Al segle XIX es van popularitzar els \u201ctubs per parlar\u201d. Consistien en una m\u00e0nega flexible, un extrem de la qual estava prove\u00eft d\u2019un embut ample pel qual es parlava, i l\u2019altre extrem d\u2019un auricular, per on s\u2019escoltava. No cal dir que l\u2019amplificaci\u00f3 que s\u2019assolia tamb\u00e9 era moderada.<\/p>\n Al nostre centre, a l\u2019\u00e8poca de l\u2019\u201dEscola Municipal de Sords-Muts\u201d, encara s\u2019utilitzaven aquests estris fins ben entrat el s. XX, com es pot veure a la imatge.<\/p>\n Una curiosa variant d\u2019aquells tubs per parlar va ser la famosa butaca del rei Joao VI de Portugal (1767-1826). Els bra\u00e7os d\u2019aquella butaca, de dubtosa est\u00e8tica, eren buits en forma de lleons amb la boca oberta, i connectats amb una m\u00e0nega a l\u2019extrem de la qual hi havia un auricular de \u201cxumet\u201d que el monarca s\u2019inseria a l\u2019orella. L\u2019interlocutor, de genolls o assegut en una altra butaca, havia de parlar a prop de la boca dels lleons.<\/p>\n A meitat del s. XIX es van comercialitzar tamb\u00e9 butaques amb les \u201corelleres\u201d de reposar el cap buides i comunicades amb la part frontal, des d\u2019on es condu\u00efa el so a les orelles de la persona asseguda.<\/p>\n Aix\u00ed mateix hi havia m\u00e0negues amb 6 boques receptores per recollir el so en 360\u00ba al voltant de l\u2019usuari, i aquelles persones desitjoses d\u2019ocultar la seva sordesa podien utilitzar receptors dissimulats en forma de gerro, o de m\u00e9s petits amagats sota el cabell o el barret de les dones, darrere una barba llarga d\u2019home, bastons amb el m\u00e0nec buit, diademes, etc.<\/p>\n Permeteu una petita digressi\u00f3 relacionada amb els estris d\u2019amplificaci\u00f3 basats en l\u2019entrada del so per una part ampla del dispositiu i la recepci\u00f3 a l\u2019o\u00efda per la part molt estreta de l\u2019altre extrem: Abans de la invenci\u00f3 del radar es detectava l\u2019apropament d\u2019avions enemics mitjan\u00e7ant dos enormes embuts giratoris connectats amb m\u00e0negues a ambdues o\u00efdes. Havien de ser dos, per tal que la difer\u00e8ncia d\u2019intensitat entre la dreta i l\u2019esquerra permet\u00e9s la localitzaci\u00f3 de les aeronaus en l\u2019espai. Tamb\u00e9, per evitar col\u00b7lisions entre vaixells en situacions de boira o de nit, hi havia mariners que utilitzaven uns artefactes anomenats \u201csound mirrors\u201d<\/em> recolzats a les espatlles.<\/p>\n Un altre audi\u00f2fon de finals del s XVIII, va ser l\u2019anomenat \u201cAudiphone\u201d, tamb\u00e9 conegut com \u201cDentaphone\u201d. Va ser inventat en 1879 pel nord-americ\u00e0 RS Rhodes. Servia per a les p\u00e8rdues auditives de transmissi\u00f3. Estava format per una placa met\u00e0l\u00b7lica una mica corbada en forma de ventall, amb un m\u00e0nec per agafar-la. Calia subjectar-la amb la m\u00e0, amb la part de dalt recolzada sobre les dents superiors, sense que les inferiors la toquessin. El so era transm\u00e8s fins a la c\u00f2clea a trav\u00e9s dels ossos del crani. Tamb\u00e9 va ser utilitzat fins ben entrat el s XX.<\/p>\n Podria dir-se que els successors actuals d\u2019aquells transmissors per via \u00f2ssia s\u00f3n els BAHA (Bone Anchored Hearing Aids), implants osteointegrats que transmeten directament el so a l\u2019o\u00efda interna a trav\u00e9s dels ossos del crani.<\/p>\n Amb la patent (que no invenci\u00f3) del tel\u00e8fon per part de Graham Bell es va propiciar l\u2019aparici\u00f3 dels primers audi\u00f2fons el\u00e8ctrics. (Per cert, ves per on, Graham Bell tamb\u00e9 era logopeda i es va casar amb una dona sorda. Va tenir com a alumna sordcega ni m\u00e9s ni menys que a la famosa Hellen Keller)<\/em>. En efecte, el nord-americ\u00e0 MR Hutchison va crear un tel\u00e8fon modificat (1898) mitjan\u00e7ant un micr\u00f2fon de carb\u00f3 que captava el so, que convertit en impulsos el\u00e8ctrics sortia amplificat per un auricular. Funcionava amb bateries, que amb prou feines duraven 2 hores. Li va anomenar \u201cAkouphone\u201d. Era m\u00e9s gran que una capsa de sabates, i l\u00f2gicament de sobretaula. Posteriorment (1902) el va millorar fent-lo m\u00e9s petit, i per tant port\u00e0til, i el va anomenar \u201cAcousticon\u201d.