{"id":11060,"date":"2018-09-17T15:26:41","date_gmt":"2018-09-17T13:26:41","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/?p=11060"},"modified":"2018-09-17T15:27:49","modified_gmt":"2018-09-17T13:27:49","slug":"per-que-en-pere-barnils-va-ser-nomenat-director-de-lescola-municipal-de-sords-muts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/general\/per-que-en-pere-barnils-va-ser-nomenat-director-de-lescola-municipal-de-sords-muts\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 en Pere Barnils va ser nomenat director de l\u2019\u201dEscola Municipal de Sords-Muts\u201d?"},"content":{"rendered":"

Ara fa tot just 100 anys d\u2019aquell nomenament (1918), que va estar motivat per un canvi radical de la manera d\u2019entendre l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019alumnat sord per part de l\u2019Ajuntament de Barcelona, el titular de l\u2019escola.<\/p>\n

En efecte: Durant la primera meitat del segle XIX la seva formaci\u00f3 la duien a terme capellans, ja que la fita educativa primordial era la \u201csalvaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima\u201d gr\u00e0cies al coneixement de la doctrina cristiana, evitant-los aix\u00ed morir en la \u201cignor\u00e0ncia de la paraula de D\u00e9u\u201d. Despr\u00e9s de la constituci\u00f3 del centre com a escola municipal (1843) la seva educaci\u00f3 es va anar secularitzant, per\u00f2 sense perdre del tot aquella finalitat \u201cd\u2019obra de caritat\u201d envers uns \u00e9ssers \u201cdesgraciats\u201d (sic). No era casual, doncs, que fins a l\u2019any 1916 l\u2019escola encara depengu\u00e9s del \u201cNegociat de Benefic\u00e8ncia\u201d de l\u2019Ajuntament.<\/p>\n

Per\u00f2 al mar\u00e7 de 1917 (un any especialment convuls socialment i pol\u00edticament) la recent constitu\u00efda Comissi\u00f3 de Cultura, a la qual va ser traspassada la gesti\u00f3 de la llavors \u201cEscola Municipal de Cecs, Sords i Anormals\u201d, en va ordenar una \u201cinspecci\u00f3 extraordin\u00e0ria\u201d. L\u2019informe resultant no va deixar canya dreta (all\u00f2 que en castell\u00e0 es diria \u201cno dej\u00f3 t\u00edtere con cabeza<\/em>\u201d) ja que comparava l\u2019escola amb un asil i criticava de manera punyent una suposada inefic\u00e0cia de la feina que s\u2019hi duia a terme, principalment que l\u2019alumnat no aprenia a parlar:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La reorganitzaci\u00f3 decretada per l\u2019Ajuntament va consistir en primer lloc en separar les tres seccions, convertint-les en sengles escoles independents: una de \u201cCecs\u201d, una de \u201cSords-Muts\u201d i una altra d\u2019\u201dAnormals\u201d. Com que era un temps de gran renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica, en el que s\u2019havien comen\u00e7at a crear les \u201cescoles a l\u2019aire lliure\u201d com la del Bosc (1914) i tamb\u00e9 l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 es va desenvolupar el m\u00e8tode Montessori, es va introduir en el projecte dels nous centres especials l\u2019esperit montessori\u00e0 i el de l\u2019escola a l\u2019aire lliure.<\/p>\n

Per\u00f2 en el treball espec\u00edfic en relaci\u00f3 a la sordesa la Comissi\u00f3 de Cultura va creure indispensable implementar una metodologia cient\u00edfica d\u2019acord amb el tarann\u00e0 del segle XX, una praxis sistem\u00e0tica adre\u00e7ada al desenvolupament de la parla per tal de \u201ctornar parlant el sord-mut\u201d i poder aix\u00ed l\u2019escola \u201cretornar el mut a la societat\u201d, mancances que denunciava.<\/p>\n

\n

\"\"<\/a>A qui se li podria encarregar aquella responsabilitat? A un capell\u00e0 no, evidentment. Tampoc a un pedagog normal i corrent. Calia alg\u00fa que domin\u00e9s les t\u00e8cniques de respiraci\u00f3, el funcionament dels \u00f2rgans fonoarticulatoris, la producci\u00f3 fon\u00e8tica… I com que tamb\u00e9 es contemplava per primera vegada en la Hist\u00f2ria l\u2019educaci\u00f3 en catal\u00e0 a l\u2019alumnat de fam\u00edlia catalanoparlant, calia alg\u00fa que domin\u00e9s la fonologia catalana.<\/p>\n

