{"id":9624,"date":"2018-11-28T10:29:54","date_gmt":"2018-11-28T09:29:54","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/?p=9624"},"modified":"2022-01-21T11:37:12","modified_gmt":"2022-01-21T10:37:12","slug":"la-intelligencia-es-bellissima-entrevista-a-david-trueba","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/general\/la-intelligencia-es-bellissima-entrevista-a-david-trueba\/","title":{"rendered":"La intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s bell\u00edssima. Entrevista a David Trueba"},"content":{"rendered":"

Us adjuntem l’entrevista de l’Eva Piquer a David Trueba publicada el 26 d’aquest\u00a0 mes de novembre . La podeu consultar al Catorze, Cultura viva.<\/a><\/p>\n

\n
\n

David Trueba: \u00abLa intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s bell\u00edssima\u00bb<\/h3>\n

<\/i>\u00a0L’escriptor i cineasta creu que \u00ab\u00e9s m\u00e9s honesta la ficci\u00f3 que l’autobiografia\u00bb<\/h5>\n
\n
<\/div>\n
Eva Piquer.<\/a><\/span>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span>Arxivat a:\u00a0<\/span>Biblioteca<\/a>,\u00a0<\/span>converses<\/a>,\u00a0<\/span>David Trueba<\/a>,\u00a0<\/span>literatura<\/a>,\u00a0<\/span>cinema<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n

David Trueba (Madrid, 1969) fa llibres i pel\u00b7l\u00edcules a la seva manera. Assegura que est\u00e0 acostumat a perdre, tot i que fa l’efecte que l’\u00e8xit s’entesta a perseguir-lo. “Vaig fent cosetes i no em va malament, per\u00f2 tampoc n’hi ha per tant”, em va dir fa vint-i-tants anys, quan acabava de veure la llum la seva primera novel\u00b7la. Fins ara ha publicat sis novel\u00b7les i ha escrit i dirigit deu pel\u00b7l\u00edcules. Aquest 2018 ha tret l’assaig breu\u00a0La tiran\u00eda sin tiranos<\/a>\u00a0<\/em>(Anagrama) i est\u00e0 a punt de sortir la recopilaci\u00f3 d’articles\u00a0El siglo XXI cumple 18\u00a0<\/em>(Debate). T\u00e9 un p\u00fablic fidel i un reconeixement que l’espanta una mica (la seva pel\u00b7l\u00edcula\u00a0Vivir es f\u00e1cil con los ojos cerrados<\/em>\u00a0va rebre mitja dotzena de premis Goya). A la ratlla dels 50, el petit dels Trueba segueix anant per lliure.<\/p>\n

\n

<\/p>\n

Foto: Ernesto Valverde<\/em><\/p>\n<\/div>\n

Cultives la imatge de perdedor.\u00a0<\/strong><\/p>\n

No \u00e9s que m’agradin especialment els perdedors. M’agraden les persones que no es resignen, que lluiten fins i tot quan les coses els van malament. Per\u00f2 els guanyadors em semblen uns horteres. Sempre que veig un espectacle en qu\u00e8 alg\u00fa guanya, el guanyador el trobo grotesc. Tot dep\u00e8n d’on vulguis arribar. Una vegada se’m va acostar una mare de l’escola per dir-me que jo no era cap perdedor, com m’havia sentit dir en una entrevista. Jo ho havia dit sense amargor, per\u00f2 entre el que em proposo i el que he aconseguit, hi ha un bon tros. Si aspires a fer les obres magistrals que han fet altres, i les veus llunyanes, nom\u00e9s et pots definir com a perdedor. M\u00e9s que perdedor, soc realista. Per\u00f2 ning\u00fa pot estar dins teu per saber on apuntes. Quan em diuen que a mi em va tot b\u00e9, els respondria: “Comparat amb qu\u00e8?”.<\/p>\n

Realment apuntes tan lluny? De vegades has dit que tens poca ambici\u00f3.<\/strong><\/p>\n

Ho dec haver dit per covardia. O perqu\u00e8 no vull entrar en segons quin joc. Dic que no vull ser Spielberg, que no m’interessen les pel\u00b7l\u00edcules de Spielberg, per\u00f2 potser ho dic perqu\u00e8 no vull competir tant. \u00c9s com quan tens una nena que \u00e9s molt bona gimnasta. Vols torturar la nena perqu\u00e8 sigui una campiona ol\u00edmpica o prefereixes que sigui feli\u00e7? L’est\u00e0s fent menys ambiciosa? S\u00ed, no ser\u00e0 una Nadia Com\u0103neci\u00a0ni una Simone Biles, per\u00f2 sents una responsabilitat com a pare. Amb un mateix tamb\u00e9 passa aix\u00f2, podries intentar fer set salts mortals, per\u00f2 a quin preu? L’\u00e8xit \u00e9s per a qui se’l treballa. Jo em passo la primera part de la jornada dient que no: una entrevista, no; un congr\u00e9s, no; anar a la tele, no… Ho faig educadament, que no sembli que \u00e9s per sup\u00e8rbia. La nit dels Goya, els periodistes em van preguntar si estava content i els vaig dir que estava preocupat. Thomas Bernhard va dir que rebre un premi era que se’t caguessin al cap. Un premi et pot fer massa conscient de per qu\u00e8 has agradat, i d’aix\u00f2 cal fugir-ne com de la pesta, per no acabar sent un gos faldiller del propi \u00e8xit. La figura del perdedor em serveix per negar-me a tot aix\u00f2. I em permet tornar a una certa automarginaci\u00f3.<\/p>\n

M’ho deia l’altre dia una psic\u00f2loga: que si ella aspirava a ser Jung, ho tenia negre perqu\u00e8 no hi arribaria mai.<\/strong><\/p>\n

