{"id":13482,"date":"2019-03-07T12:44:14","date_gmt":"2019-03-07T11:44:14","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/?p=13482"},"modified":"2019-03-07T12:44:14","modified_gmt":"2019-03-07T11:44:14","slug":"aparells-deducacio-auditiva-utilitzats-al-centre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/general\/aparells-deducacio-auditiva-utilitzats-al-centre\/","title":{"rendered":"Aparells d\u2019educaci\u00f3 auditiva utilitzats al centre"},"content":{"rendered":"

La primera vegada que s\u2019inclou l\u2019educaci\u00f3 auditiva a l\u2019Escola Municipal de Sords-Muts \u00e9s al Reglament de 1910, que contemplava nom\u00e9s en els casos oportuns \u201cel ejercicio del \u00f3rgano auditivo susceptible de mejora<\/em><\/strong>\u201d<\/em> (Art. 34-2), <\/em>aix\u00ed com a tot l\u2019alumnat \u201cla palabra articulada y la lectura labial\u201d<\/em>, excepte en aquells \u201cno aptos<\/em> para aprender la palabra articulada y para leer h\u00e1bilmente\u201d<\/em> als quals se\u2019ls ensenyava \u201cel sistema m\u00edmico combinado con la escritura\u201d.<\/em><\/p>\n

