{"id":9323,"date":"2020-12-10T22:25:51","date_gmt":"2020-12-10T21:25:51","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/edadelcanigo\/?p=9323"},"modified":"2020-12-11T15:50:29","modified_gmt":"2020-12-11T14:50:29","slug":"dia-internacional-de-les-muntanyes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/edadelcanigo\/portada\/dia-internacional-de-les-muntanyes\/","title":{"rendered":"Dia Internacional de les Muntanyes"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Avui, 11 de desembre, es celebra el Dia Internacional de les Muntanyes<\/b><\/a>, una iniciativa de les Nacions Unides per ressaltar la import\u00e0ncia que tenen les muntanyes per a la vida, com a espai de biodiversitat i un dels punts principals prove\u00efdors d\u2019aigua del m\u00f3n. A m\u00e9s d\u2019espai cultural de relaci\u00f3 entre els \u00e9ssers humans i la natura.<\/p>\n

Des de l\u2019Entorn d\u2019Aprenentatge del Canig\u00f3 ens unim a la commemoraci\u00f3 del Dia Internacional de les Muntanyes compartint un text per posar en valor la nostra muntanya de refer\u00e8ncia: el Canig\u00f3.<\/p>\n

El Canig\u00f3, muntanya i mass\u00eds alhora, s\u2019eleva majestuosament sol, a l\u2019extrem oriental del Pirineu, essent principi i final de la cadena, amb un ull cap a la mediterr\u00e0nia i l\u2019altre cap a la serralada. Des de la plana del Rossell\u00f3 s\u2019eleva com una talaia, com un mur infranquejable pels mariners, comerciants i viatgers que durant segles l\u2019han contemplat i l\u2019han considerat, err\u00f2niament, com la muntanya m\u00e9s alta dels Pirineus. I des de la serralada, essent l\u2019extrem oriental de l\u2019eix geol\u00f2gic Maladeta-Cad\u00ed, el punt culminant, la darrera pica, el lloc on aquesta inicia el descens lentament cap a la mar, b\u00edfidament, cap a les Corberes al nord i el Cap de Creus al sud.<\/p>\n

En els seus boscos frondosos, en els llacs g\u00e8lids, en les penyes inaccessibles i en les valls conreades s\u2019hi forjaren mites, llegendes, hist\u00f2ries i rondalles, consagrant el Canig\u00f3 com a muntanya sagrada. Assentament de devoci\u00f3, lloc simb\u00f2lic, tot un poble s\u2019hi reconeix i s\u2019hi retroba en l\u2019espai f\u00edsic, tangible, d\u2019on s\u2019enlaira la seva identitat. Doncs \u00e9s al seus peus i sota la seva pres\u00e8ncia impert\u00e8rrita que mil anys enrere els fonaments del poble catal\u00e0 van emergir-hi, sentint-se naci\u00f3 i unint-se eternament a la muntanya.<\/p>\n

El Canig\u00f3, muntanya on generacions han treballat, afai\u00e7onant-la: llenyataires i miners, carboners, pagesos i pastors. Tots ells, des dels vilatges de les seves faldes, enfilaven les seves costes i l\u2019explotaven per la seva superviv\u00e8ncia deixant petjada en ella, des dels orris dels pastors, fins a les terrasses de pedra seca dels agricultors i les fargues on es fonia el ferro. Avui, vestigis d\u2019un passat no tan lluny\u00e0 per\u00f2 oblidat en les congestes del mass\u00eds.<\/p>\n

I avui, aquest immens castell d\u2019aigua, refugi de biodiversitat amena\u00e7at per l\u2019aflu\u00e8ncia massiva d\u2019humans que cerquen fer fotografies impactants o trepitjar-la velo\u00e7ment a ritme de cron\u00f2metre, brega per continuar essent un espai natural de primer ordre, un espai on en pocs quil\u00f2metres es van succeint, un darrere l\u2019altre, tots els estatges de vegetaci\u00f3: des del matollar i les alzines de les seves faldes, passant pels roures, castanyers, aurons i faigs en els seus contraforts i, ja veient la cima, els pins negres i avets que deixen pas als prats alpins. Tot compactat en una dist\u00e0ncia redu\u00efda, que es pot rec\u00f3rrer en una sola caminada.<\/p>\n

