Les primeres classes es van realitzar en castell\u00e0 i amb signes manuals. Aix\u00ed ho indica l\u2019acta del Consistori barcelon\u00ed, de 16 de febrer de 1800, quan en el Sal\u00f3 de Cent, on estava situada l’escola original, es va fer un examen p\u00fablic davant d\u2019autoritats eclesi\u00e0stiques i civils dels coneixements dels 10 alumnes “que hab\u00edan adelantado m\u00e1s”<\/em>.<\/p>\n (A la dreta: Transcripci\u00f3 d’un fragment d’aquella acta).<\/em><\/span><\/p>\n \n<\/div>\n La incorporaci\u00f3 del catal\u00e0 va esdevenir l\u2019any 1806 en reobrir-se l\u2019escola, que havia estat 4 anys tancada. Amb motiu, tamb\u00e9, d\u2019una presentaci\u00f3 p\u00fablica dels aven\u00e7os de l\u2019alumnat, segons indiquen A. Gasc\u00f3n i JG Storch en el seu article \u201cSalvador Vieta i Cat\u00e0, segundo maestro barcelon\u00e9s de sordos\u201d<\/em>, s\u2019utilitzava el catal\u00e0, el castell\u00e0 i tamb\u00e9 l\u2019expressi\u00f3 oral. No consta per\u00f2 l\u2019\u00fas dels signes. Per\u00f2 la pres\u00e8ncia del catal\u00e0 nom\u00e9s va durar un parell d\u2019anys, ja que aquell mestre va morir i l\u2019escola va tornar a tancar.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n La vida discont\u00ednua de l\u2019escola fins el 1843, quan va obrir de manera definitiva, va impedir la continu\u00eftat pedag\u00f2gica, ja que cada mestre no arribava a con\u00e8ixer ni el seu antecessor ni el seu successor. D\u2019aquesta manera cadascun feia amb l\u2019alumnat el que considerava millor. El denominador com\u00fa era l\u2019ensenyament en llengua castellana i l\u2019\u00fas m\u00e9s o menys freq\u00fcent de \u201clas se\u00f1as\u201d.<\/em><\/p>\n Un episodi singular relacionat amb la llengua d’aprenentatge, relatat pels anteriors autors a \u201cLa escuela de sordos de la Junta de Comercio de Barcelona (1838-1840)\u201d, quan estava patrocinada per aquesta entitat, fou que el seu director, Jos\u00e9 Mar\u00eda Moralejo, que per cert era de Madrid, va dimitir argumentant que no tenia sentit educar en castell\u00e0 aquells alumnes.<\/p>\n Ho raonava dient que \u201cquedar\u00edan reducidos a un c\u00edrculo muy estrecho de comunicaci\u00f3n entre sus compatriotas\u201d<\/em>, ja que les persones del seu entorn parlaven catal\u00e0 i \u201cno conocen el castellano para hablarles corriente y comprenderles\u201d<\/em>. I va suggerir que el seu successor fos catal\u00e0 \u201cpor raz\u00f3n del idioma que en este pa\u00eds ha de ense\u00f1arse en aquella Escuela en beneficio de los mismos alumnos\u201d.<\/em><\/p>\n (A la dreta, alfabet dactilol\u00f2gic dibuixat per Jos\u00e9 Mar\u00eda Moralejo, similar per\u00f2 no id\u00e8ntic a l’actual).<\/em><\/span><\/p>\n<\/div>\n (Fragment del programa confegit el 1861).<\/em><\/span><\/p>\n Val a dir que durant tots aquells anys els signes manuals, anomenats \u201cm\u00edmica\u201d, s\u2019utilitzaven com a recurs per facilitar la comunicaci\u00f3, sense atribuir-los ple valor ling\u00fc\u00edstic, ja que no es creia que constitu\u00efssin una veritable llengua.<\/p>\n S\u2019ensenyava \u201cM\u00edmica\u201d per\u00f2 nom\u00e9s com a catalitzador per a l\u2019aprenentatge del castell\u00e0. Per exemple, en el curr\u00edculum de 1861 nom\u00e9s s\u2019oferia durant els 4 primers anys dels 8 que constaven els estudis per tal de donar pas gradual al \u201cidioma patrio<\/em>\u201d, implementant all\u00f2 que seria una mena de biling\u00fcisme de substituci\u00f3.<\/p>\n I aquella situaci\u00f3 va perdurar amb fluctuacions fins l\u2019any 1917, quan l\u2019Ajuntament va reorganitzar l\u2019escola en el sentit d\u2019una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 oralista, eliminant la \u201cM\u00edmica\u201d de la programaci\u00f3.