- \n
- Normalitzaci\u00f3<\/strong>, ent\u00e8s com el dret de tothom a utilitzar els serveis generals, no segregats, de la comunitat, en aquest cas l\u2019escola ordin\u00e0ria.<\/li>\n
- Sectoritzaci\u00f3<\/strong>, ent\u00e8s com el dret a que els recursos estiguin all\u00e0 on es necessitin, \u00e9s a dir el d\u2019assistir a una escola de la pr\u00f2pia demarcaci\u00f3 de resid\u00e8ncia de l\u2019alumne\/a.<\/li>\n
- Integraci\u00f3<\/strong>, oposat per tant a exclusi\u00f3, implica una educaci\u00f3 possibilitadora de la participaci\u00f3 plena en la vida y el treball de la comunitat. Avui es defuig el terme \u201cintegraci\u00f3\u201d, i s\u2019utilitza el d\u2019\u201dinclusi\u00f3\u201d. (No \u00e9s nom\u00e9s un canvi de nom sin\u00f3 de perspectiva).<\/li>\n
- Individualitzaci\u00f3<\/strong>, ent\u00e8s com l\u2019adequaci\u00f3 de la resposta educativa a les capacitats i possibilitats, ritme, i interessos de cadasc\u00fa.<\/li>\n<\/ul>\n
El flamant \u201cFono\u201d no complia cap d\u2019aquelles condicions, ja que a m\u00e9s de ser un centre especial la muntanya de Montju\u00efc no era l\u2019entorn proper de l\u2019alumnat, i menys encara del provinent de l\u2019\u00e0rea metropolitana de Barcelona o de m\u00e9s lluny encara. A m\u00e9s com tot centre especial de l\u2019\u00e8poca implementava un curr\u00edculum que tot i poder considerar-se inspirat en l\u2019ordinari no deixava de ser especial, paral\u00b7lel, a aquell.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-content\/uploads\/usu1333\/2019\/11\/fotos.jpg\")
<\/a><\/p>\nEn aquella \u00e8poca la Generalitat, restaurada desp\u00e8s de la nit del franquisme, i ja recuperades les compet\u00e8ncies en Educaci\u00f3, va publicar una circular (de 4-9-1981) que apostava per un nou marc conceptual de l\u2019Educaci\u00f3 Especial basat en els quatre principis esmentats, abandonant l\u2019atribuci\u00f3 d\u2019\u201detiquetes<\/em>\u201d amb noms de d\u00e8ficits com a eix vertebrador de les actuacions educatives. Posteriorment es va anar desplegant un ample marc normatiu i de serveis, fruit del qual \u00e9s la xarxa dels CREDA. (El propi CREDA de Barcelona va n\u00e9ixer com a resultat de la transformaci\u00f3 del \u201cFono\u201d en un centre de recursos).<\/p>\n
Simult\u00e0niament l\u2019Ajuntament de Barcelona, l\u2019any 1981, va decretar el canvi de model dels serveis del \u201cFono\u201d per tal d\u2019\u201caconseguir els objectius de normalitzaci\u00f3 de l\u2019Educaci\u00f3 Especial\u201d. <\/em>En aquest sentit va crear la \u201cSecci\u00f3 de Parvulari-Integraci\u00f3\u201d amb l\u2019enc\u00e0rrec d\u2019elaborar un \u201cmodel d\u2019integraci\u00f3 del nen sord a l\u2019escola ordin\u00e0ria<\/em>\u201d per tal de posar-lo en pr\u00e0ctica a partir del seg\u00fcent curs 1982-83.<\/p>\n
\u00bfQu\u00e8 fer, doncs, amb els 164 alumnes presents a l\u2019escola i amb els nous que es volguessin matricular? Penseu que en aquella \u00e8poca a la ciutat nom\u00e9s hi havia un petit nombre d\u2019alumnes sords\/es \u201cintegrats\u201d en centres privats i amb suport d\u2019institucions privades; que les escoles p\u00fabliques encara desconeixien all\u00f2 anomenat \u201cintegraci\u00f3\u201d, i que no hi havia cap legislaci\u00f3 que la regul\u00e9s. Per aix\u00f2 vam elaborar un \u201cProjecte\u201d amb uns criteris per destriar l\u2019alumnat que es consideraria \u201cintegrable\u201d (que tindria l\u2019oportunitat d\u2019anar a l\u2019escola ordin\u00e0ria) d\u2019aquell que es consideraria \u201cno integrable\u201d (\u00e9s a dir que romandria al centre especial). Aix\u00f2 dit avui sembla una ximpleria, certament, per\u00f2 tingueu en compte que estem parlant de les beceroles de la inclusi\u00f3 educativa.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-content\/uploads\/usu1333\/2019\/11\/projecte2-1024x636.jpg\")
<\/a><\/p>\nEl resum aquells criteris inicials formulaven:<\/p>\n
- \n
- Pel que fa a l\u2019alumnat<\/strong>: Presentar una sordesa important per\u00f2 sense cap altra dificultat associada. \u00c9s a dir, calia que es tract\u00e9s d\u2019all\u00f2 que en d\u00e8iem un \u201csord pur\u201d.<\/li>\n
