Entrevista a Ricard Aymerich, membre del Consell d’Educaci\u00f3 de Catalunya com a personalitat de prestigi reconegut en el m\u00f3n de l’educaci\u00f3<\/p>\n<\/div>\n
![\"Ricard](\"https:\/\/conselleducacio.gencat.cat\/web\/.content\/cec\/actualitat\/noticies\/2024\/cec-6-24.png_1272842475.png\")
<\/div>\nP.- Formeu part del Consell Escolar de Catalunya en qualitat de personalitat de prestigi en el camp de l\u2019educaci\u00f3. Quina ha estat la vostra traject\u00f2ria personal en el m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n R.- Quan estudiava vaig ser monitor d\u2019esplai i tamb\u00e9 cap d\u2019escoltisme. Ja mestre, el 1978 vaig comen\u00e7ar a l\u2019escola Sant Vicen\u00e7 de Sarri\u00e0 i el 1979 vaig arribar a l\u2019escola que em va fer mestre de deb\u00f2: l\u2019Anxaneta de Matar\u00f3, una na escola del Col\u00b7lectiu d’Escoles per l’Escola P\u00fablica Catalana (CEPEPC) amb m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada d\u2019antifranquisme, de pedagogia valenta que posava l\u2019infant al centre de tot, amb llibres i material propis, on la biblioteca era el centre neur\u00e0lgic de la lectura i la llengua, amb nens i nenes junts, amb el catal\u00e0 com a llengua de comunicaci\u00f3 i aprenentatge… La vaig trobar molt exigent professionalment, per\u00f2 hi vaig aprendre molt. D\u2019aquesta escola en vaig ser pare i tamb\u00e9 director en dues \u00e8poques diferents: en la seva etapa com a escola privada i tamb\u00e9 en la seva \u00e8poca ja com a escola p\u00fablica. La mobilitzaci\u00f3 i reivindicacions del CEPEPC, el conseq\u00fcent debat sobre el model d\u2019escola p\u00fablica catalana i el comprom\u00eds amb la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica eren recurrents. Per aix\u00f2 el 1986 m\u2019integro en el Moviment Educatiu del Maresme, del qual vaig ser president al llarg de tres anys. El 2000 accepto la possibilitat d\u2019anar a treballar a l\u2019IES Argentona i m\u2019hi estic fins al 2003. Mentrestant, del 2001 al 2003, accepto la direcci\u00f3 del Projecte Educatiu de ciutat de Matar\u00f3. El 2003 em demanen des dels Serveis Educatius de Matar\u00f3 que els ajudi a organitzar la nova seu i ho accepto tamb\u00e9. El 2004 s\u00f3c escollit president de la Federaci\u00f3 de Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica de Catalunya, una etapa que em va permetre con\u00e8ixer de molt a prop el territori i els Moviments i associacions que a cada rac\u00f3 treballen de forma compromesa per un model de mestre i d\u2019educaci\u00f3 excel\u00b7lents. L\u2019any 2006\u00a0 participo en el llarg debat i posterior signatura del Pacte Nacional per l\u2019Educaci\u00f3. El 2008, fruit de la meva implicaci\u00f3 i la de tota la nostra federaci\u00f3 tamb\u00e9 a nivell estatal, accedeixo a la presid\u00e8ncia de la Confederaci\u00f3n Estatal de Movimentos de Renovaci\u00f3n Pedag\u00f3gica. M\u2019hi estic fins al 2014. Tamb\u00e9 el 2008 entro al Consell Escolar de Catalunya en representaci\u00f3 dels moviments de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica.<\/p>\n El 2009 accepto la proposta d\u2019integrar-me a l\u2019equip d\u2019una escola de nova creaci\u00f3 a Matar\u00f3, la Montserrat Sol\u00e0. Una \u00e8poca il\u00b7lusionant de creixement d\u2019un gran projecte. En vaig ser director del 2011 al 2017. Vaig ser representant de les direccions de Matar\u00f3 a la Junta Territorial de Directors.<\/p>\n Quant als \u00f2rgans de representaci\u00f3, a mitjans dels anys 80 vaig entrar al Consell Escolar Municipal de Matar\u00f3. Des de les primeries dels anys 90 he estat al Consell Escolar Territorial de Barcelona Comarques primer i Maresme-Vall\u00e8s Oriental despr\u00e9s, fins al 2022. Tamb\u00e9 he sigut Regidor d\u2019Educaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament d\u2019Argentona i membre del Consell Assessor de la Facultat d\u2019Educaci\u00f3, abans de Professorat EGB, de la UB en dues etapes diferents. He participat com a formador en sessions del Postgrau de Secund\u00e0ria de la UAB. He participat en algunes recerques sobre el nostre sistema educatiu, per exemple sobre el model d\u2019escola inclusiva a Catalunya; a m\u00e9s de publicacions, articles, xerrades i assessoraments.