{"id":10347,"date":"2019-10-03T13:30:55","date_gmt":"2019-10-03T11:30:55","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/?p=10347"},"modified":"2022-01-21T11:35:07","modified_gmt":"2022-01-21T10:35:07","slug":"aprendre-i-generar-memoria-es-simplement-el-proces-de-tallar-modelar-donar-forma-fer-i-refer-els-diagrames-de-connexio-del-nostre-cervell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/general\/aprendre-i-generar-memoria-es-simplement-el-proces-de-tallar-modelar-donar-forma-fer-i-refer-els-diagrames-de-connexio-del-nostre-cervell\/","title":{"rendered":"APRENDRE I GENERAR MEM\u00d2RIA \u00c9S SIMPLEMENT EL PROC\u00c9S DE TALLAR, MODELAR, DONAR FORMA, FER I REFER ELS DIAGRAMES DE CONNEXI\u00d3 DEL NOSTRE CERVELL"},"content":{"rendered":"
\n

La neuroeducaci\u00f3 es refereix a la dotaci\u00f3 d\u2019un suport cient\u00edfic per a l\u2019art de l\u2019ensenyament. S\u2019est\u00e0 constituint com una disciplina emergent arrelada en la interacci\u00f3 entre els estudis de la ment, el cervell i l\u2019educaci\u00f3. Segons Carew i Maqsamen (2010) o Tokuhama-Espinosa (2008), la neuroeducaci\u00f3 possibilita noves formes d\u2019encarar els desafiaments presentats per l\u2019educaci\u00f3 del segle xxi. D\u2019acord amb Pasquinell (2012), constitueix un enfocament recent amb qu\u00e8 fer front als reptes presentats per les pol\u00edtiques educatives actuals, emfatitzant la necessitat d\u2019afrontar el doble objectiu de concebre nous m\u00e8todes educatius efica\u00e7os i facilitar la comprensi\u00f3 al voltant de la seva pr\u00f2pia efic\u00e0cia. La neuroeducaci\u00f3 ha acostat les ci\u00e8ncies neurol\u00f2giques i les psicol\u00f2giques ala pedagogia i permet establir un nou paradigma d\u2019investigaci\u00f3 denominat neuroci\u00e8ncies de l\u2019educaci\u00f3, aplicable a la psicopedagogia (Bravo, 2018).<\/p>\n

Un dels punts cr\u00edtics per a l\u2019origen d\u2019aquest paradigma ha estat la disponibilitat d\u2019eines no invasives per a l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019imatges del cervell hum\u00e0, la qual cosa ha perm\u00e8s als investigadors estudiar com canvia el cervell al llarg del desenvolupament. Entre les seves principals aportacions a l\u2019educaci\u00f3 hi ha les investigacions del desenvolupament dels processos cognitius i verbals infantils del llenguatge, la mem\u00f2ria, el pensament, la consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica, la percepci\u00f3 visual i els processos executius cerebrals. Tal com proposen autors com Maurer i McBride (2017), aprendre a llegir i escriure requereix diferents habilitats, algunes que s\u00f3n pr\u00f2pies del desenvolupament psicobiol\u00f2gic i d\u2019altres que depenen del proc\u00e9s pedag\u00f2gic social d\u2019ensenyament. En aquest proc\u00e9s d\u2019aprenentatge es combinen el llenguatge oral amb les habilitats metaling\u00fc\u00edstiques i les metodologies d\u2019ensenyament. La cultura educacional indueix l\u2019aprenentatge i d\u00f3na la base per configurar aquest paradigma. Aquest aven\u00e7 sense precedents ha impulsat els esfor\u00e7os per forjar m\u00e9s vincles entre neurocient\u00edfics i educadors per tal de millorar l\u2019aprenentatge.<\/p>\n

El repte rau, llavors, en el fet que a partir d\u2019una major comprensi\u00f3 sobre les bases neuronals i cognitives de les compet\u00e8ncies acad\u00e8miques s\u2019estructurin millor els entorns d\u2019aprenentatge, afavorint l\u2019adquisici\u00f3 de les compet\u00e8ncies crucials en la nostra societat occidental moderna. A m\u00e9s de les raons metodol\u00f2giques, tamb\u00e9 hi ha una ra\u00f3 pr\u00e0ctica per rec\u00f3rrer a la neuroci\u00e8ncia en recerca de les respostes a preguntes educatives pendents. La base de la neuroci\u00e8ncia est\u00e0 representada per col\u00b7laboracions interdisciplin\u00e0ries, constituint-se com un espai de recerca en el qual situar esfor\u00e7os per generar enfocaments educatius basats en l\u2019evid\u00e8ncia. Per exemple, Michael Gazzaniga, el fundador de la neuroci\u00e8ncia cognitiva, va declarar que \u201cel neurocient\u00edfic cognitiu vol entendre com el cervell habilita la ment\u201d. A la pr\u00e0ctica, la neuroci\u00e8ncia cognitiva implica la col\u00b7laboraci\u00f3 de psic\u00f2legs cognitius, els que fan les preguntes rellevants i situen dins dels marcs existents de l\u2019estudi mental processos cognitius; els anatomistes, que s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019entendre com diferents estructures cerebrals es relacionen amb diferents aspectes del processament,i els f\u00edsics, que dissenyen m\u00e8todes cada vegada m\u00e9s sofisticats per a la generaci\u00f3 d\u2019imatges no invasives del cervell hum\u00e0 a trav\u00e9s de t\u00e8cniques com el fMRI.<\/p>\n