<\/p>\n Es va proposar llavors una oferta biling\u00fce paral\u00b7lela i sim\u00e8trica, \u00e9s a dir l’educaci\u00f3 en catal\u00e0 del nou alumnat de fam\u00edlia catalanoparlant, introduint el castell\u00e0 a partir dels 8 anys, i a l\u2019inrev\u00e9s en el cas de l\u2019alumnat de fam\u00edlia de parla castellana. De tota manera la famosa trilogia de \u201cLa Paraula\u201d, concebuda pel director Pere Barnils com a m\u00e8tode de \u201cdesmutitzaci\u00f3\u201d nom\u00e9s va ser editada en catal\u00e0.<\/p>\n Va comen\u00e7ar una etapa educativa \u201cde bata blanca\u201d, a mig cam\u00ed entre la rehabilitaci\u00f3 medico-terap\u00e8utica i la Pedagogia, i la introducci\u00f3 a Catalunya del que s\u2019anomenava \u201cortofonia\u201d, avui \u201clogop\u00e8dia\u201d.<\/p>\n (A la dreta: Exercici d’articulaci\u00f3 davant el mirall. \u00b11920)<\/em><\/span><\/p>\n<\/div>\n Aquella oferta ling\u00fc\u00edstica, per\u00f2, no es va poder implementar del tot perqu\u00e8 el 1923 es va proclamar la Dictadura de Primo de Rivera i el catal\u00e0 va ser totalment prohibit a l\u2019ensenyament.<\/p>\n Per tant l\u2019alumnat que havia iniciat la seva educaci\u00f3 en catal\u00e0 va haver de passar bruscament al castell\u00e0. Val a dir que en aquelles dates un grupet de mestres de l\u2019escola va anar a l\u2019Ajuntament per demanar que en endavant l\u2019educaci\u00f3 dels sords fos sempre nom\u00e9s en castell\u00e0, afirmant que era \u201cla llengua m\u00e9s adequada per a la seva educaci\u00f3\u201d.<\/p>\n (A l’esquerra, retall de “La Vanguardia” de 2 de novembre de 1932).<\/em><\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n En instaurar-se la II Rep\u00fablica l\u2019any 1931 es restabl\u00ed aquella mena de biling\u00fcisme sim\u00e8tric de l\u2019\u00e8poca Barnils, ateses les respectives lleng\u00fces familiars. Per\u00f2 tamb\u00e9 va durar poc aquella proposta perqu\u00e8 acabada la guerra civil la dictadura franquista va tornar a prohibir el catal\u00e0 a les escoles, i per descomptat a l\u2019Escola Municipal llavors de \u201cSordomudos\u201d, posteriorment el flamant Centre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic.<\/p>\n L\u2019educaci\u00f3 nom\u00e9s en castell\u00e0 va seguir realitzant-se durant m\u00e9s de 40 anys: No va ser fins el 1982, en \u00e8poca del Fonoaudiol\u00f2gic quan, a l\u2019iniciar la \u201cintegraci\u00f3\u201d (llavors es deia aix\u00ed) de l\u2019alumnat sord a l\u2019escola ordin\u00e0ria, va tornar a oferir-ser el catal\u00e0 als fills de fam\u00edlies catalanoparlants.<\/p>\n Tot i tenir ja la Generalitat compet\u00e8ncies plenes en Educaci\u00f3, hi havia escoles p\u00fabliques \u2013encara poques- que educaven priorit\u00e0riament en catal\u00e0 i moltes que ho feien en castell\u00e0. Per aix\u00f2, en la terminologia de l\u2019\u00e8poca, \u201cs\u2019integraven\u201d els alumnes \u201ccatalans\u201d en \u201cescoles catalanes\u201d i els alumnes \u201ccastellans\u201d en \u201cescoles castellanes\u201d. Tamb\u00e9 hi havia la creen\u00e7a general que un nen\/ sord\/a nom\u00e9s havia de tenir acc\u00e9s a un sol idioma, i que la introducci\u00f3 d\u2019una segona llengua seria contraindicada per la gran confusi\u00f3 que li crearia. I argumentant aquest criteri al Departament d\u2019Ensenyament vam aconseguir utilitzar en relaci\u00f3 a molts alumnes sords una mesura pensada per a l\u2019alumnat o\u00efdor de recent incorporaci\u00f3 a la societat catalana: la exempci\u00f3 del catal\u00e0! \u00c9s a dir: alumnat catal\u00e0 exempt de ser avaluat de llengua catalana! L\u2019exempci\u00f3 inversa \u2013del castell\u00e0- no era possible.<\/p>\n No faltava tampoc qui deia, de manera semblant als anys 20\u2019, que era millor ensenyar els nens\/es sords\/es en castell\u00e0 amb el discutible raonament que \u201cel castell\u00e0 s\u2019escriu igual que es pronuncia\u201d.