Ens dediquem a feines on hi ha uns referents brutals. No puc dir “doncs ara els referents me’ls guardo i faig veure que no hi s\u00f3n”. Per\u00f2 tampoc entenc els que estan amargats. Hi ha un vers molt bonic de Garc\u00eda Calvo que diu: “Enorgull\u00e9cete de tu fracaso, que sugiere lo limpio de la empresa”. Sovint, darrere de les coses que no han sortit del tot b\u00e9 hi ha un intent de fer alguna cosa que no havia fet mai ning\u00fa abans. Aquesta cosa no pot ser estimada per la gent, perqu\u00e8 \u00e9s nova i desconcertant. Jo sempre m’he mogut fent coses inesperades, a contra corrent. El que s\u00ed que ha passat \u00e9s que sempre m’he sentit acompanyat almenys per un nombre de gent que em garantia la superviv\u00e8ncia.<\/p>\n

Guanyar premis tamb\u00e9 vol dir generar r\u00e0bia.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, te’n donen un i a l’acte hi ha cinquanta tios que t’odien. Per\u00f2 hem de pensar que un premi ens el donen perqu\u00e8 no hi havia ning\u00fa millor. Si optes als Goya per\u00f2 resulta que aquell mateix any han fet\u00a0L’apartament<\/em>, no hi tens res a pelar. I si te’l donen, tampoc vol dir que siguis Billy Wilder. Hi ha detalls a la vida que per a mi han estat molt m\u00e9s fonamentals que un premi.<\/p>\n

Per exemple…?<\/strong><\/p>\n

Una vegada anava en avi\u00f3 i al costat hi tenia una dona americana que es va posar a veure una pel\u00b7l\u00edcula meva. Vaig pensar “D\u00e9u meu, quina vergonya”. Al minut dos, la va aturar. Vaig pensar que ja l’havia avorrit, per\u00f2 era que no hi havia posat els subt\u00edtols. Jo l’anava espiant des de l’anonimat del seient del costat. Al cap d’una hora, quan ja m’havia cansat d’espiar-la, la vaig sentir sanglotar. S’havia emocionat amb una escena de la pel\u00b7l\u00edcula. Com vols que aix\u00f2 no sigui millor que un premi?<\/p>\n

La teva suposada falta d’ambici\u00f3 no la veig per enlloc.<\/strong><\/p>\n

Em falta l’ambici\u00f3 de rellev\u00e0ncia. D’ambici\u00f3 professional s\u00ed que en tinc, molta. M’agrada fer les coses b\u00e9, i que funcionin. M’agrada que un llibre meu segueixi viu dos anys despr\u00e9s. Per\u00f2 no em ve de gust parlar d’un llibre meu durant dos anys seguits. Quan trec un nou llibre, faig una setmana d’entrevistes i prou. El millor premi \u00e9s que el llibre es llegeixi al llarg del temps.\u00a0Cuatro amigos<\/em><\/a>\u00a0no va rebre cap premi i les cr\u00edtiques van ser tirant a dolentes, em van massacrar. Per\u00f2 per Sant Jordi va ser un \u00e8xit i es va convertir en un llibre important per a la gent. Hauria preferit que m’haguessin donat el Premio Nacional aquell any? No.<\/p>\n

Molts premis arriben quan ja no calen.<\/strong><\/p>\n

En general, els premis es premien a si mateixos. A vegades un premi serveix per donar a con\u00e8ixer alg\u00fa: van donar el Nobel a Wislawa Szymborska i vam descobrir una poeta meravellosa. Per\u00f2 en la majoria dels casos es dona un premi a alg\u00fa per poder-se acostar a una persona que ja no el necessita. Quan m\u00e9s et caldria un cop de m\u00e0 no hi ha ning\u00fa, i quan et trobes en un moment bo se t’acosten tots. Despr\u00e9s que donessin el Nobel a Garc\u00eda M\u00e1rquez \u2013a qui vaig tractar una mica\u2013, ell va dir que ja no volia cap m\u00e9s premi. Ja no calia que es disculpessin per no haver-li donat abans el Cervantes. Tamb\u00e9 passa sovint que, volent reparar una injust\u00edcia, donen el premi a un actor per la seva pitjor pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n

La teva \u00faltima novel\u00b7la,\u00a0Tierra de campos<\/a><\/em><\/strong>, em va encantar.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, ho vaig llegir. Que b\u00e9, ho valoro molt. Quan trec un nou llibre, sempre noto que m’estan esperant amb les ungles a punt. No se’m perdona que faci les coses que faig i en surti viu.<\/p>\n

Tenir un peu al cine i un altre a la literatura sembla una bona manera de poder anar a la teva.<\/strong><\/p>\n

El meu plantejament inicial ja era fer les dues coses. Durant anys el m\u00f3n literari em rebutjava, perqu\u00e8 jo era el del cine, i a mesura que els literats es van anar convencent que m’havien d’acceptar, els del cine van comen\u00e7ar a dir que jo no era dels seus: “Aquest cabr\u00f3 quan vol se’n va i ens deixa aqu\u00ed empantenegats”. A mi tenir un peu a cada m\u00f3n m’encanta, tot i que de vegades m’ha pesat.<\/p>\n

He llegit la teva obra narrativa completa, per\u00f2 et confesso que no he vist totes les teves pel\u00b7l\u00edcules.<\/strong><\/p>\n

En un moment donat vaig sortir del cine comercial espanyol, i aix\u00f2 implica que surts del radar. Hi ha pel\u00b7l\u00edcules meves de les quals se n’ha parlat poc.<\/p>\n

