{"id":17341,"date":"2022-09-26T19:19:21","date_gmt":"2022-09-26T17:19:21","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/?p=17341"},"modified":"2022-09-26T19:19:21","modified_gmt":"2022-09-26T17:19:21","slug":"lescola-errant-historia-de-les-seves-diverses-seus","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/general\/lescola-errant-historia-de-les-seves-diverses-seus\/","title":{"rendered":"L’escola errant: Hist\u00f2ria de les seves diverses seus"},"content":{"rendered":"

Mentre que el conegut \u201cInstitut National des Sourds-Muets\u201d, avui amb el nom de \u201cInstitut National de Jeunes Sourds\u201d ha estat sempre \u2013amb les corresponents renovacions i ampliacions- des de 1794 en el 254 del carrer Saint-Jacques de Par\u00eds (on el podeu trobar avui), l\u2019escola an\u00e0loga barcelonina, coneguda com \u201cEscola Municipal de Sords-Muts\u201d i altres variants, ha tingut \u2013que sapiguem- unes 19 ubicacions al llarg dels seus m\u00e9s de dos segles de vida, errant d\u2019un lloc a l\u2019altre pel mapa de Barcelona: de locals de dubtosa idone\u00eftat a antics convents amb hist\u00f2ries curioses o finals tr\u00e0gics, etc. Heus aqu\u00ed un breu resum d\u2019aquesta \u201cllarga marxa\u201d:<\/em><\/p>\n

1. – Sal\u00f3 De Cent de L\u2019Ajuntament de Barcelona (1800-02)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El primer lloc on l\u2019alumnat sord de Barcelona va rebre educaci\u00f3 finan\u00e7ada per l\u2019Ajuntament va ser en el propi Sal\u00f3 de Cent (constru\u00eft el 1369). Llavors era nom\u00e9s un magatzem perqu\u00e8 el Consell de Cent, que celebrava les reunions en aquell lloc, havia estat abolit pel decret de Nova Planta el 1716, i va ser buidat dels mobles, tapissos, escultures, etc, que contenia. El 1842 va ser bombardejat pel general Espartero. Va ser reconstru\u00eft el 1860 i el 1914. Inicialment el lloc destinat per a l\u2019escola havia de ser un local de la \u201cAdministraci\u00f3n de carnes\u201d del propi edifici, per\u00f2 es va desestimar perqu\u00e8 hagu\u00e9s calgut buidar-lo.<\/p>\n

Llavors s\u2019accedia a l\u2019Ajuntament per la fa\u00e7ana del carrer Ciutat, ja que la pla\u00e7a Sant Jaume no existia. Quan es va fer l\u2019edifici nou es va mutilar part d\u2019aquella fa\u00e7ana g\u00f2tica.<\/p>\n

2.- Possible espai al mateix Ajuntament (1806-07)<\/strong><\/p>\n

En reobrir l\u2019escola l\u2019any 1806 el moss\u00e8n que va fer de mestre va sol\u00b7licitar un espai en el propi Ajuntament, tal i com s\u2019havia concedit l\u2019any 1800 al seu predecessor. Per\u00f2 no hi ha const\u00e0ncia de en quin lloc es van realitzar definitivament les classes perqu\u00e8 no es va recollir la decisi\u00f3 a les actes municipals.<\/p>\n

3.- Convent de Santa Caterina (1816-20)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Va ser comen\u00e7at a construir el 1243 i regit pels frares dominics (predicadors), que dit sigui de pas eren els encarregats de la Inquisici\u00f3, flagell d\u2019heretges i bruixes. Hi assistien de 17 a 20 hores una trentena llarga d\u2019alumnes sords. Els frares van ser expulsats el 1835 i el convent incendiat. El 1837 va ser enderrocat i en el solar es va construir (1844) l\u2019antic mercat de Santa Caterina, remodelat totalment el 2005 amb les famoses teulades de cer\u00e0mica.<\/p>\n

