{"id":8386,"date":"2016-10-17T09:58:37","date_gmt":"2016-10-17T07:58:37","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/?p=8386"},"modified":"2026-02-26T12:44:10","modified_gmt":"2026-02-26T11:44:10","slug":"mil-anys-i-mes-sant-adria-de-vila-a-ciutat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/recursos\/historia\/mil-anys-i-mes-sant-adria-de-vila-a-ciutat\/","title":{"rendered":"Mil anys.. i m\u00e9s. Sant Adri\u00e0 de vila a ciutat."},"content":{"rendered":"

\"mllenarisab\"<\/a><\/p>\n

Text de la part corresponent a Manel Fuentes de la 2a Xerrada col\u00b7loqui que es va fer el dijous 24 de novembre de 2001, sota el t\u00edtol “La transformaci\u00f3 de Sant Adri\u00e0. De vila a ciutat”, amb motiu del Mil\u00b7lenari documental de la ciutat.<\/em><\/p>\n

Mil anys.. i m\u00e9s.\u00a0 <\/b><\/p>\n

Sant Adri\u00e0 de vila a ciutat<\/b><\/p>\n

Manel Fuentes i Vicent<\/p>\n

L\u2019any 1977 el cronista de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s, Joan Rovira i Costa publica un llibre antol\u00f2gic sobre la Hist\u00f2ria de Sant Adri\u00e0 i l\u2019anomena \u201cSant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s.\u00a0 Hist\u00f2ria de un pueblo en su primer milenio\u201d.<\/span><\/p>\n

A partir dels seus estudis\u00a0 en els arxius locals, de la catedral de Barcelona, de l\u2019Episcopal i del de la Corona d\u2019Arag\u00f3, \u00a0havia trobat que la primera vegada que apareixia el nom de Sant Adri\u00e0\u00a0\u00a0 era en el document\u00a0 176 de l\u2019arxiu capitular de la catedral de Barcelona de data 20 de febrer de 1012, que parla de les donacions que el bisbe de Barcelona, Deodat fa als canonges de la Can\u00f2nica de la Santa Creu i Santa Eul\u00e0lia de Barcelona de diverses terres\u00a0 vinyes, horts , pastures i prats i d\u2019un mol\u00ed, situats vora el riu Bes\u00f2s, Badalona, Llefia, Sant Adri\u00e0 i Gramanet.<\/span><\/p>\n

En concret el text que fa referencia al poble diu \u201c.. <\/span>exceptus ipsos molinos qui sunt constructos prope ecclesiam Sancti Adriani,..<\/i>.\u201d, o sigui que exceptua de la donaci\u00f3 els molins que han estat construits a prop de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Adri\u00e0\u201d.<\/span><\/p>\n

L\u2019any seg\u00fcent, en concret el 29 d\u2019octubre de 1013, rectifa i el mateix bisbe Deodat\u00a0 afegeix la donaci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Adri\u00e0.\u00a0 \u201c<\/span>Addidi namque ego ibi Deusdedit, episcopus\u00a0 Barchinone, ad prefatos kannonicos terras et vineas cum casas et curtes et columbarios, cum ecclesia Sancti Adriani martyris et cum ortos et columbario, qui est hec omnia ultra alveo Bissocio.\u201d, <\/i>El que vol dir que Deodat, bisbe de Barcelona, va afegir a la donaci\u00f3 que es va fer als canonges terres i vinyes amb les cases i corrals i colombaires, aix\u00ed com l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Adri\u00e0 Martir i els horts i colomar que es troben m\u00e9s enll\u00e0 del\u00a0 riu Bes\u00f2s.<\/p>\n

Sobre aquest esgl\u00e8sia Narc\u00eds Felip de la Pe\u00f1a, autor de los \u201cAnales de Catalunya\u201d, escriu que\u00a0 \u201caquesta esgl\u00e9sia havia estat constru\u00efda uns anys abans\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 quan deixem els arxiu i busquen entre els treball dels arque\u00f2legs ens trobem que aquell llogaret on estava l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Adri\u00e0, portava habitat feia ja molts anys.<\/p>\n

