{"id":19947,"date":"2023-11-30T13:15:51","date_gmt":"2023-11-30T12:15:51","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santacolomag\/?page_id=19947"},"modified":"2023-12-01T13:38:35","modified_gmt":"2023-12-01T12:38:35","slug":"respostes-donades-als-assistents","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santacolomag\/respostes-donades-als-assistents\/","title":{"rendered":"Respostes a les preguntes de les persones assistents"},"content":{"rendered":"

<\/a>1.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

    \n
  1. M\u2019agradaria saber quan cal derivar un cas a Mossos. No sempre ho fem quan cal i a vegades ho fem i no \u201cera greu\u201d?<\/strong><\/em><\/li>\n<\/ol>\n

    AGENTS DE PROXIMITAT. MOSSOS D’ESQUADRA<\/strong>:
    \nLes conductes que suposen delictes en casos d\u00b4assetjament queden reflectides al codi penal dintre de l\u00b4article 173.1 (menyspreu o tracte degradant de manera reiterada) o articles referents a les lesions, inj\u00faries, amenaces, coaccions, agressions sexuals, etc. Quan des de Mossos d\u00b4Esquadra valorem que hi ha una situaci\u00f3 d\u00b4assetjament informem a l’escola que la\/les v\u00edctimes han de formular den\u00fancia a les depend\u00e8ncies i informar judicialment de la situaci\u00f3. Per\u00f2, tal com vam explicar a la Trobada, malauradament en moltes situacions que es donen entre menors, \u00e9s molt m\u00e9s efica\u00e7 i r\u00e0pid posar fi a aquesta situaci\u00f3 amb intervenci\u00f3 des dels centres educatius. Les situacions d\u00b4assetjament ens arriben a Mossos d\u00b4Esquadra per diferents vies: centre educatiu, visita dels pares a la comissaria, o vies externes de detecci\u00f3 <\/span>d\u00b4assetjament (Fundaci\u00f3 Anar, USAV, etc.) La majoria de les situacions que ens plantegen no s\u00f3n temes espec\u00edfics d\u00b4assetjament, sin\u00f3 situacions de conflictes entre iguals, en molts casos puntuals. Des de l\u00b4Oficina de Relacions amb la Comunitat ens posem en contacte amb la direcci\u00f3 del centre per saber quines actuacions s\u00b4estan realitzant, i si \u00e9s adient realitzar una intervenci\u00f3 amb el grup. Si creiem que la situaci\u00f3 es pot solucionar abans d\u00b4arribar a fer una den\u00fancia penal, ho intentem gestionar en xarxa per tal que els\/les alumnes puguin tractar aquests conflictes que fan que se sentin malament i que no s\u00b4arribi a una situaci\u00f3 d\u00b4assetjament. Concretament des de Mossos estem treballant amb un taller que es diu \u201cPosiciona\u00b4t contra\u00a0 l\u00b4assetjament\u201d on parlem de tots aquests aspectes.<\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>2.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    2. Quina \u00e9s l\u2019actuaci\u00f3 dels Mossos en els casos d\u2019assetjament quan aquest fet suposa un acte delictiu?<\/strong><\/em><\/p>\n

    AGENTS DE PROXIMITAT. MOSSOS D’ESQUADRA<\/strong>:
    \n<\/span>Per a Mossos d\u00b4Esquadra, la valoraci\u00f3 de la \u201cgravetat\u201d dels fets \u00e9s en funci\u00f3 si el cas constitueix un delicte tipificat al codi penal o no, \u00e9s a dir, qualsevol incid\u00e8ncia on es produeixen conductes pr\u00f2pies d\u00b4assetjament (lesions, amenaces, menyspreus continuats, etc.) o conductes d\u00b4odi i discriminaci\u00f3. Tamb\u00e9 qualsevol situaci\u00f3 en la qu\u00e8 el centre es planteja si s\u00b4ha d’obrir el protocol d’assetjament, valorem amb la direcci\u00f3 del centre educatiu la idone\u00eftat de realitzar una intervenci\u00f3 a nivell pedag\u00f2gic a l\u00b4aula en concret. Actualment a Santa Coloma de Gramenet, el tutor o detector de la problem\u00e0tica ens fa arribar a trav\u00e9s de la direcci\u00f3 del centre un full de derivaci\u00f3 per realitzar una xerrada a l\u00b4aula amb el grup on s\u00b4ha detectat la situaci\u00f3 d’assetjament o conflicte. En aquest full de derivaci\u00f3 ens ha d’indicar el tipus de conflicte o problem\u00e0tica, les actuacions realitzades per part del centre, els conceptes clau treballats i la resoluci\u00f3, i mesures aplicades pel centre educatiu. La nostra intervenci\u00f3 ha de ser un recolzament al missatge del tutor i\/o del centre educatiu. De vegades, \u00e9s dif\u00edcil per part del tutor fer una valoraci\u00f3 de la gravetat del fet, per\u00f2 en tot cas, si \u00e9s un tema que s\u00b4ha treballat i es considera que la nostra aportaci\u00f3 pot ser clau per eradicar una situaci\u00f3 que faci patir a un\/a alumna, ho valorem i intentem estar al costat de les escoles fent la nostra aportaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>3.<\/span><\/i><\/strong><\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    3. A qui es deriva la primera informaci\u00f3 de possible assetjament a un\/a menor des del vostre centre educatiu? (pregunta que fan els Mossos als centres educatius)?<\/i><\/strong><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>:
    \nEn el cas de l’INS9, a<\/span>l professional referent EAP i a Inspecci\u00f3. Pr\u00e8viament s’ha tractat a la CAEI, amb les orientadores i l’equip directiu. Haur\u00edem d’avisar als Mossos tamb\u00e9? (CRP: Vegeu la     resposta<\/a> dels Mossos a la pregunta 1.<\/em>)<\/span><\/p>\n

