Dislèxia

Definició

La dislèxia és una disfunció lingüística permanent a causa d’un funcionament deficitari en el processament fonològic de la informació. Aquest dèficit pertorba la descodificació i impedeix la identificació correcta i fluïda de la paraula escrita.

Aquest trastorn d’aprenentatge es dona al marge de les habilitats intel·lectuals.

 

 

 

Signes d’alerta

Educació Infantil
 

– Possible errors fonològics en el llenguatge expressiu.

– Pobra consciència fonològica.

– Dificultats en : denominar: colors, formes…; aprendre’s seqüències: dies de la        setmana, les lletres; les rimes, segmentar paraules en síl·labes…

– Nivell baix en denominació ràpida de dibuixos.

 

 

Educació Primària
 

Dificultats en:

-L’adquisició de la lectura:

. Mecànica lectora amb errors.

. Comprensió lectora preservada.

-Escriptura:

. Errades ortogràfiques: naturals i arbitràries.

. Estructura redactat

. Signes de puntuació

– Evocació de paraules, seqüències verbals automatitzades i càlcul mental.

-Organització, planificació i gestió del temps.

 

  

Educació Secundària
 

– Alentiment lector amb bona precisió lectora.

– Errors d’ortografia arbitrària.

– Dificultats en evocació de paraules.

– Seqüències verbals no automatitzades.

– Ús pobre dels signes de puntuació – pobre consciència morfosintàctica.

– Possible repercussió en la comprensió lectora.

– Dificultat en l’organització i gestió del temps

 

Orientacions

Referents a l’estil docent

  • Sensibilització, comprensió i coneixement del trastorn per part dels professionals del centre.
  • Actitud inclusiva dels docents: tots som diferents i necessitem rebre respostes ajustades a les necessitats específiques de cadascú.
  • Estil docent motivador, de valoració en l’esforç i reforçant allò que fa bé per afavorir l’autoestima i autoconcepte de l’alumne/a.
  • Estil d’exigència realista que ajudi a l’alumne/a a elaborar un pensament constructiu entorn al seu trastorn, que l’afavorirà quant una actitud de superació de les seves dificultats. No acomodar-se en el trastorn sinó lluitar per minimitzar les conseqüències negatives que poden generar la dislèxia.
  • Ser creatiu i flexible: modificant estratègies i recursos que s’ajustin a les característiques canviants del/s alumne/s. Presentar els continguts curriculars amb diferents suports: visuals i/o auditius ( esquemes, mapes conceptuals, PowerPoint, pel·lícules, pissarra digital amb murals interactius, …)
  • Metodologia de treball diversificada, tasques variades i flexibles d’execució, …
  • Tutories individualitzades. Reforç positiu.

Referent a les activitats d’aprenentatge (tant les que es realitzin en horari escolar com fora d’aquest horari)

  • Seleccionar les activitats prioritàries a realitzar : si a l’aula no pot seguir el mateix ritme que la resta del grup classe se li han de seleccionar les activitats bàsiques.
  • HORARI VISUAL associant cada matèria amb una imatge i/o color.
  • CALENDARI : disposar d’un calendari a l’aula amb les dates dels controls i de lliurament de treballs, procurant que entre ells hi hagi un espai de temps adequat.
  • Els DEURES: cal que s’ajustin a les seves capacitats i ritme de treball, no han de suposar un sobre esforç de dedicació diària. No deixar com a deures a casa feines inacabades a classe.
  • AGENDA : ajudar-lo en l’organització de l’agenda; a planificar el temps d’execució perquè cada dia a casa dediqui una estona a repassar alguna de les diferents àrees, sobretot les àrees de coneixement, així en la preparació d’un control, ho haurà fet de forma fraccionada.
  • Revisar la carpeta i ajudar en l’ordre i classificació de les feines.
  • LLIBRES DE LECTURA OBLIGATÒRIA : reduir i/o escollir adequadament els libres tenint el compte el seu format i l’interès de l’alumne. Donar-li més temps o sol·licitar la col·laboració familiar o seleccionar-li els capítols que ha de llegir o fer la lectura oral amb el grup classe.
  • Quan busquin paraules al diccionari: acotar-li les possibilitats per facilitar-li la recerca.

Referent a les activitats de lectura

  • No forçar-lo a llegir en veu alta si ell/a no ho desitja. Si ha de llegir en veu alta, donar-li un text amb antelació perquè se’l pugui preparar a casa.
  • Llegir-li els enunciats dels exercicis que ha de fer, si és necessari.
  • Donar més temps de preparació per a les lectures que es considerin necessàries o reduir-ne l’extensió o fer-ne la lectura en veu alta amb el grup classe. Demanar-li una petita explicació oral sobre el que ha llegit.
  • El tipus de lletra, la qualitat de les fotocòpies, la disposició de la informació a la pissarra, tenen més importància per ells que per als altres alumnes. Si cal, augmentar la mida de la lletra i/o l’espai de l’interlineat.