Aix\u00ed ens trobem que l\u2019orografia ha tingut molt a veure en el desenvolupament del poble aix\u00ed\u00a0 aquest dibuix\u00a0 podria ser la imatge que presentava el Pla de Barcelona al Plioc\u00e8, cap al final de l\u2019era terci\u00e0ria, cobert d\u2019aig\u00fces i amb una pen\u00ednsula, Montju\u00efc, mentre el mar\u00a0 s\u2019endinsava per la badia del que avui \u00e9s el llit del Bes\u00f2s fins arribar a Montcada. Quasi tot Sant Adri\u00e0 estava enfonsat sota les aig\u00fces<\/p>\n

La terra va anar guanyant terreny al mar per les aportacions del Bes\u00f2s i els corrents marins, i es va cobrir la plana deltoidal. Els materials arrossegats s\u2019anaven dipositant i recobrim aquesta plana que en l\u2019actualitat ocupa al voltant de 15 Km2 i que t\u00e9 un gruix m\u00e0xim\u00a0 d\u2019aproximadament 50 metres de profunditat.<\/p>\n

Les aig\u00fces del riu i els arrossegaments van donar lloc a terres pantanoses, paisatges de maresmes que es van cobrir de vegetaci\u00f3: salzes, verns, joncs i canyes. Boscos de ribera acullen tota mena d\u2019animals i b\u00e8sties salvatges: porcs senglars, linxs, guineus, conills, \u00e0necs, ocells i n\u00favols d\u2019insectes que viuen en aquestes aig\u00fces pantanoses. I entre els \u00e9ssers vius que v\u00e9nen a aquestes terres, trobem els primers humans, ja a l’edat del bronze, uns 1500 anys abans de Crist.<\/p>\n

Estudis i excavacions fetes per Joan Vicente i altres arque\u00f2legs del Centre Excursionista de Santa Coloma van confirmar la pres\u00e8ncia de\u00a0 restes humanes, de\u00a0 l\u2019edat de bronze, en els terrenys argilosos de la serra de Can Mena, en la conflu\u00e8ncia dels termes de Sant Adri\u00e0, Santa Coloma i Badalona, on fins fa pocs anys hi havia les b\u00f2biles d\u2019Elies i Serret:<\/p>\n

Aquest full de Joan Vicente mostra ar la not\u00edcia de la descoberta d’una pedra eneol\u00edtica de moldre de 40X35 cm. Tamb\u00e9 van descobrir diversos estris neol\u00edtics i fons de cabanes d\u20191,2 metres de di\u00e0metre, fabricades amb troncs d\u2019arbre enfonsats a terra i els sostres de fullaraca,\u00a0 branquillons i terra. Aquest descobriment permet pensar que aqu\u00ed hi havia un petit poblat o refugi de ca\u00e7adors i pescadors del poblats ibers de Santa Coloma (Puig Castellar) o de Badalona (tur\u00f3 d\u2019en Bosc\u00e0)<\/p>\n

Aquestes dades li van permetre a\u00a0 Joan Vicente fer el dibuix\u00a0 de la possible ubicaci\u00f3 dels poblats neol\u00edtics de Sant Adri\u00e0 i rodalia (el 5 a la b\u00f2bila Elies i el 6 a la b\u00f2bila Metro)<\/p>\n

Fotografia de la b\u00f2bila Serrat, l’any 1952.\u00a0 Al fons s’observa la canalitzaci\u00f3 de la mina de Badalona i l’Hospital de l’Esperit Sant. Al costat, un esquema de la fotografia de J. Vicente<\/p>\n