    MARGA HERN\u00c1NDEZ (INSPECTORA D’EDUCACI\u00d3)<\/strong>:
    \nEl centre ha de comunicar-ho a la Inspecci\u00f3 en primera inst\u00e0ncia i tamb\u00e9 als Serveis Educatius (EAP) per tal que es pugui iniciar l’assessorament i suport a la Direcci\u00f3 del centre educatiu.<\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>4. <\/span><\/i><\/strong><\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    4. Com treballar les situacions d\u2019assetjament amb alumnat NESE?<\/i><\/strong><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>:
    \nTreballant individualment amb l’alumne NESE, tamb\u00e9 amb el grup d’iguals (sense la pres\u00e8ncia de l’alumne en q\u00fcesti\u00f3, segons calgui), amb\u00a0 l’equip docent i amb la fam\u00edlia.<\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR)<\/strong>
    \nEl treball de prevenci\u00f3 amb l’alumnat NESE, igual que amb la resta de l’alumnat, ha d’estar consensuat. En realitat l’alumnat amb NESE t\u00e9 el mateix risc de exercir tots els rols que estan implicats en el proc\u00e9s d’assetjament; tot sabent que aquests rols poden ser canviants, igual que pot exercir el rol de v\u00edctima tamb\u00e9 pot ser que en un altre moment ho faci com assetjador\/a, o com observador\/a. Tenir en compte qualsevol de les posicions de rol i fer un bon an\u00e0lisi interdisciplinar i interseccional de la situaci\u00f3 ens ajudar\u00e0 a prendre les mesures de protecci\u00f3 m\u00e9s ajustades.<\/span><\/p>\n

    MARGA HERN\u00c1NDEZ (INSPECTORA D’EDUCACI\u00d3)<\/strong>:
    \nEls passos a seguir del     protocol<\/a> s\u00f3n id\u00e8ntics a qualsevol cas (recull i an\u00e0lisi dels indicadors de risc; entrevistes amb alumnes implicats i fam\u00edlies; valoraci\u00f3 per part de l’equip de valoraci\u00f3 i resoluci\u00f3 de la direcci\u00f3 en relaci\u00f3 amb si es tracta o no d’assetjament; concreci\u00f3 de les mesures a tenir en compte amb l’alumne\/a que ha patit la viol\u00e8ncia, amb els alumnes que l’han exercida; i mesures de treball amb el grup classe (tutorials, restauradores); i d’organitzaci\u00f3 interna de centre (mapes de seguretat i protecci\u00f3, canvis a les NOF). <\/span><\/p>\n

    Al ser un alumne NESE, nom\u00e9s caldria tenir en compte de manera rellevant les aportacions de l’EAP, l’informe de reconeixement, aix\u00ed com les mesures de suport d’inclusi\u00f3, per ajustar el pla de treball i l’ajut a les caracter\u00edstiques personals de l’alumne\/a. Tamb\u00e9 cal tenir en compte la coordinaci\u00f3 amb els i les professionals externs que l’atenguin, si \u00e9s el cas, i el seguiment m\u00e9s exhaustiu de l’evoluci\u00f3 del cas per part del referent i la direcci\u00f3 de l’EAP. <\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>5. <\/i><\/strong><\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    5. Quins s\u00f3n els indicadors que ens mostraran que la intervenci\u00f3 ha estat efectiva i\/o adequada?<\/i><\/strong><\/p>\n

    JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):<\/strong>
    \nAl marge de la valoracions que pugui fer la persona assetjada, possibles indicadors sobre la intervenci\u00f3.
    \n– Assisteix amb normalitat al centre
    \n– Alumnat de suport fan un acompanyament
    \n– Comentari positiu de l’alumnat de suport
    \n– El professorat no ha detectat maltractament en les sessions de classe o fora de les aules, m\u00e9s aviat hi ha una situaci\u00f3 de respecte
    \n– Les persones assetjadores han canviat el seu comportament
    \n– Valoracions fetes despr\u00e9s d’una setmana, dues, un mes…
    \n– Entrevista amb la persona tutora valorant les emocions i la reparaci\u00f3 que ha portat a terme.
    \n– Valoraci\u00f3 de la fam\u00edlia
    \n<\/span><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>: Fent seguiment amb l’alumnat implicat, la fam\u00edlia i l’EDOC (potser tamb\u00e9 amb altres professionals: centre obert, CSMIJ, psic\u00f2leg, etc)<\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR)<\/strong>:
    \n– Si s’han pogut portar a terme els compromisos individuals i grupals, aturant les conductes que han estat provocant l’assetjament
    \n– Si millora la cohesi\u00f3 del grup.
    \n– Si ha millorat el benestar subjectiu de cada alumne\/a.<\/span><\/p>\n

