![\"llibre\"](\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-content\/uploads\/usu1333\/2017\/05\/llibre.jpg\")
<\/a><\/td>\n<\/tr>\nLes primeres activitats educatives amb l\u2019alumnat sord a la ciutat de Barcelona van comen\u00e7ar l\u2019any 1800, i ja estaven sostingudes econ\u00f2micament per l\u2019Ajuntament. L\u2019\u201cEscola de Sords-Muts<\/strong>\u201d, per\u00f2, passava \u00e8poques oberta i \u00e8poques tancada, depenent del voluntarisme d\u2019algun mestre (gaireb\u00e9 sempre un capell\u00e0) que s\u2019ofer\u00eds a fer classe.<\/p>\n En aquest llibre manuscrit s\u2019hi detallen les dades personals, familiars, etc, de l\u2019alumnat at\u00e8s (\u201cMatr\u00edcula<\/em>\u201d) aix\u00ed com dels successius curr\u00edculums (\u201cClasificaci\u00f3n<\/em>\u201d) adoptats al llarg dels primers anys. Aquella educaci\u00f3 \u2013d\u2019unes hores per la tarda- es limitava a ensenyar el Catecisme per tal que els infants i joves sabessin qu\u00e8 calia obrar i qu\u00e8 calia evitar per poder anar al cel. Els continguts es transmetien a trav\u00e9s de l\u2019escriptura, la lectura, i uns signes manuals (no ben b\u00e9 llengua de signes). A partir de l\u2019any 1816 tamb\u00e9 es va estudiar \u201cGram\u00e1tica castellana<\/em>\u201d i \u201cCuentas<\/em>\u201d (les quatre regles).<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n A partir de 1843 el centre es consolid\u00e0 definitivament com una escola municipal, i per tant p\u00fablica. Des de llavors fins a l\u2019actualitat, llevat d\u2019interrupcions degudes a una epid\u00e8mia de c\u00f2lera, a algun bombardeig, o a alguna nevada important, la instituci\u00f3 (personificada en les seves diverses denominacions i transformacions) no ha deixat mai de funcionar.<\/p>\n En aquella \u00e8poca el seu breu curr\u00edculum constava de: \u201cReligi\u00f3n y Moral\u201d, \u201cEscritura\u201d, \u201cLectura labial y Dactilologia\u201d, \u201cAritm\u00e9tica\u201d i \u201cEstudio del idioma patrio\u201d<\/em> (en refer\u00e8ncia al castell\u00e0).<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n L\u2019any 1858 l\u2019escola s\u2019apleg\u00e0 amb la de cecs, que tamb\u00e9 funcionava des de 1820. Va quedar constitu\u00efda aix\u00ed l\u2019\u201dEscola Municipal de Cecs i Sords-Muts<\/strong>\u201d, un sol centre amb dues seccions diferents; \u00e9s a dir l\u2019alumnat sord i el cec no compartia les mateixes aules. El marc de l\u2019Educaci\u00f3 Especial quedava circumscrit en aquell temps a les discapacitats sensorials perqu\u00e8 a les persones amb discapacitat cognitiva no se les educava.<\/p>\n En aquella \u00e8poca ja no es pretenia nom\u00e9s la salvaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima sin\u00f3 tamb\u00e9 donar a l\u2019alumnat una base de coneixements. Aix\u00ed, l\u2019any 1861, el curr\u00edculum inclo\u00efa tamb\u00e9: \u201cDibujo lineal y natural\u201d, \u201cGeograf\u00eda\u201d, \u201cConocimientos \u00fatiles\u201d, \u201cHistoria\u201d, \u201cGeometr\u00eda\u201d, \u201cNocions de F\u00edsica\u201d, y \u201cUrbanidad\u201d.<\/em> A m\u00e9s tamb\u00e9 contemplava unes \u201cense\u00f1anzas industriales\u201d<\/em>: Impressor i Caixista d\u2019impremta per als nois, i \u201clabores propias de su sexo<\/em>\u201d per a les noies.<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n L\u2019any 1910 es va recon\u00e8ixer el dret dels infants i nois amb discapacitat intel\u00b7lectual o mental a ser educats i es va crear una nova secci\u00f3. Nasqu\u00e9 aix\u00ed l\u2019\u201dEscola Municipal de Cecs, Sords-Muts i Anormals<\/strong>\u201d (sic), opci\u00f3 que expressava la filosofia de que tot l\u2019alumnat amb qualsevol tipus de d\u00e8ficit havia d\u2019anar a la mateixa escola. Per aix\u00f2 se la denominava tamb\u00e9 \u201cEscola de Defectius\u201d, \u00e9s a dir dels que tenen algun \u201cdefecte\u201d…<\/p>\n Pel que fa a l\u2019alumnat sord, el m\u00e8tode d\u2019ensenyament consistia en la paraula, la lectura labial i \u201cel ejercicio del \u00f3rgano auditivo\u201d<\/em> per a tots aquells que poguessin \u201cseguir con aprovechamiento este sistema\u201d<\/em>, i en \u201cel sistema m\u00edmico alternado con la escritura\u201d<\/em> per a la resta.