- Pel que fa a la fam\u00edlia<\/strong>: Que accept\u00e9s l\u2019escola ordin\u00e0ria com a marc i que s\u2019impliqu\u00e9s decididament en el proc\u00e9s educatiu del fill\/a.<\/li>\n<\/ul>\n
En aquest sentit incomoda recordar que no v\u00e8iem id\u00f2nia una fam\u00edlia en la qual els pares fossin sords signants perqu\u00e8… \u00bfcom aprendria a parlar el nen\/a si a casa no li parlaven? Penseu que el background de tot aquell proc\u00e9s era profundament i exclusivament oralista.<\/em><\/p>\n
- \n
- Pel que fa a l\u2019escola receptora<\/strong>: Preferentment ens adre\u00e7\u00e0vem a aquelles amb una metodologia activa, i deman\u00e0vem que el claustre estigu\u00e9s d\u2019acord en rebre l\u2019alumne\/a sord\/a que se li proposava.<\/li>\n<\/ul>\n
El fet d\u2019anomenar \u201creceptores\u201d a les escoles ordin\u00e0ries indicava que no s\u2019assumia gaire que l\u2019alumne\/a fos de<\/u><\/strong> l\u2019escola sin\u00f3 un <\/em>alumne<\/em>\/a del \u201cFono\u201d a<\/u><\/strong> l\u2019escola, postura que condicionava una mica l\u2019actitud dels \u201cmestres de suport\u201d (logopedes del \u201cFono\u201d que realitzaven l\u2019atenci\u00f3 espec\u00edfica) en el sentit d\u2019implicar-se, potser excessivament, en tots els aspectes que comportava el proc\u00e9s.<\/em><\/p>\n
Com que llavors la inclusi\u00f3 no estava emparada per la legislaci\u00f3, depenia exclusivament del voluntarisme de l\u2019\u201descola receptora\u201d; Cada cas individual implicava haver d\u2019explicar a cada Direcci\u00f3, a cada Claustre, el projecte i animar-los a rebre l\u2019alumne\/a sord\/a. La resposta no era sempre un \u201cs\u00ed\u201d. Calia tamb\u00e9 concedir que si l\u2019escola no valorava positivament l\u2019experi\u00e8ncia, l\u2019alumne\/a\u00a0 retornaria al Fonoaudiol\u00f2gic (cosa que per sort no va succeir mai).<\/em><\/p>\n
En el cas de les escoles municipals la r\u00e0tio d\u2019una aula amb un alumne\/a sord\/a es redu\u00efa de 30 a 28 a \u201cPreescolar\u201d i de 35 a 33 a \u201cEGB\u201d. \u00c9s a dir, cada cadascun\/a ocupava de fet 3 places escolars (cosa que no era gaire ben vista en barris on hi havia pen\u00faria de places).<\/em><\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-content\/uploads\/usu1333\/2019\/11\/1-i-2-1024x829.jpg\")
<\/a><\/p>\n- \n
- Llengua de \u201cdesmutitzaci\u00f3\u201d<\/strong>: En la llengua familiar.<\/li>\n<\/ul>\n
Hi havia professionals que defensaven que l\u2019alumnat sord nom\u00e9s podia ser capa\u00e7 d\u2019aprendre una sola llengua, que una segona llengua el confondria… Per tant s\u2019escollia la parlada a casa, ja fos el catal\u00e0 o el castell\u00e0. (Llavors no hi havia fam\u00edlies de parla \u00e0rab, xinesa, urd\u00fa, russa,…; si hagu\u00e9s estat aix\u00ed potser no haur\u00edem sabut qu\u00e8 fer). Implicava haver d\u2019escollir per a cada alumne\/a una \u201cescola catalana\u201d o una \u201cescola castellana\u201d (Hi havia escoles que ensenyaven en catal\u00e0 i en castell\u00e0, i altres nom\u00e9s en castell\u00e0). La progressiva implantaci\u00f3 del catal\u00e0 com a llengua vehicular a totes les escoles va fer modificar aquell criteri. Una cosa que us sorprendr\u00e0: En aquella \u00e8poca la legislaci\u00f3 permetia sol\u00b7licitar l\u2019exempci\u00f3 del catal\u00e0 (per\u00f2 no del castell\u00e0). D\u2019aquesta manera no nom\u00e9s els nens\/es de fam\u00edlia castellanoparlant sin\u00f3 tamb\u00e9 de catalanoparlant, per tal d\u2019evitar un possible \u201cnecessita millorar\u201d, podien no ser avaluats en la seva pr\u00f2pia llengua materna.<\/em><\/p>\n
- \n
- Un sol alumne sord\/a a l\u2019aula<\/strong>.<\/li>\n<\/ul>\n
No cr\u00e8iem adequat que hi hagu\u00e9s m\u00e9s d\u2019un alumne sord\/a a cada aula per por de que si n\u2019hi hagu\u00e9s m\u00e9s d\u2019un desenvolupessin una comunicaci\u00f3 per signes que an\u00e9s en contra del seu desitjable desenvolupament oral. (Encara era vigent all\u00f2 de que \u201cel signe mata la paraula\u201d). Fins i tot, temorosos tamb\u00e9 de la possibilitat de qu\u00e8 un alumne\/a pogu\u00e9s repetir curs procur\u00e0vem no escolaritzar-ne en nivells consecutius per tal que el repetidor\/a no coincid\u00eds amb el\/la del nivell inferior.<\/em><\/p>\n
