{"id":16501,"date":"2021-03-08T08:53:45","date_gmt":"2021-03-08T07:53:45","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/?p=16501"},"modified":"2021-03-08T08:53:45","modified_gmt":"2021-03-08T07:53:45","slug":"la-consideracio-social-de-lalumnat-sord-a-traves-del-temps","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/general\/la-consideracio-social-de-lalumnat-sord-a-traves-del-temps\/","title":{"rendered":"La consideraci\u00f3 social de l\u2019alumnat sord a trav\u00e9s del temps."},"content":{"rendered":"

La hist\u00f2ria del curr\u00edculum \u00e9s la hist\u00f2ria de les idees socials.<\/strong><\/p>\n

La resposta a \u201cQu\u00e8 \u00e9s ser sord?\u201d s\u2019ha concretat de maneres molt diferents segons cada per\u00edode hist\u00f2ric. Les antigues civilitzacions (Gr\u00e8cia, Roma, Egipte,…), consideraven les persones sordes faltes d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia, una c\u00e0rrega in\u00fatil per a la societat, i les eliminaven f\u00edsicament. No en va, Arist\u00f2til havia dit que els sords estaven \u201dincapacitats per parlar i per elevar-se a les idees abstractes i morals<\/em>\u201d<\/span> (Historia animalium, IV. ~343 aC).<\/p>\n

Per\u00f2 no cal retrocedir tant en el temps: Durant el passat segle, diversos pa\u00efsos europeus dels considerats molt civilitzats esterilitzaven for\u00e7osament les persones sordes (i tamb\u00e9, com \u00e9s sabut, d\u2019altres col\u00b7lectius) per motius de \u201cpuresa gen\u00e8tica\u201d, entre ells l\u2019Alemanya nazi, que posteriorment va comen\u00e7ar a exterminar-les en aplicaci\u00f3 del sinistre programa Aktion T4. (1939-41).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Si ens centrem en el per\u00edode dels darrers 221 anys, del que tenim informaci\u00f3 propera per haver-lo protagonitzat els\/les professionals del CREDA o els\/les que ens van precedir (Escola Municipal de Sords-Muts, Centre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic,…), la conceptualitzaci\u00f3 de les persones sordes -i per tant del nostre alumnat- tamb\u00e9 ha anat variat considerablement:<\/p>\n

El prevere franc\u00e8s Joan Albert i Mart\u00ed va comen\u00e7ar a educar alumnat sord a Barcelona \u201csin otra mira que la de hacer bien a la humanidad\u201d<\/em><\/span> (acta de l\u2019Ajuntament de 4 de febrer de 1800). A l\u2019examen p\u00fablic realitzat davant \u201cmuchos individuos del Clero y de la Nobleza\u201d<\/em>,… \u201d exprimi\u00f3 lagrimas de ternura a muchos de los concurrentes el gusto de ver \u00e1 aquellos infelices con la instruccion y cultura que parecia inasequible para ellos\u201d <\/em><\/span>(acta de l\u2019Ajuntament de 16 de febrer de 1800). Est\u00e0 clar que la societat considerava les persones sordes poc menys que ineducables, i estranyava que poguessin aprendre coses, en aquell cas doctrina cristiana i nocions de gram\u00e0tica castellana.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En aquell temps es considerava les persones sordes \u201cdesgraciades\u201d<\/em><\/span> (que patien una desgr\u00e0cia) i \u201cmiserables\u201d<\/em><\/span> (que eren dignes de miseric\u00f2rdia), i aix\u00ed eren qualificades en els textos de l\u2019\u00e8poca. La seva educaci\u00f3 es redu\u00efa gaireb\u00e9 a l\u2019ensenyament del catecisme amb la finalitat -com havia dit l\u2019Abb\u00e9 de l\u2019\u00c9p\u00e9e- que \u201cno visquessin i morissin en la ignor\u00e0ncia de la seva religi\u00f3\u201d<\/em><\/span>, condici\u00f3 necess\u00e0ria, semblava, per poder anar al cel.<\/p>\n