<\/p>\n La finalitat de l\u2019escola era triple: Treballar el d\u00e8ficit auditiu i ling\u00fc\u00edstic mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques espec\u00edfiques (auditivo-orals o signades); assolir un vern\u00eds de \u201ccultura general\u201d i oferir una sortida professional, un mitj\u00e0 per guanyar-se la vida en acabar els estudis.<\/p>\n<\/td>\n L\u2019any 1917 l\u2019Ajuntament va separar l\u2019escola tric\u00e8fala en tres de diferents (romanent, per\u00f2, al mateix lloc, a Vallvidrera), entenent que cada col\u00b7lectiu que l\u2019integrava tenia les seves necessitats espec\u00edfiques. L\u2019escola de sords va recuperar el seu nom tradicional, ara en catal\u00e0: “Escola Municipal de Sords-Muts<\/strong>“. El projecte educatiu, amb un cert caire m\u00e8dic, va adoptar les noves t\u00e8cniques \u201cortof\u00f2niques<\/em>\u201d, impulsades pel seu nou director, el fonetista Pere Barnils, que pretenien la \u201cdesmutitzaci\u00f3<\/em>\u201d i per tant convertir la que deien \u201cla casa del silenci<\/em>\u201d en \u201cla casa del llenguatge<\/em>\u201d. De fet l\u2019arrel de moltes de les activitats logop\u00e8diques actuals prov\u00e9 d\u2019aquelles actuacions.<\/p>\n<\/td>\n En la seg\u00fcent etapa, iniciada l\u2019any 1970, la instituci\u00f3 va perdre el nom d\u2019\u201cescola\u201d, ja que a l\u2019escola especial de tota la vida s\u2019hi va juxtaposar un \u201cServei d\u2019Exploraci\u00f3, Orientaci\u00f3 i Rehabilitaci\u00f3\u201d, de caire m\u00e8dico-rehabilitador, adre\u00e7at tamb\u00e9 a la poblaci\u00f3 amb dificultats de llenguatge o de parla. Per aix\u00f2 al conjunt se\u2019l va anomenar \u201ccentre\u201d (“Centre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic<\/strong>“), i se\u2019l va situar en un gran i flamant edifici inaugurat al bell mig de Montju\u00efc.<\/p>\n La nova denominaci\u00f3 emfasitzava el treball de la parla (fono) i de l\u2019audici\u00f3 (audiol\u00f2gic), abandonant la paraula \u201csords-muts\u201d, utilitzada durant tota la vida. Quan alg\u00fa emprava aquesta paraula se\u00a0 l’esmenava dient: \u201cS\u00f3n sords, per\u00f2 no s\u00f3n muts!\u201d<\/em>. Pel que fa al curr\u00edculum acad\u00e8mic, la novetat m\u00e9s important fou la del pas de la \u201ccultura general\u201d a l\u2019ensenyament reglat. D\u2019aquesta manera, despr\u00e9s de 170 anys, els nostres alumnes podien aconseguir el t\u00edtol de Graduat Escolar!<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n L\u2019any El nou logo, de millor est\u00e8tica, va incorporar tamb\u00e9 la figura de dos infants cara a cara, representant la comunicaci\u00f3 parlada. Aix\u00ed mateix les ones a dreta i esquerra representaven el so, la paraula, \u00e9s a dir l’essencialitat de l\u2019estimulaci\u00f3 oral i l\u2019educaci\u00f3 auditiva.<\/p>\n Culminant el proc\u00e9s que llavors s\u2019anomenava \u201cintegraci\u00f3\u201d el mateix centre especial es va reconvertir (1984) en una escola ordin\u00e0ria (Tres Pins) d’agrupament d’alumnat sord.<\/p>\n D\u2019aquella manera l\u2019alumnat sord va passar a ser-ho de les diferents escoles ordin\u00e0ries de la seva demarcaci\u00f3, i el professorat del centre a donar-los suport logop\u00e8dic en les mateixes escoles. Aix\u00ed mateix es va impulsar des de finals dels 80\u2019 la modalitat biling\u00fce (llengua oral-llengua de signes) en centres ordinaris d\u2019agrupament, per a l\u2019alumnat els pares del qual triaven aquest abordatge.<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n A l\u2019any 1989 la darrera transformaci\u00f3 del \u201cFono<\/strong>\u201d, gr\u00e0cies a un conveni entre Ajuntament i Generalitat, va consistir en la seva reconversi\u00f3 en un centre de recursos, en el marc de la creaci\u00f3 dels CREDA per part del Departament d\u2019Ensenyament. Va passar a denominar-se \u201cCREDAC Pere Barnils<\/strong>\u201d en honor de qui va ser el director del centre de 1918 a 1930.