4.- Edifici del gremi de velers (1820-23)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019edifici del Gremi de Velers (teixidors de veles), situat a la cantonada de Via Laietana amb el carrer Sant Pere m\u00e9s Alt, va ser comen\u00e7at a construir el 1758. All\u00e0 s\u2019hi va instal\u00b7lar l\u2019Acad\u00e8mia C\u00edvica, una instituci\u00f3 educativa gratu\u00efta adre\u00e7ada a treballadors joves i adults que impartia ensenyaments b\u00e0sics i idiomes. L\u2019escola de sords hi va ser agregada, amb una assist\u00e8ncia de 32 alumnes (1820) entre nois i noies que hi assistien de 6 a 2\/4 de 9, i tamb\u00e9 la de cecs. Va ser tancada a causa de l\u2019epid\u00e8mia de pesta groga de 1821. De manera similar a la pand\u00e8mia recent, la poblaci\u00f3 va estar confinada (durant els mesos de juliol agost. Passada l\u2019epid\u00e8mia van haver-hi intents de reobrir-la: L\u2019escola de cecs va poder reprendre les activitats el maig de 1823, per\u00f2 no la de sords.<\/p>\n

Liquidat el trienni liberal (1820-23), a l\u2019agost de 1823 es prohibiren les activitats de l\u2019Acad\u00e8mia C\u00edvica per considerar massa revolucion\u00e0ria aquella instrucci\u00f3 b\u00e0sica a gent humil, inaugurant 10 anys absolutistes de repressi\u00f3, execucions i exili.<\/p>\n

El 1834 l\u2019edifici va esdevenir el Col\u00b7legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona. Es va salvar a principis del sXX de l\u2019obertura de la Via Laietana (que va comportar la demolici\u00f3 d\u2019uns 2.000 habitatges, alguns de gran valor). Actualment la \u201cCasa de la Seda\u201d \u00e9s visitable pel p\u00fablic.<\/p>\n

5 i 6.- Comptadoria del Cadastre de l\u2019Ajuntament (1824-25) i antic edifici del Govern Civil (1836-37)<\/strong><\/p>\n

En tota aquella \u00e8poca l\u2019educaci\u00f3 dels sords es considerava m\u00e9s aviat una obra volunt\u00e0ria de benefic\u00e8ncia que no pas una acci\u00f3 educativa de ple dret: S\u2019obria l\u2019escola quan hi havia algun capell\u00e0 disposat a fer de mestre i es tancava quan dimitia, passant anys entre un tancament i la propera reobertura en un altre lloc. L\u2019Ajuntament pagava les despeses de funcionament i un sou als mestres, per\u00f2 la inestabilitat pol\u00edtica de l\u2019\u00e8poca amb insurreccions, assassinats, etc. no en facilitava el finan\u00e7ament.<\/p>\n

Essent aix\u00ed, sembla que l\u2019escola va radicar (1824-25) en la Comptadoria del Cadastre de la pr\u00f2pia Casa Consistorial, i en l\u2019edifici del Govern Civil (1836-37) situat a la Rambla de Caputxins, havent-se de tancar novament per manca de finan\u00e7ament. En aquest darrer lloc hi assistien 27 alumnes.<\/p>\n

7.- Edifici de la Llotja de Mar (nois) i convent de les Magdalenes (noies) (1838-40)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La nova obertura va ser finan\u00e7ada per la Junta de Comer\u00e7 de Barcelona. Hi assistien 16 nois de 10 a 2\/4 d\u20191 a la Llotja de Mar, al Pla de Palau, on tenia la seu la Junta, que a m\u00e9s de l\u2019escola de sords va acollir nombroses escoles i c\u00e0tedres al llarg dels anys. Es tracta de 3 edificis edificats des del sXIV al XIX. Actualment \u00e9s la seu de la Cambra Oficial de Comer\u00e7, Ind\u00fastria i Navegaci\u00f3 de Barcelona. \u00c9s visitable pel p\u00fablic.<\/p>\n

Les noies, en nombre de 12, assistien de 3 a 2\/4 de 5 al convent de les Magdalenes, edificat al sXIV, El 1835 les monges agustines que el regien van ser exclaustrades i l\u2019edifici es va dedicar a escola. Va ser enderrocat el 1877 degut a l\u2019obertura de la Via Laietana. Aquest convent era conegut tamb\u00e9 com el de \u201cles Penedides\u201d perqu\u00e8 fins al sXVI acollia aquelles prostitutes que volien deixar la professi\u00f3. D\u2019aqu\u00ed l\u2019advocaci\u00f3 a Santa Magdalena. El seu antic solar est\u00e0 ocupat per la Prefectura de la Policia Nacional de Via Laietana.<\/p>\n

