Els contextos de desenvolupament i la qualitat de les relacions interpersonals que hi tenen lloc conformen les possibilitats d’evolució dels infants, per tant hem d’entendre la intervenció educativa des d’un enfocament contextual i sistèmic que promogui la connexió entre els individus i els seus contextos de desenvolupament, des dels més propers (família, escola, grup d’iguals,…), fins als més amplis i genèrics (social, cultural,..), que alhora engloben els primers.

El context escolar és un bon escenari per oferir vivències basades en el reconeixement i l’acceptació enfocades al desenvolupament global de tot l’alumnat. Des d’aquesta perspectiva, cal entendre el centre educatiu com un sistema obert, compost d’elements humans que es relacionen entre sí i amb altres sistemes (famílies, serveis, entorn social,…) per afavorir un desenvolupament integral de la persona i facilitar el seu procés d’aprenentatge.