Part de la seva obra va ser escrita a It\u00e0lia ja que la Companyia de Jes\u00fas havia estat expulsada d\u2019Espanya l\u2019any 1767 pel rei Carlos III, i uns anys despr\u00e9s el Papa Climent XIV en va dissoldre l\u2019ordre. En el seu exili va anar a parar als Estats Pontificis, fins que el 1798 va aprofitar un perm\u00eds temporal de Carlos IV als desterrats per venir a Barcelona a t\u00edtol individual.<\/p>\n Joan Albert i Mart\u00ed<\/strong>: Cap a 1795 aquest prevere franc\u00e8s, que presumiblement fugia de la Revoluci\u00f3, es va refugiar a Barcelona. Sabut \u00e9s que els revolucionaris francesos, a m\u00e9s de tallar el coll als arist\u00f2crates no tenien objeccions a fer-ho tamb\u00e9 als eclesi\u00e0stics. No se sap on va n\u00e9ixer, per\u00f2 atesos els seus cognoms es pot deduir que deuria provenir d\u2019algun lloc de la Catalunya Nord.<\/p>\n Inicialment se li va concedir perm\u00eds per celebrar missa a la ciutat, per\u00f2 segons una disposici\u00f3 municipal que obligava els forasters, per poder-hi seguir residint calia exercir alguna activitat productiva o en benefici de la comunitat. Qu\u00e8 podria fer un capell\u00e0 exiliat per complir aquella norma…?<\/p>\n \u00a0<\/strong>La trobada entre Albert i Herv\u00e1s<\/strong>: No sabem degut a quina circumst\u00e0ncia ni com, per\u00f2 el cert \u00e9s que un bon dia es van trobar els dos personatges. \u00a0La conversa podria haver estat aix\u00ed:<\/p>\n Joan Albert comen\u00e7a a fer classes<\/strong>: La proposta d\u2019Herv\u00e1s estava a mig cam\u00ed entre l\u2019altruisme i el b\u00e9 personal ja que li interessava promocionar la seva obra \u201cEscuela Espa\u00f1ola de Sordomudos, \u00f3 arte para…\u201d <\/em>que havia aconseguit editar a Madrid el 1795 a la Imprenta Real. Fos com fos en Joan Albert i Lorenzo Herv\u00e1s van a comen\u00e7ar a anar pels carrers de la ciutat \u2013que llavors tenia uns 100.000 habitants- preguntant a la gent si coneixien d\u2019alguna casa on hi visqu\u00e9s un nen o un noi sord. Quan en localitzaven algun miraven de conv\u00e8ncer els pares que el deixessin assistir a l\u2019escola.<\/p>\n En Joan Albert va comen\u00e7ar a fer les seves classes en una \u201chavitacion reducida\u201d<\/em>, potser a casa seva o en un local que li hagu\u00e9s cedit alguna parr\u00f2quia. Eren a partir de les 5 de la tarda perqu\u00e8 els alumnes, en aquella \u00e8poca, treballaven ajudant el pare al camp o b\u00e9 fent d\u2019aprenent d\u2019algun ofici.<\/p>\n Petici\u00f3 a l\u2019Ajuntament<\/strong>: A ell o a alg\u00fa se li va oc\u00f3rrer que l\u2019Ajuntament de Barcelona podria \u2013o hauria- d\u2019assumir aquells ensenyaments. Per\u00f2, clar, calia que algun \u201cpadr\u00ed\u201d amb influ\u00e8ncia patrocin\u00e9s aquella proposta. L\u2019encarregat de fer-ho, i a qui li entusiasmava la idea, va ser Juan Antonio de Faviller i Bru, marqu\u00e8s de Villel, Consejero de Estado, persona de confian\u00e7a de Carlos IV i membre de l\u2019Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i Arts de Barcelona, que va portar al ple de l\u2019Ajuntament del 4 de febrer de 1800 aquella iniciativa:<\/p>\n Es va convidar a aquell acte regidors de l\u2019Ajuntament i membres del clero i de la noblesa. Per\u00f2 en Joan Albert, molt astut, nom\u00e9s va realitzar aquell examen amb els 10 alumnes que es podien lluir millor, ja que calia quedar b\u00e9 davant de les autoritats. Els exercicis eren relatius a la llengua castellana i al Catecisme, mitjan\u00e7ant l\u2019expressi\u00f3 amb signes manuals (que no podr\u00edem qualificar de llengua de signes) i l\u2019escriptura. La sorpresa dels concurrents en veure els coneixements de qu\u00e8 eren capa\u00e7os aquells nois sords va provocar que a molts d\u2019ells se\u2019ls escapessin les ll\u00e0grimes d\u2019emoci\u00f3, o de \u201cternura\u201d com explica l\u2019acta municipal d\u2019aquella sessi\u00f3:<\/p>\n El cam\u00ed cap a l\u2019escola municipal<\/strong>: Despr\u00e9s d\u2019aquell exit\u00f3s