{"id":17840,"date":"2024-09-23T08:23:10","date_gmt":"2024-09-23T06:23:10","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/?p=17840"},"modified":"2024-09-23T08:23:10","modified_gmt":"2024-09-23T06:23:10","slug":"retalls-dhemeroteca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/general\/retalls-dhemeroteca\/","title":{"rendered":"Retalls d’hemeroteca"},"content":{"rendered":"

Al llarg de m\u00e9s de 200 anys d\u2019hist\u00f2ria la nostra instituci\u00f3 ha estat el tema de moltes not\u00edcies de premsa i d\u2019altres mitjans. Heus aqu\u00ed un petit recull:<\/p>\n

Les guies de Barcelona del segle XIX, com per exemple aquesta de 1847, contenien \u201ccuanto puede ser \u00fatil \u00e1 los forasteros y habitantes\u201d. <\/em>Acostumaven a incloure una ressenya de l\u2019Escola Municipal de Sords-Muts. Fins i tot en alguna es deia que \u201cBarcelona es conocida por su puerto y por su escuela de sordo-mudos\u201d.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En aquesta guia de 1857, per\u00f2, no s\u2019indica informaci\u00f3 pr\u00f2piament dita sin\u00f3 comentaris poc elogiosos. \u00c9s de suposar que l\u2019afirmaci\u00f3 \u201cel professor est\u00e1 poco dotado\u201d<\/em> es referia als recursos materials del centre i no a la seva persona. Tot i que la publicaci\u00f3 afirma que l\u2019escola estava radicada a l\u2019ex-convent d\u2019Agonitzants, des de l\u2019any anterior estava situada al dessacralitzat convent de Sant Gaiet\u00e0.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019article de La Vanguardia del 11\/11\/1907 informa de la col\u00b7locaci\u00f3 de la primera pedra de l\u2019edifici (10\/11\/1907) que havia de ser la futura Escola Municipal de Cecs i Sords-Muts, amb entrada per la cantonada dels carrers Bruc i Val\u00e8ncia. Hi van assistir l\u2019alcalde, els regidors, el professorat i l\u2019alumnat, que portava el pend\u00f3 de l\u2019escola, aix\u00ed com la banda municipal i la Gu\u00e0rdia Urbana muntada a cavall. L\u2019acta corresponent, signada pels assistents, es va inserir en un tub de vidre dins un forat d\u2019aquella primera pedra, que es va col\u00b7locar a la cantonada del carrer Val\u00e8ncia. Encara deu ser all\u00e0 com a fals testimoni del que havia de ser, ja que el Consistori va canviar d\u2019idea i el singular edifici es va destinar finalment a la seu del Conservatori de M\u00fasica, seguint condemnant l\u2019alumnat sord a una nova itiner\u00e0ncia de m\u00e9s de 60 anys d\u2019edifici en edifici no sempre en condicions adequades. Cliqueu aquesta frase si voleu llegir l\u2019article complet.<\/em><\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A partir de 1910 es va afegir a l\u2019escola una nova secci\u00f3, la d\u2019Anormals (sic), un anacronisme fins i tot per l\u2019\u00e8poca. L\u2019Ajuntament va aprovar el 30\/8\/1917 les \u201cBases de Reorganitzaci\u00f3\u201d, consistents a dividir el centre en tres escoles, una per a cada secci\u00f3, que es van traslladar conjuntament a Vil\u00b7la Joana (Vallvidrera), l\u2019actual Museu Verdaguer, el 12\/03\/1921. La separaci\u00f3 f\u00edsica definitiva no es va realitzar fins el 26\/5\/1925: l\u2019\u201dEscola Municipal de Deficients\u201d va romandre a Vil\u00b7la Joana, la de Cecs va passar al passatge de Tasso, i la de Sords va ser traslladada al \u201cGrup Escolar Abat Oliba\u201d, del carrer Marqu\u00e8s de Santa Ana, 4, edifici de l\u2019actual Institut Municipal Josep Serrat i Bonastre. La Vanguardia de 30\/5\/1925 va recollir aquelles mesures:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019any 1927 es va dotar l\u2019escola d\u2019una impremta per tal de propiciar una sortida professional a l\u2019alumnat mascul\u00ed mitjan\u00e7ant els oficis de caixista i d\u2019impressor. Tamb\u00e9 