Definició
Trastorn del desenvolupament que apareix en la primera infància i que es caracteritza per deficiències en la comunicació i interacció social, amb patrons de comportament restrictius i repetitius (interessos i activitats), amb incidència en tots els àmbits de la persona. Es parla d´Espectre entès com un contínuum perquè pot afectar a cada persona de manera diferent i pot presentar-se associat a altres trastorns. Els alumnes amb TEA poden presentar dificultats de regulació de la conducta.
Signes d´alerta
| Educació Infantil: |
| – Instrumentalització de l’adult per manca d´estratègies de comunicació.
– Falta de llenguatge o llenguatge repetitiu. – Comprensió literal. – Dificultats en les interaccions, no coneix les pautes del joc – Tendència a fer un joc solitari – Classifica i repeteix – Desorientació – Incomprensió dels espais i les activitats – Resistència al canvi – Rigidesa i interessos restringits – Poca comprensió de l´entorn fa que augmenti la seva rigidesa – Refugi en els propis interessos – Rebuig davant sons, olors, gustos, textures i espais dins l´entorn escolar. |
| Educació Primària: |
| – Bona memòria
– Detallista – Interessos concrets – Gran capacitat de concentració davant de tasques del seu gust – Li agraden les normes – Pensament concret i literal – Mancances en l’espontaneïtat i la imaginació – Dificultats per discriminar la informació rellevant de la irrellevant – Limitacions per generalitzar aprenentatges – Possibles dificultats davant la lectoescriptura – Poca motivació pels aprenentatges davant la dificultat de dotar-los de sentit – Dificultats en l´organització i la planificació – Dificultats per flexibilitzar l’acció i el pensament |
| Educació Secundària: |
| – Respecte per les regles i normes
– Meticulositat i perseverança en algunes tasques – Bona memòria i discriminació visual – Comprensió de la informació concreta – Llenguatge literal, manca de comprensió de la part implícita del llenguatge – Por, desconfiança al desconegut, a la dinàmica/funcionament diferent de l´escola. – Manca en habilitats socials i personals per respondre a les demandes/situacions que es donen en l´entorn escolar. – Inflexibilitat del pensament i del comportament (rigidesa) – Minimització/´negació del trastorn per voler ser igual que els altres – Possible sentiment d´inferiorirtat, de sentir-se diferent,… – Dificultats en interpretar les claus socials amb poca habilitat per iniciar i mantenir una conversa (no hi ha reciprocitat) – Utilització tant de la mirada com el llenguatge corporal de forma inadequada – Pot haver llenguatge ben desenvolupat però amb comunicaciópobre, amb to monòton. – Manca d´intuició social: necessiten aprendre de manera intel.lectual les habilitats socials, les conductes socialment i culturalment adequades – Vulnerabilitat a situacions de burles, bullying,… |
Orientacions
L’alumne/a amb TEA requereix que adaptem l´entorn en funció de les seves pròpies necessitats i dels seus interessos concrets.
Consideracions generals
- Conèixer i Respectar les seves particularitats sensorials: hipo/hipersensibilitats
- Dissenyar l’entorn més predictible possible: Anticipar, suports visuals, facilitar transicions ..
- Simplificar i explicitar el llenguatge: instruccions verbals clares, Explicitació del llenguatge no verbal, utilitzar suports visuals per facilitar la comprensió dels conceptes abstractes.
- Evitar la sobrecarrega cognitiva: eliminar demandes innecessàries, Combinar moments de treball amb moments de dedicació als seus interessos.
