Dades del centre
Nom del centre: Escola Horta Vella
Adreça: C/ Méndez Núñez s/n
Codi postal: 43540
Localitat: Sant Carles de la Ràpita
Telèfon: 977741771
Adreça electrònica: e3006551@xtec.cat
Servei territorial: Terres de l’Ebre
Breu resum de l’activitat
Davant d’un diagnòstic segur d’un alumne amb dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat, cal a l’escola un treball, una adaptació metodològica i una conscienciació general per a desenvolupar potencialitats en els alumnes amb TDAH i allunyar-nos de les etiquetes que perjudiquen l’alumne en concret i el grup-classe en conjunt. Sovint temps enrere s’etiquetava els alumnes amb TDAH com alumnes que no volien parar quiets, que eren malcriats o simplement no volien estar-se assossegats a les classes. Per sort, aquesta visió ha canviat i cada cop més s’entén aquesta realitat i s’intervé de forma més eficient a les aules.
Cal un treball interdisciplinari, des de qualsevol àrea i amb la implicació de tot l’equip docent que passa per l’aula, per tal d’establir una intervenció educativa adequada que cuidi principalment les relacions socials i els aspectes afectius i/o emocionals.
Per assolir aquest darrer objectiu és bo considerar una sèrie de mesures concretes que a nosaltres ens han servit per establir un vincle emocional significatiu amb l’alumne, l’alumne amb el grup-classe i que permet integrar i no etiquetar negativament, sinó treure’n quelcom de positiu des de la diversitat.
Àmbits d’actuació
Cicle superior (5t i 6t)
Educació primària
Gestió d’aula
Àrees/Matèries/Mòduls
Treball habilitats socials, relacions interpersonals, educació socioemocional, diversitat, intervenció metodològica
Capacitats / Competències
Aprendre a aprendre, Comunicativa lingüística i audiovisual, Social i ciutadana, Autonomia i competència personal,
Descripció de la bona pràctica
Curs acadèmic: 2012-13 / 2013-14 / 2014-15
Punt de partida: Com a tutora em trobo un grup classe a l’inici d’un nou curs escolar que en el traspàs d’informació ens diuen que l’alumne té possible trastorn de conducta i/o TDAH
Objectius:
Objectius prioritaris:
– Normalitzar al màxim la situació en el grup-classe
– Fomentar habilitats socials en tots els alumnes de la classe
– Fomentar moments de treball en grup i treball cooperatiu
– Promoure el treball de les emocions i l’afectivitat a través de jocs i dinàmiques de grup
– Defugir de l’ús d’etiquetes negatives vers l’alumne
– Establir criteris clars i concrets d’actuació davant situacions de previsible conflicte
– Controlar l’alumne en moments de crisi que puguin sorgir
– Ajudar l’alumne en la consecució dels objectius curriculars de les diferents àrees
Desenvolupament de l’experiència: Millorem la conducta d’un alumne TDAH cooperativament amb el grup-classe
A nivell d’intervenció educativa, volem descriure una sèrie de pautes concretes que poden semblar aparentment poc significatives però que esdevenen bàsiques en el dia a dia per afavorir un clima d’aula òptim per a l’aprenentatge i amb control dels possibles conflictes que es poden originar. Són mesures concretes que permeten millorar la qualitat de l’aprenentatge i l’accés al currículum dels alumnes d’aquesta classe; en concret:
► A NIVELL ACADÈMIC:
– No donar més de dues ordres seguides. Fragmentar una tasca en diferents tasques curtes
– Oferir reforços positius immediats sense haver de ser materials: felicitacions, ajuda extra, reforç social
– Enunciats dels exercicis: no cal copiar i /o fer-los més breus
– Combinar dos canals d’entrada d’informació: visual i auditiva
– Cal fomentar el treball de col·laboració, cooperatiu i en grups des de les diferents àrees on cadascun dels membres té un rol diferent.
Observació: sovint els agrada més el treball a l’ordinador perquè es mostren més interactius
► A NIVELL DE CONDUCTA
■ Per prevenir:
– Cal tenir penjades a l’aula imatges que serveixin de referent de bona conducta a l’aula. Com a referent a l’aula i a nivell d’escola des de la comissió de convivència es treballa tots els cursos el conte de la Tortuga
– S’estableix un sistema d’economia de fitxes per a tot el grup-classe on es guanyen o es perden punts segons uns criteris parlats i pactats prèviament entre tot el grup-classe. Si s’aconsegueixen els punts setmanals en positiu hi ha premis pactats prèviament (temps als ordinadors, més temps de pati un dia, un dia més de pista, etc)
– Treball de contes que treballin la diversitat, l’acceptació de les diferències i l’autocontrol. (*1_ concreció de l’activitat)
– Treball de relaxació a través d’exercicis de kinesiologia que van especialment bé en les entrades del pati per arribar de forma ràpida a la calma i propiciar un ambient tranquil defugint els moments d’agitació emocional. (*2_Concreció dels exercicis de kinesiologia)
– També és convenient abans d’arribar a un punt de no retorn en una conducta, preveure i/o anticipar-la i donar encàrrecs que suposin poder alliberar-se de l’espai-temps del moment durant un període de temps (per exemple, anar a portar alguna cosa a algun mestre, anar a buscar fulls a secretaria).