s\u2019oferia l\u2019especialitat de \u201cArtes de la madera<\/em>\u201d. A les noies, l\u2019\u00fanic futur de les quals era esdevenir mestresses de casa, se\u2019ls oferia \u201cEducaci\u00f3n dom\u00e9stica<\/em>\u201d. El director, Pere Barnils, va publicar en aquella \u00e8poca diversos articles\u00a0 a La Vanguardia i al Diario de Barcelona, aix\u00ed com el professor Emili Tortosa. Pel que fa al tema de la nova impremta en Pere Barnils va escriure un extens article a La Vanguardia de 30\/05\/1927 alegrant-se que ja havien passat els temps en qu\u00e8 els sords havien de \u201crec\u00f3rrer a la mendicitat reclamant amb una campaneta penjada al coll la pietat dels vianants\u201d<\/em> (sic). Cliqueu aquesta frase si voleu llegir l\u2019article complet.<\/em><\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

No tot era premsa escrita. En ocasi\u00f3 del 150 aniversari de l\u2019Escola Municipal de Sords-Muts o, m\u00e9s aviat, del 150 aniversari de l\u2019inici de les activitats educatives amb alumnat sord a la ciutat, es va emetre per R\u00e0dio Barcelona un programa dedicat al centre. Van parlar alumnes que, llegint un gui\u00f3 escrit, van explicar les caracter\u00edstiques i funcions de l\u2019escola.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Despr\u00e9s de 169 anys de trasllats anant d\u2019edifici en edifici es va donar via verda a la construcci\u00f3 d\u2019un immoble definitiu per a l\u2019escola. Es va projectar per a una capacitat de 220 places escolars, contemplant fins i tot la possibilitat d\u2019obrir places d\u2019internat que mai van ser realitat. Al final el projecte (imatge de l\u2019esquerra) es va haver de reformar a inst\u00e0ncies del Patronat de la muntanya de Montju\u00efc, sobretot en el sentit d\u2019haver de limitar l\u2019al\u00e7ada de l\u2019edifici m\u00e9s alt, quedant definitivament com a la foto de la dreta, seu de l\u2019actual Escola Municipal Tres Pins. Cliqueu aquesta frase si voleu llegir l\u2019article complet.<\/em><\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>Finalment, al cap de 2 anys, el 7\/02\/1970 es va inaugurar l\u2019edifici i el canvi de nom: L\u2019Escola Municipal de Sors-Muts va passar a dir-se \u201cCentre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic \u201cJos\u00e9 Mar\u00eda de Pordioles\u201d\u201d. Va ser inaugurar per \u201cSS.AA.RR. los Pr\u00edncipes de Espa\u00f1a don Juan Carlos y dona Sof\u00eda\u201d<\/em>, aprofitant que venien de visitar el Sal\u00f3 N\u00e0utic. Van assistir ministres, el governador civil, el governador militar, el bisbe auxiliar, que va beneir el centre, etc… tota una posta en escena previsible en el marc del tardofranquisme. Es deia que en Jos\u00e9 M de Porcioles, alcalde de la ciutat durant aquella \u00e8poca, havia impulsat la creaci\u00f3 del centre perqu\u00e8 tenia una petita dificultat de parla. Res gaire important: Si avui fos un nen en edat escolar les psicopedagogues del CREDA possiblement li atribuirien un comportament ling\u00fc\u00edstic \u201cG\u201d. La Vanguardia va publicar una extensa ressenya de l\u2019acte el dia seg\u00fcent, el 8\/08\/1970. Cliqueu aquesta frase si voleu llegir l’article complet.<\/em><\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>El \u201cNO\u00b7DO\u201d (Noticiarios y Documentales)\u00a0 era una revista cinematogr\u00e0fica d\u2019uns 10 minuts de durada que des de 1942 era d\u2019obligada projecci\u00f3 en els cinemes abans del film comercial corresponent. No cal dir que tots els continguts de caire pol\u00edtic estaven elaborats pel r\u00e8gim… i els altres tamb\u00e9. El NO\u00b7DO n\u00ba 1521-A, de 28\/02\/1972 va incloure un reportatge del Fonoaudiol\u00f2gic: Cliqueu aquesta frase si voleu veure el documental.<\/a>