<\/p>\n M\u2019agrada entendre que com a conseq\u00fc\u00e8ncia de tot aix\u00f2, el 2022 vaig ser nomenat membre del Consell Escolar, ara d\u2019Educaci\u00f3, de Catalunya com a persona de prestigi. He conegut moltes persones, tamb\u00e9 al CEC, que per a mi tenen tant o m\u00e9s prestigi que jo, per\u00f2 aqu\u00ed estic. \u00c9s la sort que he tingut vivint amb passi\u00f3 el m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3, cosa de la qual estic molt agra\u00eft.<\/p>\n P.- Quina an\u00e0lisi feu de l\u2019estat actual de l\u2019educaci\u00f3 a Catalunya?<\/strong><\/p>\n R.- Estem en un moment delicat perqu\u00e8 fa molt de temps que no tenim una mirada llarga en els temes educatius. Portem massa temps mirant com a molt a un any vista, en una llarga etapa de cont\u00ednua precampanya, campanya o postcampanya electoral que no ajuda a tenir aquesta perspectiva a mig i llarg termini. Trobo a faltar, ho he dit moltes vegades, una mica l\u2019actitud i la perspectiva que vam aconseguir col\u00b7lectivament durant el proc\u00e9s de di\u00e0leg i el comprom\u00eds adquirit amb el Pacte Nacional per l\u2019Educaci\u00f3. Es van posar sobre la taula les necessitats, dubtes, greuges, punts de vista i propostes d\u2019entitats molt diferents i a la vegada molt representatives dels diferents sectors, xarxes i administracions del nostre m\u00f3n educatiu i es va arribar a un gran acord que ens comprometia per quatre anys. Amb m\u00e9s de trenta mesures que suposaven un comprom\u00eds pressupostari de 1.200 milions d\u2019euro, i d\u2019aix\u00f2 en fa 18 anys!, es posaven fites concretes en mat\u00e8ria de coresponsabilitat en la funci\u00f3 social de tots els centres p\u00fablics i concertats, en l\u2019impuls d\u2019un sistema p\u00fablic d\u2019educaci\u00f3, en la implementaci\u00f3 de compet\u00e8ncies i programes per part dels Ajuntaments, a posar soluci\u00f3 a greuges i difer\u00e8ncies injustificades entre centres i entre professorat de les dues xarxes, es proposava arribar al 6% del PIB d\u2019inversi\u00f3 en educaci\u00f3 amb un creixement sostingut del pressupost durant 6 anys… \u00c9s cert que la implementaci\u00f3 d\u2019aquest primer gran acord no va ser el que n\u2019esper\u00e0vem les persones i entitats signants, per\u00f2 la valentia de la iniciativa, la transpar\u00e8ncia, la voluntat de di\u00e0leg i la llargada de mires del proc\u00e9s serien molt aconsellables davant el panorama que tenim.<\/p>\n Respecte a la situaci\u00f3 actual, \u00faltimament he insistit molt en algunes difer\u00e8ncies que es donen de fa temps entre l\u2019alumnat, per tant entre infants i joves catalans, que em semblen\u00a0 injustificables i que una societat democr\u00e0tica i justa ha de resoldre immediatament. Em refereixo al fet que els infants d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria dels centres p\u00fablics tenen una hora di\u00e0ria menys d\u2019escola que els seus iguals dels centres concertats. A l\u2019horari totalment inadequat que tenen els joves de nou de cada deu instituts i que no \u00e9s l\u2019horari del seu professorat, per cert. Em refereixo tamb\u00e9 al tall poc oport\u00fa que t\u00e9 lloc a mitja educaci\u00f3 b\u00e0sica i obligat\u00f2ria (12 anys) que pateixen els alumnes dels centres p\u00fablics. Aquestes s\u00f3n emerg\u00e8ncies que s\u2019haurien de resoldre de forma urgent.