Al segle III a.C. la desembocadura del Bes\u00f2s estava entre Sant Andreu i els turons situats entre Santa Coloma i Sant Adri\u00e0, que encara es trobava en gran part sota les aig\u00fces. Al segle II la ciutat romana de Baetulo (Badalona) aprofitava el delta del Bes\u00f2s com a port natural. Tamb\u00e9 s’han trobat restes romanes a les b\u00f2biles, el que fa pensar que en aquests terrenys hi havia si m\u00e9s no un taller de terrissa. A primeries del segle XX, entre Badalona i Sant Adri\u00e0 es van trobar unes restes d\u2019una carretera d’obra de pedra i morter que formava un paviment de 3 metres d’ample, limitat per voreres de pedra, de 16 o 17 metres de llarg la part descoberta, que s’estenia paral\u00b7lelament a l’actual carretera. Segons diuen els que descobriren, l’obra tenia un gruix (2 metres) que pot explicar-se perqu\u00e8 travessava un tros de terreny baix i d’aiguamolls. El cam\u00ed era a uns 3 metres sota el nivell del\u00a0 terra, i actualment est\u00e0 colgat i per tant invisible. Possiblement es tractava d’un tros de la Via Augusta.<\/p>\n

Com hem vist fins ara, la hist\u00f2ria de Sant Adri\u00e0\u00a0 ha estat marcada per la seva situaci\u00f3 geogr\u00e0fica i\u00a0 tamb\u00e9 pel ve\u00efnatge d’altres poblacions de m\u00e9s influ\u00e8ncia com ara Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet.<\/p>\n

La seva situaci\u00f3, a la desembocadura del Bes\u00f2s, implicava que el\u00a0 territori fos en gran part d’aiguamolls, amb freq\u00fcents riuades (besossades) que inundaven el pla i les espesses vernedes o salzeredes vora el riu, terrenys poc saludables pels mosquits i les emanacions.<\/p>\n

Aquestes\u00a0 riuades van ser la causa de que a Sant Adri\u00e0 hi hagu\u00e9s un hostal i aparegu\u00e9s un nou ofici el de passador que ajudaven a creuar el riu amb cavalleries, amb passeres o a collib\u00e9 ja que com es pot veure en aquest presumible mapa de Sant Mart\u00ed i Sant Adri\u00e0 al segle X, en\u00a0 qu\u00e8 es veu la doble llera del riu i les llacunes del pla de Barcelona, aqu3est lleres no eren constants i no era possible construir un pont.<\/p>\n

L’esgl\u00e9sia<\/b><\/p>\n

Sembla que l’antiga esgl\u00e9sia, que va donar nom al poble,\u00a0 devia ser una esgl\u00e9sia rom\u00e0nica de volta de can\u00f3. Va tenir molt problemes al llarg del temps aixi ho demostren diversos documents. El 1358, Matheu Adri\u00e0, batlle del Castell de Sant Adri\u00e0, deman\u00e0 al rei Pere III les bigues necess\u00e0ries per arreglar-ne el sostre. Per\u00f2150 anys despr\u00e9s, en la visita pastoral del 1508, el visitador del bisbe va escriure “lo rector no tenia casa i habitava a Badalona i tenia 4 parroquians”.<\/p>\n

Passen els anys i en una altra visita pastoral, la del 1591, el visitador encarrega la reparaci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia, per\u00f2 dos anys despr\u00e9s, aquesta encara no ha estat reparada.<\/p>\n

Durant el mandat del bisbe Joan Sent\u00eds (1622-1632) s’hi van fer importants reformes, en agra\u00efment de les quals es va posar a la fa\u00e7ana de l’esgl\u00e9sia l’escut en pedra del bisbe. Aquest escut que encara es conserva a l’esgl\u00e9sia de Sant Adri\u00e0 i la seva imatge, en dibuix, que va ser molt utilitzada a Sant Adri\u00e0 durant les d\u00e8cades 60 i 70 del segle XX.<\/p>\n

