{"id":17919,"date":"2025-01-27T07:22:14","date_gmt":"2025-01-27T06:22:14","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/?p=17919"},"modified":"2025-01-27T07:22:14","modified_gmt":"2025-01-27T06:22:14","slug":"anamnesis-i-informes-dabans-dahir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/general\/anamnesis-i-informes-dabans-dahir\/","title":{"rendered":"Anamnesis i informes d\u2019abans d\u2019ahir"},"content":{"rendered":"

Quan un alumne o una alumna amb sordesa \u00e9s derivat\/da al CREDA es realitza una anamnesi per tal de desvetllar quines s\u00f3n les seves necessitats educatives, i conseg\u00fcentment configurar la resposta adient. No es recull cap dada sup\u00e8rflua; totes elles s\u00f3n \u00fatils per confegir el programa de treball que se li oferir\u00e0, no nom\u00e9s el logop\u00e8dic sin\u00f3 l\u2019educatiu en general. En aquest sentit \u00e9s cabdal esbrinar el seu comportament ling\u00fc\u00edstic actual, avaluar el grau de sordesa, l\u2019\u00fas de les ajudes auditives, etc\u00e8tera.<\/p>\n

Per\u00f2 no sempre s\u2019han demanat les mateixes dades. A cada \u00e8poca \u2014recordem que el CREDA \u00e9s l\u2019hereu d\u2019una hist\u00f2ria de 225 anys\u2014 se n\u2019han recaptat de diferents, suposadament per definir el pla d’estudis de cadasc\u00fa. Per\u00f2 algunes d\u2019elles, contemplades amb ulls actuals, eren ben curioses com ara veurem:<\/p>\n

Fins ben entrada la segona meitat del segle XIX s\u2019apuntava al \u201cLibro de Matr\u00edcula y Clasificaci\u00f3n\u201d (Matr\u00edcula i Curr\u00edculum) de l\u2019\u201dEscola de Sords-Muts de Barcelona\u201d gaireb\u00e9 nom\u00e9s la data d\u2019entrada al centre, la proced\u00e8ncia, el nom dels pares, el signe personal i la causa i grau de la sordesa, aix\u00ed com el registre del programa escolar seguit:<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

A partir de 1873, amb la direcci\u00f3 de F. d\u2019As\u00eds Valls i Ronquillo es va utilitzar una anamnesi, anomenada \u201cHoja Estad\u00edstica\u201d. Nom\u00e9s recollia dos \u00edtems que s\u2019interessaven pel grau d\u2019instrucci\u00f3 del nou alumne (el 21 i el 22);\u00a0 La majoria de q\u00fcestions s\u2019adre\u00e7aven a\u00a0 esbrinar l\u2019origen de la sordesa (del 7 al 20) ja fos per causes heredit\u00e0ries, de malaltia o de consanguinitat. \u00c9s palesa la intenci\u00f3 d\u2019identificar una causa heredit\u00e0ria (n\u00ba 11 i n\u00ba 12) preguntant si el pare, la mare o entre els familiars hi havia algun antecedent de sordesa, i qui sap si hi havia la mateixa intenci\u00f3 a la pregunta n\u00ba 13, que s\u2019interessava per saber si hi havia alguna persona sorda pel ve\u00efnat o pels voltants…<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’arribada del fonetista Pere Barnils a la direcci\u00f3 de l\u2019\u201dEscola Municipal de Sords-Muts el 1918 va significar un gran aven\u00e7 des del punt de vista pedag\u00f2gic i principalment pel que feia a l\u2019anomenada \u201cdesmutitzaci\u00f3\u201d, materialitzada en la seva trilogia \u201cLa Paraula\u201d. Annex a l\u2019escola es va crear el \u201cLaboratori d\u2019Estudis i Investigacions\u201d, adre\u00e7at a \u201cl\u2019estudi cient\u00edfic dels alumnes<\/em>\u201d i a la \u201cPedagogia de sords-muts<\/em>\u201d. Es va configurar com un laboratori de Fon\u00e8tica Experimental, semblant al de l\u2019IEC que dirigia Pere Barnils.<\/p>\n

