i color. Versions en castellà i anglès i subtítols en castellà


The blues. Padrinos e hijos + informació The blues. Padrinos e hijos
Levin, Marc; [direcció]; Vulcan; Reverse Angle International; [producció]

El realitzador Marc Levin viatja fins a Chicago amb la figura llegendària del hip-hop, Chuck D i amb Marshall Chess per explorar l’auge del blues i per produir plegats un disc que uneix veterans intèrprets de blues al costat d’artistes contemporanis de hip-hop. S’inclouen, a més a més, interpretacions mai vistes d’Howlin Wolf, Muddy Waters i The Paul Butterfield Blues Band, i interpretacions originals de Koko Taylor, Otis Rush, Magic Slim, Ike Turner i Sam Lai.

secundària; ensenyants; educació especialitzada; adults
99 minuts. Blanc i negre i color. Versions en castellà i anglès i subtítols en castellà


The blues. Piano blues + informació The blues. Piano blues
Eastwod,Clint; [direcció]; Vulcan; Reverse Angle International; [producció]

El director i pianista Clint Eastwood explora la seva vella passió pels pianistes d’aquest gènere musical, a partir d’extraordinàries i desconegudes imatges d’arxiu i entrevistes i actuacions de llegendes vives com Ray Charles, Fats Domino, Doctor John, Dave Brubeck o Marcia Ball.

secundària; ensenyants; educació especialitzada; adults
185 minuts. Blanc i negre i color. Versions en castellà i anglès i subtítols en castellà


The blues. Rojo, blanco y blues + informació The blues. Rojo, blanco y blues
Figgis, Mike; [direcció]; Vulcan; Reverse Angle International; [producció]

Mike Figgis acompanya músics com Van Morrison, Eric Clapton, Jeff Beck i Tom Jones, parlant i interpretant música dels primers seixanta que, sota la denominació d’Invasió Britànica, va servir per a reintroduir el so del blues a Amèrica del Nord. Figgis analitza les circumstàncies d’aquest vibrant període que ell va conèixer molt de prop ja que tocava en un grup de blues al costat de Bryan Ferri, un grup que seria el germen de què va sorgir posteriorment Roxy Music.

secundària; ensenyants; educació especialitzada; adults
95 minuts. Blanc i negre i color. Versions en castellà i anglès i subtítols en castellà


The blues. The soul of a man (El sentimiento del hombre) + informació The blues. The soul of a man (El sentimiento del hombre)
Wenders, Wim; [direcció]; Vulcan; Reverse Angle International; [producció]

El realitzador alemany Wim Wenders observa la tensió dramàtica que existeix en el blues entre el sagrat i el profà. I ho fa explorant la vida i l’obra de 3 dels seus músics de blues favorits. Blind Willie Johnson va ser un dels pioners a la dècada dels vint; poc se sap d’aquest músic cec que va saber consagrar el blues amb lletres espirituals i religioses. Skip James, virtuós de la guitarra i del piano va enregistrar un bon nombre de melodies sense aconseguir gran èxit. J. B. Lenoir hi imprimia, als anys seixanta, les seves vivències personals i les seves preocupacions polítiques i socials. A mig camí entre la narració i el pelegrinatge, la pel·lícula narra la història de les seves vides i de les seves músiques a través d’algunes escenes de ficció, material d’arxiu extremadament rar, testimonis documentals i versions de les seves cançons per artistes com Lou Reed, Beck, Nick Cavi o Eagle-Eyed Cherry. De les cançons dels seus protagonistes Wenders ha explicat que contenen més veritat que cap llibre que hagi llegit sobre Amèrica.

secundària; ensenyants; educació especialitzada; adults
103 minuts. Blanc i negre i color. Versions en castellà i anglès i subtítols en castellà


West Side Story + informació West Side Story
Wise, Robert; [director]; Wood, Nathalie; Beymer, Richard; Tamblyn, Russ; Moreno, Rita; Chakiris, George; [intèrprets]; Bernstein, Leonard; [banda sonora]; Robbins, Jerome; [coreografia]; Sondheim, Stephen; [cançons]; Laurents, Arthur; [llibret]

Versió musical de l’obra clàssica de Shakespeare ‘Romeu i Julieta’. Està ambientada als carrers de Nova York, enmig de les baralles entre dues bandes rivals, els ‘jets’ i els ‘sharks’. Adaptació cinematogràfica d’un gran musical de Broadway, el qual va tenir molt bona crítica en el seu moment tant dels experts com del públic en general, gràcies a la música i a l’excel·lent coreografia que fan conservar l’interès de l’espectador durant tota la pel·lícula. El guió presenta, en to desenfadat, el conflicte racial latent a la societat nord-americana. Es tracta d’un clàssic del gènere musical.

idiomes; secundària; adults
Format DVD. Pel·lícula en color d’una durada aproximada de 156 minuts.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>