Malgrat les reformes, al final del segle XVII, l’esgl\u00e9sia i el castell estaven molt abandonats, amb les parets\u00a0 foradades i sense ni sostre, la qual cosa oblig\u00e0 a treure’n el Sant\u00edssim Sagrament.<\/p>\n

Tot estava tan enrunat que no hi havia cap capell\u00e0 que hi volgu\u00e9s anar i van\u00a0 encomanar la rectoria al rector de Santa Coloma.<\/p>\n

Entre els segles XIX i XX es succeeixen reparacions i ampliacions amb destruccions (Setmana Tr\u00e0gica Guerra Civil), fins que en finalitzar la guerra comen\u00e7a la construcci\u00f3 d\u2019una nova esgl\u00e9sia, que \u00e9s la que ara tenim<\/p>\n

La Baronia de Sant Adri\u00e0<\/b><\/p>\n

Malgrat les donacions a la canonja, l’esgl\u00e9sia de Sant Adri\u00e0 pertanyia al bisbe de Barcelona, que era el senyor feudal del poble amb el t\u00edtol de bar\u00f3. No s\u00e9 sap com va obtenir el bisbe la baronia, per\u00f2 possiblement va ser una merc\u00e8 rebuda per l’ajut que el bisbe va donar al comte Borrell II en la defensa de Barcelona l’any 985.<\/p>\n

En ser una baronia, la casa que el bisbe tenia a Sant Adri\u00e0 s’anomenava “castell”,\u00a0 “palau” o “alberg” i estava al costat de l’esgl\u00e9sia. Diversos document s\u00f3n testimoni de l’estada en aquest casal de bisbes i tamb\u00e9 de reis com Jaume II el 1292,\u00a0 Alfons III el 1317 i Pere III el 1373<\/p>\n

La baronia estava a c\u00e0rrec d’un batlle que era nomenat directament pel bisbe i tenia una durada de dos anys.<\/p>\n

Com a curiositat esmentarem que l’any 1319 el bisbe de Barcelona va enfeudar el castell i la baronia al canonge de Barcelona, Huguet de Cardona. El 1330 el poble de Sant Adri\u00e0 i tots els seus drets s\u00f3n restitu\u00efts al bisbe i a l’esgl\u00e9sia de Barcelona, i a canvi el canonge rep un pagament vitalici.<\/p>\n

El domini per part del bisbe de la baronia de Sant Adri\u00e0 va ocasionar diverses picabaralles amb el veguer de Barcelona.<\/p>\n

En la imatge podem veure els tres s\u00edmbols de la baronia episcopal: la corona de bar\u00f3 i els identificadors del bisbe: la mitra i el b\u00e0cul.<\/p>\n

El monestir de Sant Adri\u00e0<\/b><\/p>\n

L’any 1092 va ser important per a la hist\u00f2ria de Sant Adri\u00e0. El bisbe Bertran, antic monjo de Sant Ruf d’Aviny\u00f3, va fer venir un grup de monjos de l’esmentat monestir i va fundar a Sant Adri\u00e0 el primer monestir a tota la pen\u00ednsula dels Canonges Regulars de Sant Agust\u00ed i Sant Joan Later\u00e0.<\/p>\n

Malgrat que no en queda cap resta, sembla que el monestir estava annex a l’esgl\u00e9sia primitiva i que de les seves restes se’n va fer el castell de Sant Adri\u00e0, que posteriorment seria la rectoria de la parr\u00f2quia adrianenca.<\/p>\n

Sant Oleguer va estar en aquest monestir i va arribar a ser-ne prior.<\/p>\n

Quan ja era bisbe, i malgrat que no estava en el monestir, el 1104 sant Oleguer va aconseguir que el comte Ramon Berenguer III don\u00e9s als canonges de Sant Adri\u00e0 el delme de totes les naus que arribessin al port de Barcelona, aix\u00ed com tamb\u00e9 la part de les naus que es prenien als enemics en alta mar. Aquest delme era conegut com MARI IBI.<\/p>\n