acte l\u2019Ajuntament li va cedir una part del Sal\u00f3 de Cent que donava al claustre. Res de luxe, per\u00f2: en aquella \u00e8poca el Sal\u00f3 de Cent era nom\u00e9s un magatzem des que el Consell de Cent havia estat abolit arran de la caiguda de Barcelona el setembre de 1714. Tamb\u00e9 va decidir sufragar les despeses de funcionament i pagar a en Joan Albert i Mart\u00ed \u201cde quatro en quatro meses 10 libras\u201d<\/em>. Naixia aix\u00ed el primer recurs p\u00fablic i gratu\u00eft per a l\u2019alumnat sord a Barcelona i Catalunya, en tant que aquella aula era assumida per una instituci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n Per\u00f2 all\u00f2 no va durar gaire perqu\u00e8 en Joan Albert va tornar a Fran\u00e7a l\u2019any 1802 i aquelles activitats es van clausurar. Va comen\u00e7ar un per\u00edode en qu\u00e8 l\u2019escola era oberta o tancada en funci\u00f3 que hi hagu\u00e9s alg\u00fa disposat a fer aquella mena de classes. Fins que el 1843 l\u2019Ajuntament va decidir obrir l\u2019escola de manera definitiva com a \u201cEscola Municipal de Sords-Muts\u201d, creant la pla\u00e7a de mestre-director. Posteriorment (1858) es va aplegar amb la de Cecs, que tamb\u00e9 existia. A aquella escola bic\u00e8fala se li va agregar (1910) la secci\u00f3 d\u2019\u201dAnormals\u201d (sic). El 1917 l\u2019Ajuntament va separar les tres seccions en tres escoles diferents. Tornava, doncs, a ser independent l\u2019\u201dEscola Municipal de Sords-Muts\u201d, fins que el 1970 es va convertir en el \u201cCentre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic\u201d, l\u2019estructura del qual (logopedes, audioprotetistes, psicopedagogs\/es,…) va ser adoptada com a model per la Generalitat de Catalunya per crear els CREDA. D\u2019aquesta manera el \u201cFono\u201d va esdevenir el \u201cCREDA Pere Barnils\u201d (1989). Si no hagu\u00e9s estat per tot aix\u00f2, com s\u2019ha indicat al principi de l\u2019article, potser el CREDA Pere Barnils no existiria o seria quelcom diferent.<\/p>\n Refer\u00e8ncies:<\/strong><\/p>\n El CREDA Pere Barnils, com a successor consecutiu de les primeres activitats educatives que es van fer a Barcelona i a Catalunya amb alumnat sord, potser avui no existiria si no fos per la hist\u00f2ria que s\u2019exposa en aquest article. Aquells inicis van ser possibles… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":17787,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-17782","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17782","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17782"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17782\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17808,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17782\/revisions\/17808"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17787"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17782"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17782"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17782"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-content\/uploads\/usu1333\/2024\/05\/a.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n\n
<\/a>L\u2019educaci\u00f3 era gratu\u00efta. I vet aqu\u00ed que per aix\u00f2, ben aviat, va gastar tot el que posse\u00efa en llibres, guixos, pissarres, murals gr\u00e0fics, etc, de manera que no podia seguir mantenint aquella activitat. \u00bfQui podria proporcionar-li un local i sufragar aquelles despeses…?<\/p>\n<\/a>Per\u00f2, l\u00f2gicament, l\u2019Ajuntament abans d\u2019acceptar volia estar segur que els diners destinats estarien ben invertits. \u00bfSeria veritat que els sords s\u00f3n educables? Alguns regidors tenien els seus dubtes, ja que no tenien coneixement d\u2019aquella possibilitat. Per aix\u00f2 la Corporaci\u00f3 va convocar en Joan Albert i els seus alumnes a un examen p\u00fablic el proper 16 de febrer, per tal de comprovar o refusar la utilitat d\u2019aquelles ensenyances.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n\n