<\/p>\n Al voltant d\u2019aquelles dates (1904) es va inventar el tub de buit, o v\u00e0lvula electr\u00f2nica, (aquelles l\u00e0mpades incandescents que es podien veure dins dels antics aparells de r\u00e0dio). Aquella novetat permetia amplificar m\u00e9s el so, propietat que va aprofitar EC Hanson (1920) per dissenyar un audi\u00f2fon, for\u00e7osament de sobretaula, anomenat \u201cVactuphone\u201d que incorporava aquesta tecnologia. Amb el pas dels anys es va anar aconseguint disminuir la mida d\u2019aquells aparells (amb v\u00e0lvules m\u00e9s petites) fins que podien portar-se penjats del coll, o amb una pin\u00e7a a la butxaca, tot i que necessitaven dues bateries grosses per funcionar.<\/p>\n El 1948 es va inventar el transistor. Aquell aven\u00e7 va permetre substituir durant els anys 50 els tubs de buit per aquells petits components tot i permetent la reducci\u00f3 de la mida dels audi\u00f2fons. Com sabeu, per\u00f2, m\u00e9s que la pot\u00e8ncia el realment important \u00e9s poder adaptar la corba de resposta de l\u2019aparell a l\u2019audici\u00f3 de cada persona. Els audi\u00f2fons de l\u2019\u00e8poca tot i que permetien ajustaments en la tonalitat no tenien ni de lluny les possibilitats d\u2019adaptaci\u00f3 dels actuals.<\/p>\n Ja es fabricaven audi\u00f2fons retroauriculars per\u00f2 no eren \u00fatils per a p\u00e8rdues severes o pregones ja que la miniaturitzaci\u00f3 no havia avan\u00e7at prou i no podien donar la pot\u00e8ncia necess\u00e0ria que s\u00ed oferien els de \u201cpetaca\u201d.<\/p>\n En aquell estat de coses aquelles persones susceptibles d\u2019usar-los i que desitjaven dissimular la seva sordesa podien utilitzar audi\u00f2fons disfressats de passador de cabell, d\u2019agulla de corbata, de bol\u00edgraf a la butxaca de l\u2019americana, o formant part de la pala de les ulleres, tal com si fossin invents dels que feia servir James Bond en els seus films. (El cable de l\u2019auricular ja era m\u00e9s dif\u00edcil de dissimular).<\/p>\n L\u2019evoluci\u00f3 dels audi\u00f2fons ha anat sempre de la m\u00e0 del progr\u00e9s de l\u2019electr\u00f2nica i de la inform\u00e0tica. Per aix\u00f2 els aven\u00e7os exponencials d\u2019aquestes ci\u00e8ncies experimentats des de finals del segle passat ha propiciat el seu desenvolupament accelerat en que cada nova generaci\u00f3 ha deixat molt enrere l\u2019anterior.<\/p>\n La progressiva miniaturitzaci\u00f3 dels circuits impresos va fer possible la generalitzaci\u00f3 dels audi\u00f2fons retroariculars per a sordeses severes i pregones, un per a cada orella, guanyant aix\u00ed la capacitat d\u2019estereofonia i l\u2019adaptaci\u00f3 m\u00e9s ajustada a la p\u00e8rdua auditiva de cadascuna. I per a les sordeses m\u00e9s moderades es va fer possible l\u2019audi\u00f2fon intracanal, fent innecessaris passadors de cabell, ulleres,… A la nostra escola, per\u00f2, no es va generalitzar l\u2019\u00fas d\u2019audi\u00f2fons fins la creaci\u00f3 a l\u2019any 1982 en el propi Centre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic d\u2019un Laboratori Audioprot\u00e8tic, dotat amb un audioprotetista.<\/p>\n A partir de llavors, amb una\u00a0 miniaturitzaci\u00f3 ja suficient, l\u2019evoluci\u00f3 dels audi\u00f2fons va estar determinada per la digitalitzaci\u00f3: A partir dels anys 80 es van fabricar els primers audi\u00f2fons que, tot i continuant essent anal\u00f2gics, permetien una configuraci\u00f3 digital. I va ser en la d\u00e8cada dels 90 quan, amb els circu\u00efts integrats amb microxips, la digitalitzaci\u00f3 va ser completa.