Per\u00f2 el 1114 els musulmans van desembarcar al delta per intentar assaltar Barcelona i van arrasar Sant Adri\u00e0, la qual cosa va motivar que el monestir es trasllad\u00e9s a Terrassa i despr\u00e9s a l’esgl\u00e9sia i monestir de Santa Eul\u00e0lia a Barcelona.<\/p>\n

Els impostos<\/b><\/p>\n

Els habitants de Sant Adri\u00e0 com els de tots els pobles, viles i ciutats -ja fossin propietaris o llogaters, masovers o forners,…- com a s\u00fabdits i vassalls havien de\u00a0 pagar uns impostos, en aquest cas al bisbe de Barcelona, bar\u00f3 i senyor jurisdiccional i alodial del lloc i terme de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s,.<\/p>\n

El fet de ser senyor jurisdiccional volia dir que era l’encarregat d’administrar la just\u00edcia en el poble, per\u00f2, a m\u00e9s el bisbe era el senyor alodial de Sant Adri\u00e0 i tenia domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestaci\u00f3 real o personal, sobre b\u00e9ns immobles (cases i terrenys). No havia que donar res al rei, ni a ning\u00fa, del que recollia en els seus territoris.<\/p>\n

Els principals impostos que els nostres avantpassats es veien obligats a pagar eren:<\/p>\n

– el delme: equivalia a la desena part de tot el que es cultivava i recollia al camp, i tamb\u00e9 la part corresponent al bestiar, a l’aviram i a tot el peix pescat a les platges del terme.<\/p>\n

– les prim\u00edcies, dret de rebre els primers fruits. Era la part que els pagesos per pacte o per costum pagaven a llurs senyors a m\u00e9s del delme (normalment les prim\u00edcies les rebia el rector del poble).<\/p>\n

– La gabella, impost que es cobrava damunt la compra o la venda d’alguns articles de primera necessitat (vi, oli, sal).<\/p>\n

– L’herbatge, impost que es pagava per poder portar a pasturar bestiar en territoris dominicals (del senyor). Aquest dret tamb\u00e9 el cobraven alguns pobles per deixar pasturar bestiar foraster en els terrenys comunals.<\/p>\n

Aquest impostos van desapar\u00e8ixer totalment el 1841, en qu\u00e8 la tramitaci\u00f3 dels impostos va a passar a mans del govern i dels ajuntaments.<\/p>\n

Els molins<\/b><\/p>\n

Ja des de la prehist\u00f2ria\u00a0 se sap que els grans de determinats cereals es poden menjar i tenen bon gust, a m\u00e9s de ser altament nutritius.<\/p>\n

La m\u00f2lta del gra es va comen\u00e7ar a fer triturant-lo entre dues pedres, una de grossa que feia de base (com la pedra neol\u00edtica trobada a la b\u00f2bila\u00a0 Elies) i una altra, m\u00e9s petita que era amb la que es copejava.<\/p>\n

M\u00e9s tard van apar\u00e8ixer els molins de moles de pedra, que ja van ser adoptats pels\u00a0 romans.<\/p>\n

A Sant Adri\u00e0 es donaven les condicions ideals per\u00a0 construir molins, ja que les aig\u00fces del Bes\u00f2s es podien utilitzar com a for\u00e7a motriu per posar-los en funcionament. Per augmentar la pressi\u00f3 i per tant la for\u00e7a de l’aigua, es feia una resclosa que anava emmagatzemant-la i a trav\u00e9s d’una s\u00e8quia\u00a0 arribava al mol\u00ed. I quan l’aigua superficial del riu va ser escassa aprofitaren la de les mines que es nodrien de les aig\u00fces subterr\u00e0nies del riu.<\/p>\n