Parlant de\u00a0Tierra de campos<\/em>, vas afirmar: “Un no \u00e9s gaireb\u00e9 mai el que creia que era ni ve d’on creia que venia”. Qu\u00e8 vols dir amb aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

Que en la mitificaci\u00f3 que ens fem de nosaltres mateixos tamb\u00e9 hi ha molts elements ficticis. Inventem un relat, una \u00e8pica pr\u00f2pia, ens creiem el relat que hem inventat i n’anem augmentant el grau de ficci\u00f3. Quan ens diuen “que no ens vencin en el relat”, ens estan animant a mentir m\u00e9s que els altres. Arriba un moment que et separes tant del teu origen que la meitat del que et dius \u00e9s mentida. \u00c9s m\u00e9s honesta la ficci\u00f3 que l’autobiografia. \u00c9s m\u00e9s honest entre cometes el tio que escriu un conte que el que concedeix una entrevista. Hi ha m\u00e9s veritat en la invenci\u00f3, perqu\u00e8 un no pot inventar all\u00f2 que no \u00e9s, all\u00f2 que no ha experimentat, all\u00f2 que no est\u00e0 dins seu. En canvi, quan parles de tu comen\u00e7a a treballar l’encarregat de m\u00e0rqueting que tens a sou dins teu. \u00c9s com un cap de premsa que et va dient qu\u00e8 has de ressaltar. A\u00a0Tierra de campos<\/em>, un noi que t\u00e9 una professi\u00f3 molt vistosa com la de cantant veu que en realitat a qui s’assembla \u00e9s al seu pare, un senyor que menyspreava tot aix\u00f2, que era un venedor porta a porta, que tenia un discurs conservador, fins i tot reaccionari, per\u00f2 que es guanyava la vida fent el que feia i barallant-se pel que feia. El Dani pensa “quin horror, no s\u00f3n els or\u00edgens m\u00edtics del rocker a la movida”. El seu pare venia d’un poble i all\u00e0 \u00e9s on s’adscriu. Aqu\u00ed segurament hi ha una confessi\u00f3 meva que no goso fer si no \u00e9s a trav\u00e9s de la ficci\u00f3.<\/p>\n

On s\u00f3n els teus or\u00edgens?<\/strong><\/p>\n

El Dani va a enterrar el seu pare a un lloc concret perqu\u00e8 l’home estava molt lligat a una terra, i alhora es pregunta on est\u00e0 arrelat ell. Tots tenim un origen, d’acord. Per\u00f2 jo dec tant a algun artista nord-americ\u00e0 com al poble dels meus pares. No tinc cap vincle fort amb cap lloc, no trobo cap lloc on puguin enterrar el meu cad\u00e0ver o abocar les meves cendres. Et diria el jard\u00ed de casa meva, on hi ha enterrada la meva gata.<\/p>\n

El lloc dels nostres fills potser ja ser\u00e0 el m\u00f3n sencer.<\/strong><\/p>\n

El protagonista de\u00a0Tierra de campos\u00a0<\/em>diu\u00a0que el seu pare tenia un lloc i que ell pertany a la primera generaci\u00f3 sense lloc. I arriba a la conclusi\u00f3 que no cal tenir un lloc. Els nostres pares el tenien, i potser abusaven de la nost\u00e0lgia. Quan no tens un lloc on morir, el que has de fer \u00e9s aferrar-te a la vida, a l’accident meravell\u00f3s que ens fa estar aqu\u00ed ara a tu i a mi.<\/p>\n

Els teus personatges gaireb\u00e9 sempre es desplacen.<\/strong><\/p>\n

En el viatge f\u00edsic hi ha alguna cosa novel\u00b7lesca. Quan el cine encara no s’havia inventat, els personatges de les novel\u00b7les ja viatjaven.\u00a0El Quixot<\/em>\u00a0o\u00a0El Rei Lear<\/em>\u00a0s\u00f3n\u00a0road movies<\/em>. I l’Ulisses de Joyce<\/em>\u00a0no deixa de ser un despla\u00e7ament: surt de casa seva i en torna. Per no parlar d’El vigilant en el camp de s\u00e8gol<\/em>, de les novel\u00b7les de Faulkner… Quan vols explicar el proc\u00e9s de canvi d’una persona, el viatge va molt b\u00e9. Per\u00f2 a vegades el viatge \u00e9s interior. I la negaci\u00f3 del viatge tamb\u00e9 \u00e9s un viatge. Vaig fer una pel\u00b7l\u00edcula [Madrid, 1987<\/em>] en qu\u00e8 dues persones es quedaven tancades en un lavabo i es veien obligades a conviure durant dos dies. La impossibilitat de moure’s tamb\u00e9 \u00e9s una narrativa.<\/p>\n

El 1996, quan tenies 27 anys i acabaves de publicar\u00a0Abierto toda la noche<\/em><\/a>, em vas dir que t’agradaria ser vell per patir dem\u00e8ncia senil.<\/strong><\/p>\n

Vaig dir aix\u00f2? Que idiota. Suposo que ho deia perqu\u00e8 de vell pots dir el que vols, tant se te’n fot tot. Els vells es desinhibeixen. Per\u00f2 he conegut la dem\u00e8ncia i \u00e9s demolidora. Els malalts no se n’adonen, per\u00f2 per a la gent del seu voltant \u00e9s terror\u00edfica. La dem\u00e8ncia et deshumanitza. A mi els vells, els nens i els animals em semblen fonamentals, perqu\u00e8 s\u00f3n molt honestos. Fern\u00e1n G\u00f3mez em deia:\u00a0“David, si eres antip\u00e1tico y un poco hosco, hay gente que te odia pero prudentemente se aparta de ti, y oye, puesto en la balanza, sales ganando”<\/em>. I jo:\u00a0“Fernando, t\u00fa ya eres un consagrado, pero otra persona esto no se lo puede permitir”<\/em>. Ell ja no necessitava daurar la p\u00edldora a ning\u00fa, ja no necessitava sotmetre’s a l’amor dels altres.\u00a0“Si usted tiene problemas conmigo, no me admire”.<\/em>\u00a0Aix\u00f2 has de ser molt consagrat o molt vell per poder-ho dir.<\/p>\n