    MARGA HERN\u00c1NDEZ (INSPECTORA D’EDUCACI\u00d3)<\/strong>:
    \nGrau de benestar emocional de l’alumne (aportat en entrevista individualitzada de seguiment tutorial, per exemple) ser\u00e0 l’indicador clau. Tamb\u00e9 el grau de satisfacci\u00f3 per part de la fam\u00edlia de l’alumne\/a que ha patit la viol\u00e8ncia i el grau de cohesi\u00f3 del grup classe, que es pot mesurar\/constatar a trav\u00e9s del sociograma o d’altres estrat\u00e8gies. <\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>6. <\/span><\/strong><\/p>\n

     <\/p>\n

    6. Quines din\u00e0miques per a alumnes poden ajudar-nos a \u201cdescobrir\u201d situacions d\u2019assetjament que estan passant a classe i no es veuen?<\/strong><\/em><\/p>\n

    JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):<\/strong>
    \n– Un sociograma
    \n– Una activitat en grup en la que l’alumnat pot triar els membres del grup. Analitzar les agrupacions a posteriori amb els mateixos alumnes
    \n– Q\u00fcestionaris an\u00f2nims
    \n– Entrevistes personals<\/span><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>:
    \nCercles de di\u00e0leg on es tracten situacions d’assetjament i se’ls fa reflexionar, Comissions de Conviv\u00e8ncia, activitats de tutoria i amb entitats externes. Aqu\u00ed t\u00e9 especial import\u00e0ncia el vincle perqu\u00e8 l’alumnat vingui a explicar aquestes coses.<\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR)<\/strong>:
    \nA nivell individual, la observaci\u00f3 \u00e9s una font d’informaci\u00f3 imprescindible, sense minimitzar les conductes de maltractament, aix\u00ed com l’escolta atenta, activa i emp\u00e0tica dels malestars expressats.
    \nA nivell del grup classe, es pot utilitzar el sociograma (hi ha diferents), nosaltres utilitzem el CESC perqu\u00e8 es pot adaptar a diferents nivells educatius i dona una informaci\u00f3 for\u00e7a significativa dels diferents rols que es poden estar exercint a la classe (cada any en surten nous que poden tenir la mateixa utilitat)<\/span><\/p>\n

    MARGA HERN\u00c1NDEZ (INSPECTORA D’EDUCACI\u00d3)<\/strong>:
    \nAlumnes sentinelles que vetllin pel benestar emocional i la conscienciaci\u00f3 en relaci\u00f3 amb aquests temes en els consells de delegats d’alumnes.<\/span><\/p>\n

    BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):<\/strong>
    \nEs poden realitzar din\u00e0miques a trav\u00e9s de metodologies restauratives que poden servir per treballar la cohesi\u00f3 grupal i que ens serveixen tamb\u00e9 per detectar agrupacions i relacions que es donen en el grup de manera indirecta. Tanmateix aquestes din\u00e0miques ens permeten proveir d’habilitats i eines per a gestionar els conflictes que es produeixen en els grups. En el seg\u00fcent enlla\u00e7 trobareu algunes activitats interessants que us poden ajudar: https:\/\/escolapau.uab.cat\/provencion\/<\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>7. <\/i><\/strong><\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    7. Com podem ser imparcials davant d\u2019un conflicte?<\/i><\/strong><\/p>\n

    JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):\u00a0<\/strong>
    \nEscoltant totes les parts. Disposant de tota la informaci\u00f3. Analitzant en equip de docents el conflicte. Convidant a alumnat a participar en l’an\u00e0lisi.<\/span><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>:
    \nNo jutjant, escoltant a tothom i amb l’ajuda dels membres de la Comissi\u00f3 de Conviv\u00e8ncia (alumnat del centre que empatitza amb les situacions que passen, etc.)<\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR(TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR):<\/strong>
    \nDavant un conflicte s\u00ed es pot ser neutral, davant la viol\u00e8ncia NO!!! En tot cas, \u00e9s important diferenciar entre les conductes o fets que s\u00f3n rebutjables, inacceptables, i les persones a les que sempre han de protegir i respectar.<\/span><\/p>\n

