Dades del centre
Nom del centre: Consol Ferré
Adreça: C/ Valentins, 20-26
Codi postal: 43870
Localitat: Amposta
Telèfon: 977701840
Adreça electrònica: e3010773@xtec.cat
Servei territorial: Terres de l’Ebre
Punt de partida: Ens disposem a analitzar de quina manera la metodologia de treball i la gestió d’aula pot afavorir el procés d’ensenyament-aprenentatge d’alumnat amb dificultats per regular el seu comportament
► Plantejament inicial:
L’ESC Consol Ferré és una escola de creació recent (iniciada al curs 2008) que és concebuda des del projecte educatiu com un centre on duran a terme els aprenentatges a través d’una metodologia innovadora, no convencional.
El projecte educatiu concep la inclusió com l’eix bàsic on es fonamenta tota la concepció de la filosofia del treball curricular. Inclusió entesa en el sentit més ampli del terme i que engloba totes les realitats individuals del conjunt de l’alumnat.
► La inclusió:
La inclusió és portada a terme a través dels següents aspectes:
1.- La metodologia d’ensenyament-aprenentatge, basada en els principis pedagògics:
– L’educació integral
– L’aprenentatge significatiu
– L’interaccionisme simbòlic
– L’aprenentatge vivenciat
Que es materialitza en les següents mesures d’atenció a la diversitat:
– Criteris i pautes del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA)
– Treball per projectes i projectes personals
– Racons interclasses
– Treball cooperatiu
– Resolució participativa dels problemes relacionals i els conflictes
– Treball per raconets dins l’aula
– Treball amb dos o més mestres a l’aula
– Diferents tipus d’agrupaments
– Tutoria entre iguals
– Tallers
– El contracte pedagògic
2.- El plantejament organitzatiu:
– Importància del rol del tutor/a com a referent emocional de tot alumne/a (creació de vincles i xarxes d’aprenentatge)
– La cohesió del grup-classe, per tal de crear una identitat grupal, sense deixar de banda tampoc la individual
– El paper participatiu de la família en l’acompanyament dels aprenentatges i el desenvolupament global.
– Coordinacions pedagògiques: assessoraments, intercanvi de bones pràctiques, CAD, EQUIPS DOCENTS, consell pedagògic.
3.- Aspectes emocionals:
– Potenciació de la participació activa de tothom. En aquest sentit, és fonamental la supressió de totes les possibles barreres existents (físiques, emocionals, …)
– El respecte pel ritme d’aprenentatge de cada alumne/a per les pròpies característiques
► L’educació especial al centre:
La qüestió és la següent: Quin és el plantejament per abordar els aprenentatges d’aquells alumnes que presenten més dificultats per regular el seu comportament (com pot ser el cas de xiquets/es amb TDAH, TEA, conductuals, amb trastorns greus de comportament…)?
Pel seu caràcter no convencional, l’escola és receptora d’alumnat de tipologia diversa, els pares i mares dels quals han apostat per una nova manera d’enfocar els aprenentatges en general, i molt especialment pel tractament pedagògic del que s’entén com ”educació especial”.
En aquests casos, des de l’equip d’educació especial, se segueixen els següents passos:
1. En primer lloc, es treuen les possibles ‘etiquetes’ que venen associades a l’alumne en qüestió i que puguin qualificar el seu estatus cognitiu, emocional,… En est sentit, la filosofia del centre és transmetre que ‘tothom és diferent’ i, per tant, es realitza un treball grupal a través de diverses dinàmiques que treballen les intel·ligències múltiples. Així, tothom comprova que tots som més bons en uns aspectes i no tan bons en uns altres. Este treball implica d’entrada una cohesió del grup important que, si se suma a l’augment de l’autoestima per part de l’alumne/a que presenta alguna ‘disfunció’, aconsegueix una evitació radical del conflicte pel que fa a l’aspecte convivencial. El vincle grupal ve potenciat, com s’ha dit, per la figura del tutor/a com a referent emocional, i d’enllaç amb el treball educador de la família.
El professorat d’educació especial treballa dins de l’aula i és considerat com un recurs més, en docència compartida i, només molt puntualment, algun/a alumne/a és atès/a fora de l’aula d’una manera individualitzada (casos com dislèxia, TEA, …), en reforços específics.
2. En segon lloc, es busquen els punts forts en què l’alumne/a pugui destacar. Un cop trobats, aquests trets de personalitat (emocionals, motrius, cognitius,…) són amplificats i fets evidents entre els companys/es d’aula i també de centre, amb la qual cosa s’aconsegueix una altra vegada augmentar l’autoestima de l’alumne en valorar-lo des dels seus punts forts. És el que es coneix en intervenció psicològica com ‘l’efecte Pigmalió’ o de ‘profecia autorealitzada’, segons la qual s’aposta a donar per fet que s’aconseguiran uns objectius d’aprenentatge, per exemple, només pel fet de creure –a priori- en la capacitat de l’individu.
No és descartable que a través de l’observació del ritme d’aprenentatge de l’alumne/a en qüestió siga plantejada una adaptació metodològica que responga als seus trets específics. En est sentit, es determinen sobretot aquelles propostes de treball que puguen afavorir el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne/a: temps d’execució de tasques escolars, pautes concretes per a l’autoregulació del comportament, … Estes mesures metodològiques són donades a conèixer als pares i mares per tal que des de la família es puga aconseguir també un reforç de l’esmentat procés, a partir d’un compromís de coresponsabilització, i no només a efectes informatius.
A través de tot el conjunt d’actuacions i de mesures específiques es pretén augmentar d’una manera molt evident la motivació de l’alumne/a envers als aprenentatges, i s’estableix una xarxa d’aprenetatge que es retroalimenta i reforça alhora la tasca educadora.
► En conclusió:
És evident que el plantejament més humanista i integrador del projecte educatiu del centre afavorix l’acolliment de l’alumnat que presenta dificultats per regular el propi comportament, la qual cosa millora d’una manera evident els resultats educatius, especialment els aspectes més emocionals de l’aprenentatge.
Per acabar, tot seguint la línia ideològica que propugna la pedagogia del sentiment, es tractaria de reflexionar –potser- de com eduquem ‘nens normals en un món hiperactiu’, si ens val això com a metàfora per exagerar la realitat.