A l’\u00e8poca medieval era normal que els molins fossin monopoli senyorial (noble o eclesi\u00e0stic), ja que eren una important font d’ingressos. De vegades els explotava el mateix senyor, i d’altres vegades es feia una concessi\u00f3 en forma d’emfiteusi (\u00e9s a dir una mena de contracte mitjan\u00e7ant el qual la persona que contractava el mol\u00ed es comprometia a mantenir-lo en bones condicions i a pagar al senyor un cens per l’\u00fas del mol\u00ed).<\/p>\n

I \u00e9s parlant de molins com trobem la que podria ser la primera refer\u00e8ncia indirecta als inicis del nostre poble. Es tracta d’un pergam\u00ed escrit en llat\u00ed i datat el 21 de desembre del 965 on, per primera vegada, es fa refer\u00e8ncia a dos molins que hi havia al riu Bes\u00f2s (Bisaucii).\u00a0 Posteriorment, l’any 985, el cabdill \u00e0rab Almansur va saquejar i incendiar Barcelona i la seva rodalia, i els molins del Bes\u00f2s no en van sortir gaire ben parats. Est\u00e0 documentat per\u00f2 que l’any 996 ja tornaven a estar en funcionament.<\/p>\n

Pel seu valor, constantment els molins eren venuts o empenyorats pels senyors quan necessitaven diners, i de vegades fins i tot donats en compensaci\u00f3 de favors.<\/p>\n

Hi ha moltes escriptures que fan refer\u00e8ncia a la venda\u00a0 i donaci\u00f3 dels “molins del Bes\u00f2s”,<\/p>\n

Els molins d’Estadella (Stadolo) i Altafulla (Altofolia) s\u00f3n els primers dels que tenim refer\u00e8ncies escrites. Aquests molins es trobaven al marge dret i funcionaven amb aigua del Bes\u00f2s, qu\u00e8 arribava als molins mitjan\u00e7ant una s\u00e8quia.<\/p>\n

La manca de concreci\u00f3 dels termes fa que tant Sant Andreu del Palomar com Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als i Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f2s parlin dels molins d’Estadella i Altafulla com a propis, malgrat que alguns documents situ\u00efn el primer “in parrrochia sancti andree de palumbario” i que el d’Altafulla m\u00e9s aviat pertany a Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als, si b\u00e9 pr\u00e0cticament en el l\u00edmit amb la nostra poblaci\u00f3. El mol\u00ed d’Estadella va funcionar fins als inicis del segle XIX\u00a0 i el d’Altafulla -o de la Verneda i tamb\u00e9 anomenat d’en Rat- va desapar\u00e8ixer sota les urbanitzacions que es van fer a la Verneda cap al 1960.<\/p>\n

Al marge esquerre del riu hi havia dos molins, anomenats “molins de Sant Adri\u00e0” (dels quals trobem la primera not\u00edcia l’any 1012) que eren\u00a0 propietat de l’esgl\u00e9sia, \u00e9s a dir del bisbat, i que es trobaven sota la Torre Roja, davant l’antiga desembocadura de la riera de Sant Andreu, en el l\u00edmit dels actuals termes de Santa Coloma i Sant Adri\u00e0, pel lloc que encara avui es coneix com el Molinet. El 1774 aquests molins pertanyien a Pedro Ger\u00f3nimo de Mena i eren coneguts com a molins de Riber i Tristany. En aquell temps les aig\u00fces que els movien eren despr\u00e9s aprofitades, mitjan\u00e7ant s\u00e8quies, per regar part dels termes de Santa Coloma, Sant Adri\u00e0 i Badalona, per\u00f2 a inicis del segle XIX l’augment dels camps de cultiu i de les vinyes i la notable disminuci\u00f3 dels boscos que hi havia a banda i banda de riu, a m\u00e9s de les noves rases i mines van provocar que el riu qued\u00e9s sec i s’hagu\u00e9 de rec\u00f3rrer a\u00a0 noves mines\u00a0 per\u00a0 aprofitar les aig\u00fces subterr\u00e0nies i tornar a engegar molins i recs. El 1930 encara es podien veure part dels seus grossos murs\u00a0 (dels quals ens resta alguna fotografia) i les darreres pedres d’aquests molins van desapar\u00e8ixer a les riuades de l’any 1962.<\/p>\n