Com a exemple d\u2019aquella conceptualitzaci\u00f3 poc afavoridora vet aqu\u00ed un recull de frases del discurs que en ocasi\u00f3 de la reobertura de l\u2019escola va pronunciar el seu mestre, el frare Manuel Thom\u00e1s Estrada el 4 de desembre de 1816:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019educaci\u00f3 de l\u2019alumnat sord es va anar secularitzant al llarg del segle XIX. Els capellans de l\u2019\u201dEscola Municipal de Sords-Muts\u201d van anar essent substitu\u00efts per mestres. Tamb\u00e9 es van anar ampliant les mat\u00e8ries d\u2019aprenentatge fins incloure les mateixes que estudiava l\u2019alumnat o\u00efdor a les escoles ordin\u00e0ries, aix\u00f2 s\u00ed sense assolir el nivell de l\u2019ensenyament reglat; el curr\u00edculum era m\u00e9s aviat un vern\u00eds de \u201ccultura general\u201d. Tamb\u00e9 es contemplava -pels nois- l\u2019ensenyament d\u2019alguns oficis (relacionats amb la impremta i la fusteria) que possibilitessin la pr\u00e0ctica d\u2019una feina remunerada al sortir de l\u2019escola. Tot all\u00f2 no significava donar per superada aquella concepci\u00f3 benefico-social de l\u2019educaci\u00f3 adre\u00e7ada a persones a les que no se\u2019ls atribu\u00efa les mateixes possibilitats educatives que als o\u00efdors.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La pol\u00edtica en relaci\u00f3 a l\u2019Educaci\u00f3 Especial era reunir en el mateix centre els diversos col\u00b7lectius de tot aquell alumnat que avui qualificar\u00edem amb \u201cnecessitats educatives espec\u00edfiques\u201d: El 1856 es va traslladar l\u2019escola de sords a l\u2019edifici on funcionava la de cecs, i es va constituir l\u2019\u201dEscola Municipal de Cecs i Sords-Muts\u201d amb les dues seccions, i el 1910 s\u2019hi va aplegar una tercera secci\u00f3, la d\u2019alumnat amb discapacitats ps\u00edquiques -que fins llavors no tenien reconegut el dret a l\u2019educaci\u00f3- quedant constitu\u00efda l\u2019\u201dEscola Municipal de Cecs, Sords-Muts i Anormals\u201d.<\/p>\n

El 1918 la Comissi\u00f3 de Cultura de l\u2019Ajuntament va considerar inapropiada aquella organitzaci\u00f3 (que van qualificar com d\u2019\u201cescola-asil\u201d<\/em><\/span>), i la va dividir en tres escoles, una per a cada col\u00b7lectiu. Tamb\u00e9 va abjurar de la concepci\u00f3 miserativa de l\u2019alumnat i en va oficialitzar una de nova, que aplicada a l\u2019educaci\u00f3 va implementar l\u2019anomenat \u201cmodel m\u00e8dic\u201d. Les tres escoles (ubicades, per\u00f2, al mateix edifici) se les coneixia tamb\u00e9 amb el nom ofici\u00f3s d\u2019\u201cEscola de Defectius\u201d, \u00e9s a dir la dels que tenen defectes. La Defectologia, ci\u00e8ncia de l\u2019\u00e8poca, era \u201cla branca de la Medicina que s\u2019ocupa dels pacients que no tenen autonomia pr\u00f2pia\u201d<\/em> <\/span>(Aquesta paraula, molt utilitzada per Vygotski,\u00a0 ja no figura al diccionari).<\/p>\n

El \u201cmodel m\u00e8dic\u201d, practicat a l\u2019\u201dEscola Municipal de Sords-Muts amb l\u2019ajut de la nova eina de l\u2019Ortofonia, introdu\u00efda per en Pere Barnils a l\u2019any 1918, considerava la persona sorda com un veritable ciutad\u00e0, s\u00ed, per\u00f2 alhora com una mena de \u201cmalalt del llenguatge\u201d al qual calia \u201crehabilitar\u201d, \u201creeducar\u201d. Ortop\u00e8dia, Ortod\u00f2ncia, Ortofonia<\/strong>,… tenen en com\u00fa (orto) la voluntat de posar recte all\u00f2 que el pacient te tor\u00e7at.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aix\u00ed doncs, a m\u00e9s de les anomenades \u201cclasses liter\u00e0ries\u201d<\/em><\/span> (d\u2019aprenentatges escolars), es va instituir tot un seguit de pr\u00e0ctiques rehabilitadores a mig cam\u00ed entre l\u2019abordatge pedag\u00f2gic i el sanitari. Aquella oferta nom\u00e9s abastava l\u2019oralisme estricte; la comunicaci\u00f3 signada no estava contemplada en el curr\u00edculum.\"\"<\/a><\/p>\n

Despr\u00e9s de la guerra civil i durant els anys 50\u2019 i 60\u2019 del segle passat l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019alumnat sord a l\u2019escola barcelonina va disc\u00f3rrer, si fa no fa, pels mateixos camins que els descrits suara, potser sense el glamour de l\u2019\u00e8poca Barnils. \u00c9s a dir s\u2019oferia un curr\u00edculum especial (paral\u00b7lel a l\u2019ordinari) que venia a ser, com s\u2019ha dit abans, una mena de \u201ccultura general\u201d, molt \u201clogopeditzada\u201d, reeducativa,…<\/p>\n

\"\"<\/a>Per\u00f2 a partir de la reconversi\u00f3 de l\u2019\u201dEscola Municipal de Sords-Muts\u201d en el Centre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic (1970) es va propiciar un aven\u00e7 en relaci\u00f3 a les expectatives educatives d\u2019aquells nois i noies, ja que es va fer el pas el curr\u00edculum especial a l\u2019ordinari, oferint a l\u2019alumnat cursar l\u2019ensenyament reglat (amb les oportunes adaptacions), podent aspirar aquest a obtenir el t\u00edtol de Graduat Escolar a partir de 1980. Van haver de passar 180 anys des de que la nostra societat comenc\u00e9s a pensar que les persones sordes podien aprendre algunes coses fins que va creure que podien aprendre les mateixes que els o\u00efdors!<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Internacionalment, per\u00f2, a partir dels anys 60 van comen\u00e7ar a perfilar-se dos importants processos: Un, sorgit del camp de l\u2019Educaci\u00f3 Especial, que va canviar el marc educatiu de l\u2019alumnat, i un altre sorgit de la pr\u00f2pia comunitat sorda que va provocar un canvi radical en la conceptualitzaci\u00f3 social de les persones sordes, sobre tot la que tenien de s\u00ed mateixes:<\/p>\n