Des de l\u2019Entorn d\u2019Aprenentatge ens relacionem amb la nostra muntanya des de diferents visions. M\u00e9s enll\u00e0 de manllevar-ne el nom, el Canig\u00f3 \u00e9s la nostra constant: des de Prada, omnipresent, no nom\u00e9s ens indica el sud i ens serveix de refer\u00e8ncia d\u2019orientaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ens evoca que fou l\u2019escenari de resist\u00e8ncia contra l\u2019ocupant feixista.<\/p>\n

Des d\u2019una visi\u00f3 m\u00e9s l\u00edrica, a Sant Miquel de Cuix\u00e0 i Sant Mart\u00ed del Canig\u00f3, enduts pels versos verdaguerians, tan immensos com la mateixa muntanya, descobrim la seva flora i fauna, la seva geologia i la seva geografia, esdevenint la muntanya espai d\u2019inspiraci\u00f3 que ens interpel\u00b7la en la fr\u00e0gil relaci\u00f3 que nosaltres, ef\u00edmers humans, mantenim amb tal monument natural. A Ri\u00e0, damunt el seu turonet on descansen els vestigis de l\u2019antic castell del Comte Guifr\u00e9, la muntanya \u00e9s el marc llegendari de la nostra identitat i, al mateix temps, objecte paisatg\u00edstic. I a Vilafranca, a les coves de Canaletes, restem petrificats davant la meravella de com les aig\u00fces del Canig\u00f3 es transformen en concrecions sublims en entrar en contacte amb el substrat calcari del seu germ\u00e0 vell que \u00e9s el mass\u00eds del Madres.<\/p>\n

Deixant enrere el Conflent, seguint la Tet, riu que s\u2019alimenta de les aig\u00fces del vessant nord del mass\u00eds, des del paratge de les Orgues d\u2019Illa, sobresurt entre xemeneies de fades, recordant-nos que les restes erosionades de les seves arestes esdevenen paisatges macilents quil\u00f2metres enll\u00e0.<\/p>\n

I arribant a Perpiny\u00e0, des del cor de la vila, Francesc Arag\u00f3 ens l\u2019assenyala des de la llunyania, com el v\u00e8rtex maj\u00fascul que fou en la fascinant hist\u00f2ria de la mesura del meridi\u00e0 de Par\u00eds que establ\u00ed la mesura del metre. I d\u2019altra banda, des de la torre de l’homenatge del Palau dels Reis de Mallorca, se\u2019ns presenta piramidal, marcant-nos les portes d\u2019entrada al Pirineu, a la dreta per la vall de la Tet i a l\u2019esquerra pel Vallespir.<\/p>\n

L\u2019evoquem tamb\u00e9 des de l\u2019antic camp de Rivesaltes i a la platja d\u2019Argelers, on durant els temps dolorosos de l\u2019exili i els anys de plom la seva contemplaci\u00f3 degu\u00e9 \u00e9sser l\u2019\u00fanic confort pels mancats injustament de llibertat, com aquells mestres republicans que a la sorra d\u2019Argelers varen aixecar una escola batejada amb el seu nom.<\/p>\n

Aquests s\u00f3n alguns dels moments, espais i records que ens suggereix la muntanya, sempre s\u00f2lida i fixe en contraposici\u00f3 als temps inestables i l\u00edquids que ens ha tocat viure. Canig\u00f3, temple natural, muntanyes regalades, brollador d’aigua i de vida, tro del Pirineu, mai ens cansarem de contemplar-te.<\/p>\n

Finalment us compartim\u00a0 dues coses: un p\u00f2ster editat per l’antic Sindicat de Municipis per la Protecci\u00f3 i l\u2019Endegament Racional del Canig\u00f3, el SIPARC que ens mostra la biodiversitat de la muntanya, tema del Dia Internacional de les Muntanyes d\u2019enguany. I a sota del p\u00f2ster, trobareu els enlla\u00e7os d\u2019altres Camps i Entorns d\u2019Aprenentatge que ens presenten les seves muntanyes de refer\u00e8ncia. Gaudiu i estimeu les muntanyes!<\/p>\n