    MARGA HERN\u00c1NDEZ (INSPECTORA D’EDUCACI\u00d3)<\/strong>:
    \n– Recollir en les entrevistes amb l’alumnat implicat, les respostes a la guia proposada en el protocol, per tal d’obtenir els fets m\u00e9s objectius i contrastar i triangular despr\u00e9s amb all\u00f2 recollit i d’altres informacions internes del centre que puguem tenir a disposici\u00f3.
    \n– Evitar valoracions i afirmacions que no tinguin una base de fets contrastats.
    \n– Aprofundir en el cas amb la m\u00e0xima informaci\u00f3 possible, evitant posicionar-nos d’entrada abans de fer la recollida d’informaci\u00f3, respecte a si \u00e9s on no un cas d’assetjament. Al emetre aquest judici previ, la recollida d’informaci\u00f3 podria estar esbiaixada per aquesta percepci\u00f3 personal,.
    \n– Evitar tractar els casos de manera taxativa, com culpables o v\u00edctimes, aprofundint en una visi\u00f3 professional, que analitzi els matisos. Evitar “sobreempatia” amb alumnes que al nostre entendre siguin les v\u00edctimes, i emetre judicis durs i poc emp\u00e0tics sobre els\/les alumnes que considerem “agressors\/es”.
    \n<\/span>-Mantenir, per\u00f2, la visi\u00f3 de toler\u00e0ncia zero amb qualsevol fet comprovat que hagi suposat viol\u00e8ncia a un altre, aplicant les mesures correctores o sancionadores adequades i valorades en relaci\u00f3 amb l’edat, precedents, situaci\u00f3 familiar i altres\u00a0 caracter\u00edstiques personals.<\/span><\/p>\n

    BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):<\/strong>
    \nNo hi ha una f\u00f3rmula m\u00e0gica. Hem de ser conscients dels nostres filtres mentals (expectatives, prejudicis, estereotips…). Intentar que no ens afectin quan estem intervenint amb persones. Hem d’intentar separar els nostres pensaments i orientar les nostres accions a donar suport a les persones que tenen els conflictes, ajudant-los perqu\u00e8 siguin ells i elles les que trobin la soluci\u00f3. Us passem enlla\u00e7 a materials que us poden ajudar:     https:\/\/xtec.gencat.cat\/ca\/centres\/projeducatiu\/convivencia\/una-comunitat-educativa-restaurativa-i-resilient\/principis-i-preguntes-restauratives\/<\/a><\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>8. <\/strong><\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    8. De quina manera es pot desenvolupar l\u2019escolta activa entre l\u2019alumnat i entre la comunitat educativa?<\/strong><\/em><\/p>\n

    JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):\u00a0<\/strong>
    \nMitjan\u00e7ant la pr\u00e0ctica. Aprenent a escoltar. Formaci\u00f3 adre\u00e7ada a tots els sectors de la comunitat.<\/span><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>:
    \nTreballant-ho a classe i amb el claustre.<\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR):<\/strong>
    \nL’exemple sempre ha estat la millor manera d’ensenyar. \u00c9s cert que degut les diferents c\u00e0rregues docents no sempre s’est\u00e0 en disposici\u00f3 d’escolar. L’escolta necessita temps i espais adequats i segurs. Els programes de tutoria com     l’ESCOLTA’M<\/a> plantegen una programaci\u00f3 dins l’horari escolar per crear l’aula petita on cada tutor\/a t\u00e9 un temps programat per escoltar a l’alumnat en petits grups de tres. Per poder realitzar una bona escolta activa , emp\u00e0tica i reflexiva es requereixen habilitats que s’entrenen i es milloren practicant de manera conscient. Tenir espais de comunicaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 entre el professorat. Apostar per un projecte educatiu que contempli la millora de les relacions i que de forma compartida i reflexiva es programar accions per aconseguir-ho (taules de pau, cercles proactius…) Dossier<\/a><\/span><\/p>\n

    BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):<\/strong>
    \nL’escolta activa s’entrena. Hem de garantir espais d’escolta on poder donar l’oportunitat a la persona que t\u00e9 un problema o vol demanar suport, a tenir un temps, un espai i una persona que escolti de veritat. La metodologia de cercles de di\u00e0leg, t\u00e9 entre d’altres aquet objectius: entrenar i posar en valor l’escolta. I ho fa a trav\u00e9s d’una metodologia i de l’\u00fas de l’objecte de paraula, que ens dona el dret a parlar i el dret a ser escoltada. Us passem enlla\u00e7 a materials que us poden ajudar:     https:\/\/xtec.gencat.cat\/ca\/centres\/projeducatiu\/convivencia\/una-comunitat-educativa-restaurativa-i-resilient\/cercles\/<\/a><\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>9. <\/strong><\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    9. Com podem donar suport emocional a l\u2019alumnat i a les fam\u00edlies?<\/strong><\/em><\/p>\n

    JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):\u00a0<\/strong>
    \nAmb professionals preparats. No tota voluntat de suport emocional pot convertir-se en una bona intervenci\u00f3. Cal fer-ho amb formaci\u00f3 i molta cura.<\/span><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>:
    \nAtenent-les, donant hores de reuni\u00f3, fent seguiment presencial, telef\u00f2nic, etc.<\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR):<\/strong>
    \nEl suport emocional \u00e9s una caracter\u00edstica de qualsevol tipus de suport personal i familiar, est\u00e0 impl\u00edcit en les relacions i requereix presencia, respectar els silencis, escolta, empatia , espais adequats on respecti la intimitat. Totes les emocions tenen una funci\u00f3, poder identificar-les, acceptar-les i acompanyar-les \u00e9s la base per facilitar un bon suport.<\/span><\/p>\n

    BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):<\/strong>:
    \nAcompanyament, Suport entre iguals, Pla d’acci\u00f3 Tutoria… Us facilitem enlla\u00e7 a un programa que s’impulsa des de l’Ajuntament, Programa Emociona’t:     https:\/\/www.gramenet.cat\/es\/ayuntamiento\/areas-municipales\/salud-publica\/promocion-de-la-salud\/emocionat<\/a> I webs dels Departament: https:\/\/educacio.gencat.cat\/ca\/arees-actuacio\/families\/ajudem-fills\/<\/a><\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>10.<\/span><\/i><\/strong><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    10. Quins suggeriments teniu sobre com actuar si la fam\u00edlia no col\u00b7labora?\u00a0<\/i><\/strong><\/p>\n

    JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):<\/strong>
    \nCal trobar figures mediadores entre la fam\u00edlia i el centre. \u00c9s important descobrir de quina forma podem crear confiances compartides. Esbrinant les raons de la no col\u00b7laboraci\u00f3 i treballar-les. Analitzar quines pors, quines emocions, hi ha al darrera de la negativa a col\u00b7laborar. <\/span><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>:
    \nHi ha d’haver uns protocols clars i unes NOFC de centre a seguir i no hem de dubtar a fer-ho. Tamb\u00e9 podem informar a superiors (EAP, inspecci\u00f3) i seguir els seus consells.<\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR):<\/strong>
    \nUna possibilitat \u00e9s comptar amb les TS de l’EAP ja que estan entrenades en l’abordatge de situacions que comporten certa complexitat. L’actitud de resist\u00e8ncia \u00e9s comuna a moltes fam\u00edlies (tamb\u00e9 a professionals). Les eines que ens facilita el diagn\u00f2stic social com a eina educativa i juntament amb les estrat\u00e8gies que facilita l’entrevista motivacional podran servir de suport al professorat i als equips docents, sempre que es pugui realitzar un assessorament col\u00b7laboratiu.<\/span><\/p>\n

    MARGA HERN\u00c1NDEZ (INSPECTORA D’EDUCACI\u00d3)<\/strong>:
    \n– Valorar la situaci\u00f3 familiar pr\u00e8viament per tal de tenir en compte aspectes socials, de dificultats d’estructura interna, o d’altres que puguin estar condicionant.
    \n– Comptar amb el suport de l’EAP en les entrevistes amb les fam\u00edlies i en entorns f\u00edsics diferents a l’escolar (Serveis Educatius) per facilitar una reflexi\u00f3 m\u00e9s aprofundida.
    \n– Registrar les entrevistes amb la taula d’acords i temes tractats del protocol, per valorar sistem\u00e0ticament els fets que van succeint i implicacions.
    \n– Trametre, en casos singulars, les convocat\u00f2ries certificades de reuni\u00f3 si no assisteixen per conscienciar de la import\u00e0ncia del cas.
    \n– Actualitzar la carta de comprom\u00eds amb els aspectes que ens sembla que no hi col\u00b7laboren. Centrar-los \u00e9s clau per poder afirmar que no estan ajudant i\u00a0 facilitar que puguin fer-ho, ressaltant els aspectes de millora i d’evoluci\u00f3 amb refor\u00e7 positiu, per anar creant el vincle necessari.
    \n<\/span><\/p>\n

    BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):<\/strong>
    \nDi\u00e0leg i sensibilitzaci\u00f3<\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>11. <\/strong><\/span><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    11. Com fer entendre a les fam\u00edlies la difer\u00e8ncia entre conflicte i assetjament?<\/strong><\/em><\/p>\n

    JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):\u00a0<\/strong>
    \nEls conflictes s\u00f3n interpersonals i generalment venen donats per una no coincid\u00e8ncia en els interessos de les parts. Quan no ens posem d’acord i no trobem la forma d’arribar a una situaci\u00f3 de consens o de conduir la situaci\u00f3 de forma positiva s’instaura el conflicte, i no es resol. El risc \u00e9s que quedi “enquistat”.
    \nL’assetjament \u00e9s for\u00e7a diferent, la difer\u00e8ncia de poder entre les parts, el desequilibri, la indefensi\u00f3 de la persona assetjada, els possibles assetjaments secundaris. Podem dir que el conflicte \u00e9s natural en les relaciones humanes i l’assetjament \u00e9s un comportament molt m\u00e9s complex que afecta en tots els sentits a la persona assetjada ja que no disposa d’una xarxa de relacions, de proteccions, i de seguretat que li permeti afrontar-ho o fins i tot demanar ajuda.<\/span><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>:
    \nRessaltant la import\u00e0ncia d’una situaci\u00f3 reiterada en el temps i el malestar causat.<\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR):<\/strong>
    \nEls conflictes s\u00f3n inherents a les relacions, necessaris en l’aprenentatge que comporta tot canvi (cognitiu, de creixement personal…etc.). L’assetjament pot ser una conducta delictiva que atenta contra els drets de protecci\u00f3 de qualsevol que la pateix. L’assetjament afecta la salut f\u00edsica, emocional, social, familiar i als processos d’ensenyament i aprenentatge.<\/span><\/p>\n