Les xarxes socials fomenten l’admiraci\u00f3 constant.<\/strong><\/p>\n

Les xarxes socials tracten les persones com a marques. La marca Eva, la marca David, la marca Julio Iglesias… Ning\u00fa vol que la seva marca es vegi perjudicada. Si alg\u00fa escriu a un autor i li diu que no li ha agradat la seva novel\u00b7la, l’autor no l’envia a prendre pel sac sin\u00f3 que el tracta com a client. Li diu “accepto la teva opini\u00f3”. Fingeix una entesa.<\/p>\n

Tamb\u00e9 n’hi ha que opten per bloquejar els qui els critiquen.\u00a0 \u00a0<\/strong><\/p>\n

Per descomptat, la gent es defensa contra les ofenses, i ben fet que fa. Per\u00f2 en general per les xarxes circulen molts elogis.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s com el que d\u00e8iem de ser malcarat: tu et pots permetre prescindir de les xarxes, per\u00f2 alg\u00fa que comen\u00e7a, no.<\/strong><\/p>\n

Com em va dir un amic fa temps, triomfar \u00e9s no tenir m\u00f2bil. Jo tinc m\u00f2bil, per\u00f2 no tinc xarxes socials. No vull dir que hagi triomfat, per\u00f2 visc al marge de les xarxes. No trobo a faltar l’elogi de qui ha llegit el meu article i em diu que li ha agradat tant. Ni els insults que segur que rebria. Ja s\u00e9 qu\u00e8 pensen alguns de mi.<\/p>\n

En\u00a0recollir el Goya al millor director<\/a>\u00a0per\u00a0Vivir es f\u00e1cil con los ojos cerrados\u00a0<\/em>\u2013el film va guanyar sis premis, inclosos tamb\u00e9 el de millor gui\u00f3 original i millor pel\u00b7l\u00edcula\u2013, vas dir una frase antol\u00f2gica:\u00a0“Qu\u00e9 ser\u00eda de la vida si no nos insultara la gente que nos debe insultar”.<\/em><\/strong><\/p>\n

Va ser una frase totalment improvisada, i va tenir molt \u00e8xit. No sabia qu\u00e8 dir a una professi\u00f3 que se sent sovint humiliada pel fet d’haver tingut una veu p\u00fablica, quan el poder el que vol \u00e9s que aquesta veu p\u00fablica no existeixi. Si parles t’exposes a l’ostracisme, a l’odi, al boicot. Vaig sentir que havia de dir als qui m’escoltaven que no tinguessin por, que la gent sovint agraeix que les persones amb veu p\u00fablica se signifiquin. De vegades \u00e9s un cony\u00e0s fer-ho, jo mateix fujo de les significacions perqu\u00e8 no crec que un pugui estar-se significant cada quart d’hora. Una vegada vaig anar a Correus a enviar una carta. En aquella \u00e8poca m’havia tocat concedir entrevistes i havia parlat sobre la guerra d’Iraq i la privatitzaci\u00f3 d’algunes empreses p\u00fabliques. Em vaig acostar a la finestreta, i l’home que m’atenia em va dir en veu molt baixa: “Gr\u00e0cies”. M’agra\u00efa que hagu\u00e9s dit aquelles coses. Expressar la teva opini\u00f3 t\u00e9 un preu, per\u00f2 tamb\u00e9 t\u00e9 contrapartides molt boniques, i la gent percep que no est\u00e0s fent un c\u00e0lcul. A mi m’han faltat m\u00e9s al respecte els taxistes que ning\u00fa, per\u00f2 quan va sorgir el conflicte del taxi em va semblar que em tocava defensar els interessos dels taxistes. No tinc res contra Uber ni Cabify, per\u00f2 el model m’espanta. Quan una mare ha d’anar d’urg\u00e8ncies amb el seu fill i ha d’agafar un taxi, prefereixo que el preu estigui acordat per les autoritats p\u00fabliques. Si el preu \u00e9s lliure, nom\u00e9s ser\u00e0 m\u00e9s barat durant un quart d’hora. A Espanya hi ha molts pobres que han d’agafar taxis. El meu pare quan es va posar malalt i se’n va anar a l’hospital a morir-se, hi va anar amb dos autobusos, perqu\u00e8 era incapa\u00e7 d’agafar un taxi. Ell abans d’agafar un taxi es tallava la m\u00e0.<\/p>\n