Hi ha molts documents que proven que aquests molins han sofert la f\u00faria del Bes\u00f2s (besossades) i dels humans (guerres, invasions, atacs…) que els ha portat a m\u00faltiples destruccions\u00a0 i reconstruccions al llarg dels seus mil anys d’hist\u00f2ria.<\/p>\n

Sant Adri\u00e0 lloc d\u2019esbarjo, ca\u00e7era i hort de Barcelona<\/b><\/p>\n

A mitjan segle passat, Sant Adri\u00e0 comen\u00e7a a ser visitat pels barcelonins que v\u00e9nen a passar el dia d’esbarjo als parcs de les vernedes, a les vores del riu o a les barraques de menjar com ara can Manel, can Colom o la Fontsanta de la Mina, totes al marge dret, o tamb\u00e9 al Molinet situat al marge esquerre.<\/p>\n

A les \u00e8poques de cacera\u00a0 se sentien per les salzeredes els trets dels ca\u00e7adors a la recerca d’\u00e0necs, conills i d’altres animals que hi habitaven.<\/p>\n

Tamb\u00e9 era t\u00edpic que, per la Festa Major de Sant Adri\u00e0, vinguessin molts barcelonins a comprar productes del porc com ara llom, botifarra i d’altres fruits de la matan\u00e7a que es feia per aquells dies. Les botigues m\u00e9s conegudes d’aquells temps eren can Terra i cal Xic de Calig.
\nMalgrat que avui en dia ja no quedi ni un pam de terreny sense urbanitzar durant segles Sant Adri\u00e0 havia estat principalment terra de cultiu i era un dels principals abastadors dels mercat de Barcelona<\/p>\n

Escut emprat per l’Ajuntament de Sant Adri\u00e0 quan el municipi encara pertanyia al bisbe de\u00a0 Barcelona, que era el Bar\u00f3 de Sant Adri\u00e0. Aquest escut es troba en una carta enviada pel batlle, els regidors i el s\u00edndic de Sant Adri\u00e0 al bisbe el 26 de setembre de 1786. \u00a0Aquest escut es descrit a la primera hist\u00f2ria de Sant Adri\u00e0 (1786), atribuida al pare arxiver de Sant Jeroni de la Murtra, de la seg\u00fcent manera: “El Escudo de Armas… es un Campo de Oro y al medio una Mitra de Obispo y alrededor del escudo un letrero que dice “S. Adri\u00e1 de Bes\u00f3s”<\/p>\n

Aquest escut es va utilitzar des de mitjans del segle XiX fins l’any 1950<\/p>\n

Aquest escut es va emprar des de 1950 fins a principis dels anys 80 en que va ser canviat per l’actual<\/p>\n

Per finalitzar una an\u00e8cdota de les incoher\u00e8ncies que ens podem trobar en la hist\u00f2ria de Sant Adri\u00e0.<\/p>\n

L’arc g\u00f2tic,…… o m\u00e9s ben dit la porta g\u00f2tica, ha esdevingut un s\u00edmbol de Sant Adri\u00e0 per a tothom que passa per la carretera, que fa una r\u00e0pida associaci\u00f3 entre l’arc i Sant Adri\u00e0.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, aquesta porta pertanyia a l’esgl\u00e9sia del convent del Carme de Barcelona.<\/span><\/p>\n


\nNovembre 2011<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Text de la part corresponent a Manel Fuentes de la 2a Xerrada col\u00b7loqui que es va fer el dijous 24 […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":8387,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"default","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"set","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[281],"tags":[],"class_list":["post-8386","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-historia"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8386","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8386"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8386\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17426,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8386\/revisions\/17426"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8387"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8386"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8386"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santadria\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8386"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}