Aquest procediment es pot observar ja en l\u2019obra de Juan Pablo Bonet \u201cReduction de las letras y arte para ense\u00f1ar \u00e1 hablar a los mudos\u201d (1620): En la primera part explica com s\u2019han de pronunciar els fonemes (que l\u2019autor presenta per ordre alfab\u00e8tic), i fins a la segona part (Cap\u00edtol VII) no descriu \u201ccomo se ha de ense\u00f1ar al mudo \u00e1 juntar las letras\u201d<\/em>.<\/p>\n Tamb\u00e9 Lorenzo Herv\u00e1s y Panduro, en la seva obra en dos volums \u201cEscuela Espa\u00f1ola de Sordomudos \u00f3 arte para ense\u00f1arles \u00e1 escribir y hablar el idioma espa\u00f1ol\u201d (1795) proposa una \u201cdesmutitzaci\u00f3\u201d iniciada amb les vocals \/o\/, \/u\/, seguides de \/a\/, \/e\/, \/i\/, i despr\u00e9s els fonemes conson\u00e0ntics \u2013combinats amb les vocals- segons un ordre da major a menor visibilitat: primer les bilabials, despr\u00e9s les labiodentals, dentals, etc. L\u2019ordre proposat d\u2019aprenentatge dels fonemes era el seg\u00fcent: \/b\/, \/p\/, \/m\/, \/t\/, \/d\/, \/\u03b8\/,\u00a0 \/f\/, \/v\/, \/s\/, \/t\u0283\/, \/l\/, \/\u028e\/, \/n\/, \/\u0272\/, \/y\/, \/k\/, \/g\/, \/\u027e\/, \/r\/. Despr\u00e9s s\u2019iniciava la pronunciaci\u00f3 de les paraules.<\/p>\n \u00c9s prou sabut tamb\u00e9 que en Pere Barnils, quan va ser director de l\u2019Escola Municipal de Sords-Muts, va idear un conegut m\u00e8tode de \u201cdesmutitzaci\u00f3\u201d, la trilogia \u201cLa Paraula\u201d (1919-20), amb dibuixos del professor del centre Antoni Gelabert Alart. Si fa no fa la idea era la mateixa:<\/p>\n L\u2019edici\u00f3 de 1946 nom\u00e9s recollia all\u00f2 que en Pere Barnils anomenava \u201csil\u00b7labeig simple\u201d, mentre que el de 1954 afegia una segona part amb s\u00edl\u00b7labes mixtes i grups conson\u00e0ntics. En relaci\u00f3 a les \u201clecturas\u201d s\u2019explicitava a les observacions inicials el mateix tarann\u00e0 de sempre: \u201cAl final de cada lecci\u00f3n hay un ejercicio de lectura en el cual se nota marcadamente el fonema aprendido entre los ya adquiridos… y justificar la seguridad del mismo. S\u00f3lo ante esta justificaci\u00f3n se pasar\u00e1 a la ense\u00f1anza de otro nuevo fonema, seguros ya de no presentarse dudas ni confusiones que deberemos evitar en bien de nuestros peque\u00f1os educandos\u201d.<\/em><\/p>\n L\u2019ordre d\u2019aprenentatge proposat dels fonemes conson\u00e0ntics era el seg\u00fcent: \/p\/, \/t\/, \/k\/, \/m\/, \/d\/, \/g,\/, \/f\/, \/ \u03b8 \/, \/s\/, \/x\/, \/b\/, \/n\/, \/\u028e\/, \/l\/, \/\u0272\/, \/\u027e\/, \/t\u0283\/, \/\u03b2\/, \/r\/, \/ks\/.<\/p>\n Pel que fa a l\u2019apartat de sil\u00b7labeig simple:<\/p>\n Pel que fa a l\u2019apartat de sil\u00b7labeig complex:<\/p>\n De ben segur que si els i les exalumnes de l\u2019escola \u2013ara ja tots jubilats- recorden\u00a0 aquelles frases potser alg\u00fa encara cregui que tenia poca compet\u00e8ncia ling\u00fcistica pel fet de no entendre-les quan les vocalitzava. Per sort no era el cas.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Actualment el treball logop\u00e8dic amb l\u2019alumnat sord, sobretot a les primeres etapes, s\u2019aborda des d\u2019una perspectiva naturalista, a partir de les seves pr\u00f2pies viv\u00e8ncies, utilitzant un llenguatge planer, ben estructurat i significatiu. I el treball fon\u00e8tic espec\u00edfic no n\u2019\u00e9s una excepci\u00f3.![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-content\/uploads\/usu1333\/2023\/02\/1.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n\n
<\/a>Despr\u00e9s de la guerra civil es va prohibir el catal\u00e0 a les escoles. “L\u2019Escola Municipal de Sords-Muts\u201d va tornar a ser la \u201cEscuela Municipal de Sordomudos\u201d. Essent aix\u00ed el professorat del centre no va poder seguir utilitzant els llibres de \u201cLa Paraula\u201d i es va quedar sense una eina que considerava \u00fatil per a l\u2019educaci\u00f3 del seu alumnat. Per\u00f2 van tenir una idea: \u201cReciclar\u201d els llibres de \u201cLa Paraula\u201d en un sol opuscle repetint l\u2019aspecte del sil\u00b7labeig, reassignant, si calia, les imatges als fonemes del castell\u00e0, i utilitzant-ne d\u2019altres de la mateixa col\u00b7lecci\u00f3 emprades des de l\u2019\u00e8poca d\u2019en Pere Barnils. Tamb\u00e9 van afegir com a novetat unes \u201clecturas<\/em>\u201d de base fon\u00e8tica. Aquella adaptaci\u00f3 se la va anomenar \u201cSilabario\u201d. Es va editar una primera edici\u00f3 el 1946 i una altra m\u00e9s completa el 1954.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a>Per\u00f2… i com eren aquelles \u201clecturas<\/em>\u201d? Perqu\u00e8 confegir frases raonables repetint un mateix fonema, ignorant els que encara no s\u2019havien estudiat i consentint nom\u00e9s els apresos anteriorment \u00e9s una mica fer entrar el clau de la comprensi\u00f3 lectora per la cabota. No en va a la introducci\u00f3 de l\u2019obra s\u2019advertia: \u201cReferente a las lecturas contenidas en el presente silabario, no se trata de que el ni\u00f1o las recite de memoria ni las comprenda en su totalidad ni las interprete todas\u201d<\/em>. Per il\u00b7lustrar aquest punt s\u2019exposen a continuaci\u00f3 diverses frases extretes d\u2019aquelles \u201clecturas<\/em>\u201d, algunes un p\u00e8l delirants, altres de dif\u00edcil comprensi\u00f3, d\u2019altres amb doble significat si es llegeixen amb mal\u00edcia, etc.<\/p>\n\n
\n
\nPer\u00f2 tradicionalment no ha estat… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":17451,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-17459","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17459","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17459"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17459\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17469,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17459\/revisions\/17469"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17451"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17459"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17459"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17459"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}