N’hi ha que insulten per enveja.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, hi ha gent ressentida que pensa que tu tens el que tens perqu\u00e8 ho has tret a alg\u00fa altre. Quan vaig comen\u00e7ar en el cine, vaig veure que hi havia dues menes de persones: les que s’alegraven de l’\u00e8xit dels companys i les que creien que l’\u00e8xit dels altres era a costa d’elles. Aix\u00f2 \u00e9s un error, perqu\u00e8 quan una pel\u00b7l\u00edcula espanyola va b\u00e9, fa que vagin millor les pel\u00b7l\u00edcules espanyoles que venen despr\u00e9s. Que arrasi\u00a0Ocho apellidos vascos<\/em>\u00a0\u00e9s bon\u00edssim, perqu\u00e8 darrere hi ha vuit pel\u00b7l\u00edcules espanyoles que busquen finan\u00e7ament i tenen l’exemple que una ha trencat la taquilla. Tot el cinema espanyol hauria d’alegrar-se d’un \u00e8xit concret. Doncs no. Sempre et trobes els qui consideren una merda l’\u00e8xit dels altres. Hi ha qui t\u00e9 la idea equivocada que P\u00e9rez Reverte s’est\u00e0 quedant els seus lectors, quan segurament P\u00e9rez Reverte i ell no comparteixen lectors. Ens han educat en aquesta compet\u00e8ncia absurda. Com dic als meus fills, jo tamb\u00e9 he sentit a vegades pulsions miserables. Fa poc, en un xat d’El Mundo<\/em>, em van preguntar si el progre neix o es fa. Pretenien insultar-me. Vaig respondre que el progre es fa, perqu\u00e8 \u00e9s alg\u00fa que troba una pulsi\u00f3 reaccion\u00e0ria dins seu \u2013tots en tenim\u2013 i la frena. Un altre em va preguntar fins quan el cine espanyol viuria de les subvencions. Jo acabava de fer la pel\u00b7l\u00edcula\u00a0Casi 40<\/em><\/a>, que no ha rebut cap ajuda de ning\u00fa.<\/p>\n

Quan es fan c\u00f3rrer mentides, no s\u00e9 si el millor que pot fer la persona afectada \u00e9s ignorar-les o defensar-se’n.<\/strong><\/p>\n

Dels atacs que no s\u00f3n veritat, crec que \u00e9s millor defensar-se’n. Si no et molestes a desmentir les mentides que diuen de tu, passar\u00e0 per all\u00e0 algun desinformat i pensar\u00e0 que s\u00f3n veritat.<\/p>\n

Com afrontes l’arribada dels 50 anys?<\/strong><\/p>\n

M’impressionen molt. Per\u00f2 sempre he tingut una bona relaci\u00f3 amb les edats vitals. En el meu cas, es confirma que una persona no creu tenir l’edat que t\u00e9. Em segueixo sentint molt semblant al David de 26 anys, perqu\u00e8 \u00e9s als 26 anys quan vaig passar a ser el que segueixo sent. Per\u00f2 els meus fills s’han fet grans [la noia t\u00e9 21 anys i el noi, 15], la meva perspectiva del m\u00f3n ha canviat…<\/p>\n

Jo tamb\u00e9 en far\u00e9 50, i tinc la sensaci\u00f3 d’estar entrant en un altre acte.<\/strong><\/p>\n

La veritat \u00e9s que jo, no. Tinc encara molt per fer i molt per trobar, fins i tot respecte a mi mateix. Em pregunto si podr\u00e9 emprendre certs projectes professionals o personals.<\/p>\n

Quina mena de projectes?<\/strong><\/p>\n

Em pregunto si ser\u00e9 capa\u00e7 de rearmar la meva vida personal. La meva filla creu que s\u00ed, jo no ho tinc tan clar. Estarem on ens toqui. La vida et pot fer canviar tots els plans d’una bufada.<\/p>\n

La vida \u00e9s el que ens passa, com diu el fil\u00f2sof\u00a0Joan-Carles M\u00e8lich<\/a>.<\/strong><\/p>\n

El que ens passa i el que passa. Period\u00edsticament, es dona un fenomen que m’interessa molt. Cada cop m\u00e9s la gent parla de les coses tal com els agradaria que fossin, quan en realitat la feina intel\u00b7lectual consisteix a observar les coses que passen. Abans els diaris explicaven molt m\u00e9s les coses. Els cient\u00edfics han avan\u00e7at molt a c\u00f2pia d’observar: l’enciam es posa negre a partir de les tres hores d’haver-lo tallat. Si tu no observes, no pots arribar a cap conclusi\u00f3. D’opinions en t\u00e9 tot el m\u00f3n, el que ens falta \u00e9s observar. Ens calen m\u00e9s observacions i menys prediccions. Quan va comen\u00e7ar la crisi catalana, hi havia gent a Madrid que patia lipot\u00edmies. Els programes de televisi\u00f3 es passaven el dia avan\u00e7ant el que passaria.\u00a0“Va a haber l\u00edo, va a haber l\u00edo”<\/em>. Al final, per no decebre les teles es va muntar un bon embolic. Ara he fet una antologia d’articles meus dels \u00faltims cinc anys, i l’he titulada\u00a0El siglo XXI cumple 18<\/em>[Debate, a la venda a principis de desembre]. Els nombres s\u00f3n importants, el segle XXI ja no \u00e9s una brometa ni un projecte, ja \u00e9s major d’edat. I \u00e9s molt boig tot el que ha passat en aquests divuit anys. Per\u00f2 el que \u00e9s divertit \u00e9s mirar-ho. Hi ha coses que, de tant passar, s\u00f3n un diagn\u00f2stic molt millor que qualsevol teoria. La primera vegada que passa una cosa \u00e9s un accident, per\u00f2 a la quarta ja veus que \u00e9s una onada. La gent que no t\u00e9 ganes d’observar no sap el que es perd.<\/p>\n

La mort sempre ha estat molt present a la teva obra.\u00a0<\/strong><\/p>\n

La mort va entrar massa aviat a la meva vida. Tenia vuit anys quan es va morir un germ\u00e0 meu i all\u00f2 em va canviar la perspectiva del m\u00f3n, aquest era un paisatge que fins llavors no contemplava. Els nens no pensen en aquestes coses. La mort d’una persona gran o d’un animal l’assumeixen molt r\u00e0pidament, per\u00f2 quan assisteixen a la mort inesperada d’una persona jove, canvien de cop. La mort passa a conviure amb tu cada dia. Hi penso molt, en la mort.<\/p>\n