    MARGA HERN\u00c1NDEZ (INSPECTORA D’EDUCACI\u00d3):<\/strong>
    \nSi es realitza de manera aprofundida l’an\u00e0lisi de la informaci\u00f3 per part de l’equip de valoraci\u00f3, es despr\u00e8n de manera clara si t\u00e9 la condici\u00f3 o no d’assetjament, pel fet que es poden provar, per les entrevistes realitzades i les observacions internes i externes dels diferents professionals, les conductes pr\u00f2pies de l’assetjament (reiteraci\u00f3, ab\u00fas de poder, amena\u00e7a) del conflicte interpersonal.
    \n<\/span>Compartir en sessi\u00f3 espec\u00edfica amb la fam\u00edlia la resoluci\u00f3 de la direcci\u00f3, el pla de treball proposat (tant si es tracta d’assetjament com d’altres conflictes interpersonals) i recollir les seves aportacions pot contribuir a establir el marc com\u00fa necessari. Tamb\u00e9 cal tenir la suficient receptivitat per recollir les impressions i valoracions de la fam\u00edlia per poder treballar els matisos necessaris en relaci\u00f3 amb el que suposa un assetjament, conscienciant tamb\u00e9 d’aquests aspectes en les reunions d’inici de curs amb les fam\u00edlies, amb materials adaptats i clars que permetin compartir el marc conceptual de l’assetjament. <\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>12.<\/span><\/strong><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    12. Com podem treballar des del centre les situacions de viol\u00e8ncia que exerceixen els pares cap als fills de forma psicol\u00f2gica i que sovint s\u00f3n dif\u00edcils de valorar perqu\u00e8 no hi ha senyals?<\/strong><\/em><\/p>\n

    JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):\u00a0<\/strong>
    \nUn bon mitja \u00e9s el dels models, ja siguin a trav\u00e9s de l’expressi\u00f3 art\u00edstica (escriure) o la teatral. Hi ha bones pr\u00e0ctiques en tot aix\u00f2 que caldria explorar des del centres.<\/span><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>:
    \nDerivant a professionals (orientadores, EAP, CSMIJ, altres)<\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR):<\/strong>
    \nEl protocol d’actuaci\u00f3 davant qualsevol tipus de viol\u00e8ncia en l’\u00e0mbit educatiu, t\u00e9 en compte la detecci\u00f3 i identificaci\u00f3 en l’\u00e0mbit familiar exercida per una persona adulta, a trav\u00e9s del protocol de maltractament infantil i juvenil. Facilita una visualitzaci\u00f3 d’indicadors de risc que poden orientar la intervenci\u00f3. Sempre \u00e9s important informar a l’equip directiu i canalitzar la demanda d’orientaci\u00f3 a la Comissi\u00f3 d’Atenci\u00f3 Social del centre.<\/span><\/p>\n

    BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):
    \n<\/strong>A trav\u00e9s dels equips professionals, EAP, Equips d’orientaci\u00f3, Psicopedagogia, Treball Socials. No silenciant situacions que es detecten, i apostant pel treball en xarxa i el suport de la resta de professionals.<\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>13.<\/span><\/strong><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    13. Com podem actuar amb les fam\u00edlies que no accepten que els\/les seus\/ves fills\/es s\u00f3n agressors\/es o tenen conductes molt preocupants?<\/strong><\/em><\/p>\n

    JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):<\/strong>:
    \nA trav\u00e9s de la comunicaci\u00f3 assertiva, el di\u00e0leg i convertir-los en aliats per resoldre una situaci\u00f3 que com a fam\u00edlia els afecta molt, en el present i futur. <\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR):<\/strong>
    \nAl     protocol<\/a> faciliten models d’entrevistes que poden ajudar a situar les entrevistes. \u00c9s important preparar les entrevistes, ser dos professionals en l’entrevista de l’\u00e0mbit social ( TIS, la TS \/ES\/), transmetre la idea que les conductes disfuncionals que preocupen al centre educatiu s’han d’analitzar de manera interdisciplinar i interseccional, ja que sempre corresponen a necessitats no cobertes que en moltes ocasions necessiten d’un abordatge intern i extern al centre educatiu.<\/span><\/p>\n

