{"id":17958,"date":"2025-05-21T16:51:05","date_gmt":"2025-05-21T14:51:05","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/?p=17958"},"modified":"2025-05-21T16:51:05","modified_gmt":"2025-05-21T14:51:05","slug":"que-em-demanes-filla-no-tentenc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/general\/que-em-demanes-filla-no-tentenc\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 em demanes, filla? No t\u2019entenc!"},"content":{"rendered":"

Aquest article pot no semblar massa hist\u00f2ric. Per\u00f2 ho \u00e9s. Afortunadament, perqu\u00e8 no \u00e9s probable que es repeteixin les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 es va desenvolupar la hist\u00f2ria que s\u2019explica: a principis dels anys vuitanta del segle passat no es tenia en consideraci\u00f3 la llengua de signes en l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019alumnat sord per creure que el seu aprenentatge entorpiria el de la llengua oral, per pensar que era simple \u201cm\u00edmica\u201d sense estatus de llengua, per creure que les persones sordes no s\u2019havien de relacionar entre elles, per propiciar l\u2019aprenentatge \u00fanic de la llengua oral perqu\u00e8 \u00e9s \u201camb la que ens entenem tots\u201d. De fet \u2014i dit de passada\u2014 tamb\u00e9 s\u2019imposava l\u2019aprenentatge d\u2019una sola llengua oral (o catal\u00e0 o castell\u00e0) amb la creen\u00e7a que els nois i noies sordes nom\u00e9s podien, a tot estirar, tenir acc\u00e9s a una sola d\u2019elles. I per reblar el clau hi havia professionals que opinaven que la llengua escollida havia de ser el castell\u00e0 perqu\u00e8, a difer\u00e8ncia del catal\u00e0, \u201ces parla igual que s\u2019escriu\u201d. Aquelles desconsideracions cap a la llengua de signes no eren minorit\u00e0ries en el camp professional; tampoc en el nostre centre, que llavors encara tenia aules especials que convivien amb la recent inaugurada Escola Tres Pins, i el CREDA encara no existia.<\/p>\n

Actualment, el treball logop\u00e8dic t\u00e9 un enfocament naturalista, molt m\u00e9s amable que el que a vegades s\u2019acostumava a exercir abans. En la seva pr\u00e0ctica m\u00e9s radical s\u2019indicava als alumnes que es posessin les mans a l\u2019esquena per parlar, a fi d\u2019evitar que fessin gestos amb les mans; i en les sessions individuals sovint el\/la logopeda es posava un paper davant la boca per conversar amb l\u2019alumne\/a per evitar que recorregu\u00e9s a la lectura labial. Calia que s\u2019esforc\u00e9s a escoltar!<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Totes aquelles bones intencions per propiciar que l\u2019alumnat sord acab\u00e9s la seva escolaritat \u201cessent el m\u00e9s semblant possible al que hagu\u00e9s estat en cas d\u2019haver estat o\u00efdor\u201d no sempre reeixien del tot. En aquells casos que el desenvolupament del llenguatge oral no era suficient per garantir la relaci\u00f3 interpersonal, una educaci\u00f3 exclusivament oralista condemnava el nen o nena implicats a la incomunicaci\u00f3 amb els seus consemblants, ja que no tenien altra manera de fer-ho.<\/p>\n

A tall d\u2019exemple, la hist\u00f2ria que segueix a continuaci\u00f3 rememora una petita an\u00e8cdota d\u2019aquella \u00e8poca explicada per una mare, de record colpidor. Es narra aqu\u00ed en versi\u00f3 novel\u00b7lada, com un conte, per\u00f2 el noranta per cent \u00e9s completament real:<\/p>\n

\u201cL\u2019Al\u00edcia \u00e9s una noia sorda que va n\u00e9ixer l\u2019any 1979. Quan tenia poc m\u00e9s de vuit mesos va estar entre la vida i la mort a causa de patir una meningitis. A l\u2019hospital li van administrar estreptomicina, un antibi\u00f2tic que la va curar, per\u00f2 que li va causar una sordesa neurosensorial pregona i bilateral. <\/em><\/p>\n