– Contracte de conducta on s’escriuen, previ pacte amb l’alumne, conductes a regular i premis no materials a aconseguir ( poder treballar amb l’ordinador, 10’ més de pati, poder triar joc de taula, ser encarregat dels materials manipulatius a medi i mates, etc).
■ Per controlar:
De vegades es donen situacions conflictives de crisi puntual que requereixen d’actuacions concretes:
– Tècnica “temps fora”: L’alumne surt fora de l’aula amb una figura referent que sovint esdevé el tutor/a i té algun material que li permet relaxar-se (per exemple, el cas d’un alumne en concret, jo
mateixa –com a tutora- sortia de l’aula amb ell amb una pilota petita d’espuma i havia de fer 30 respiracions tensant i destensant els músculs, tot prement la pilota). La finalitat és centrar-se en la respiració i aconseguir l’estat de calma o -com a mínim- rebaixar l’estat inicial d’estrès emocional.
– Habitualment, després d’aquests moments puntuals crítics, es fa dificultosa la incorporació en l’activitat de l’aula. Aleshores, és bo que es triïn prèviament activitats que poden agradar a l’alumne per a fer de forma autònoma i calmada, i que requereixin concentració, per tal de desviar l’atenció del conflicte i alliberar nervis. En el nostre cas vam triar, previ acord amb l’alumne, pintar mandales i fer trencaclosques, però a l’hora de la veritat els puzzles no funcionaven perquè es posava nerviós si no aconseguia l’objectiu de forma ràpida. Així doncs, vam haver de buscar trencaclosques de menys peces i, amb l’excusa que m’ajudava a recomptar si estava tot complet, els anava construint.
►A NIVELL SOCIAL
– Cal promoure espais de tutoria per parlar dels conflictes, debatre les situacions que es produeixen a l’aula
– Fomentar dinàmiques de grup on es promoguin la confiança, les relacions grupals, la coneixença entre iguals i el sentiment de pertinença al grup. (*3_Concreció de l’activitat)
– Afavorir l’expressió d’emocions i sentiments a través de la caixa de les felicitacions, queixes i suggeriments: els/les alumnes escriuen notes lliures en moments flexibles per a felicitar algun company/a o formular alguna queixar o bé per a fer alguna proposta de millora per a la classe, i a posteriori, se’n parla.
– A nivell de professorat cal més formació però pràctica, directrius clares, concretes, estratègies aplicades i que siguin funcionals, no pas teòriques; comunicar-se abans que hi hagi conflicte, establir mediacions a través d’un/a referent a nivell de centre que convindria que fos la mestra d’educació especial, per formació
Temporització: Durant tres cursos escolars
Recursos humans i materials: Mestre tutor, mestre especialista, mestre d’educació especial, vetllador/a, en el cas que fos necessari
Valoracions i conclusions: Cal tenir clar que l’objectiu prioritari de proporcionar un entorn d’aula propici per al descobriment i l’aprenentatge escolar on trobem alumnes amb dificultats per regular el comportament i gestionar les pròpies emocions comporta realitzar un treball ampli amb tot el grup-classe i amb la implicació de tots els membres de la comunitat educativa (mestres tutors/es, vetlladors/es, mestres d’educació especial, mestres especialistes, família, …).
Cal tenir criteris establerts prèviament reflexionats en conjunt per totes les persones que treballin en aquest grup-classe; han de ser criteris clars i consensuats per tothom i –sempre que sigui
possible- per escrit, a fi de promoure el compromís de tots/es. A més, cal ser persistents i sistemàtics en el temps ja que els criteris i actuacions funcionaran a llarg termini i cal mantenir-se ferms i coherents malgrat les dificultats i l’esforç que suposi.
El més important a destacar és que els fruits d’aquestes actuacions no són immediats, ni observables fàcilment, però sí que s’aconsegueix –i s’enforteix- un vincle emocional i afectiu amb l’alumne que fa que recompensi la nostra tasca ja que l’alumne individualment ha rebut un guiatge òptim i, per altra banda, el grup-classe ha après a conviure en societat, és a dir, a integrar la
diversitat en el dia a dia. Per tant, la valoració és positiva encara que el cost i l’esforç de la intervenció educativa sigui francament molt elevat.
