{"id":17638,"date":"2023-09-13T08:24:58","date_gmt":"2023-09-13T06:24:58","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/?p=17638"},"modified":"2023-09-13T08:24:58","modified_gmt":"2023-09-13T06:24:58","slug":"els-deures-destiu-a-lescola-municipal-de-sords-muts-de-la-postguerra-1942","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/general\/els-deures-destiu-a-lescola-municipal-de-sords-muts-de-la-postguerra-1942\/","title":{"rendered":"Els deures d\u2019estiu a l\u2019Escola Municipal de Sords-Muts de la postguerra (1942)"},"content":{"rendered":"

\u00c9s possible que el primer dia de curs molts\/tes alumnes atesos\/es pel CREDA hagin presentant a la seva escola els deures d\u2019estiu que els hi van encomanar amb la intenci\u00f3 de mantenir o consolidar coneixements. A l\u2019antiga Escola Municipal de Sords-Muts tamb\u00e9 es proposava a l\u2019alumnat \u201cdeberes a cumplir\u201d<\/em> durant les vacances estivals. En aquest article farem una ullada als de l\u2019estiu de 1942:<\/p>\n

No era aquella \u00e8poca la m\u00e9s gloriosa de l\u2019escola: Alguns mestres havien estat depurats; el nacionalcatolicisme imperant impregnava l\u2019educaci\u00f3 escolar i la vida di\u00e0ria; existia estraperlo i mis\u00e8ria (el per\u00edode 1939-51 va ser conegut com \u201cels anys de la fam\u201d); en la dura postguerra inicial s\u2019exercia una ferotge repressi\u00f3 pol\u00edtica amb m\u00faltiples execucions incloses; el m\u00f3n es dessagnava en una conflagraci\u00f3 que en aquell any semblava que guanyaria l\u2019Alemanya nazi…<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En aquell temps l\u2019escola dividia l\u2019alumnat (a m\u00e9s de la separaci\u00f3 entre nens i nenes) en tres seccions: la Preparat\u00f2ria i d\u2019Articulaci\u00f3; la d\u2019Iniciaci\u00f3 al Llenguatge i la de Desenvolupament del Llenguatge. Els deures d\u2019estiu es lliuraven en fulls elaborats a l\u2019impremta de l\u2019escola i estaven estructurats en tres cursos, el 1r amb 69 \u00edtems, el 2n amb 92 i el 3r amb 119. El curr\u00edculum especial de l\u2019\u00e8poca estava focalitzat en la promoci\u00f3 de compet\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques basades en l\u2019aprenentatge de vocabulari i la producci\u00f3 de frases amb rigor\u00f3s ordre can\u00f2nic (subjecte-verb-predicat), i aix\u00f2 era el que els deures demanaven… m\u00e9s alguns apartats de c\u00e0lcul i d\u2019escriptura de preg\u00e0ries.<\/p>\n

\"\"<\/a>El primer \u00edtem de tots els cursos era sempre \u201cEscribe la se\u00f1al de la Santa Cruz\u201d. Els deures del 1r curs nom\u00e9s estaven relacionats amb Nomenclatura, \u00e9s a dir es demanaven llistats de coses, tant per escrit (\u201cEscribe…\u201d<\/em>) com oral (\u201cPregunta…\u201d , \u201cDi…\u201d<\/em>). Aquests llistats de categories, de coses a escriure, calia tamb\u00e9 preguntar-los a alg\u00fa i \u201cdir-ne el nombre\u201d (?) (Vegeu gr\u00e0fic anterior). Pot semblar raonable, per exemple, escriure o preguntar el nom de les \u201ccosas del dormitorio\u201d<\/em> per\u00f2 no s\u2019entreveu el sentit de preguntar-ne o dir-ne el nombre. Calia comptar-les? …fins i tot les coses de dins els calaixos?<\/p>\n

