Ciència en femení. “Els nens solen sentir-se més confiats en matemàtiques que les nenes”

Fa una set­mana, l’11 de febrer, va ser el Dia Inter­na­ci­o­nal de les Dones i les Nenes en la Ciència. Segons la secre­ta­ria d’Uni­ver­si­tats i Recerca, el nom­bre de dones titu­la­des en ciències ha dis­minuït 2 punts en els dar­rers sis anys, i el nom­bre de matri­cu­la­des en estu­dis d’engi­nye­ria no arriba al 20%. A què es deu aquesta bretxa, que reper­cu­teix molt nega­ti­va­ment en la tan necessària i impres­cin­di­ble igual­tat de gènere (perquè sense igual­tat no hi ha justícia)? Sens dubte hi ha molts fac­tors que hi con­flu­ei­xen. Segons un repor­tatge publi­cat en aquest mateix diari, Núria Balada, pre­si­denta de l’Ins­ti­tut Català de les Dones, remarca que “cal tre­ba­llar des de l’edu­cació primària per tren­car este­re­o­tips de gènere”. Vull apor­tar una reflexió en aquest sen­tit, a par­tir de dos tre­balls científics que ho ava­len com­ple­ta­ment.

En el pri­mer, que es va publi­car el 1999 a Edu­ca­ti­o­nal Rese­arch, els inves­ti­ga­dors van gra­var la interacció entre pro­fes­sors i alum­nes durant la classe de matemàtiques. Van obser­var que, de manera sub­til i com­ple­ta­ment incons­ci­ent, el nivell de suport que trans­me­tien els pro­fes­sors cap als alum­nes era dife­rent en funció de si eren nens o nenes, i amb inde­pendència que el pro­fes­sor fos un home o una dona. Si feien una pre­gunta a un alumne i aquest res­po­nia cor­rec­ta­ment, la cara d’apro­vació i de satis­facció del mes­tre era més intensa que si era una alumna. I vice­versa quan erra­ven. Dit d’una altra manera, sense saber-ho i sense voler-ho, feien que els nens adqui­ris­sin més segu­re­tat cap a les seves des­tre­ses matemàtiques que les nenes, la qual cosa, sub­til­ment i a poc a poc, va alte­rant els cir­cuits neu­rals impli­cats en les sen­sa­ci­ons de recom­pensa. Per això els nens acos­tu­men a sen­tir-se més con­fi­ats en matemàtiques que les nenes. I les matemàtiques es tro­ben en totes les ciències i engi­nye­ries.

Aquesta con­fiança, que es tra­du­eix en sen­ti­ments de satis­facció, és cru­cial. Ho és tant que, segons un altre estudi publi­cat el 2018 a Psyc­ho­lo­gi­cal Sci­ence, es pot pre­dir l’èxit acadèmic dels estu­di­ants en matemàtiques a través de la seva acti­tud posi­tiva cap a aquesta matèria. És molt més impor­tant l’acti­tud, que neix de la valo­ració que es fan d’ells matei­xos, que el coe­fi­ci­ent d’intel·ligència. I aquesta auto­va­lo­ració es nodreix, al seu torn, de la valo­ració que en fem els adults, que la reforça posi­ti­va­ment o la debi­lita. Man­te­nim aquest biaix ja des de l’edu­cació primària, pos­si­ble­ment perquè reproduïm els matei­xos models edu­ca­tius que hem tin­gut sense ser-ne cons­ci­ents. És el mateix que suc­ce­eix amb molts altres este­re­o­tips de gènere, que reproduïm i man­te­nim sense ado­nar-nos-en, amb la sub­ti­lesa de les nos­tres mira­des.

Article El Punt Avui, 12 de novembre de 2019