    MARGA HERN\u00c1NDEZ (INSPECTORA D’EDUCACI\u00d3)<\/strong>:<\/p>\n

    Seguint el protocol establert, aprofundint de manera espec\u00edfica en la recollida d’informaci\u00f3 amb les diferents entrevistes (de les quals cal preservar les dades protegides), per concretar per part de l’equip de valoraci\u00f3 la situaci\u00f3 viscuda, incorporar les apreciacions de les fam\u00edlies dels alumnes que exerceixin la viol\u00e8ncia tamb\u00e9 per con\u00e8ixer el seu punt de vista i poder actuar en els aspectes de valoraci\u00f3 que estiguin impedint recon\u00e8ixer els fets. En la mesura que es puguin recollir fets provats i fer-ho de manera imparcial, la fam\u00edlia anir\u00e0 copsant la situaci\u00f3, i ser\u00e0 m\u00e9s d\u00edficil que pugui negar l’assetjament. Tamb\u00e9 implicar-los en mesures concretes i acords que es puguin reflectir a la carta de comprom\u00eds, vetllant en tot moment per positivitzar tamb\u00e9 aspectes dels seus fills i aven\u00e7os que permetin un vincle positiu .<\/span><\/p>\n

    BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):
    \n<\/strong>Atendre les necessitats i preocupacions que generen els conflictes a la comunitat educativa, buscar la seva col\u00b7laboraci\u00f3 i participaci\u00f3, fer-los part\u00edcips de les intervencions que es plantegin. <\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>14. <\/span><\/strong><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    14. Podr\u00edeu compartir alguna experi\u00e8ncia de treball amb les fam\u00edlies per conscienciar-les sobre les conductes d\u2019assetjament?<\/strong><\/em><\/p>\n

    JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):\u00a0<\/strong>
    \nCercles de di\u00e0leg.<\/span><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>:
    \nXerrades amb fam\u00edlies, amb l’alumnat (ho expliquen a casa), conscienciaci\u00f3 a trav\u00e9s de xarxes…<\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR):<\/strong>
    \nCada vegada hi han m\u00e9s campanyes p\u00fabliques contra l’assetjament i el ciberassetjament escolar. \u00c9s important facilitar espais de relaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 entre docents amb les fam\u00edlies i amb l’alumnat amb l’objectiu de formaci\u00f3 i reflexi\u00f3 sobre diferents tipus de relaci\u00f3 per crear comprom\u00eds en l’erradicaci\u00f3 de les viol\u00e8ncies i un comprom\u00eds en l’\u00e8tica de la cura i el bon tracte.
    \nHi han diferents programes comunitaris de treball amb fam\u00edlies, la col\u00b7laboraci\u00f3 de la xarxa de valors a Santa Coloma \u00e9s un gran recurs.<\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>15. <\/span><\/strong><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    15. Com podem involucrar les fam\u00edlies i la comunitat educativa en la resoluci\u00f3 de conflictes?<\/strong><\/em><\/p>\n

    JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):<\/strong>: A trav\u00e9s de formaci\u00f3, compartint necessitats i oferint un espai per a la col\u00b7laboraci\u00f3.<\/span><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>: Explicant la l\u00ednia de centre i demanat d’anar tots a una i remant en la mateixa direcci\u00f3. Cal implicar a tothom.<\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
    \n<\/strong>– Implicar a les AMPES\/AFIS planificant un bon treball comunitari.
    \n– Realitzar tert\u00falies educatives en el centre implicant\u00a0 les fam\u00edlies.
    \n– Introduir en les reunions de fam\u00edlies de la classe o del nivell el debat pedag\u00f2gic del centre. <\/span><\/p>\n

    MARGA HERN\u00c1NDEZ (INSPECTORA D’EDUCACI\u00d3)<\/strong>:
    \nLa carta de comprom\u00eds \u00e9s una estrat\u00e8gia a tenir en compte per poder formalitzar acords concrets segons l’etapa, incorporant aspectes relacionats amb els conflictes i l’assetjament.
    \nRealitzar sessions formatives i d’assessorament a trav\u00e9s de les reunions d’inici de curs, acordant tem\u00e0tiques monogr\u00e0fiques, m\u00e9s enll\u00e0 dels aspectes organitzatius, per oferir espais de treball que permetin anar ampliant despr\u00e9s a les entrevistes individuals. <\/span><\/p>\n

    BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):<\/strong> *
    \nAmb formaci\u00f3 del professorat i creaci\u00f3 de mecanismes de gesti\u00f3 positiva dels conflictes. No negar el conflicte, treballar amb ell ja que forma part de les nostres relacions, i proveir d’eines per abordar-lo. Us passem enlla\u00e7 a materials que us poden ajudar:     https:\/\/xtec.gencat.cat\/ca\/centres\/projeducatiu\/convivencia\/una-comunitat-educativa-restaurativa-i-resilient\/la-restaurativa-a-casa\/<\/a><\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>16.<\/span><\/strong><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    16. Com ens podem coordinar per realitzar un treball en xarxa (dintre de l\u2019escola) que arribi tant a alumnat com a fam\u00edlies en aquelles escoles que no disposem de TIS?<\/strong><\/em><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>: Des de l’equip d’inclusi\u00f3, els EDOCS, creant alguna comissi\u00f3 que s’encarregui d’aquesta tasca i sempre amb el suport i amb l’ajuda i suport de l’equip directiu.<\/span><\/p>\n