<\/p>\n Altres prioritats venen determinades, de fa ja un temps, pel que dedu\u00efm dels estudis sobre la segregaci\u00f3 escolar i l\u2019abandonament preco\u00e7 dels estudis per part de bona part dels nostres joves. Potser allargar l\u2019educaci\u00f3 b\u00e0sica fins als 18 anys ajudaria una mica. Tamb\u00e9 el que ens diuen les avaluacions comparades dels nostres alumnes i que han donat lloc a un ampli debat que penso que est\u00e0 ben encarat. Perqu\u00e8 implica, com una de les mesures priorit\u00e0ries, arribar a un gran pacte del sector, per\u00f2 tamb\u00e9 social i pol\u00edtic, que permeti desplegar de forma sostinguda i ferma les mesures que a mig i llarg termini s\u2019estan posant sobre la taula. S\u00f3n moltes les veus que han anat sumant necessitats, urg\u00e8ncies i temes de fons a resoldre, configurant aix\u00ed aquest mapa de necessitats. Cal un comprom\u00eds pol\u00edtic ampli de continu\u00eftat en les dotacions necess\u00e0ries perqu\u00e8 amb el temps aquestes mesures, moltes i complexes, donin resultats.<\/p>\n Alguns \u00e8xits parcials d\u2019aquests \u00faltims temps ens indiquen que anem per bon cam\u00ed: el Pacte Nacional contra la Segregaci\u00f3 Escolar, el Decret d\u2019escola inclusiva, el Decret de planificaci\u00f3 de l\u2019oferta i admissi\u00f3, la gratu\u00eftat de l\u2019educaci\u00f3 infantil als dos anys (I2) i la seva implementaci\u00f3 a la resta de l\u2019educaci\u00f3 infantil, la reducci\u00f3 de r\u00e0tios des d\u2019I3, que s\u2019est\u00e0 estenent cap a dalt…, s\u00f3n mesures que estan comen\u00e7ant a donar fruits i que, sostingudes en el temps i ampliades, en donaran molts m\u00e9s. No estem en un moment que aix\u00f2 sigui f\u00e0cil, per\u00f2 \u00e9s del tot urgent i inajornable.<\/p>\n P.- Una de les refer\u00e8ncies que t\u00e9 el Consell \u00e9s com ha de ser l\u2019educaci\u00f3 en el futur. Cap a on veieu que ha d\u2019evolucionar l\u2019educaci\u00f3 en els propers temps, a Catalunya? Quines fites hauria d\u2019assolir?<\/strong><\/p>\n R.- Ja s\u2019est\u00e0 veient: estem vivint uns canvis en les nostres vides i en el nostre context m\u00e9s proper que s\u00f3n molt r\u00e0pids, que el sistema educatiu hauria de tenir la capacitat d\u2019incorporar i consolidar. L\u2019escola ha d\u2019anar adaptant la seva acci\u00f3 priorit\u00e0ria a les necessitats dels infants i joves, sobretot, per\u00f2 tamb\u00e9 a les de la resta de la societat en tant que ser\u00e0 encara m\u00e9s habitual la formaci\u00f3 cont\u00ednua al llarg i ample de la vida, per necessitat o per gust, i fer el possible perqu\u00e8 la seva acci\u00f3 compensi al m\u00e0xim les difer\u00e8ncies intr\u00ednseques al nostre model de societat, en qu\u00e8 no abunden les institucions que, com l\u2019escola, intenten que els menors que acull visquin en uns par\u00e0metres d\u2019igualtat i respecte i en un ambient educatiu i enriquidor per al seu progr\u00e9s personal i com a ciutadans. Davant la incertesa, valors personals i de la societat clars i constructius, amb l\u2019horitz\u00f3 d\u2019unes persones lliures, amb criteri propi, responsables, solid\u00e0ries, actives socialment i c\u00edvicament; per\u00f2 tamb\u00e9 en el marc d\u2019una societat amb els valors democr\u00e0tics plenament garantits: llibertats, equitat, just\u00edcia social, solidaritat, inclusivitat, participaci\u00f3, serveis p\u00fablics de qualitat i universals… L\u2019escola, aqu\u00ed, hi ha de jugar un paper clau.<\/p>\n Tenim encara molt cam\u00ed a rec\u00f3rrer quant al benestar de tota\u00a0 la comunitat educativa, comen\u00e7ant pels alumnes. El cap\u00edtol IV de l\u2019informe PISA, per exemple, explica que encara estem una mica lluny de la percepci\u00f3, per part de tot l\u2019alumnat, del centre educatiu com un espai acollidor, segur, ric en experi\u00e8ncies humanes i educatives. Assegurar una mica m\u00e9s aquest aspecte incrementaria, de rebot, la confian\u00e7a de les fam\u00edlies en aquesta dimensi\u00f3 necess\u00e0ria que han de tenir els nostres centres. Per\u00f2 tamb\u00e9 el centre ha de ser un espai agradable i acollidor per al professorat, el lloc on es t\u00e9 un paper destacat en el desenvolupament d\u2019un projecte engrescador i transformador; un lloc, en definitiva, on uns i altres hi vagin de gust perqu\u00e8, a m\u00e9s, es comparteixen viv\u00e8ncies i aprenentatges de vida. Aquest seria un magn\u00edfic escenari de futur.