Tamb\u00e9 es recorria als que de facto eren els ja molt antics llibres de text de l\u2019alumnat, els Bildersaal, (en alemany \u201cSala d\u2019imatges\u201d), un m\u00e8tode d\u2019aprenentatge de lleng\u00fces estrangeres que s\u2019utilitzava a l\u2019escola per a l\u2019ensenyament de la llengua, que en aquella \u00e8poca era nom\u00e9s el castell\u00e0. En aquest 1r curs de deures s\u2019utilitzava el primer opuscle, en el qual nom\u00e9s hi havia Nomenclatura:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Pel que fa als exercicis de c\u00e0lcul eren del tipus \u201cCu\u00e1ntas piedras son cinco piedras y ocho piedras?\u201d o \u201cCu\u00e1ntos pizarrines son doce pizarrines menos cuatro pizarrines?\u201d, etc.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els deures de llenguatge de 2n curs ometien la Nomenclatura i proposaven exercicis de frases expressades oralment en situaci\u00f3 de di\u00e0leg amb un interlocutor, amb \u00fas de la 1a i 3a persones del singular del Present d\u2019Indicatiu (imatges 1 i 2). Tamb\u00e9 inclo\u00efen converses en les que potser podrien tenir cabuda altres persones del verb (imatge 3) i el mode Imperatiu mitjan\u00e7ant prohibicions (imatge 4). Els temes de conversa, els mateixos del curs anterior, \u00e9s a dir: el menjador, el dormitori, l\u2019aula, els vestits, les parts del cos i para de comptar.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Hi havia tamb\u00e9 un petit apartat de Religi\u00f3 on es demanava escriure les principals oracions de la Lit\u00fargia cat\u00f2lica: El Parenostre, l\u2019Avemaria, la Salve,… Tamb\u00e9 els Manaments. Els 10 Manaments de la Llei de D\u00e9u varien segons la versi\u00f3 judaica o la cat\u00f2lica, de la qual hi ha algunes variants. L\u2019Escola Municipal de Sords-Muts tamb\u00e9 va fer per al seu alumnat una versi\u00f3 amb llenguatge adaptat, publicada a l\u2019impremta del centre: Pel que fa al 6\u00e8 manament, que en la versi\u00f3 oficial de l\u2019Esgl\u00e9sia s\u2019expressa com \u201cNo cometer\u00e1s acciones impuras\u201d,<\/em> l\u2019escola instava a \u201cno mirar\u201d<\/em> i \u201cno pensar\u201d.<\/em> Dit amb aquest obscurantisme sembla que no es pogu\u00e9s mirar res ni pensar en res. Pel que fa al 9\u00e8, que \u00a0en la versi\u00f3 oficial indiquen \u201cNo desear\u00e1s la mujer de tu pr\u00f3jimo\u201d<\/em> o tamb\u00e9 la de \u201cNo consentir\u00e0s pensamientos ni deseos impuros\u201d<\/em>, sembla que el dec\u00e0leg del centre es va decantar per aquesta segona versi\u00f3 en rebutjar \u201cdesear cosas sucias ni feas\u201d,<\/em> en concord\u00e0ncia amb all\u00f2 expressat al 6\u00e8, que exigia no \u201chacer cosas sucias ni feas\u201d. <\/em>Aquella vergonya d\u2019amagar el caire sexual dels 6\u00e8 i 9\u00e8 Manaments fa pensar en l\u2019abat Sicard, que fou director de l\u2019Institut National des Jeunes Sourds<\/em> de Par\u00eds despr\u00e9s de l\u2019abb\u00e9 de l\u2019Ep\u00e9e, que es queixava que quan els alumnes confessaven amb signes els pecats contra el 6\u00e8 Manament, m\u00e9s que confessar-los els escenificaven, els revivien.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els deures de 3r curs tornen a insistir amb la Nomenclatura, per\u00f2 aquesta vegada incorporant m\u00e9s temes, demanant 20 noms de fruites, d\u2019animals d\u2019ordre inferior, d\u2019armes, de begudes, d\u2019oficis, etc, etc. Les frases a escriure s\u00f3n m\u00e9s elaborades, d\u2019acord amb les compet\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques m\u00e9s desenvolupades de alumnat al que anaven adre\u00e7ades. Es demanava, per exemple, \u201c50 mandatos sin complemento\/con complemento en singular y otros 50 en plural\u201d<\/em>; \u201cveinte prohibiciones en singular\/en plural en tiempo presente<\/em>; \u00eddem con verbos transitivos<\/em>, aix\u00ed com \u201cDi\u00e1logo y conversaci\u00f3n sobre 5 verbos reflexivos en singular\/plural en tiempo presente\/futuro\/pasado pr\u00f3ximo\/pasado remoto,…<\/em> i moltes m\u00e9s coses que no s\u2019esmenten aqu\u00ed per no cansar el lector\/a.<\/p>\n

