![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-content\/uploads\/usu1150\/2018\/10\/Toni6-1024x767.jpg\")
<\/a>\u201cDe ben petit sempre vaig sentir el mateix: ets igual que el teu pare. El meu pare no va acabar l\u2019EGB i als 14 anys va entrar a treballar en un taller mec\u00e0nic de camions, i ho va fer fins a la seva jubilaci\u00f3. Jo vaig entrar al mateix taller amb 16 anys, despr\u00e9s de fracassar a l\u2019EGB i a l\u2019FP\u201d. Toni S\u00e1nchez va n\u00e9ixer a Tarragona el 1981, al barri de Sant Pere i Sant Pau, i durant tots els seus anys a l\u2019escola Marcel\u00b7l\u00ed Domingo no recorda ni una sola classe que l\u2019interess\u00e9s. A partir de quart de prim\u00e0ria va comen\u00e7ar a acumular males notes, suspenia un munt d\u2019assignatures per\u00f2 anava passant de curs. Ning\u00fa s\u2019hi amo\u00efnava gaire. Era \u201cigual que el seu pare\u201d.<\/p>\n\u201cEl missatge d\u2019un mestre et pot marcar definitivament. Cal tenir molta cura dels missatges que es donen als infants perqu\u00e8 es queden al subconscient. Recordo un mestre que vaig tenir que per renyar algun company li deia: \u2018Molt b\u00e9, tu segueix el cam\u00ed del Toni, que no arribar\u00e0 ni a escombriaire, perqu\u00e8 per ser escombriaire es necessita l\u2019EGB\u201d, comenta S\u00e1nchez. No era un nen conflictiu ni disruptiu, no desobe\u00efa ni desafiava els mestres, simplement era distret, assegura.<\/p>\n
Tampoc era el marginat; al contrari, sempre ha tingut facilitat per les relacions socials i com que a m\u00e9s jugava molt b\u00e9 al futbol era for\u00e7a popular entre els companys. Per\u00f2 tenia clar, ell i tothom, que no servia per estudiar. \u201cJo no portava l\u2019examen als meus pares quan treia un zero, i llavors, com que no el tornava signat, em deixaven al passad\u00eds durant una setmana\u201d, afegeix. \u201cO de vegades, per parlar a classe, em feien posar dret a sobre de la taula i aix\u00ed em tirava tota la classe\u201d. No parlem de l\u2019escola del tardofranquisme, sin\u00f3 de la de finals dels vuitanta.<\/p>\n
\u201cSi tant t\u2019agradaria, fes-ho\u201d<\/p>\n
Durant 20 anys el Toni va ser mec\u00e0nic de camions, primer com a empleat i a partir dels 25 com a soci de la cooperativa. Es guanyava b\u00e9 la vida. Per\u00f2 va passar una cosa: als 28 anys se\u2019n va anar a viure amb la Montse Colomer, la seva parella, que ja feia anys era mestra d\u2019educaci\u00f3 infantil i tenia pla\u00e7a a l\u2019Escola les Cometes, de Lloren\u00e7 del Pened\u00e8s. \u201cJo molt sovint li comentava que m\u2019encantaria fer educaci\u00f3 infantil, i la Montse m\u2019insistia que si tant m\u2019agradava, que fes la prova d\u2019acc\u00e9s per a majors de 25 anys. De sempre que m\u2019havia animat a estudiar alguna cosa, em deia que fes un curs angl\u00e8s o un altre d\u2019inform\u00e0tica, i jo li contestava cada vegada el mateix, que jo no servia per estudiar\u201d.<\/p>\n
Un dia una d\u2019aquestes converses va acabar malament. Van discutir. Ella va plorar. I llavors el Toni li va fer una promesa. \u201cLi vaig dir que ho intentaria i que faria la prova d\u2019acc\u00e9s, i que si aprovava aniria fins al final, per\u00f2 que si suspenia m\u2019havia de prometre que mai m\u00e9s em diria que estudi\u00e9s\u201d.<\/p>\n
Durant mesos el Toni es va estar preparant el temari de les proves durant l\u2019hora de dinar, i a partir de tutorials de Youtube. I l\u2019any 2011 va fer les proves. \u201cVaig treure un 10 en hist\u00f2ria i un 7 en mates, i quan vam veure aquestes notes ens vam posar a plorar tots dos com nadons\u201d, diu el Toni.<\/p>\n
L\u2019any seg\u00fcent, amb 31 anys, el Toni va entrar a la Universitat Rovira i Virgili, i va haver de demanar a la feina que li redu\u00efssin la jornada laboral a la meitat. Per\u00f2 els va dir als altres sis socis de la cooperativa que estava estudiant una enginyeria mec\u00e0nica. \u201cNo m\u2019haurien deixat agafar la reducci\u00f3 si els hagu\u00e9s dit la veritat\u201d, assegura. El seu pare era l\u2019\u00fanic dels socis que la sabia.<\/p>\n
\u201cDel no serveixo al no em conformo\u201d<\/p>\n
De 8 del mat\u00ed a 1 del migdia el Toni treballava al taller. De 3 a 9 de la tarda anava a la facultat, i a partir de les 10 del vespre feia les feines de la universitat. \u201cJo no tenia ordinador, ni xarxes socials, no havia fet un treball de recerca en la meva vida ni sabia com posar-m\u2019hi\u201d, explica el S\u00e1nchez. Volia fer-ho b\u00e9. \u201cVaig viure un canvi. Del \u2018jo no serveixo\u2019 al \u2018no em conformo amb menys d\u2019un 7\u2019. A la carrera tinc una mitjana de 8 i d\u2019alguna assignatura vaig treure matr\u00edcula\u201d. Aquesta transformaci\u00f3 el Toni no l\u2019atribueix nom\u00e9s als anys, sin\u00f3 molt especialment als missatges positius que ha rebut: \u201cQuan hi ha alg\u00fa al teu costat que et diu que tu pots, aix\u00f2 no t\u00e9 preu\u201d.<\/p>\n