<\/p>\n Les Administracions haurien de tenir com a fita un sistema homologable de centres, quant a qualitat i objectius a assolir, sense que cadascun perdi la seva idiosincr\u00e0sia d\u2019acord amb les oportunitats que t\u00e9 al seu abast, les seves caracter\u00edstiques i els reptes espec\u00edfics que venen condicionats pel seu context i entorn. I haurien de respondre amb agilitat i generositat a les demandes que, raonadament, els fa arribar la comunitat educativa de cada centre perqu\u00e8 \u00e9s qui millor coneix les urg\u00e8ncies i necessitats pr\u00f2pies.<\/p>\n P.- Presidiu la Subcomissi\u00f3 de Composici\u00f3 i Reglament del CEC, que actualment est\u00e0 treballant en la definici\u00f3 d\u2019unes noves normes d\u2019organitzaci\u00f3 i funcionament i en la nova composici\u00f3 del Consell. Quins canvis m\u00e9s significatius hi haur\u00e0 entre l\u2019antic Consell Escolar i el ja actual Consell d\u2019Educaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n R.- Aquesta \u00e9s una Comissi\u00f3 clau per al futur del CEC i per al nou model que busquem. El nou Consell d\u2019Educaci\u00f3 tindr\u00e0 m\u00e9s membres, passar\u00e0 dels 50 inicials a 75, no perdr\u00e0 el seu car\u00e0cter com a m\u00e0xim \u00f2rgan deliberatiu i de consulta del sistema educatiu del pa\u00eds i amb la nova composici\u00f3 podr\u00e0 fer una an\u00e0lisi m\u00e9s completa si cal de la realitat perqu\u00e8 incorporar\u00e0 m\u00e9s punts de vista i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, segurament podr\u00e0 fer unes propostes m\u00e9s realistes, m\u00e9s ajustades a les necessitats i a la pluralitat dels centres, prioritzant sempre la millor atenci\u00f3 possible a la inf\u00e0ncia i a la joventut amb qui est\u00e0 comprom\u00e8s el sistema educatiu.<\/p>\n Aquesta nova composici\u00f3 suposa una millor representaci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 en sentit ampli, formal i no formal, i dins de la formal amb pres\u00e8ncia d\u2019altres actors i agents educatius que han anat sorgint i creixent en aquestes quasi quatre d\u00e8cades d\u2019hist\u00f2ria del CEC. El sector de l\u2019Administraci\u00f3 tindr\u00e0 menys representaci\u00f3, tal com deman\u00e0vem en la valoraci\u00f3 recollida al document 2\/2018, per\u00f2 ser\u00e0 m\u00e9s plural, amb representaci\u00f3 d\u2019altres conselleries tamb\u00e9 implicades en l\u2019educaci\u00f3, per exemple. Hi haur\u00e0 m\u00e9s pes de la comunitat escolar, tamb\u00e9 m\u00e9s pes del sector comunitat educativa en sentit ampli, i aix\u00f2 implica valorar quines altres organitzacions, associacions, entitats estan movent-se, influint, per tant, en el que passa a en els llocs on s\u2019educa, dins i fora de l\u2019escola, dins i fora de l\u2019horari i el calendari lectius, perqu\u00e8 hi tinguin cabuda. Hi haur\u00e0 representaci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 en el lleure, per exemple, i aix\u00f2 ja \u00e9s un pas endavant inq\u00fcestionable. \u00a0Decidir sobre aix\u00f2 ha generat un intens debat al si de la Comissi\u00f3 i, posant per davant la responsabilitat d\u2019acostar al m\u00e0xim els diferents punts de vista, estic segur que podrem arribar a un bon acord sobre quines s\u00f3n aquestes associacions i entitats.<\/p>\n La nova composici\u00f3 preveu tamb\u00e9 l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un F\u00f2rum de participaci\u00f3. El nombre de membres del CEC est\u00e0 limitat a 75 i no hi cap tothom que ha demanat entrar-hi. A m\u00e9s, hi ha altres entitats que, sense demanar-ho, ja veiem que tenen una experi\u00e8ncia i un criteri que poden ser interessants per a la missi\u00f3 d\u2019aquest Consell. Doncs b\u00e9, la llei preveu la creaci\u00f3 d\u2019un F\u00f2rum on cabrien totes aquestes entitats i persones i aix\u00f2 \u00e9s una molt bona novetat. Per a determinats temes hi ha moltes entitats, associacions o persones que, sense formar part del Ple, s\u2019han de poder \u00a0tenir en compte a l\u2019hora de fer l\u2019an\u00e0lisi de com estan les coses en aquell tema en concret i a l\u2019hora de proposar les accions o decisions que poden ser m\u00e9s adients. I aix\u00f2 \u00e9s una millora indiscutible.