Et fa por?<\/strong><\/p>\n

No. Em fa pena. Em far\u00e0 pena que s’acabi el joc de viure. Si em sap greu fer-me vell \u00e9s perqu\u00e8 cada cop podr\u00e9 jugar menys. Som animals molt f\u00edsics, i a mesura que perdem facultats juguem menys. Potser m\u00e9s s\u00e0viament, per\u00f2 menys. Aix\u00f2 et deu provocar amargor. I perds molta gent que estimes.<\/p>\n

Per\u00f2 si els vells no se su\u00efciden deu ser perqu\u00e8 la vida \u00e9s un proc\u00e9s ben pensat.<\/strong><\/p>\n

Una tieta nostra de Barcelona, quan ella tenia 93 anys i jo vint-i-pocs, em va dir: “Estic tan vella i em fa tant mal tot que comen\u00e7o a pensar que la mort deu estar b\u00e9”. Per\u00f2 en el fons, ning\u00fa vol morir-se…<\/p>\n

…ni tan sols els que pensen que aniran al cel.<\/strong><\/p>\n

El meu pare era supercat\u00f2lic. Quan s’estava morint, li vaig dir que podia estar content d’haver tingut tants anys de vida plena, i em va fer callar, com per superstici\u00f3. Li faltaven hores per morir-se i no en volia parlar. A mi morir-me no em fa por, em fa m\u00e9s por que passi alguna cosa a la gent que m’estimo. Com va dir Montaigne, el que pensa en la mort hi conviu.<\/p>\n

Montaigne tamb\u00e9 va dir: “Que la mort em trobi plantant les meves cols”.<\/strong><\/p>\n

Filosofar \u00e9s pensar en la mort, pensar en la finitud de la vida. Conviure amb la mort et fa madurar. Les persones que tenen molta por de la mort em semblen immadures. Si fos una cosa que pot no passar… Per\u00f2 com que ens morirem segur, tenim tota la vida per anar-nos-en fent a la idea.<\/p>\n

Dius que les persones sense somnis ni ideals s\u00f3n molt perilloses, per\u00f2 les que nom\u00e9s tenen somnis i ideals, tamb\u00e9. Ets m\u00e9s idealista que realista?<\/strong><\/p>\n

Aquesta pulsi\u00f3 \u00e9s fonamental en l’\u00e9sser hum\u00e0. Una persona sense ideals \u00e9s inconsistent, per\u00f2 una persona que pels ideals \u00e9s capa\u00e7 d’ignorar la realitat i trepitjar els ideals dels altres \u00e9s molt perillosa. El punt ideal deu consistir a aspirar a alguna cosa tot i saber que mai l’aconseguir\u00e0s del tot. Sense ideals \u00e9s molt dif\u00edcil viure. La gent et diu “jo he tingut tres desastres amorosos i ja no crec en l’amor”. Per\u00f2 si preguntes a aquestes persones si quan creien en l’amor eren m\u00e9s felices o vivien m\u00e9s intensament, et responen que s\u00ed. Aleshores, potser \u00e9s millor racionalitzar una mica la idea de l’amor, saber que entra dintre de les pulsions una mica boges per\u00f2 que fan que la vida sigui m\u00e9s sucosa. No es tracta de fer de la teva vida una cosa tan plana que no valgui la pena ser viscuda. Quan els nens juguen i es diverteixen jugant \u00e9s perqu\u00e8 creuen en el joc. Si t’arru\u00efnes el plaer a tu mateix… Prefereixo el joc intel\u00b7ligent de saber que mai pots guanyar del tot per\u00f2 que vols seguir jugant.<\/p>\n

La lleialtat es m\u00e9s important que l’amor?<\/strong><\/p>\n

La lleialtat \u00e9s m\u00e9s important que la fidelitat. Saber que no fallar\u00e0s a alg\u00fa \u00e9s una forma d’amor incre\u00efble, quan penses “abans que fallar a aquesta persona m’enfonsaria en el fang”. No sempre pots estar a l’altura de les teves pr\u00f2pies expectatives, per\u00f2 com a expectativa \u00e9s bona. Que els teus amics sentin que hi ets, que tens una disposici\u00f3, una generositat, \u00e9s bonic. Jo ara he fet una pel\u00b7l\u00edcula\u00a0[Casi 40]\u00a0<\/em>en la qual ning\u00fa semblava gaire interessat, per\u00f2 eren els dos actors que havien fet la meva primera pel\u00b7l\u00edcula, havien passat vint anys, no tenien gaires feines i em va semblar un gest. Hi guany\u00e0vem res, amb aquest gest? No, per\u00f2 era bonic. Tots podem fer molt m\u00e9s del que creiem pel b\u00e9 dels qui tenim al voltant. Ens passem la vida volent resoldre la fam al m\u00f3n. Si en lloc d’intentar arreglar la fam al m\u00f3n intent\u00e9ssim arreglar la fam d’aquest senyor que passa per aqu\u00ed, ens aniria molt millor. Nosaltres estar\u00edem m\u00e9s satisfets i aquest senyor menjaria. Amb les visions grandiloq\u00fcents de la vida no arribem a resoldre res.<\/p>\n