Nom\u00e9s va <\/em>poder sentir la c\u00e0lida veu de la seva mare durant aquells primers vuit mesos, la del seu pare quan li deia \u201crateta\u201d o la de la seva iaia quan li cantussejava la can\u00e7\u00f3 del \u201csol solet\u201d per adormir-la. A partir de llavors va esdevenir la foscor del silenci gaireb\u00e9 absolut, la impossibilitat de percebre les obscures paraules de les altres persones, i l\u2019\u00fas de la vista com a \u00fanic canal per assolir informaci\u00f3 de l\u2019entorn.<\/em><\/p>\n

Els pares la van <\/em>matricular a una escola ordin\u00e0ria de la seva ciutat amb suport d\u2019un servei logop\u00e8dic d\u2019alumnes deficients auditius, i li van comprar uns audi\u00f2fons. (A principis dels vuitanta encara no havia emergit el llenguatge que a finals de segle ja s\u2019anomenava \u201cpol\u00edticament correcte\u201d, i a les persones sordes encara no els molestava que les anomenessin \u201cdeficients auditius\u201d). <\/em><\/p>\n

La seva <\/em>educaci\u00f3 es va basar en un treball logop\u00e8dic programat per a l\u2019aprenentatge sistematitzat de la llengua oral, ja que els infants com l\u2019Al\u00edcia no la poden adquirir espont\u00e0niament com els o\u00efdors al temps que pertoca. En les sordeses importants el fruit d\u2019aquell aprenentatge s\u2019assolia segons diversos percentatges d\u2019\u00e8xit, i en alguns casos amb poc reeiximent.\u00a0 Aquest albirava ser el cas de l\u2019Al\u00edcia perqu\u00e8 quan ja tenia cinc anys nom\u00e9s era capa\u00e7 de pronunciar alguns noms molt concrets relatius al seu entorn habitual i uns pocs verbs d\u2019acci\u00f3 en infinitiu, amb una dicci\u00f3 particular que nom\u00e9s els pares i la logopeda entenien; la mestra de l\u2019escola i els companys no gaire.<\/em><\/p>\n

Pare i mare temien que la seva filla no aprengu\u00e9s mai a parlar ni a estructurar el llenguatge, que rest\u00e9s sentenciada a la incomunicaci\u00f3 amb el seu voltant. Deu haver-hi alguna alternativa?, pensaven. Veien sovint per la televisi\u00f3 not\u00edcies de m\u00edtings pol\u00edtics on un o una int\u00e8rpret en llengua de signes tradu\u00efa de pe a pa a les persones sordes all\u00f2 que s\u2019anava dient. Per aix\u00f2 es van preguntar si no seria bo que la seva filla, a m\u00e9s d\u2019instruir-se en catal\u00e0, aprengu\u00e9s a comunicar-se gestualment. Un dia li van plantejar aix\u00f2 mateix al director del servei logop\u00e8dic, cosa que gaireb\u00e9 el va enfurismar:<\/em><\/p>\n

\u2014 De cap manera! Si volen que l\u2019Al\u00edcia parli no ha de tenir cap contacte amb el llenguatge m\u00edmic! La m\u00edmica mata la paraula! El que han de procurar vost\u00e8s \u00e9s fer pinya amb l\u2019escola, parlar-li constantment i assegurar-se que porta els audi\u00f2fons sempre encesos. Si s\u2019acostum\u00e9s a utilitzar els gestos perdria inter\u00e8s en parlar.<\/em><\/p>\n

Per\u00f2 les expressions signades de les persones sordes no s\u00f3n \u201cm\u00edmica\u201d sin\u00f3 veritables lleng\u00fces com ho s\u00f3n les orals, i amb elles es pot expressar qualsevol idea, sentiment, necessitat, teoria, es pot pregar o renegar. Aix\u00f2 era sabut arreu des dels anys seixanta per\u00f2 aqu\u00ed encara no. <\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquella entrevista els pares van tornar moixos a casa. Per\u00f2…\u00bfqui sabria millor que el director del servei \u2014tot un professional\u2014 qu\u00e8 era el que m\u00e9s li convenia a la seva filla? Calia tenir fe, paci\u00e8ncia i prop\u00f2sit. I fer pinya amb l\u2019escola.<\/em><\/p>\n