Referent a les activitats d’escriptura

  • Acompanyar la informació escrita d’explicacions orals.
  • Evitar que hagi de copiar textos de gran longitud de la pissarra i , si és possible, proporcionar-li una fotocòpia.
  • No haver de copiar l’enunciat, o donar-li una fotocòpia de les activitats perquè se l’enganxi a la llibreta de l’àrea corresponent o que respongui directament al llibre.
  • Restringir la quantitat d’escrit a copiar, escriure o reescriure.
  • Donar més temps d’execució de l’escriptura.
  • Es cansen abans i perden la concentració més fàcilment. La distribució racional dels treballs i exàmens és fonamental.

Referent a l’àrea de matemàtiques

  • Per realitzar les operacions aritmètiques, si li convé, se li permetrà l’ús de les taules de multiplicar, i en determinats casos també permetre-li l’ús de la calculadora.
  • Usar material manipulatiu complementari: àbacs, regletes, etc.
  • Valorar el procediment de la resolució del problema i no els resultats de les operacions.
  • Assenyalar les paraules clau dels problemes i proporcionar dibuixos que representin el problema.
  • Si és necessari , que disposi d’un model visual per facilitar-li la relació entre el signe matemàtic i l’operació aritmètica.

Referent a l’àrea de llengua estrangera

  • No corregir els errors en paraules irregulars.
  • Fomentar el llenguatge oral.
  • Reduir la quantitat de vocabulari.
  • Donar anticipadament el dictat de realitzar.

Referent a l’àrea de Medi Social i Natural

  • Fer un guió a la pissarra amb les paraules claus abans de començar a exposar un tema.
  • Plantejar preguntes específiques i de curta resposta.
  • Identificar i subratllar paraules clau en un enunciat o un text.
  • Reduir el vocabulari acadèmic.
  • No tenir en compte els errors d’expressió escrita i d’ortografia a l’hora de corregir l’examen.

Referent a controls i proves

  • Les dates dels controls s’avisaran amb suficient temps d’antelació per facilitar-li la preparació.
  • Evitar més d’un examen per dia.
  • Format dels controls : es tindrà cura que visualment siguin espaiosos i amb una mida de lletra gran.
  • Facilitar que les preguntes no siguin massa llargues; evitar també preguntes obertes on cal organitzar les idees i expressar-les ordenadament per escrit; és preferible preguntes concretes.
  • Per preparar-se el control, si cal (depenent de les capacitats de cada alumne) seleccionar-li els aspectes bàsics a assolir.
  • Si és possible facilitar-li l’estudi a través del subratllat i/o resum.
  • En el moment de fer el control : assegurar-se oralment que ha entès els enunciats.
  • Deixar més temps per realitzar les proves escrites (15 min més).
  • Un cop finalitzat el control : contrastar oralment les preguntes que es considerin incompletes o dubtoses , per tal de diferenciar la manca de coneixement amb la possible dificultat de comprensió/expressió escrita.
  • En aquelles qüestions que hagi calgut emprar aquesta mesura, al costat anotarem: avaluació oral. Procurar que l’avaluació oral no sigui a l’hora del pati, ja que es podria entendre com a càstig.
  • Vigilar els comentaris que es posen a l’apartat d’observacions. Ser realista però amb assertivitat.

Orientacions avaluatives

Els controls o proves en principi seran com la resta del grup classe. I, en aquelles qüestions que la resposta hagi quedat incomplerta, però que sigui possible la seva millora a partir de la complementació oral, l’avaluació es farà tenint en compte aquesta resposta oral. En aquest supòsit els criteris d’avaluació són els mateixos que els establers per la resta dels grup classe.

  • Utilitzar colors alternatius al vermell en els correccions (els alumnes poden relacionar aquest color amb el fracàs).
  • Evitar que les faltes d’ortografia ens els exàmens i avaluacions li baixin la nota final o bé que siguin motiu de suspens.

 AVALUACIÓ DE LES ÀREES  LINGÜÍSTIQUES (llengua catalana, llengua castellana i anglès) :

  • DICTATS : en els dictats, corregir únicament les faltes d’ortografia que s’estiguin treballant a classe o les prèviament pactades amb l’alumne.
  • No comptabilitzar la repetició de faltes escrites.
  • Descomptar les faltes escrites fins a un màxim de puntuació…
  • Adequar el ritme del dictat a l’alumne.
  • Entendre que presenti interferències entre les dues llengües (català – castellà).
  • Permetre l’ús de l’ordinador i del corrector ortogràfic a casa i si és possible a l’aula ordinària. Poder entregar feines amb ordinador.

AVALUACIÓ DE LES ÀREES NO LINGÜÍSTIQUES :

  • Avaluar el contingut independentment de la forma.
  • Deixar espai suficient per contestar les preguntes