S’han afegit totes les explicacions així com els tipus d’exercicis en els annexos corresponents, per facilitar el modelatge. Al canal Youtube es poden trobar també exemples d’intervenció interessants.
Documentació complementària:
– Guia sobre TDAH de l’associació AIDEA
– Llibre per a treballar a l’aula amb tot el grup-classe : Què et passa Biel?
– La alternativa al juego de Paco Cascón: proposta de jocs cooperatius i de confiança per crear aquest clima en el grup-classe.
Autoria de l’experiència
Coordinació:
Professorat implicat: Mª Luz Anglés i Angela Galo
CONCRECIÓ DE LES ACTIVITATS:
*1 – Millorem la conducta d’un alumne TDHA cooperativament amb el grup-classe.
BREU RESUM DE LA PRÀCTICA
ECONOMIA DE FITXES o SISTEMA DE CONTINGÈNCIES
Aquesta actuació es va dur a terme donada la necessitat de modificar la conducta disruptiva d’un alumne amb TDAH.
La pràctica es va implementar col·lectivament, és a dir, es va treballar amb tot el grup-classe.
Per començar es van fer grups de treball petits (3 o 4 alumnes), els quals van fer una llista de conductes apropiades i una altra de conductes inapropiades, és a dir, aquelles que volíem millorar de l’alumne amb TDAH i de la resta de companys.
Aquestes conductes portaven associat un sistema de punts que canviava, de menys a més, segons la dificultat de la conducta a millorar.
Posteriorment, van posar en comú totes les conductes (apropiades i inapropiades) i vam seleccionar en gran-grup les més imprescindibles per poder millorar la relació social dins i fora de l’aula.
A continuació, necessitàvem els reforços positius que ens ajudarien a modificar la conducta, per això, els petits-grups van elaborar una llista de premis que els agradaria obtenir. Aquests premis també portaven assignats uns punts depenent del grau de dificultat per a la seva aplicació.
Tota aquesta informació estava col·locada en un lloc molt visible de la classe. Damunt de la taula del tutor hi havia dos caixes: una de la mestra (plena de punts) i l’altra de la classe. Quan es realitzaven conductes apropiades el docent posava a la caixa de la classe els punts que corresponien a aquella conducta. Al contrari, si la conducta era inapropiada, el docent havia de treure de la caixa de la classe els punts.
Quan la caixa de la classe tenia molts punts, els xiquets decidien com invertir-los: si els gastaven o els guardaven per poder obtenir un premi més contundent.
En aquesta pràctica participaven tots mestres del grup-classe.
*2 – Kinesiologia
Una de les tècniques que hem dut a la pràctica és la gimnàstica del cervell que és més coneguda com a Kinesiologia. La Kinesiologia educativa està orientada a despertar el sistema psico-fisiològic per ajudar l’alumnat a aprendre. Uns moviments molts simples per a afavorir l’activació de totes les capacitats del cervell.
L’objectiu principal és afavorir el treball del benestar personal de tots els alumnes del grup, treballant educació emocional integrant el component corporal.
Els moments en què ho podem dur a la pràctica poden ser molt variats i estructurats de formes diferents: quan hi ha la necessitat, abans de començar una activitat específica, en moments d’estrès individual o grupal.
Nosaltres a l’aula els que fem més sovint són el vuit mandrós, els botons , els punts d’equilibri i el ganxo de Cook per treballar interiorització i concentració. Cada exercici va millor previ a unes activitats concretes.
És important també prendre consciència de la nostra pròpia respiració abans de començar els exercicis de kinesiologia: cal tenir l’atenció posada en la respiració —un aire que entra i surt del nostre cos. Si els pensaments vénen els fem presents en la inspiració i els fem sortir amb l’expiració. L’atenció es fixa ja en aquest moviment que a poc a poc notem al ventre, les mans damunt de la panxa ens ajuden a fixar-hi més l’atenció.
Modelatge sobre exercicis de kinesiologia: Totes les explicacions així com els models d’exercicis i, fins i tot vídeos a youtube, els podreu trobar a la llicència d’estudis d’Anna Ardévol Ribó ( ella en dóna autorització expressa)
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200506/memories/1101m.pdfhttp://www.xtec.cat/~aardevo1/
*3 – Dinàmica de grups: Acceptació de la diferència
Hi ha molts jocs de caràcter més lúdic que també propicien un bon ambient de grup i també són molt útils les dinàmiques de grup que busquen jugar però reflexionant i arribant a descobrir un aprenentatge, en aquest cas concret, respecte com acceptem a algú diferent en la nostra aula. A continuació trobem l’explicació concretada de la dinàmica que s’anomena “Gomets de colors”:
