{"id":17139,"date":"2022-03-28T10:29:36","date_gmt":"2022-03-28T08:29:36","guid":{"rendered":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/?p=17139"},"modified":"2022-04-05T11:43:38","modified_gmt":"2022-04-05T09:43:38","slug":"els-referents-sords-de-lalumnat-sord","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/general\/els-referents-sords-de-lalumnat-sord\/","title":{"rendered":"Els referents sords de l’alumnat sord"},"content":{"rendered":"

Aquest no \u00e9s nom\u00e9s un article hist\u00f2ric sin\u00f3 tamb\u00e9 un clam per desitjar que l\u2019emerg\u00e8ncia de persones sordes referents en tots els \u00e0mbits socials propici\u00ef en l\u2019alumnat sord de les nostres escoles una forta motivaci\u00f3 per assolir el seu futur.<\/em><\/span><\/p>\n

Durant el passat m\u00e9s de febrer, en el context de la celebraci\u00f3 – el dia 11- del \u201cDia Internacional de la Dona i la Nena en la Ci\u00e8ncia\u201d, que reivindica l\u2019acc\u00e9s equitatiu i ple de dones i nenes a l\u2019educaci\u00f3 en els \u00e0mbits de la Ci\u00e8ncia, la Tecnologia, l\u2019Enginyeria i les Matem\u00e0tiques (Educaci\u00f3 STEM), es van sentir en els mitjans de comunicaci\u00f3 moltes declaracions lamentant-se que les nenes no aspiren majorit\u00e0riament a cursar estudis de caire cient\u00edfic. Ho atribu\u00efen a la manca de visibilitat de referents femenins en aquests \u00e0mbits, de dones amb \u00e8xit professional en qui emmirallar-se. El diagn\u00f2stic: Com que les nenes i les joves no perceben referents prestigiosos de dones cient\u00edfiques ni t\u00e8cniques no es senten cridades a estudiar especialitats d\u2019aquest tipus. Posteriorment s\u2019han produ\u00eft tamb\u00e9 moltes declaracions queixant-se de la invisibilitat de les dones en molts altres dominis.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En el cas de l\u2019alumnat sord tamb\u00e9 \u00e9s palesa la manca de visibilitat d\u2019adults sords referents, sobretot si es contempla el tema des d\u2019una perspectiva hist\u00f2rica. (\u201cReferent\u201d no significa \u201cpersona a imitar\u201d sin\u00f3 \u201cpersona que \u00e9s un punt de refer\u00e8ncia\u201d). En el cas dels nens i les nenes els primers referents adults s\u00f3n els pares i mares, o persones que exerceixin aquest rol, figures cabdals per al desenvolupament de la personalitat, de la manera d\u2019estar en el m\u00f3n… A l\u2019escola tamb\u00e9 ho s\u00f3n els i les mestres, que s\u00f3n vistos per l\u2019alumnat com figures d\u2019autoritat i prestigi. Tothom te referents en molts \u00e0mbits de la vida. Per aix\u00f2 cada persona sorda necessita saber com s\u00f3n i de qu\u00e8 poden ser capaces altres persones sordes.<\/p>\n

Per\u00f2 com s\u2019ha dit suara la manca de referents sords adults ha estat cr\u00f2nica al llarg de tota la Hist\u00f2ria. Per exemple una de les conseq\u00fc\u00e8ncies del fam\u00f3s Congr\u00e9s de Mil\u00e0 de 1880 va ser l\u2019expulsi\u00f3 \u2013all\u00e0 on n\u2019hi havia- del professorat sord de les escoles de sords. A la nostra escola no va caldre perqu\u00e8 els quatre professors de la secci\u00f3 de \u201csordo-mudos\u201d eren oients. Tampoc \u00e9s que llavors l\u2019adult sord fos considerat un referent de prestigi, sin\u00f3 simplement alg\u00fa digne de miseric\u00f2rdia at\u00e8s l\u2019enfocament ben\u00e8ficosocial de la seva educaci\u00f3 en aquell temps; llegiu sin\u00f3 all\u00f2 que el director de l\u2019\u00e8poca va escriure en relaci\u00f3 a la celebraci\u00f3 de la Pasqua per part de l\u2019alumnat:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Episodis m\u00e9s recents, que podem explicar aquells que els hem viscut, no s\u00f3n menys punyents: Durant els primers anys de la \u201cintegraci\u00f3\u201d, \u00e9s a dir a l\u2019inici de l\u2019escolaritzaci\u00f3 de l\u2019alumnat sord a les escoles ordin\u00e0ries, es va evitar \u2013no nom\u00e9s des del nostre centre sin\u00f3 de manera generalitzada- que els i les alumnes coneguessin o es relacionessin amb altres nens o adolescents sords com ells.<\/p>\n