*****<\/p>\n

Al cap d\u2019uns dies, a casa seva, l\u2019Al\u00edcia va anar al menjador, on era la mare, i estirant-la de la m\u00e0 la va anar arrossegant fins a la cuina mostrant la urg\u00e8ncia pr\u00f2pia d\u2019una criatura que volia ensenyar o demanar alguna cosa a un adult.<\/em><\/p>\n

\u2014 Mmaa, mmmaeta! … anava dient la nena pel cam\u00ed posant uns ulls molt grossos.<\/em><\/p>\n

\u2014 Maeta? Qu\u00e8 em vols ensenyar, Al\u00edcia? Anem, anem…<\/em><\/p>\n

\u2014 Mama, mama! …mmmaeeta! va tornar a dir-li tot assenyalant un dels armariets elevats de la cuina.<\/em><\/p>\n

\u2014 Que vols spaghetti? Vols que la mare faci spaghetti per dinar?, va dir-li assenyalant-li el pot llargarut on estaven desats.<\/em><\/p>\n

\u2014 Mmmaaeeetaaaa! … continuava assenyalant l\u2019armari la nena mentre feia que no i que no amb el cap.<\/em><\/p>\n

Amb les portes de l\u2019armariet obertes de bat a bat la mare la va pujar a coll per tal que assenyal\u00e9s directament o agaf\u00e9s all\u00f2 del seu inter\u00e8s. Per\u00f2 lluny d\u2019aix\u00f2 l\u2019Al\u00edcia es va posar a plorar i a voler apartar-se d\u2019ella empenyent-la amb els bra\u00e7os.<\/em><\/p>\n

\u2014 Que vols galetes? Vols unes galetetes?…<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La mare li va apropar el paquet de Maria Dorada per\u00f2 l\u2019Al\u00edcia, cada vegada m\u00e9s frustrada i plorosa, li va donar una manotada a les galetes, que van acabar trencades per terra. L\u2019escena va acabar amb l\u2019Al\u00edcia plorant desconsolada, arrupida en un rac\u00f3 de la cuina, mentre la mare plorava i sanglotava al seu costat abatuda per la dolorosa evid\u00e8ncia que no es podia comunicar amb la seva filla.<\/em><\/p>\n

*****<\/em><\/p>\n

L\u2019Al\u00edcia es va fer gran. Tot i que finalment va aconseguir parlar, potser d\u2019una manera prec\u00e0ria, quan va poder decidir per ella mateixa va aprendre la LSC (Llengua de Signes Catalana) per comunicar-se amb els seus amics sords, amb els oients que en saben o, per exemple, amb la int\u00e8rpret d\u2019El Corte Ingl\u00e9s de qui sol\u00b7licita l\u2019ajuda quan hi va a comprar. Els pares tamb\u00e9 la van aprendre per comunicar-s\u2019hi m\u00e9s fluidament.<\/em><\/p>\n

Un dia la mare li va preguntar si recordava una rebequeria que va tenir quan era petita, assenyalant l\u2019armari de la cuina dient mmmaaaeeta, mmmaeetaaa…!<\/em><\/p>\n

\u2014 Ah, s\u00ed, mama \u2014va respondre amb signes\u2014 \u201cMaeta\u201d volia dir \u201cmarieta\u201d. Hi havia una marieta al lateral de l\u2019armari que et volia ensenyar. No ens vam entendre i vaig plorar molt.<\/em><\/p>\n

Mare i filla es van abra\u00e7ar durant una bona estona plorant pels anys perduts.\u201d<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest article pot no semblar massa hist\u00f2ric. Per\u00f2 ho \u00e9s. Afortunadament, perqu\u00e8 no \u00e9s probable que es repeteixin les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 es va desenvolupar la hist\u00f2ria que s\u2019explica: a principis dels anys vuitanta del segle passat no es tenia en consideraci\u00f3 la llengua de… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":17961,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-17958","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17958","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17958"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17958\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17967,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17958\/revisions\/17967"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17961"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17958"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17958"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17958"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}