Pel que fa a la congregaci\u00f3 com a tal, va ser ubicada el 1880 en un nou convent a la cantonada Muntaner-Val\u00e8ncia que va ser cremat el 1909 durant la Setmana Tr\u00e0gica. Actualment est\u00e0 ubicada en un convent a la cantonada Vallmajor \u2013 Cop\u00e8rnic.<\/p>\n

8.- <\/strong>Antic convent dels Pares Agonitzants<\/strong> (1843-56)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019any 1843 s\u2019obre l\u2019escola ja com a Escola Municipal, i des d\u2019aquella data va funcionar de manera ininterrompuda fins a la seva transformaci\u00f3 en l\u2019actual CREDA Pere Barnils. El lloc escollit va ser l\u2019antic convent dels Pares Agonitzants, al carrer Sant Pere M\u00e9s Baix 33, de l\u2019ordre dels Camils (dedicats a l\u2019atenci\u00f3 dels malalts), que com tants altres religiosos foren exclaustrats el 1835. Hi assistien 12 noies i 6 nois. L\u2019escola va estar tancada de juliol a desembre de 1854 degut a una gran epid\u00e8mia de c\u00f2lera que es va declarar a la ciutat.<\/p>\n

9.- <\/strong>Antic convent de Sant Gaiet\u00e0 <\/strong>(1856-79)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019auster convent de Sant Gaiet\u00e0 (de l\u2019ordre dels Teatins) va ser obert el 1666 a la pla\u00e7a de Carles Pi i Sunyer cantonada amb Duran i Bas. Va ser abandonat durant els fets revolucionaris de 1835 per por a qu\u00e8 se li cal\u00e9s foc. A partir de llavors es va convertir successivament en habitatges per a militars sense recursos; en el teatre anomenat Tirso; en una caserna de bombers i en una escola. Tamb\u00e9 hi va ser l\u2019Escola Municipal de sords a partir de 1856, que el 1858 es va aplegar amb la de cecs formant una \u00fanica escola. Hi van assistir els primers anys prop d\u2019una trentena d\u2019alumnes sords, i els darrers anys una seixantena. L\u2019any 1941 es va enderrocar. L\u2019actual esgl\u00e9sia \u00e9s al carrer Consell de Cent, 293.<\/p>\n

10, 11 i 12.- <\/strong>Carrer dels Lled\u00f3 (1879-81), Baixada del Ca\u00e7ador (1881-1912) i Passeig de Sant Joan (1912-14)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019Ajuntament va decidir el 1879 instal\u00b7lar els jutjats municipals al convent de Sant Gaiet\u00e0; Per aix\u00f2 l\u2019escola de sords va haver d\u2019emigrar al seu seg\u00fcent dest\u00ed, un local del carrer dels Lled\u00f3 5, i al cap d\u2019un parell d\u2019anys a un local contigu de la Baixada del Ca\u00e7ador,6. All\u00e0 s\u2019hi va afegir una tercera secci\u00f3, l\u2019anomenada d\u2019\u201dAnormals\u201d. Posteriorment es va traslladar l\u2019escola tric\u00e8fala al Passeig de Sant Joan 81, un local que segons els testimonis de l\u2019\u00e8poca no reunia les condicions per ser una escola, on va romandre 12 anys. Durant aquella \u00e8poca hi van assistir una cinquantena d\u2019alumnes sords.<\/p>\n

Semblava que aquell gaireb\u00e9 segle d\u2019itiner\u00e0ncia de local en local havia arribat a la fi i que s\u2019albirava un futur esplendor\u00f3s, ja que es va realitzar un projecte d\u2019edifici per a l\u2019escola de l\u2019alumnat sord i cec a la cantonada de Bruc amb Val\u00e8ncia. Aix\u00ed doncs el 10\/11\/1907 es va posar solemnement la primera pedra, amb una \u201cc\u00e0psula del temps\u201d i tot, un tub de vidre amb una acta signada per l\u2019alcalde, els regidors, el professorat i periodistes que testificaven l\u2019inici d\u2019una seu definitiva. Per\u00f2 a mitja construcci\u00f3 es va decidir canviar el dest\u00ed de l\u2019edifici, que va passar a ser l\u2019actual Conservatori Municipal de M\u00fasica de Barcelona.<\/p>\n