<\/p>\n<\/div>\n \nPer\u00f2 tornem a aquell alumnat, amb escasses capacitats d\u2019expressi\u00f3 oral i de comprensi\u00f3 auditiva, que va romandre a l\u2019escola especial qualificat de \u201cno integrable\u201d: Fins llavors la llengua de signes (ja reconegudes internacionalment l\u2019ASL, LSC, LSE, LSF,…com a veritables lleng\u00fces) havia estat \u201ctolerada\u201d en la comunicaci\u00f3 informal a l\u2019escola. Per\u00f2 en el marc d\u2019aquell proc\u00e9s \u201cd\u2019integraci\u00f3\u201d oralista al 100% ho va deixar de ser. Qu\u00e8 va passar? Que aquell alumnat, sense poder expressar les seves viv\u00e8ncies, els seus neguits, els seus desitjos… ni oralment ni amb signes, fins i tot en alguns casos anava cam\u00ed d\u2019embogir . Est\u00e0vem a finals dels 80\u2019.<\/p>\n \nPer respondre a aquella situaci\u00f3 dram\u00e0tica es va implementar la \u201ccomunicaci\u00f3 bimodal\u201d, \u00e9s a dir l\u2019estructura de la llengua oral acompanyada de signes de la LSC. En disting\u00edem dues menes: \u201cbimodal heavy\u201d (es signaven preposicions, articles,… en definitiva tot absolutament) utilitzat per al treball espec\u00edfic de la llengua oral, i el \u201cbimodal light\u201d (m\u00e9s proper a la LSC), indicat per a l\u2019explicaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0gil de continguts en general.<\/p>\n \nPer\u00f2 en definitiva era un artifici lent i feixuc per a la comunicaci\u00f3. Per aix\u00f2 es va evolucionar r\u00e0pidament cap a la llengua de signes \u2013LSC- com a tal. L\u2019escola Tres Pins, desapareguts els darrers vestigis de l\u2019escola especial, va comen\u00e7ar a oferir-la, i l’ofereix, en el seu projecte biling\u00fce (llengua oral m\u00e9s llengua de signes).<\/p>\n \nAvui en dia, en un marc educatiu general que contempla l\u2019adaptaci\u00f3 del curr\u00edculum a les necessitats de cada alumne\/a, es pret\u00e9n que cada alumne\/a sord\/a assoleixi les m\u00e0ximes capacitats possibles en catal\u00e0, castell\u00e0, angl\u00e8s… i en LSC si els pares o tutors legals han escollit aquesta modalitat comunicativa.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Si entenem la hist\u00f2ria del nostre centre com el sumatori de les actuacions de la primera meitat del sXIX, m\u00e9s les successives \u201cEscoles Municipals de Sords-Muts\u201d, el \u201cCentre Municipal Fonoaudiol\u00f2gic\u201d i l\u2019actual \u201cEM Tres Pins\u201d que n\u2019\u00e9s l\u2019ultim vestigi, l\u2019oferta a l\u2019alumnat sord quant a… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":10503,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273],"tags":[],"class_list":["post-10471","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10471","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10471"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10471\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10513,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10471\/revisions\/10513"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10503"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10471"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10471"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-content\/uploads\/usu1333\/2018\/02\/1800-acta-e1519752466222.jpg\")
<\/a><\/div>\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n<\/div>\n<\/a><\/p>\n
\n<\/a><\/div>\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n
\n<\/a> Aula grupal al Fonoaudiol\u00f2gic. 1972<\/em><\/span><\/p>\n
\n<\/a>
\n
\n Fragment del “Projecte d’integraci\u00f3 del nen sord a l’escola ordin\u00e0ria”. Claustre de professors, gener de 1982.<\/em>
\n<\/span><\/div>\n<\/div>\n
\n<\/a><\/div>\n