Tamb\u00e9 es demanava l\u2019escriptura de frases del segon llibret de Bildersaal, amb il\u00b7lustracions referides a verbs transitius. Al final de l\u2019opuscle, per\u00f2, hi havia una \u201cxuleta\u201d que mostrava les paraules oportunes per construir el sempre demanat ordre can\u00f2nic subjecte-verb-predicat.<\/p>\n

Pot semblar a ulls actuals una mica encarcarat aquell sistema d\u2019anar confegint frases tan r\u00edgides. El m\u00e8tode consistia a escriure una frase i despr\u00e9s preguntar-li (a la frase) totes les q\u00fcestions possibles: Qu\u00e8…?; Qui…?; Com…?; Quan…?; Per qu\u00e8…?, etc, etc.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Cal tenir en compte, per\u00f2, que la metodologia per anar construint la compet\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica de l\u2019alumnat sord s\u2019ha inspirat tradicionalment en l\u2019ensenyament de lleng\u00fces estrangeres, i com a prova cal nom\u00e9s esmentar l\u2019\u00fas prof\u00fas del Bildersaal, de \u201cLe fran\u00e7ais par l\u2019image\u201d, de les filmines del m\u00e8tode SUVAG (que no estaven adre\u00e7ades, com es pugui pensar, als sords sin\u00f3 als estudiants de lleng\u00fces estrangeres), etc, etc. Aquella manera de procedir d\u2019aquells companys que no hem conegut estava justificada: Situem-nos, per exemple, als anys 1930, 1940, 1950,… \u00e8poca en qu\u00e8 l\u2019alumnat encara no usava audi\u00f2fons. Imaginem nens o nenes petits\/tes amb una sordesa severa o pregona llur audici\u00f3 no els permetia adquirir el llenguatge de manera natural, espont\u00e0nia i aut\u00f2noma. Davant d\u2019una impossibilitat d\u2019aquest tipus, qu\u00e8 es pot fer?… Doncs una acci\u00f3 espec\u00edfica, volunt\u00e0ria i programada en aquest sentit: Aqu\u00ed \u00e9s on entrava en acci\u00f3 el curr\u00edculum de l\u2019escola, ensenyant la llengua d\u2019igual manera que a qualsevol que la desconegu\u00e9s.<\/p>\n

La difer\u00e8ncia entre un aprenent de llengua estrangera i un aprenent sord \u00e9s que el primer nom\u00e9s apr\u00e8n una altra llengua, mentre que el sord va estructurant la seva pr\u00f2pia compet\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica, la seva facultat de llenguatge, amb l\u2019instrument de la llengua que se l\u2019ensenya, que en direm la seva L1, tot i que pel fet de ser apresa (no adquirida) no pot identificar-se plenament amb el concepte de L1.<\/p>\n

Anteriorment els m\u00e8todes de lleng\u00fces estrangeres estaven basats en frases tancades, del tipus \u201cThe apple in on the table\u201d, per entendre\u2019ns. Avui dia l\u2019enfocament \u00e9s molt m\u00e9s obert i din\u00e0mic. Els m\u00e8todes actuals es recolzen en els \u201cThreshold Level\u201d (Nivell llindar) de cada llengua, que inclouen les formes ling\u00fc\u00edstiques necess\u00e0ries per desenvolupar-se amb sufici\u00e8ncia en qualsevol situaci\u00f3 quotidiana, descriure esdeveniments, justificar opinions, etc. Tamb\u00e9 avui la intervenci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica dels\/de les logopedes dels CREDA amb el seu alumnat \u00e9s molt m\u00e9s oberta, din\u00e0mica i \u201cnaturalista\u201d, i si es vol veure aix\u00ed tamb\u00e9 est\u00e0 inspirada en el \u201cNivell llindar\u201d tal i com s\u2019entreveu en les seves exhaustives programacions. A m\u00e9s existeixen ajudes (audi\u00f2fons, implants) que poden facilitar l\u2019educaci\u00f3 auditiva, i la possibilitat \u2013ara que no est\u00e0 prohibida- de transfer\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica entre la LSC i la llengua oral.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s possible que el primer dia de curs molts\/tes alumnes atesos\/es pel CREDA hagin presentant a la seva escola els deures d\u2019estiu que els hi van encomanar amb la intenci\u00f3 de mantenir o consolidar coneixements. A l\u2019antiga Escola Municipal de Sords-Muts tamb\u00e9 es proposava a… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":17647,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-17638","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17638","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17638"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17638\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17653,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17638\/revisions\/17653"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17647"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17638"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17638"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17638"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}