    CARIDAD VILLAR (TREBALLADORA SOCIAL I MEDIADORA \u00c0MBITS COMUNITARI I ESCOLAR):
    \n<\/strong>Cada vegada es veu m\u00e9s clara la necessitat de tenir equips socials als centres educatius per impulsar programes de prevenci\u00f3 prim\u00e0ria, secundaria o terci\u00e0ria, aix\u00ed com comptar amb l’assessorament dels referents externs (com les TS de l’EAP) que poden establir sin\u00e8rgies amb diferents Serveis comunitaris, sanitaris…etc. \u00c9s important crear un treball de circuit de la xarxa interna d’intervenci\u00f3 (sembla que les coordinadores COCOBE) podran facilitar el proc\u00e9s i comptar amb els recurs de suport del Servei Educatiu que cal enfortir (CRP, EAP, LIC), per tal de no minimitzar qualsevol situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia als centres educatius donant les respostes oportunes.
    \nSi es vol donar resposta a les lleis d’igualtat de tracte i no discriminaci\u00f3 del 30\/12\/20, sobre l’eliminaci\u00f3 de les viol\u00e8ncies masclistes, i i la Llei de protecci\u00f3 integral a la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia front la viol\u00e8ncia (8\/2021, del 4 de juny), ens hem d’implicar\u00a0 tothom, i requereix, a part de protocols, enfortir els centres educatius de recursos espec\u00edfics (interns i externs) aix\u00ed com professionals del Treball Social formades que acompanyin als centres en aquest repte. Els cursos de 30h s\u00f3n importants per\u00f2 mai poden substituir als professionals que en la seva formaci\u00f3 espec\u00edfica \u00e9s la seva especialitat.<\/span><\/p>\n

    MARGA HERN\u00c1NDEZ (INSPECTORA D’EDUCACI\u00d3)<\/strong>:
    \nLa figura COCOBE, pot ajudar a centralitzar els aspectes d’assetjament, i iniciar un quadre de coordinaci\u00f3 que permeti concretar a les NOF els sistemes i circuits a seguir.
    \nIncorporar a les reunions de coordinaci\u00f3 de l’equip directiu amb els coordinadors, la tem\u00e0tica de la situaci\u00f3 de l’assetjament, monitoritzant casos i valorant tamb\u00e9 els circuits a trav\u00e9s de la comissi\u00f3 de conviv\u00e8ncia o CAEI. Es tracta de pensar com poden contextualitzar-ho de manera pr\u00e0ctica, establint les funcions respectives, i si es t\u00e9 clar el circuit d’intervenci\u00f3 en els casos d’assetjament, es pot avan\u00e7ar en altres espais. Primer, per\u00f2, cal concretar els objectius del treball en xarxa, per ajustar el circuit a all\u00f2 que sigui m\u00e9s convenient i rellevant. <\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    <\/a>17.<\/span><\/strong><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

    17. Com es podria trobar m\u00e9s temps i m\u00e9s espais per ser emp\u00e0tic amb l\u2019alumnat i les companyes de feina?<\/strong><\/em><\/p>\n

    JORDI RODON (PROFESSOR DE FILOSOFIA):<\/strong>:
    \nA trav\u00e9s de treball personal i acceptant la prioritat que t\u00e9 respecte altres aspectes de la vida dels centres.<\/span><\/p>\n

    MARTA CALVO (DOCENT DE SECUND\u00c0RIA)<\/strong>:
    \nIntentant donar prioritat a activitats de cohesi\u00f3, per treballar l’empatia dins de les aules i amb el claustre. Fixant dates.<\/span><\/p>\n

    BEGONYA FERRER I DAVID GUALDA (XARXA DE VALORS):
    \n<\/strong>Desenvolupant programes i projectes restauratius, que responguin a aquesta necessitat. A continuaci\u00f3 disposeu de lectures i materials relacionats amb el desenvolupament de la cultura restaurativa:     https:\/\/xtec.gencat.cat\/web\/.content\/centres\/projeducatiu\/convivencia\/una-comunitat-educativa-restaurativa-i-resilient\/Altres-recursos\/documents\/5.5-Lectures-i-ampliacio.pdf<\/a><\/span><\/p>\n

    Tornar a les preguntes<\/a><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    1.\u00a0   M\u2019agradaria saber quan cal derivar un cas a Mossos. No sempre ho fem quan cal i a vegades […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-19947","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santacolomag\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19947","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santacolomag\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santacolomag\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santacolomag\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santacolomag\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=19947"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santacolomag\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19947\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19984,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santacolomag\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19947\/revisions\/19984"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/santacolomag\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=19947"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}