Ets bon amic dels teus amics?<\/strong><\/p>\n

Soc una persona imperfecta que ha fallat molt. Sempre m’he considerat mal amic, soc poc cur\u00f3s, no guardo els tel\u00e8fons ni els mails, prefereixo que em truquin abans que trucar jo, soc solitari… Quan em passa alguna cosa dolenta, noto que els amics es posen feli\u00e7os perqu\u00e8 perceben que em podran ajudar. Pascal va dir que les penes d’un amic mai ens entristeixen del tot, i molta gent interpreta que es referia a la rivalitat entre amics. Jo sempre ho he interpretat al rev\u00e9s: la pena d’un amic t’ofereix la possibilitat d’ajudar-lo.<\/p>\n

\u00a0“M’agrada la gent que es planteja batalles fins i tot contra un mateix”, dius.\u00a0Quines batalles mantens contra David Trueba?<\/strong><\/p>\n

N’hi ha una de constant, que \u00e9s no deixar que em domestiquin. A tothom li agrada agradar, no fan falta les xarxes socials perqu\u00e8 hi hagi aquesta pulsi\u00f3 d’agradar, hi \u00e9s sempre. A vegades un es domestica massa, es transforma en un animal de companyia. De tant en tant hem de mossegar, hem de fer coses arriscades. Aquesta lluita \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil del que la gent es pensa. Quan saps que una cosa perjudicaria la teva obra per\u00f2 beneficiaria la taquilla, costa no cedir. Tamb\u00e9 \u00e9s una batalla vetllar per la teva imatge p\u00fablica. El fill del Ramon Barnils em va entrevistar a Vilaweb i em va preguntar qu\u00e8 pensava del refer\u00e8ndum de l’1 d’octubre, abans que es fes. Li vaig dir que hi estava en contra, que un refer\u00e8ndum aix\u00ed nom\u00e9s es podia fer pactat. Jo ho estava dient en un mitj\u00e0 que ja sabia que era independentista, per\u00f2 justament per aix\u00f2 em semblava obligatori no canviar el meu discurs. Quan m’entrevisten a l’ABC<\/em>\u00a0sempre dic que crec que l’esgl\u00e9sia hauria de demanar perd\u00f3 per moltes coses. I quan parlo per a un mitj\u00e0 d’esquerres tamb\u00e9 he de tocar els ous a l’esquerra, perqu\u00e8 s\u00f3n els que m’estan llegint. El d’eldiario.es<\/em>\u00a0es van cabrejar perqu\u00e8 vaig dir que estava tant en contra del boicot a Israel o a la Coca-cola com del boicot al meu germ\u00e0. Quan dius segons quines coses, et guanyes h\u00f2sties.<\/p>\n

Qu\u00e8 valores m\u00e1s, la intel\u00b7lig\u00e8ncia o la bellesa?<\/strong><\/p>\n

La intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s bell\u00edssima. T’ho demostro quan vulguis. Una persona intel\u00b7ligent acaba sent bella, o almenys atractiva. L’atractiu d’un cervell \u00e9s enorme. Si el sexe fos nom\u00e9s el moment del sexe i despr\u00e9s els cossos desapareguessin, podria no tenir import\u00e0ncia la intel\u00b7lig\u00e8ncia ni el car\u00e0cter de l’altra persona. Per\u00f2 com que el sexe est\u00e0 rodejat de vida quotidiana, et surt m\u00e9s a compte fer-ho amb gent que t’aprecies. Per sort, tamb\u00e9 hi ha gent guapa que \u00e9s molt intel\u00b7ligent. Em molesten els que pensen que alg\u00fa, pel fet de ser guapo, \u00e9s pitjor en all\u00f2 que fa. Hi ha bons actors que s\u00f3n molt guapos, hi ha bons escriptors que venen molt. Per\u00f2 la gent es nega a creure que el m\u00f3n pot ser injust.<\/p>\n

La intel\u00b7lig\u00e8ncia o la bondat?<\/strong><\/p>\n

Una vegada Anna Maria Moix va dir que calia ser molt intel\u00b7ligent per ser bo. I tenia tota la ra\u00f3. Fern\u00e1n G\u00f3mez deia que si et garantissin que sent tonto series m\u00e9s feli\u00e7, acceptaria ser tonto. Per\u00f2 com que no est\u00e0 garantit… Un no pot negar que es fa preguntes, que s’incomoda. M’agrada molt la gent afilada, la que no et regala els elogis. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s fant\u00e0stic quan gent no excessivament dotada aconsegueix fer coses. A vegades dono alguna classe d’escriptura o de gui\u00f3, i sempre els dic que s’ha fet m\u00e9s amb la tenacitat que amb el talent. De talent no est\u00e0 clar que en tingueu. Per tant, poseu-hi hores, i a veure qu\u00e8 en surt.<\/p>\n

Esmentes molt Fernando Fern\u00e1n G\u00f3mez.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s que ens ho pass\u00e0vem molt b\u00e9. Hi ha coses, com per exemple aquestes que m’est\u00e0s preguntant, que \u00e9s molt dif\u00edcil parlar-les amb els teus amics. Amb el Fernando o amb Rafael Azcona s\u00ed que haur\u00edem pogut parlar de si la intel\u00b7lig\u00e8ncia est\u00e0 sobrevalorada. Un necessita la dist\u00e0ncia de l’edat per plantejar-se coses diferents.<\/p>\n

“D’adolescent imaginava que els meus pares eren Voltaire i Simone de Beauvoir, en lloc de gent vulgar”.\u00a0Per\u00f2 justament, gr\u00e0cies a ser el petit de vuit germans, vas cr\u00e9ixer rodejat de gent que no era gens vulgar.\u00a0<\/strong><\/p>\n

I va ser llavors quan vaig aprendre a valorar la gent vulgar. Si preguntes a un nen si prefereix tenir Messi com a pare, et dir\u00e0 que s\u00ed. Un adult et dir\u00e0 que el millor pare \u00e9s el seu.<\/p>\n