<\/p>\n Actualment la versatilitat de programaci\u00f3 dels audi\u00f2fons permet adaptar la seva corba de resposta als diferents ambients sonors a gust de l\u2019usuari. Tamb\u00e9 es poden connectar per Bluetooht a ordinadors, aparells de TV i a m\u00f2bils que permeten controlar-los mitjan\u00e7ant app\u2019s.<\/p>\n Sobta la frivolitat d\u2019alguns anuncis per internet que ofereixen audi\u00f2fons a preus irrisoris \u201csense necessitat de consultar l\u2019especialista\u201d i lliurats a domicili per una empresa de missatgeria. Un audi\u00f2fon \u00e9s un estri sofisticat, no un auricular per sentir m\u00fasica. L\u2019adaptaci\u00f3 d\u2019un audi\u00f2fon requereix un proc\u00e9s complex d\u2019interacci\u00f3 entre l\u2019audioprotetista i l\u2019usuari\/a per tal d\u2019assolir el m\u00e0xim confort auditiu possible mitjan\u00e7ant l\u2019optimitzaci\u00f3 de la seva configuraci\u00f3 personalitzada. Per aquest motiu calen diverses visites al gabinet audioprot\u00e8tic. \u00c9s com fer-se un vestit a mida.<\/p>\n Els implants coclears, que no deixen de ser uns audi\u00f2fons, experimentats des dels anys 70 per\u00f2 no generalitzats aqu\u00ed fins els 90 tamb\u00e9 han anat evolucionant molt. Per\u00f2 aix\u00f2 ja seria tema d\u2019un altre article.<\/p>\n <\/p>\n Refer\u00e8ncies consultades:<\/strong><\/p>\n The History of Hearing Aids – Attune \u00a0 <\/span><\/a>https:\/\/www.attune.com.au\/2020\/05\/31\/the-history-of-hearing-aids\/<\/a><\/p>\n Timeline of Hearing Devices and Early Deaf Education\u00a0\u00a0 <\/span><\/a>http:\/\/beckerexhibits.wustl.edu\/did\/timeline\/<\/a><\/p>\n Museum of Hearing Aids \u00a0\u00a0https:\/\/www.hearingaidmuseum.com\/gallery.htm<\/a><\/p>\n Historia de los aud\u00edfonos para sordos: origen y evoluci\u00f3n \u00a0\u00a0https:\/\/audifonosdigitales.net\/historia-audifonos-para-sordos\/<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" S\u2019ha especulat amb la idea que alguns embuts de bronze trobats a Pompeia ja eren utilitzats com a amplificadors de la parla. No \u00e9s estrany que a la Antiguitat se n\u2019adonessin que la sensaci\u00f3 auditiva d\u2019una persona augmentava si tenia la part estreta d\u2019un embut… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":16814,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-16812","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16812","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16812"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16812\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16855,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16812\/revisions\/16855"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16814"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16812"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16812"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16812"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-content\/uploads\/usu1333\/2021\/09\/aud1.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a>Aquells aparells m\u00e9s petits, coneguts com \u201cde petaca\u201d van ser els primers que va comen\u00e7ar a utilitzar l\u2019alumnat sord, a finals dels 60 i els 70. Tenien encara un sol micr\u00f2fon, i per tant no permetien l\u2019estereofonia. Els nens i les nenes els havien de dur penjats del coll dins una bosseta de tela o de llana (que possiblement havia confeccionat la iaia) al pit, damunt la roba. Molts tenien el micro a la part superior, que s\u2019embussava sovint amb les molles del menjar o la sorra del pati de l\u2019escola. Tamb\u00e9 al caminar o al c\u00f3rrer el fregament de l\u2019aparell amb la roba generava sorolls molestos. Tampoc no filtraven cap mena de so: l\u2019autob\u00fas que passa pel carrer, la cadena del WC,… En canvi els audi\u00f2fons actuals s\u00ed que prioritzen la veu humana i filtren en un segon pla la resta.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n
\n