\n<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Una an\u00e8cdota que potser nom\u00e9s recordem els que \u00e9rem all\u00e0 \u00e9s que el document \u201cPer una nova escola p\u00fablica\u201d, que va tenir \u2013no sense pol\u00e8mica- una gran incid\u00e8ncia en el model de l’escola democr\u00e0tica del futur, va ser debatut i aprovat \u201cclandestinament\u201d en assemblea per 3.200 ensenyants en el pati porxat del Centre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic -tal i com es pot apreciar en les imatges de m\u00e9s avall- en el marc de la X Escola d\u2019Estiu, organitzada conjuntament per Rosa Sensat i el Col\u00b7legi de Doctors i Llicenciats. Va ser presentat p\u00fablicament el mateix dia de la seva acceptaci\u00f3, l\u201911\/07\/1975. L\u2019Escola d\u2019Estiu es celebrava a la ve\u00efna Escola Municipal del Bosc, per\u00f2 atesa la sempiterna vigil\u00e0ncia repressiva dels agents de la Brigada Pol\u00edtico-Social<\/em> franquista \u2013els anomenats \u201csocials\u201d- es va donar la consigna de traslladar-se a l\u2019altre costat de l\u2019avinguda, al \u201cFono\u201d, on casualment una porta del pati-bosc inferior estava oberta. Si els \u201csocials\u201d no van advertir el despla\u00e7ament de m\u00e9s de 3.000 persones deuria ser perqu\u00e8, albirant-se ja els darrers espeternecs del franquisme, deurien mirar cap a un altre cant\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El curs 1982-83 es va implementar des del centre la llavors anomenada \u201cintegraci\u00f3\u201d de l\u2019alumnat sord a l\u2019escola ordin\u00e0ria. Diversos mitjans de comunicaci\u00f3 se\u2019n van fer ress\u00f2. Com a exemple aquesta ressenya del diari Avui de 4\/3\/1982:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Com a traca final de l\u2019hemeroteca podem recuperar el rebombori que va ocasionar aquell projecte d\u2019inclusi\u00f3 als centres ordinaris. Tot i que es va iniciar d\u2019una manera molt prudent \u2013nom\u00e9s amb 9 alumnes de la ciutat i uns pocs de l\u2019\u00c0rea Metropolitana, considerats \u201cintegrables\u201d- va haver-hi sectors oposats i es va propagar el rumor que el \u201cFono\u201d tancava. La Vanguardia va recollir una mica tota aquella pol\u00e8mica:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Malgrat aquell suposat tancament del centre i l\u2019opini\u00f3 que la \u201cintegraci\u00f3\u201d ja havia fracassat en altres pa\u00efsos, el successor del \u201cFono\u201d, el CREDA Pere Barnils, continua amb \u00e8xit despr\u00e9s de m\u00e9s de 40 anys l\u2019atenci\u00f3 educativa a centenars d\u2019alumnes sords i amb dificultats de llenguatge en el marc d\u2019Escoles Bressol, escoles de Prim\u00e0ria i instituts d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al llarg de m\u00e9s de 200 anys d\u2019hist\u00f2ria la nostra instituci\u00f3 ha estat el tema de moltes not\u00edcies de premsa i d\u2019altres mitjans. Heus aqu\u00ed un petit recull:
\nLes guies de Barcelona del segle XIX, com per exemple aquesta de 1847, contenien \u201ccuanto puede ser \u00fatil… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":17871,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-17840","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17840","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17840"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17840\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17884,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17840\/revisions\/17884"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17871"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17840"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17840"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17840"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}