A\u00a0Tierra de campos<\/em>, escrius que “la veritable cat\u00e0strofe emocional de la nostra generaci\u00f3 \u00e9s la nostra solitud sense remei”. Qu\u00e8 \u00e9s la solitud sense remei?<\/strong><\/p>\n

La que no es resol amb la pres\u00e8ncia d’un altre. La solitud que va per dintre.<\/p>\n

I per qu\u00e8 \u00e9s generacional?<\/strong><\/p>\n

A la nostra generaci\u00f3 la solitud \u00e9s m\u00e9s evident. He vist moltes cases de gent sola entre persones de la nostra edat. Hem tingut unes pretensions, hem volgut viure d’una manera, hem volgut ser m\u00e9s honestos amb nosaltres mateixos que les generacions anteriors. No ens hem mentit tant, per\u00f2 a canvi ens hem trobat m\u00e9s sols. Jo em colo a cases de gent i veig molt Spotify, molts llibres regalats per diaris els caps de setmana, molts cartells dels que trobes per tot arreu. All\u00e0 no hi ha una llar. La conviv\u00e8ncia et fa construir una llar. I \u00e9s important tenir una llar. Amb les teves coses, amb empremtes biogr\u00e0fiques…<\/p>\n

Com t’hi portes, amb la solitud?<\/strong><\/p>\n

Soc molt solitari. A vegades perillosament.<\/p>\n

Per tant, per a tu la solitud no \u00e9s un problema.\u00a0<\/strong><\/p>\n

La solitud sovint la busques, per\u00f2 tamb\u00e9 passa que quan la trobes vols sortir-ne corrents. Jo tinc vicis solitaris com escriure i escoltar m\u00fasica. Tamb\u00e9 m’agrada molt viatjar sol. Me’n vaig anar sol al Jap\u00f3 i no vaig aconseguir sopar sol ni una sola nit, no concebien que pogu\u00e9s estar menjant sol. Em convidaven a seure amb ells. A mi m’agrada molt disposar del temps com jo vull. He viscut molt\u00edssims anys en parella, i viure en parella t’obliga a negociar. Quan de cop vaig tornar a estar sol, vaig descobrir la quantitat de temps que tenia per organitzar-me’l com volgu\u00e9s.<\/p>\n

Qu\u00e8 tens entre mans ara mateix?<\/strong><\/p>\n

Estic enllestint un documental sobre Chicho S\u00e1nchez Ferlosio, autor de can\u00e7ons protesta que van esdevenir himnes. I vaig escrivint. Sempre escric i castigo, escric i castigo. Faig una primera redacci\u00f3 d’un llibre i el deixo sis mesos en un calaix. Soc molt insegur, no sempre tinc clar que el que he fet estigui b\u00e9. Al cap de mig any s\u00e9 distingir qu\u00e8 estava b\u00e9 i qu\u00e8 no, i reescric molt. Soc partidari de la maceraci\u00f3 lenta. Vaig comen\u00e7ar\u00a0Tierra de campos<\/em>\u00a0despr\u00e9s de\u00a0Saber perder<\/em><\/a>, i enmig es va ficar\u00a0Blitz<\/em><\/a>.<\/p>\n

Una vegada em vas dir que el llibre de la teva vida era\u00a0Bodas en casa<\/em>\u00a0de Bohumil Hrabal.<\/strong><\/p>\n

Vaig tenir una \u00e8poca Hrabal, el vaig llegir molt\u00edssim. A sobre, Bohumil Hrabal es va su\u00efcidar el dia que va n\u00e9ixer la meva filla. Aquest llibre t\u00e9 una cosa bona, que \u00e9s la idea d’escriure una biografia teva des de la veu de la teva dona. Aix\u00ed evites la temptaci\u00f3 de falsejar la realitat. Altres llibres de la meva vida han estat\u00a0El roig i el negre\u00a0<\/em>de Stendhal,\u00a0En aquest costat del parad\u00eds<\/em>\u00a0de Scott Fitzgerald (tamb\u00e9 em va enamorar\u00a0Tendra \u00e9s la nit<\/em>, que \u00e9s m\u00e9s perfecte),\u00a0Lolita de Nabokov<\/em>\u00a0(per\u00f2 ara penso que potser m’agrada m\u00e9s\u00a0Pnin<\/em>)… De\u00a0Lolita\u00a0<\/em>em va agradar la plasticitat, hi ha llibres o pel\u00b7l\u00edcules que t’entren per la plasticitat. Hi ha moltes coses que t’entren aix\u00ed. I moltes persones. A mi m’han preguntat com \u00e9s que soc amic de tal persona. Qu\u00e8 et penses, que tots els meus amics han de ser intel\u00b7lectuals? Alguns dels meus millors amics no llegeixen. Per\u00f2 s\u00f3n amics meus perqu\u00e8 em complementen. I amb les obres d’art tamb\u00e9 em passa.<\/p>\n

Dius que nom\u00e9s val la pena intentar all\u00f2 que pot sortir malament.<\/strong><\/p>\n

L’altre dia vaig veure un documental en qu\u00e8 sortia Arthur Miller. Ell deia que si en una obra de teatre no est\u00e0s a punt de fer el rid\u00edcul m\u00e9s absolut, \u00e9s que no est\u00e0s fent una obra de teatre. T’has de posar en risc, perqu\u00e8 si no \u00e9s tot foc controlat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Us adjuntem l’entrevista de l’Eva Piquer a David Trueba publicada el 26 d’aquest\u00a0 mes de novembre . La podeu consultar […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9625,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[],"class_list":["post-9624","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9624","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9624"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9624\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9628,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9624\/revisions\/9628"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9625"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9624"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9624"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9624"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}