Trastorn Específic del Llenguatge (TEL)

Definició

El trastorn específic del llenguatge (TEL) és un alteració en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral que inclou afectacions en un o en diversos components del llenguatge i que pot alterar la comprensió i/o l’expressió en diferents graus de severitat.

 

 

 

Signes d´alerta

  • Dificultats persistents en el llenguatge oral i escrit.
  • Discrepància entre el nivell de llenguatge i la resta de les seves capacitats.
  • Dissociació del llenguatge espontani quan requereix esforç.
  • A nivell escrit sobretot la repercussió la trobem en comprensió lectora.
  • Hi ha una repercussió en les relacions socials i en l’aprenentatge.
Dificultats en els diferents components del llenguatge:
Fonologia:
  • Errors inusuals i persistents.
  • Omissions, substitucions i assimilacions de fonemes.
Morfosintaxis:
  • Dificultats en ús de temps verbals, nexes funcionals…
  • Reducció i desorganització de la sintaxi.
  • Problemes de concordança.
  • Frases molt simples.
Semàntica:
  • Vocabulari pobre.
  • Problemes d’accés al lèxic.
  • Incorporació lenta de paraules.
  • Discurs entretallat.
  • Abundància de pauses.
Pragmàtica: 
  • Comentaris estereotipats.
  • Torns més curts o immediats.
  • Respostes poc coherents o inapropiades.
  • Narracions poc elaborades.

Orientacions

 

 En l’àmbit personal:
  •  Potenciar l’autoestima i seguretat personal: reconèixer els èxits, reforçar positivament i ressaltar aspectes en què destaqui (esports, dibuix, música, etc.). Transmetre confiança en les pròpies capacitats.
  • Anticipar informació per situar i evitar inseguretat i nerviosisme.
 A nivell oral:
  • Donar instruccions clares i precises. Evitar donar moltes ordres orals al mateix temps.
  •  Simplificar el llenguatge, parlar a poc a poc, cuidar la pronunciació i amb expressivitat (potenciar la comunicació no verbal: gestos, imatges, mirada, etc.).
  • Assegurar que s’entenen les ordres. Si cal, repetir les instruccions i reformular els missatges.
  • Donar més temps en l’expressió oral (sovint necessiten més temps per processar la informació).
  • Emprar mètodes facilitadors d’evocació del llenguatge: inducció, preguntes alternatives, completar frases…
A nivell escrit:
  • Utilitzar enunciats simples i ben organitzats i assegurar-nos que es comprenen bé.
  • Simplificar el vocabulari i l´estructura sintàctica dels textos. Evitar l’ús de paraules sense referents clars.
  • Incorporar representacions visuals (esquemes, mapes conceptuals, gràfics, imatges,…).
  • Proves escrites: Preveure que tinguin format visual, permetre que es puguin complementar les respostes escrites amb dibuixos o gràfics (no a nivell oral), i donar més temps per a la seva realització.
  •  Fraccionar el treball en períodes curts però intensos per evitar el cansament i afavorir la concentració.
  •  Deures: només activitats imprescindibles per l´aprenentatge (evitar activitats repetides o complementàries).
  •  Respectar el seu ritme de treball, que pot ser més lent per les dificultats lingüístiques.
  • Tenir en compte que les seves dificultats poden afectar a altres àrees : enunciats dels problemes matemàtics, conceptes de ciències socials i naturals…
A nivell relacional:
  • Donar suport i promoure activitats facilitadores d’interaccions ajustades especialment fora de l´aula (patis,…)