- \n
- El\/la mestre\/a de suport<\/strong>: En d\u00e8iem aix\u00ed al\/a la logopeda del \u201cFono\u201d despla\u00e7at a l\u2019escola ordin\u00e0ria per tal d\u2019atendre a l\u2019alumnat sord. Assumia si fa no fa les mateixes funcions que actualment, \u00e9s a dir l\u2019atenci\u00f3 espec\u00edfica (4-5 hores setmanals en el cas de sordeses pregones o severes) i la coordinaci\u00f3 amb l\u2019escola i els pares.<\/li>\n<\/ul>\n
![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-content\/uploads\/usu1333\/2019\/11\/revista2-1024x475.jpg\")
<\/a><\/p>\nNo \u00e9s intenci\u00f3 valorar ara tots aquells criteris \u2013que llavors ens semblaven idonis no nom\u00e9s a nosaltres sin\u00f3 tamb\u00e9 a les administracions educatives- perqu\u00e8 aquest article \u00e9s un simple recull hist\u00f2ric; Nom\u00e9s indicar que el paradigma va evolucionar r\u00e0pidament en un sentit m\u00e9s proper al que es fa avui en dia, i que en tot cas la cr\u00edtica cal fer-la tenint en compte el context social i pol\u00edtic de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n
El curs 1982-83 nom\u00e9s es van incorporar 9 alumnes del centre a escoles ordin\u00e0ries p\u00fabliques de Barcelona, i alguns dels que residien en altres ciutats es varen \u201cintegrar\u201d en elles amb l\u2019atenci\u00f3 de logopedes contractats pels ajuntaments respectius. El nou alumnat en edats de Parvulari ja no es va comen\u00e7ar escolaritzant al \u201cFono\u201d sin\u00f3 directament a les escoles ordin\u00e0ries. A partir del curs seg\u00fcent, 1983-84 els criteris inicials van anar evolucionant fins esdevenir els actuals, regulats pel Departament d\u2019Ensenyament, i el nombre d\u2019alumnat at\u00e8s va anar creixent exponencialment. Pel que fa a l\u2019alumnat en edat de cursar Formaci\u00f3 Professional tamb\u00e9 es va potenciar la seva incorporaci\u00f3 a centres ordinaris per tal de realitzar-hi cursos reglats o\u00a0 ocupacionals, comptant tamb\u00e9 amb el suport d\u2019un grup de logopedes del Fonoaudiol\u00f2gic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019any 1970 es va inaugurar a Montju\u00efc el \u201cCentre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic\u201d, una grandiosa i ben dotada escola que va permetre gaudir a l\u2019alumnat sord d\u2019un edifici digne despr\u00e9s de m\u00e9s d\u2019un segle i mig de peregrinar de local en local, les m\u00e9s de les vegades… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":15252,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-15249","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15249","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15249"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15249\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":15266,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15249\/revisions\/15266"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15252"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15249"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15249"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15249"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
- El\/la mestre\/a de suport<\/strong>: En d\u00e8iem aix\u00ed al\/a la logopeda del \u201cFono\u201d despla\u00e7at a l\u2019escola ordin\u00e0ria per tal d\u2019atendre a l\u2019alumnat sord. Assumia si fa no fa les mateixes funcions que actualment, \u00e9s a dir l\u2019atenci\u00f3 espec\u00edfica (4-5 hores setmanals en el cas de sordeses pregones o severes) i la coordinaci\u00f3 amb l\u2019escola i els pares.<\/li>\n<\/ul>\n
- Un sol alumne sord\/a a l\u2019aula<\/strong>.<\/li>\n<\/ul>\n
- Llengua de \u201cdesmutitzaci\u00f3\u201d<\/strong>: En la llengua familiar.<\/li>\n<\/ul>\n
- Pel que fa a la fam\u00edlia<\/strong>: Que accept\u00e9s l\u2019escola ordin\u00e0ria com a marc i que s\u2019impliqu\u00e9s decididament en el proc\u00e9s educatiu del fill\/a.<\/li>\n<\/ul>\n
- Sectoritzaci\u00f3<\/strong>, ent\u00e8s com el dret a que els recursos estiguin all\u00e0 on es necessitin, \u00e9s a dir el d\u2019assistir a una escola de la pr\u00f2pia demarcaci\u00f3 de resid\u00e8ncia de l\u2019alumne\/a.<\/li>\n