- Organitzar i estructurar l´espai, amb ús de suport visual
- Organitzar i estructurar el temps, amb ús de suport visual
- Organitzar i estructurar les activitats, explicitar els passos a seguir, de manera visual
- Per regular la conducta: entrenament en Autoinstruccions, tècniques d´autocontrol i solució de problemes.
| Educació Infantil: |
| – Fomentar el vincle afectiu que proporciona seguretat
– Captar l’atenció de l’alumne/a abans de parlar – Utilitzar un llenguatge senzill amb frases curtes i clares – Facilitar la funcionalitat dels objectes i les joguines – Ajudar a estructurar petites seqüencies de joc simbòlic – Observar les senyals d’alerta prèvies a una conducta que l´alumne utilitza per regular el seu malestar (estereotípies, rituals, autoestimulació, autolesions….), per poder intervenir de manera proactiva (oferir racons alternatius, adaptar l’espai,…) – Organitzar i estructurar l’ambient perquè sigui significatiu i predictible. – Estructurar l’espai (diferenciar zona de treball, de joc, d’activitat de grup,…) i realitzar cada activitat en el seu espai. – Estructurar el temps: realitzar les activitats en forma de rutines, amb suport visual. |
| Educació Primària: |
| – Estructurar i organitzar l’aula de forma clara, explícita i previsible
– Estructurar espais (diferenciar zona de treball individual, en petit grup i espai de calma). – Ús de suports visuals com a referents. – Diversificar les formes de presentació, d’expressió i de motivació – Us de llenguatges clars i explícits – Facilitar resums, esquemes o mapes conceptuals a l´inici de la unitat didàctica – Utilitzar estratègies per captar l’atenció – Acompanyar a l´alumne/a en aprenentatges competencials, ajudant a estructurar – Activitats estructurades i clares. Assegurar-se que ha entès què se li demana. – Activitats amb respostes tancades i concretes. – Fraccionar les tasques a realitzar – Activitats motivadores, significatives i amb altres possibilitats d’èxit. – Reduir la càrrega d’escriptura – Ressaltar les paraules clau dels enunciats – Estructurar els espais de resposta de les activitats – Tenir cura a l´hora de triar els companys i formar els grups – Dividir el treball en apartats i estructurar-los, planificar la distribució de tasques – Ensenyar com es fa un treball: llista de passos, temps a dedicar en cada apartat. – Treballar habilitats implícites per elaborar un treball en grup: debatre, discutir, pactar,… – Fer seguiment del grup i intervenir en la resolució dels conflictes – Avaluació: anticipar els objectius a valorar i fomentar l’avaluació continuada. – Reflectir l’esforç realitzat per l´alumne/a en els informes d´avaluació. – Tenir en compte que les proves són situacions difícils de gestionar a nivell emocional (poden augmentar els nivells d´angoixa). – Preveure adaptacions : a nivell oral, partits en diferents dies, donar més temps,.. – Evitar la sobrecarrega en les tasques a fer per deures: triar només activitats significatives. – Ser flexible davant períodes d’inestabilitat – Estructurar els esbarjos en base a les necessitats de l’alumne/a i valorar angoixes, moments de solitud,… – Davant les sortides cal fer un treball previ i anticipar. – Promoure interaccions positives amb els companys |
| Educació Secundària: |
| – Utilitzar diferents metodologies (no recolzades només en la comunicació social i verbal).
– Diversificar diferents sistemes d´avaluació, utilitzant informació visual. – Supervisar i organitzar el volum de tasques i deures. – Fragmentar les tasques i marcar el temps corresponent. – Ajustar les demandes i el nivell d’exigència a les necessitats individuals de l’alumne/a. – Partir dels propis interessos per motivar l’aprenentatge – Facilitar la comprensió de situacions socials i interaccions que poden generar situacions d’incomprensió, angoixa, por, alteració conductual,.. – Anticipar i pautar les situacions de treball cooperatiu. – Oferir alternatives i/o acompanyament a les estones lliures, al pati,… – Anticipar i pautar les sortides, excursions, viatges (organització, calendari, grup referent,..). – Aprendre habilitats socials de manera intel·lectual explicant i mostrant les conductes adequades a cada situació: instruccions, mapa de contingèncie cercles concèntrics,.. |
