![\"\"](\"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-content\/uploads\/usu1333\/2019\/05\/1.jpg\")
<\/a>Ja en 1913 l\u2019IEC va publicar les seves \u201cNormes Ortogr\u00e0fiques\u201d. Per\u00f2 confegir el Diccionari era una feina m\u00e9s feixuga doncs calia recopilar exhaustivament tots els mots de la llengua, i no nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que ateses les diferents maneres d\u2019expressar una mateixa cosa, amb diferents proced\u00e8ncies etimol\u00f2giques, calia consensuar quines paraules es sentenciarien com a \u201cnormatives\u201d i quines no.<\/p>\nPer tal de recollir el l\u00e8xic i les expressions de cada indret dels territoris de parla catalana els membres de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l\u2019IEC, entre ells en Pere Barnils, realitzaven \u201ceixides filol\u00f2giques\u201d per Catalunya, Val\u00e8ncia, les Illes Balears i la Catalunya Nord. Als llocs escollits preguntaven a la gent com en deia de cada objecte de l\u2019entorn, \u00e9sser viu, acci\u00f3,… i apuntaven les respostes corresponents en una fitxa (\u201cc\u00e8dula\u201d). A la tornada les emmagatzemaven per ordre alfab\u00e8tic. Avui hi cabria tot en un pendrive<\/em>, per\u00f2 en aquella \u00e8poca calia omplir de fitxes unes grans calaixeres. Pere Barnils va recopilar entre 1911 i 1913 paraules i diferents alfabets fon\u00e8tics de les terres alacantines, les Guilleries, Tortosa, les Illes i les terres de Ponent. Amb tot aquell material va contribuir a l’elaboraci\u00f3 del Diccionari General i l’Atles Ling\u00fc\u00edstic de Catalunya.<\/p>\n Com \u00e9s sabut, en Pere Barnils va ser designat director de l\u2019\u201cEscola Municipal de Sords-Muts\u201d (1918) per ser un prestigi\u00f3s fonetista i fil\u00f2leg de l\u2019\u00e8poca. L\u2019avalava la seva implicaci\u00f3 com a membre de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC), ja que des de 1913 se n\u2019encarregava de… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":14678,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-14666","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14666","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14666"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14666\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14693,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14666\/revisions\/14693"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/14678"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14666"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14666"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14666"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/a>Per\u00f2 la confecci\u00f3 i publicaci\u00f3 del Diccionari va posar de manifest l\u2019enfrontament existent entre dues maneres d\u2019entendre la llengua: la defensada per Pompeu Fabra i l\u2019advocada per Mn. Antoni M. Alcover. D\u2019una banda, i a grans trets, Alcover era partidari que el Diccionari reflect\u00eds tota la varietat dialectal catalana, i preferia la parla popular. D\u2019altra banda Fabra privilegiava, segons els seus cr\u00edtics, la parla de Barcelona aix\u00ed com l\u2019adopci\u00f3 d\u2019elements greco-llatins en les \u201cparaules s\u00e0vies\u201d (sic). Per acabar-ho d\u2019adobar Fabra aconseguia introduir els seus criteris sense sotmetre\u2019ls a gaire consens, cosa que enutjava un irritable Alcover, el qual tot i renegant del preponderant \u201ccatal\u00e0 bordissenc de Barcelona\u201d, s\u2019endugu\u00e9 la seva calaixera a ciutat de Palma on va iniciar el seu \u201cDiccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear\u201d (una aut\u00e8ntica enciclop\u00e8dia de 10 toms) i va tornar a escriure amb una ortografia prenormativa.<\/p>\n<\/a>Aquesta controv\u00e8rsia tamb\u00e9 va afectar Pere Barnils, cada vegada m\u00e9s inc\u00f2mode amb el rumb de l\u2019IEC. Per aix\u00f2 va comen\u00e7ar a desentendre\u2019s-hi, i tot just iniciat l\u2019any 1918 va acceptar la direcci\u00f3 de l\u2019Escola Municipal de Sords-Muts, encetant una nova etapa de la seva vida m\u00e9s adre\u00e7ada a l\u2019\u201dOrtofonia\u201d (la ter\u00e0pia del llenguatge i de la parla), de la qual se\u2019l considera l\u2019introductor al nostre pa\u00eds i, per descomptat, a la nostra Escola.<\/p>\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"