\u201cEL NEUROCIENT\u00cdFIC COGNITIU VOL ENTENDRE COM EL CERVELL HABILITA LA MENT\u201d.<\/h2>\n

El potencial de la neuroci\u00e8ncia est\u00e0 servint de plataforma per a l\u2019educaci\u00f3 basada en l\u2019evid\u00e8ncia, com es reflecteix en el gran nombre d\u2019inversions en programes d\u2019investigaci\u00f3 interdisciplinaris. L\u2019originalitat d\u2019aquesta aportaci\u00f3 de les neuroci\u00e8ncies a la psicopedagogia ha estat investigar els punts de contacte i d\u2019interacci\u00f3 entre la biologia del sistema nervi\u00f3s central i els est\u00edmuls culturals, verbals i emocionals amb les estrat\u00e8gies pedag\u00f2giques (Sz\u00fccs i Goswami, 2007). La possibilitat d\u2019obtenir imatges dels efectes neurals de l\u2019aprenentatge ens est\u00e0 ajudant a entendre tant les traject\u00f2ries t\u00edpiques com at\u00edpiques del desenvolupament, caracteritzant els l\u00edmits de plasticitat dels circuits cerebrals implicats en l\u2019aprenentatge.<\/p>\n

\u00c9s evident que s\u2019ha avan\u00e7at molt en la comprensi\u00f3 dels mecanismes neuronals subjacents a les compet\u00e8ncies b\u00e0siques de l\u2019educaci\u00f3 formal, com ara la lectura i les matem\u00e0tiques. Els estudis aqu\u00ed citats nom\u00e9s constitueixen alguns exemples de l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica disponible. No obstant aix\u00f2, i relacionat amb les evid\u00e8ncies del paradigma que ens ocupa, \u00e9s important la consideraci\u00f3 d\u2019altres q\u00fcestions molt rellevants per a l\u2019educaci\u00f3, com els efectes de l\u2019exercici f\u00edsic sobre la funci\u00f3 cerebral (Hillman, Erickson, i Kramer, 2008), les caracter\u00edstiques del desenvolupament cerebral del nen i l\u2019adolescent (Casey, Duhoux i Malter Cohen, 2010; Steinberg, 2009), l\u2019evid\u00e8ncia de com la variabilitat de l\u2019estat socioecon\u00f2mic afecta les capacitats neurocognitives (Hackman, Farah i Meaney, 2010), el paper de la fam\u00edlia i les variables relacionals (Noble i cols., 2015) i el paper que tenen les emocions en el desenvolupament cerebral;la neuroci\u00e8ncia llan\u00e7a evid\u00e8ncies que les actituds cap a l\u2019aprenentatge milloren aquest aprenentatge (Mangels, et al., 2006 ).<\/p>\n

Si b\u00e9 tot aquest progr\u00e9s en la investigaci\u00f3 \u00e9s positiu, hi ha molts desafiaments que enfronta el camp emergent de \u00abneuroeducaci\u00f3\u00bb. En primer lloc, queden ponts per establir perqu\u00e8 el mestre corrent, aquell que est\u00e0 a l\u2019aula amb la tasca encomanada que els seus alumnes aprenguin, pugui posar al seu servei les evid\u00e8ncies cient\u00edfiques d\u2019una manera pr\u00e0ctica.<\/p>\n

Segons De Tall (2018), la gran complexitat subjacent en els sistemes educatius i en la praxi pedag\u00f2gica perfila l\u2019educaci\u00f3 com una cru\u00eflla on pot sorgir tant el di\u00e0leg com el conflicte entre una \u00e0mplia varietat de disciplines. Hist\u00f2ricament, el di\u00e0leg de la ci\u00e8ncia educativa o pedagogia amb altres ci\u00e8ncies va donar lloc al producte multidisciplinari conegut com a ci\u00e8ncies de l\u2019educaci\u00f3. Aix\u00ed es va originar l\u2019emerg\u00e8ncia de subdisciplines com la filosofia educativa, la sociologia de l\u2019educaci\u00f3, l\u2019antropologia de l\u2019educaci\u00f3 o la psicologia educativa, totes elles enquadrades en els constructes de les ci\u00e8ncies socials o human\u00edstiques.
\nA m\u00e9s, i tal com s\u2019ha vingut recollint al llarg d\u2019aquest article, en l\u2019estat actual de la q\u00fcesti\u00f3 i respecte de la seva dimensi\u00f3 epist\u00e8mica, autors com Bravo (2017, 2018) ja expressaven la necessitat de reconsiderar les maneres tradicionals en qu\u00e8 s\u2019ha vingut enquadrant l\u2019estudi de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com a subjecte educatiu. Es fa necessari redefinir l\u2019educaci\u00f3 de manera que pugui respondre als desafiaments actuals que demana la societat del segle XXI. En aquesta l\u00ednia, s\u2019observa que un dels t\u00f2pics transversals a la literatura revisada \u00e9s com els reptes i els problemes del m\u00f3n educatiu a inicis d\u2019aquest segle podrien estar necessitant solucions que transcendeixin els models departamentals en qu\u00e8 s\u2019enquadra la investigaci\u00f3 educativa.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La neuroeducaci\u00f3 es refereix a la dotaci\u00f3 d\u2019un suport cient\u00edfic per a l\u2019art de l\u2019ensenyament. S\u2019est\u00e0 constituint com una disciplina […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":10348,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10347","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10347","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10347"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10347\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10353,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10347\/revisions\/10353"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10348"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10347"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10347"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/ripolles\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10347"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}