Qui reunia tots aquells requisits era en Pere Barnils i Giol<\/strong>, un \u201cfonetista\u201d i fil\u00f2leg de 35 anys, que havia estudiat a Alemanya i a Fran\u00e7a i que des d\u2019aquella llavors llunyana Europa havia introdu\u00eft a Catalunya unes noves t\u00e8cniques per treballar el desenvolupament de la parla: la \u201cOrtophonie<\/strong>\u201d.<\/p>\n

Tamb\u00e9 dirigia (ja el 1913) a l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans l\u2019elaboraci\u00f3 del primer \u201cDiccionari General de la Llengua Catalana\u201d, el \u201cButllet\u00ed de Dialectologia Catalana\u201d (1913-16), i era el creador i director (1916) del \u201cLaboratori de Fon\u00e8tica Experimental\u201d. Aix\u00ed mateix era catedr\u00e0tic de Gram\u00e0tica a l\u2019Escola Normal de Mestres de Barcelona (1916).<\/p>\n

\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

Pel fet de ser l’introductor de l\u2019Ortofonia es considera en Pere Barnils el pare de la Logop\u00e8dia<\/strong> al nostre pa\u00eds, aix\u00ed com el pioner de la seva aplicaci\u00f3 a l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019alumnat sord. En aquest sentit va idear la trilogia de \u201cLa Paraula\u201d, considerats els \u201cllibres de text\u201d de l\u2019alumnat com a suport per a la seva desmutitzaci\u00f3.<\/p>\n

La \u201cformaci\u00f3 intel\u00b7lectual del sord-mut\u201d (sic), \u00e9s a dir el treball de les mat\u00e8ries curriculars comuns amb l\u2019alumnat o\u00efdor (programades nom\u00e9s a nivell de \u201ccultura general\u201d) es va seguir fent amb mestres i sota uns nous principis pedag\u00f2gics. Per\u00f2 aquelles noves praxis espec\u00edfiques per treballar el desenvolupament de la parla i del llenguatge, que estaven conceptualitzades dins el camp de la Medicina, van propiciar un enfocament m\u00e9s de caire m\u00e8dic, m\u00e9s de bata blanca a l\u2019ensenyament de l\u2019alumnat sord, del qual emerg\u00ed el concepte de \u201crehabilitaci\u00f3<\/strong>\u201d.<\/p>\n

\n

\"\"<\/a>I aquell nou encaminament va fer canviar el mateix concepte social de la persona sorda en el sentit que l\u2019alumne\/a sord\/a va passar a ser considerat un \u201cmalalt del llenguatge\u201d<\/strong>, un \u201cdesheretat de la paraula\u201d(sic) a qui calia \u201crehabilitar\u201d per poder \u201creintegrar-se al comer\u00e7 dels homes\u201d(sic). D\u2019aquesta manera la resposta educativa va passar a estar a cavall entre la Pedagogia i la Medicina, originant el patr\u00f3 conegut com \u201cmodel m\u00e8dic<\/strong>\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/a>Aquell enfocament va perdurar durant molts anys. No obstant el nou concepte d\u2019Educaci\u00f3 Especial considera l\u2019alumnat sord no com a \u201cmalalt del llenguatge\u201d sin\u00f3 com a creditor d\u2019una resposta educativa global que te una part espec\u00edfica: el treball logop\u00e8dic. Una logop\u00e8dia, aix\u00f2 s\u00ed, educativa, no sanit\u00e0ria, realitzada per especialistes amb la titulaci\u00f3 de mestres que no nom\u00e9s entenen \u201clogos\u201d com \u201cparlar\u201d sin\u00f3 que tamb\u00e9 conceben \u201clogos\u201d com \u201cpensar”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ara fa tot just 100 anys d\u2019aquell nomenament (1918), que va estar motivat per un canvi radical de la manera d\u2019entendre l\u2019educaci\u00f3 de l\u2019alumnat sord per part de l\u2019Ajuntament de Barcelona, el titular de l\u2019escola.
\nEn efecte: Durant la primera meitat del segle XIX la seva… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":11095,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-11060","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11060","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11060"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11060\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11102,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11060\/revisions\/11102"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11095"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11060"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11060"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11060"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}