A l\u2019esmentat Laboratori es va utilitzar almenys durant un temps l\u2019Antropometria \u2014una pr\u00e0ctica prou estesa en aquella \u00e8poca\u2014 o estudi dels trets fisiol\u00f2gics, les mesures i proporcions del cos hum\u00e0. Actualment l\u2019utilitzen els forenses en cad\u00e0vers de dif\u00edcil identificaci\u00f3, els nutricionistes, o en el camp industrial per tal de dissenyar productes ergon\u00f2mics. Per\u00f2 llavors s\u2019utilitzava amb altres finalitats, per exemple en el camp de la Criminologia creient que es podia identificar criminals i futurs criminals en base a determinades caracter\u00edstiques f\u00edsiques. (En el film Minority Report<\/em> la policia del futur any 2054 ve al present per detenir delinq\u00fcents abans que cometin el delicte). No cal dir que els doctors nazis utilitzaven aquestes pr\u00e0ctiques com a racisme cient\u00edfic per identificar i separar aris de jueus.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019anamnesi fisiol\u00f2gica utilitzada al Laboratori de l\u2019escola s\u2019anomenava \u201cFulla antropol\u00f2gica\u201d, un doble foli a dues cares on recollir tota mena de mesures relatives al crani, cara, torax, abdomen, pelvis, columna vertebral, bra\u00e7os, cames,… \u00bfQuina seria per exemple la utilitat de con\u00e8ixer la \u201cdist\u00e0ncia xifopubiana\u201d per il\u00b7lustrar la Pedagogia a emprar amb l\u2019alumnat o el pron\u00f2stic individual de cadasc\u00fa? Si ho busqueu per internet descobrireu que \u00e9s la mesura entre l’ap\u00f2fisi xifoide (l’extrem inferior de l’est\u00e8rnum) i la s\u00ednfisi p\u00fabica (la uni\u00f3 dels ossos del pubis a la pelvis).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Pel que fa als informes escolars, aquest del curs 1954-55 recollia de manera diferenciada l\u2019articulaci\u00f3 de cada fonema (\u201cdudosa\u201d, \u201cmal\u201d, \u201cgangosa\u201d,…) i nom\u00e9s amb una paraula (regular, bien,…) la qualificaci\u00f3 de la comprensi\u00f3 lectora o auditiva. Era igualment poc expl\u00edcit a l\u2019avaluar l\u2019escolaritat, redu\u00efda a Llenguatge, Aritm\u00e8tica, Religi\u00f3 i \u201cOtras materias\u201d. Cal recordar que en aquella \u00e8poca els continguts acad\u00e8mics estaven redu\u00efts a un vern\u00eds de \u201ccultura general\u201d, un senzill curr\u00edculum especial paral\u00b7lel a l\u2019ordinari.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Ja entrats els anys setanta les anamnesis i els informes escolars van anar evolucionant fent-se m\u00e9s extensos tot i mantenint la prioritat pels aspectes logop\u00e8dics, que seguien essent els objectius educatius principals \u2014o m\u00e9s ben dit reeducatius\u2014 pel damunt de les \u00e0rees de coneixement tot i que l\u2019Escola Municipal de Sords-Muts i posteriorment el Centre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic no van ser nom\u00e9s un servei d\u2019atenci\u00f3 logop\u00e8dica sin\u00f3 l\u2019escola d\u2019aquells nois i noies.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Podeu llegir l\u2019informe d\u2019adaptaci\u00f3 s\u00f2cio-escolar sencer (5 fulls) clicant aquest enlla\u00e7: adaptaci\u00f3 socio-escolar<\/a> Si no voleu fer-ho aqu\u00ed teniu un breu recull d\u2019items curiosos tals com \u201c\u00c9s est\u00fapid en les tasques escolars\u201d… \u201cMaltracta…cases desocupades\u201d… \u201cCerta tend\u00e8ncia a l\u2019anormalitat sexual\u201d… \u201cSembla un animal desconfiat\u201d… \u201cCara torta\u201d, … Semblen impropis de la societat actual, i tenint en compte els temps que ens est\u00e0 tocant viure esperem que continu\u00efn essent impropis en el futur.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan un alumne o una alumna amb sordesa \u00e9s derivat\/da al CREDA es realitza una anamnesi per tal de desvetllar quines s\u00f3n les seves necessitats educatives, i conseg\u00fcentment configurar la resposta adient. No es recull cap dada sup\u00e8rflua; totes elles s\u00f3n \u00fatils per confegir el… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":17929,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-17919","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17919","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17919"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17919\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17933,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17919\/revisions\/17933"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17929"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17919"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17919"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17919"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}