<\/p>\n La funci\u00f3 m\u00e9s representativa continuava i continua essent el suport a l\u2019alumnat sord (i ara tamb\u00e9 de l\u2019alumnat amb dificultats de llenguatge), als centres ordinaris, i a les seves fam\u00edlies. Represent\u00e0 la culminaci\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s de gaireb\u00e9 200 anys, a l\u2019inici del qual amb prou feines es creia que les persones sordes eren educables, a qui durant molts anys es va oferir un vern\u00eds de cultura general en un centre especial (no homologable amb els estudis dels o\u00efdors) i que posteriorment van accedir als centres ordinaris amb els mateixos objectius educatius, no nom\u00e9s en l\u2019Educaci\u00f3 Obligat\u00f2ria sin\u00f3 en tots els recorreguts posteriors.<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n Al llarg dels m\u00e9s de 200 anys d\u2019hist\u00f2ria esmer\u00e7ats en l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019alumnat sord el nom de la instituci\u00f3 sempre ha reflectit exactament all\u00f2 a qu\u00e8 es dedicava. Per\u00f2, potser, el significat de l\u2019acr\u00f2nim actual no s\u2019adiu completament amb la realitat del centre. Aix\u00ed, la darrera \u201cC\u201d significa \u201cCatalunya\u201d, per\u00f2 des de la creaci\u00f3 d\u2019altres CREDA el seu \u00e0mbit territorial \u00e9s exclusivament la ciutat de Barcelona. Per aix\u00f2 en lloc d\u2019una \u201cC\u201d f\u00f3ra m\u00e9s adequada una \u201cB\u201d. D\u2019altra banda les persones sordes s\u2019identifiquen a s\u00ed mateixes senzillament com a \u201csords\u201d i \u201csordes\u201d, mentre que l\u2019expressi\u00f3 \u201cdeficients auditius\u201d, adoptada als anys 70\u2019 per fugir de l\u2019expressi\u00f3 \u201csords-muts\u201d, la consideren poc apropiada. Per acabar, els CREDA, des de 1994, atenen tamb\u00e9 alumnat o\u00efdor amb dificultats de llenguatge o parla, aspecte que no queda recollit en la denominaci\u00f3 actual dels CREDA. L\u2019actual logo, per cert, fa refer\u00e8ncia a la sordesa mitjan\u00e7ant els par\u00e8ntesi a banda i banda del ninotet.<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" <\/a><\/p>\n Les primeres activitats educatives amb l\u2019alumnat sord a la ciutat de Barcelona van comen\u00e7ar l\u2019any 1800, i ja estaven sostingudes econ\u00f2micament per l\u2019Ajuntament. L\u2019\u201cEscola de Sords-Muts\u201d, per\u00f2, passava \u00e8poques oberta i \u00e8poques tancada, depenent del voluntarisme d\u2019algun mestre (gaireb\u00e9 sempre un capell\u00e0) que s\u2019ofer\u00eds… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":9561,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-9484","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9484","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9484"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9484\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9716,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9484\/revisions\/9716"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9561"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9484"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9484"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9484"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n <\/a><\/td>\n\n \n <\/a><\/td>\n\n \n \n \n <\/a><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n\n \n <\/a><\/td>\n<\/tr>\n\n \n \n <\/a><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n\n \u00a0 <\/a><\/td>\n\n \n <\/a><\/td>\n\n <\/a> 1981 es va reconvertir el centre en el sentit de propiciar l\u2019escolaritzaci\u00f3 tant de l\u2019actual com del futur alumnat sord en escoles ordin\u00e0ries. Es va idear un logo m\u00e9s modern (fugint de l\u2019anterior, que semblava inspirat en el del mercat de la Boqueria). En ell es va voler remarcar que la modalitat comunicativa descansava en l\u2019educaci\u00f3 oral i auditiva. Per aix\u00f2 es van dibuixar les l\u00ednies que van de la boca d\u2019un interlocutor (nen) a l\u2019orella de l\u2019altre (nena) i a l\u2019inrev\u00e9s, establint una perfecta comunicaci\u00f3 parlada boca-orella. Per\u00f2 aquest logo del \u201cFono\u201d no va durar gaire perqu\u00e8 malgrat la bona intenci\u00f3 del seu disseny el vox populi<\/em> el va batejar com \u201cl\u2019escupinada\u201d, interpretant que sengles \u201cprojectils\u201d anaven de la boca d\u2019un a l\u2019ull de l\u2019altre…<\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n\n <\/a><\/td>\n\n \n <\/a><\/td>\n\n <\/a><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n\n \n \n \n \n