<\/p>\n Per altra banda, les noves Normes d\u2019Organitzaci\u00f3 i Funcionament (NOF) augmenten la flexibilitat i la racionalitat. Per l\u2019acumulaci\u00f3 o solapament de reunions de vegades \u00e9s impossible l\u2019assist\u00e8ncia d\u2019una \u00fanica persona per entitat a totes les sessions de treball. Per aix\u00f2 es preveur\u00e0 el nomenament d\u2019una persona suplent per a cada membre del CEC, que substituir\u00e0 la persona titular en cas d\u2019impossibilitat d\u2019assist\u00e8ncia d\u2019aquesta per causes justificades o per solapament de reunions. Amb tota probabilitat aix\u00f2 ajudar\u00e0 que el qu\u00f2rum d\u2019assist\u00e8ncia a les sessions s\u2019acosti molt al seu m\u00e0xim, cosa que no pot passar ara per aquest solapament o acumulaci\u00f3 setmanal de reunions que recauen en exclusiva sobre una \u00fanica persona. La flexibilitat ha de permetre, com establiran aquestes noves NOF, que m\u00e9s persones externes especialitzades o expertes en els temes que es tracten, del F\u00f2rum de participaci\u00f3, en principi, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019altres adients al cas, puguin participar puntualment en les sessions de treball, aportant un punt de vista solvent, expert o aprofundit que contribuir\u00e0 a la millora del treball del Consell.<\/p>\n P.- El pas del Consell Escolar al Consell d\u2019Educaci\u00f3 va acompanyat d\u2019una obertura de l\u2019organisme a la participaci\u00f3 de la comunitat educativa. Quines penseu que s\u00f3n les l\u00ednies mestres d\u2019aquesta obertura a la participaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n R.- Ja ho diu la llei, les noves incorporacions han d\u2019aportar m\u00e9s pluralitat de veus i de punts de vista al CEC i, per altra banda, han de ser entitats que tinguin representativitat i implantaci\u00f3 en el panorama educatiu del pa\u00eds. Tamb\u00e9 han de respondre als reptes i necessitats del sistema educatiu, reconeixent que s\u00f3n canviants en el temps i el sistema ha d\u2019adaptar-s\u2019hi i respondre-hi adequadament.<\/p>\n Una altra l\u00ednia mestra d\u2019aquesta obertura \u00e9s la consideraci\u00f3 del concepte d\u2019educaci\u00f3 en sentit ampli, com a servei p\u00fablic, a temps complet, en el vessant formal per\u00f2 tamb\u00e9 en el no formal i l\u2019informal, que obliga tots els agents educatius del pa\u00eds a compartir objectius prioritaris en una tasca coordinada i complement\u00e0ria. El reconeixement de tots aquests nous agents implica un nou model de governan\u00e7a que exigeix una acci\u00f3 coordinada en cada territori de les administracions competents respectives.<\/p>\n En definitiva, caminem cap a un Consell d\u2019Educacio m\u00e9s ampli i complex per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s ric en matisos, punts de vista i opinions. \u00c9s imprescindible que hi hagi una voluntat renovada de buscar entre tots el m\u00e0xim consens en b\u00e9 dels infants i joves i que aquest sigui el centre dels esfor\u00e7os i les decisions que es demanaran al CEC. La voluntat de consens continuar\u00e0 sent necess\u00e0ria com sempre. I segur que ser\u00e0 aix\u00ed.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n Mestre al Maresme des de 1979, ha estat director de l’escola Anxaneta de Matar\u00f3 i president de la Federaci\u00f3 de Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica. Parlem amb ell de la seva llarga traject\u00f2ria i del futur del CEC.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n <\/p>\n