Pel que fa al primer proc\u00e9s es va propiciar la desaparici\u00f3 d\u2019escoles especials per a sords i la seva escolaritzaci\u00f3 en centres ordinaris. Si hi havia acord en qu\u00e8 l\u2019alumnat sord podia aprendre les mateixes coses que l\u2019o\u00efdor, \u00bfper qu\u00e8 no assistir a l\u2019escola ordin\u00e0ria amb els suports necessaris? A Barcelona ja es va implementar aquest model durant els anys 70 per part d\u2019alguns centres privats, i en el nostre cas v\u00e0rem iniciar el proc\u00e9s d\u2019\u201dintegraci\u00f3\u201d el curs 1982-83. Podeu consultar, clicant aquest article<\/a><\/strong> de la web del CREDA, com va anar aquell proc\u00e9s.<\/p>\n

Per\u00f2 la paraula \u201cintegraci\u00f3\u201d va decaure al cap d\u2019uns anys. N\u2019hi ha definicions molt ben intencionades, per\u00f2 tamb\u00e9 es podria entendre com l\u2019assumpci\u00f3 d\u2019un grup social en un altre de m\u00e9s gran, o dominant. Per aix\u00f2 en els darrers anys s\u2019est\u00e0 parlant d\u2019\u201dinclusi\u00f3\u201d, que ent\u00e9n l\u2019escola com una instituci\u00f3 equitativa, sense desigualtat ni discriminaci\u00f3.<\/p>\n

De fet, per\u00f2, la paraula \u201cinclusi\u00f3\u201d no deixa de relacionar-se amb grups socials desafavorits respecte al de refer\u00e8ncia. Per aix\u00f2 no seria estrany que aquesta paraula caigu\u00e9s en des\u00fas en el futur, sobretot tenint en compte l\u2019expansi\u00f3 del segon proc\u00e9s esmentat:<\/p>\n

En efecte: Despr\u00e9s que les investigacions del ling\u00fcista W. Stokoe (1960) en relaci\u00f3 a l\u2019ASL (American Sign Language) concloguessin que els signes utilitzats per les persones sordes eren veritables lleng\u00fces, amb una sintaxi i gram\u00e0tica tan funcionals com les orals, va comen\u00e7ar un proc\u00e9s d’apoderament d\u2019aquest col\u00b7lectiu que ha canviat el seu autoconcepte. Fins llavors (excepte als EEUU) els signes utilitzats per la comunitat sorda eren considerats com simple \u201cm\u00edmica\u201d, un grapat de gestos que no constitu\u00efen cap llengua i que, o b\u00e9 estaven estrictament prohibits a les escoles per creure que el seu \u00fas impediria l\u2019aprenentatge de la llengua oral, o b\u00e9 es toleraven com a complement a la comunicaci\u00f3 parlada en espais extracurriculars.\"\"<\/a><\/p>\n

Per\u00f2, l\u00f2gicament, un col\u00b7lectiu al que se li reconeix la possessi\u00f3 d\u2019una llengua completa, i per tant digna de prestigi, ja no es considera a s\u00ed mateix \u201cmalalt del llenguatge\u201d sin\u00f3 com persones ling\u00fc\u00edsticament competents, en aquest cas d\u2019una llengua visual, no auditiva. En tot cas les dificultats derivades de l\u2019audici\u00f3 per aprendre una llengua oral no impliquen que una persona, pel fet de ser sorda, tingui \u201cproblemes ling\u00fc\u00edstics\u201d. Aix\u00f2 \u00e9s el que explica la comunitat sorda a qui vulgui escoltar-ho. La Comunitat Sorda \u2013escrit aix\u00ed en maj\u00fascules- es considera amb orgull a s\u00ed mateixa una minoria ling\u00fc\u00edstica (cohesionada per la Llengua de Signes) i sociocultural (degut a la manera \u201cvisual\u201d d\u2019entendre el m\u00f3n). Tot i aix\u00ed, la in\u00e8rcia d\u2019unes modalitats educatives sota la influ\u00e8ncia del paradigma m\u00e8dic va dificultar la r\u00e0pida assumpci\u00f3 social d\u2019aquesta nova visi\u00f3 no patologitzada de les persones sordes.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2, si avui ens preguntem \u00bfQu\u00e8 \u00e9s ser sord? \u00bfQu\u00e8 pensa una persona sorda que \u00e9s una persona sorda? les respostes difereixen molt de les de fa m\u00e9s de 200 anys, de 100, de 50, o fins i tot de 25: Les persones sordes s\u00f3n diverses, igual que ho s\u00f3n les o\u00efdores:<\/span><\/p>\n