13.- <\/strong>Carrer Proven\u00e7a <\/strong>(1914-20)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La seg\u00fcent ubicaci\u00f3, m\u00e9s adequada que l\u2019anterior, va ser un xalet al carrer Proven\u00e7a 279. Avui no en queda res; al seu lloc hi ha un hotel de 6 pisos. L\u2019assist\u00e8ncia d\u2019alumnat era en nombre similar a l\u2019etapa anterior, \u00e9s a dir d\u2019una cinquantena. El 1917 es va dividir l\u2019escola en tres, una per a cada col\u00b7lectiu, per\u00f2 de moment van romandre al mateix edifici.<\/p>\n

Va ser una \u00e8poca molt convulsa, que va incloure la Primera Guerra Mundial, la Revoluci\u00f3 bolxevic russa, la pand\u00e8mia de grip de l\u2019any 1918, que matar 22.767 persones nom\u00e9s a la ciutat de Barcelona, etc.<\/p>\n

14.- Vil\u00b7la Joana – Vallvidrera (1920-25)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019any 1920 l\u2019Ajuntament va traslladar l\u2019escola a Vil\u00b7la Joana, una antiga masia a Vallvidrera, d\u2019acord amb la pol\u00edtica d\u2019\u201descoles a l\u2019aire lliure\u201d vigent durant aquell temps. Aquella masia \u00e9s coneguda tamb\u00e9 perqu\u00e8 hi va passar els seus darrers dies moss\u00e8n Cinto Verdaguer. En va ser director Pere Barnils, que va fer una profunda transformaci\u00f3 de l\u2019antiga manera d\u2019educar l\u2019alumnat sord. En el mateix entorn s\u2019hi aplegava l\u2019\u201dEscola Municipal de Cecs\u201d i la (amb un nom que sobta avui) \u201dEscola Municipal d\u2019Anormals\u201d, aix\u00ed com un \u201cLaboratori d\u2019Estudis i Investigacions\u201d per a cada escola. L\u2019assist\u00e8ncia era d\u2019una seixantena d\u2019alumnes sords. Actualment Vil\u00b7la Joana, \u201cMuseu-Casa Verdaguer\u201d, \u00e9s visitable pel p\u00fablic.<\/p>\n

15.- <\/strong>Grup Abat Oliba <\/strong>(1925-37)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El 1925 es van separar f\u00edsicament les tres escoles per considerar un anacronisme el fet d\u2019educar-se en un mateix espai els tres col\u00b7lectius. (Popularment es coneixia com \u201cEscola de Defectius). Aix\u00ed dons l\u2019escola de sords va anar a parar al grup escolar Abat Oliba, situada al carrer Marqu\u00e8s de Santa Ana 4, damunt la Pla\u00e7a Lesseps, centre que avui t\u00e9 el nom d\u2019Institut Josep Serrat i Bonastre. En aquell indret els va sorprendre la guerra civil…<\/p>\n

16 i 17.- <\/strong>Avinguda del Tibidabo i c\/ Lle\u00f3 XIII <\/strong>(1937-39)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Quan, al 1937, van comen\u00e7ar els bombardejos sobre Barcelona, el \u201cComit\u00e8 Permanent de la Conselleria-Regidoria de Cultura\u201d va decidir allunyar l\u2019escola del centre de la ciutat, i la va traslladar a uns edificis confiscats a l\u2019Avinguda del Tibidabo 44-46. Posteriorment es va adoptar tamb\u00e9 la modalitat de resid\u00e8ncia per a l\u2019alumnat al carrer de Lle\u00f3 XIII, 13, mentre que les aules van ser reubicades al costat, en els n\u00fameros 10 i 12 de la mateixa Avinguda del Tibidabo. El conjunt va passar a denominar-se \u201cBella Estada Escolar. Pavell\u00f3 IX\u00e8. Sords-Muts\u201d. L\u2019assist\u00e8ncia es va mantenir en una seixantena d\u2019alumnes.<\/p>\n