Els practicum de la carrera encara van ser m\u00e9s dif\u00edcils de combinar amb la feina, i arribats a aquest punt ja va haver de confessar a la resta de socis el que realment estava fent mentre no era al taller. Aix\u00f2 va causar un fort terrabastall a l\u2019empresa, ja que ell era el jove i el que se suposava que acabaria tirant endavant el negoci a mesura que la resta s\u2019anessin jubilant. Les hores de les pr\u00e0ctiques les va recuperar amb les vacances de dos anys. Les primeres les va fer a una escola d\u2019El Vendrell i les segones a una de Tarragona, en tots dos casos centres d\u2019alta complexitat amb un alt percentatge d\u2019alumnes d\u2019origen estranger. \u201cLes vaig triar a consci\u00e8ncia. Segurament perqu\u00e8 tinc tan presents els problemes de la meva educaci\u00f3 em volia dedicar a ajudar nens en risc d\u2019exclusi\u00f3 social, vull ajudar que cap nen se senti apartat de la classe, com em vaig sentir jo\u201d, comenta.<\/p>\n
Penjar la granota<\/p>\n
El 2016 obt\u00e9 el t\u00edtol de mestre, penja definitivament la granota de mec\u00e0nic i fa classes de catal\u00e0 a alumnes nouvinguts a l\u2019escola Mari\u00e0 Fortuny de Reus. Vol entrar a llistes d\u2019interins, per\u00f2 no pot. Encara no t\u00e9 tots els requisits. Li demanen el Nivell C, i no el t\u00e9. \u201cM\u2019havien deixat ser mestre de catal\u00e0, per\u00f2 no ser mestre d\u2019infantil perqu\u00e8 em faltava el catal\u00e0, quan el nivell C el t\u00e9 autom\u00e0ticament qualsevol estudiant que s\u2019hagi graduat a l\u2019ESO\u201d, es lamenta el Toni. Llavors es prepara per l\u2019examen del Nivell C i se\u2019l treu. I estudia angl\u00e8s i es treu el B1 d\u2019angl\u00e8s.<\/p>\n
En el mateix moment que obt\u00e9 el t\u00edtol de mestre, el Toni t\u00e9 clar que ha de canviar d\u2019aires, necessita desconnectar de la seva anterior vida. Ho parla amb la Montse, i trien Camprodon (Ripoll\u00e9s). I cap all\u00e0 marxen quan ella obt\u00e9 el trasllat a la ZER de Llanars. D\u2019aix\u00f2 fa m\u00e9s d\u2019un any. Durant aquests temps el Toni ha fet substitucions a l\u2019escola bressol El Rajolet, de Les Presses, a la vegada que rebutjava totes les propostes de feina que li han sorgit de mec\u00e0nics de la comarca.<\/p>\n
Segueix esperant que es torni a obrir la borsa d\u2019interins, ara que ja compleix tots els requisits, i mentrestant s\u2019ha seguit formant. De petit no servia per estudiar, i ara no para. \u201cEn els darrers mesos he fet un curs de gamificaci\u00f3, un de treball per projectes, un d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncies m\u00faltiples, un de documentaci\u00f3 i un altre de dibuix\u201d, comenta. Tamb\u00e9 va inscriure\u2019s a l\u2019escola d\u2019estiu de Rosa Sensat del passat juliol. All\u00e0, en un petit grup de treball, va explicar la seva hist\u00f2ria als companys, i arribat el moment de fer la posada en com\u00fa amb tot l\u2019auditori el van ensarronar perqu\u00e8 la repet\u00eds per a tots els presents. El cronista era un d\u2019ells.<\/p>\n
Ens citem passats uns mesos. Li demano que m\u2019ho torni a explicar. \u201cNo etiqueteu mai als infants, no li digueu a un nen que t\u00e9 dificultats d\u2019aprenentatge que \u00e9s un perdut, no li digueu mai que no serveix\u201d, segueix insistint durant tota la conversa.<\/p>\n
Victor Saura. (El diari d’educaci\u00f3 – 30.10.2018)<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Toni S\u00e1nchez \u00e9s un mestre diferent. Ha lluitat i doblegat el determinisme social que el va convertir en un frac\u00e0s […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9156,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-9154","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9154","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9154"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9154\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9158,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9154\/revisions\/9158"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9156"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9154"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9154"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9154"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}