La ra\u00f3 era la creen\u00e7a que si es relacionaven deixarien de parlar i es posarien a parlar amb signes, s\u2019a\u00efllarien de la resta del m\u00f3n, etc. I ja no diguem de la inconveni\u00e8ncia de relacionar-se amb una persona sorda adulta! La idea subjacent a aquell procedir era, evidentment, que qualsevol persona sorda era una mala influ\u00e8ncia per a qualsevol altra persona sorda.<\/p>\n

Congruentment amb aquell pensament es va proposar en el nostre document \u201cEscolaritzaci\u00f3 del nen sord en centres educatius ordinaris\u201d (1982), que explicitava la manera en que an\u00e0vem a dur a terme la \u201cintegraci\u00f3\u201d, que no hi hagu\u00e9s m\u00e9s d\u2019un alumne sord a cada aula. Tamb\u00e9 procur\u00e0vem que en una mateixa escola no hi hagu\u00e9s matriculats alumnes en nivells consecutius per evitar el perill que si un d\u2019ells repetia coincid\u00eds amb el que passava de curs.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aquell criteri va ocasionar que no es matricul\u00e9s algun nen o nena en escoles amb bons plantejaments pedag\u00f2gics, obertes a la \u201cintegraci\u00f3\u201d i properes al seu domicili perqu\u00e8 en el nivell necessari ja hi havia un altre alumne sord.<\/p>\n

Recordo una vegada, a la seu del Fonoaudiol\u00f2gic, a Montju\u00efc, que una mare i un infant que havien vingut per fer una audiometria es van posar a parlar en signes. A la vora hi havia un nen amb el seu pare esperant per a la mateixa prova. Quan aquest va veure que signaven va agafar el seu fill d\u2019una revolada, i amb cara d\u2019espantat se\u2019l va endur a l\u2019altre extrem de la llarga sala d\u2019espera. Vet aqu\u00ed la perillositat del contacte d\u2019un sord amb un altre sord! Possiblement, per\u00f2, aquell pare seguia de bona fe els consells que alg\u00fa li havia donat tamb\u00e9 de bona fe…<\/p>\n

El model educatiu audiofonol\u00f2gic aplicat a la \u201cintegraci\u00f3\u201d evitava la trobada de sord amb sord. Per\u00f2 la necessitat de referents sords no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de modalitats educatives sin\u00f3 derivada de la necessitat de qualsevol \u00e9sser hum\u00e0 de trobar \u201ciguals\u201d.<\/p>\n

El psic\u00f2leg i psicoterapeuta franc\u00e8s Beno\u00eet Virole, aix\u00ed com altres estudiosos del tema van descriure els \u201cfantasmes\u201d de diversos nens i joves sords d\u2019aquella \u00e8poca mancats de referents sords adults: Uns creien que a l\u2019arribar a l\u2019edat adulta esdevindrien oients. En canvi altres pensaven que moririen abans d\u2019arribar-hi. El motiu d\u2019aquelles creences era que per ells \u201cno<\/em> existien<\/em> adults sords<\/em>\u201d.<\/p>\n

Per pal\u00b7liar la situaci\u00f3 Virole explica que van propiciar la trobada amb antics alumnes, ja adults, cosa que els va permetre \u201cuna forma de transmissi\u00f3 de la identitat sorda que va ajudar els joves adolescents a orientar-se tant amb el m\u00f3n dels oients com amb les difer\u00e8ncies entre generacions<\/em>\u201d. https:\/\/virole.pagesperso-orange.fr\/Ado.pdf<\/a><\/p>\n

Quan els professionals del nostre centre v\u00e0rem \u201ccaure del cavall\u201d en relaci\u00f3 al tema v\u00e0rem procurar arranjar la situaci\u00f3:<\/p>\n