Per\u00f2 llavors no s\u2019utilitzaven audi\u00f2fons ni aparells electroac\u00fastics, que encara eren objectes de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3. La primera const\u00e0ncia de l\u2019\u00fas a l\u2019escola d\u2019alguna andr\u00f2mina relacionada amb l\u2019educaci\u00f3 auditiva eren els cl\u00e0ssics tubs de conversa (Fig.1), inventats al sXIX, fets de goma folrada amb embocadura de metall o baquelita, a l\u2019estil dels tubs ac\u00fastics utilitzats antigament en les comunicacions internes dels vaixells (Fig. 3).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els primer equipament d\u2019aparells electroac\u00fastics per a educaci\u00f3\/reeducaci\u00f3 auditiva en petit grup va ser adquirit l\u2019any 1956 (Fig. 3). Era un conjunt de sobretaula composat per un emissor per al professor\/a, amb micr\u00f2fon, i uns receptors, amb cascos auriculars, per a un m\u00e0xim de 3 alumnes. Era b\u00e0sicament un amplificador lineal, amb control de volum i de tonalitat.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Tamb\u00e9 es va adquirir aquell mateix any un oscil\u00b7loscopi concebut per al treball de la pron\u00fancia (Figs. 5 i 6). Malgrat que en la figura 6 s\u00f3n dues alumnes les que emeten veu l\u2019aparell estava pensat per a que el mestre\/a an\u00e9s pronunciant un fonema, un ritme,… davant el seu micr\u00f2fon i l\u2019alumne\/a ho reprodu\u00eds fixant-se en les oscil\u00b7lacions d\u2019una corba que apareixia en una petita pantalla rodona. La similitud entre la forma de l\u2019ona de la pantalla de l\u2019alumne\/a i la del professor\/a donava fe de la correcta dicci\u00f3. A m\u00e9s l\u2019aparell estava prove\u00eft en la contratapa del cl\u00e0ssic mirall que s\u2019utilitzava sempre en les sessions d\u2019\u201dOrtofonia\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A finals dels anys 60\u2019, quan l\u2019escola encara estava situada al Passeig de la Bonanova, es van equipar algunes aules amb uns aparells fabricats per l\u2019\u201dInstituto Auditivo Espa\u00f1ol\u201d, de P. Salesa (Fig. 6). Constava d\u2019un emissor-amplificador governat pel mestre\/a des del qual podia controlar el seu micr\u00f2fon, un magnet\u00f2fon (de cinta), un tocadiscs i algun control de volum i de tonalitat. Cada alumne\/a disposava del seu propi micr\u00f2fon, un potenci\u00f2metre de volum i uns cascos auriculars. Cada equipament estava pensat per a un m\u00e0xim de 6 alumnes (Vegeu a la il\u00b7lustraci\u00f3 les 3 nenes de la segona fila, que no podien accedir-hi per manca de lloc).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Quan l\u2019any 1970 es va inaugurar el flamant Fonoaudiol\u00f2gic (avui Escola Municipal Tres Pins), un edifici fet de soca-rel, es van fornir les aules (excepte les de Parvulari) amb equipaments electroac\u00fastics per a 10 alumnes, algunes amb els mateixos ja experimentats anteriorment (Fig. 7), i la resta amb un model diferent per\u00f2 compartint caracter\u00edstiques similars (Fig.8). L\u2019electroac\u00fastica no estava tan desenvolupada com ara; val a dir que si fa no fa eren aparells d\u2019amplificaci\u00f3 lineal, molt lluny dels par\u00e0metres actuals de l\u2019adaptaci\u00f3 audioprot\u00e8tica. Com a fet curi\u00f3s es pot dir que des de la nova escola (a la muntanya de Montju\u00efc) si hom es posava els cascos auriculars d\u2019aquells dispositius s\u2019escoltava perfectament Radio Nacional de Espa\u00f1a, ja que la seva antena estava situada a prop. Ah, i tamb\u00e9 la r\u00e0dio de la policia!!<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A principis dels anys 80\u2019 es van comen\u00e7ar a adquirir un seguit d\u2019aparells prou m\u00e9s sofisticats, inspirats en la Psicoac\u00fastica: Els CT10, SUVAG I i SUVAG II (Fig.9), utilitzats en la Metodologia Verbotonal del ling\u00fcista i fonetista croat Petar Guberina. Aquesta metodologia, que inclo\u00efa tamb\u00e9 les activitats anomenades \u201cRitme Corporal\u201d, \u201cRitme Musical\u201d i uns audiovisuals basats en el Nivell Llindar de la llengua, va ser pensada inicialment per a l\u2019aprenentatge de lleng\u00fces estrangeres, i es van crear uns aparells ad hoc, els SUVAG Lingua. Posteriorment les mateixes bases psicoac\u00fastiques van ser aplicades a l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019alumnat sord. Per justificar tot aix\u00f2 cal, per\u00f2, una explicaci\u00f3 una mica detallada:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Com \u00e9s sabut \u2013tal i com va proposar E.H. Lenneberg- existeix un per\u00edode \u00f2ptim per a l\u2019adquisici\u00f3 del llenguatge per part dels infants, que es clou abans d\u2019arribar a la pubertat. Durant aquest per\u00edode sensible, de gran plasticitat cerebral, \u00a0el nen\/a adquireix \u201csense esfor\u00e7\u201d la llengua -o lleng\u00fces- de l\u2019entorn… i el sistema fonol\u00f2gic<\/strong> corresponent. Per\u00f2 un cop tancada aquesta mena de finestra temporal l\u2019aprenentatge d\u2019un altre sistema fonol\u00f2gic ja no \u00e9s tan reeixit perqu\u00e8, com ja apuntaven N. Trubetzkoy o Y.D. Polivanov, aquells fonemes forans, dels quals no es tenen representacions auditives, ja no es poden percebre de la mateixa manera com els perceben els parlants nadius; el cervell creu sentir un fonema for\u00e0 com aquell que m\u00e9s se li assembla del repertori propi. Per tant tampoc ser\u00e0 possible emetre\u2019l acuradament.<\/p>\n