18.- Passeig de la Bonanova (1939-70)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A l\u2019acabar la guerra els propietaris van recuperar els immobles, fet que va obligar a l\u2019elecci\u00f3 d\u2019un nou dest\u00ed, un edifici llogat al Passeig de la Bonanova, 61. Dels 13 mestres que hi havia quan la guerra el r\u00e8gim en va \u201chabilitar\u201d 8, a m\u00e9s del director, i una altra mestra posteriorment, i 4 van ser depurats. En aquell edifici va restar l\u2019escola el per\u00edode m\u00e9s llarg de la seva vida (31 anys), gaireb\u00e9 tot el franquisme. Durant aquella etapa l\u2019assist\u00e8ncia d\u2019alumnat al centre va oscil\u00b7lar entre 88 i 136 nois i noies. Ara \u00e9s un lux\u00f3s edifici de 6 plantes.<\/p>\n

19.- <\/strong>Carrer Tres Pins <\/strong>(1970- …)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A finals dels anys 60\u2019 l\u2019Ajuntament va decidir construir un grandi\u00f3s edifici per a l\u2019escola de sords, a Montju\u00efc, al carrer Tres Pins (amb entrada pel n\u00ba 28). Es va pensar per a una poblaci\u00f3 \u2013amb vocaci\u00f3 metropolitana- de 220 alumnes; Al principi es va considerar la idea d\u2019incloure un internat, per\u00f2 es va desestimar. El centre va ser inaugurat pomposament el 7\/2\/1970 per \u201cSS.AA.RR. los Pr\u00edncipes de Espa\u00f1a, don Juan Carlos y do\u00f1a Sof\u00eda<\/em>\u201d amb el nou nom de \u201cCentre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic Jos\u00e9 Mar\u00eda de Porcioles\u201d, per\u00f2 conegut popularment com \u201cel Fono\u201d. Tamb\u00e9 es va dotar d\u2019un \u201cServei d\u2019Exploraci\u00f3, Orientaci\u00f3 i Rehabilitaci\u00f3\u201d.<\/p>\n

Finalment, despr\u00e9s de 170 anys, l\u2019escola podia gaudir d\u2019un edifici definitiu, modern i ben dotat. Per\u00f2 \u2013el que s\u00f3n les coses- els nous vents de l\u2019Educaci\u00f3 Especial bufaven en el sentit de considerar que no havien d\u2019existir aquells macrocentres, sin\u00f3 que l\u2019alumnat amb necessitats educatives especials s\u2019havia d\u2019integrar (vocabulari de l\u2019\u00e8poca) a les escoles ordin\u00e0ries. D\u2019aquesta manera el curs 1981-82 va comen\u00e7ar la \u201cintegraci\u00f3\u201d de les noves matr\u00edcules d\u2019alumnat, i tamb\u00e9 la de l\u2019alumnat del centre (que el curs anterior tenia 164 alumnes), amb el suport itinerant del professorat del \u201cFono\u201d.<\/p>\n

I a partir d\u2019aqu\u00ed la gaireb\u00e9 bicenten\u00e0ria escola de sords es va anar difuminant en un suau esva\u00efment que no va ser ben b\u00e9 una mort sin\u00f3 una transformaci\u00f3: D\u2019una banda el curs 1984-85 la part d\u2019escola especial del \u201cFono\u201d es va transformar en una escola ordin\u00e0ria, l\u2019Escola Municipal Tres Pins, d\u2019Infantil i Prim\u00e0ria, amb voluntat d\u2019acollir alumnat sord. D\u2019altra banda l\u2019equip itinerant de logopedes i l\u2019EAP que s\u2019havien creat amb el personal de l\u2019antiga escola es va transformar l\u2019any 1989, mitjan\u00e7ant un conveni entre Generalitat i Ajuntament, en l\u2019actual CREDA Pere Barnils.<\/p>\n

Des de la seva creaci\u00f3 el CREDA Pere Barnils ja ha conegut diverses seus: A m\u00e9s del carrer Tres Pins ha estat al carrer Pau Clar\u00eds i al carrer Olzinelles, el seu lloc actual. Potser si alg\u00fa decideix refer aquest article d\u2019aqu\u00ed uns anys haur\u00e0 d\u2019afegir noves seus…<\/p>\n

Fonts consultades:<\/p>\n