Desenganyem-nos: Un brit\u00e0nic sempre notar\u00e0 qui som els que hem apr\u00e8s angl\u00e8s de grans per la nostra pron\u00fancia, per m\u00e9s que ens hi esforcem. Un exemple: En el curs per certificar el nivell C de catal\u00e0 \u2013parlo de fa d\u00e8cades- en els exercicis orals corresponents un company castellanoparlant no distingia entre \u201crosa\u201d i \u201crossa\u201d. Tot li semblava \u201crossa\u201d. Com era possible? Doncs perqu\u00e8 en castell\u00e0 no existeix la s sonora i el seu cervell, en sentir-la, buscava en el seu sistema fonol\u00f2gic all\u00f2 que m\u00e9s se li assembl\u00e9s (o sigui la s sorda) i per tant la interpretava com a tal. Un altre exemple: El president Jordi Pujol es queixava un dia que els presentadors de TVE no s\u2019esfor\u00e7aven a pronunciar el catal\u00e0 i que en canvi s\u00ed que ho feien b\u00e9 en angl\u00e8s: \u201cFixa\u2019t, -deia- no saben dir \u201cSabadell\u201d i en canvi que b\u00e9 diuen \u201cArnold Schwarzenegger\u201d!!\u201d L\u2019explicaci\u00f3 \u00e9s que en castell\u00e0 no existeix la \u201cll\u201d en posici\u00f3 final de s\u00edl\u00b7laba; all\u00f2 m\u00e9s similar en castell\u00e0 \u00e9s la \u201cl\u201d en posici\u00f3 final, per aix\u00f2 els presentadors deien \u201cSabadel\u201d perqu\u00e8 d\u2019alguna manera els hi sonava com \u201cSabadel\u201d. \u00a0En canvi li semblava que a TVE pronunciaven b\u00e9 el nom de l\u2019actor nord-americ\u00e0 perqu\u00e8 ho deien de manera similar a com ho diria ell mateix. Per\u00f2 qualsevol nadiu nord-americ\u00e0 opinaria que ni Jordi Pujol ni el presentador de TVE pronunciaven prou correctament \u201cArnold Schwarzenegger\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els aparells SUVAG pretenen apropar l\u2019aprenent d\u2019una llengua estrangera a una situaci\u00f3 m\u00e9s propera a la d\u2019un nadiu. En aquest sentit tenen filtres passa-baixos que permeten esmorteir els aguts a partir de diverses freq\u00fc\u00e8ncies i pendents; \u00eddem filtres passa-alts amb les freq\u00fc\u00e8ncies greus, i filtres passa-banda.\u00a0 Tot aix\u00f2 per tal de seleccionar el camp \u00f2ptim de freq\u00fc\u00e8ncies<\/strong> per percebre un determinat fonema, logotoma, etc,… forani, \u00e9s a dir per suprimir l\u2019efecte d\u2019emmascarament d\u2019altres freq\u00fc\u00e8ncies sobre les \u00f2ptimes.<\/p>\n

Per\u00f2, \u00bfqu\u00e8 te a veure un infant sord amb un aprenent de llengua estrangera? Doncs que el fet d\u2019haver nascut sord li ha dificultat l\u2019apropiaci\u00f3 primerenca del sistema fonol\u00f2gic de l\u2019entorn, i que la seva percepci\u00f3 auditiva, tot i utilitzar audi\u00f2fon o implant no \u00e9s igual a la d\u2019un o\u00efdor, no nom\u00e9s \u201cm\u00e9s fluixa\u201d sin\u00f3 \u201ddiferent\u201d. En conseq\u00fc\u00e8ncia la seva representaci\u00f3 mental dels fonemes difereix en relaci\u00f3 a com aquests s\u00f3n emesos per un parlant. Per aix\u00f2 la filosofia d\u2019utilitzaci\u00f3 dels aparells SUVAG pensats per a persones sordes \u2013identificaci\u00f3 de camps freq\u00fcencials \u00f2ptims- \u00e9s la mateixa que per als aprenents de lleng\u00fces estrangeres.<\/p>\n

Avui en dia es tendeix a treballar l\u2019entrenament auditiu i el desenvolupament de la parla amb els propis audi\u00f2fons i implants de l\u2019alumnat, molt m\u00e9s evolucionats que fa 20 anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La primera vegada que s\u2019inclou l\u2019educaci\u00f3 auditiva a l\u2019Escola Municipal de Sords-Muts \u00e9s al Reglament de 1910, que contemplava nom\u00e9s en els casos oportuns \u201cel ejercicio del \u00f3rgano auditivo susceptible de mejora\u201d (Art. 34-2), aix\u00ed com a tot l\u2019alumnat \u201cla palabra articulada y la lectura… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":13490,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[287,659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-13482","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-als-mitjans","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13482","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=13482"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13482\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13506,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/13482\/revisions\/13506"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13490"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=13482"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=13482"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=13482"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}