{"id":10157,"date":"2017-12-08T10:12:41","date_gmt":"2017-12-08T09:12:41","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/?p=10157"},"modified":"2018-01-15T12:18:27","modified_gmt":"2018-01-15T11:18:27","slug":"el-valor-de-la-imatge-la-feina-de-retallar-i-enganxar-article-historic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/general\/el-valor-de-la-imatge-la-feina-de-retallar-i-enganxar-article-historic\/","title":{"rendered":"El valor de la imatge. La feina de retallar i enganxar."},"content":{"rendered":"\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
\n
Fa bastants anys a un grup de turistes se\u2019ns va espatllar l\u2019autocar en un lloc inesperat de l\u2019antiga Txecoslov\u00e0quia. Mentre el xofer mirava d\u2019arreglar-lo un grupet de catalans vam trobar un petit restaurant on anar a dinar. Per\u00f2 la carta, escrita a m\u00e0quina, estava en eslovac. El cambrer no entenia ni el franc\u00e8s ni l\u2019angl\u00e8s, i nosaltres ni l\u2019eslovac ni el rus. No compart\u00edem cap codi ling\u00fc\u00edstic… aix\u00ed que en uns tovallons de paper vaig dibuixar un pollastre, una vedella, un be, un porc, un peix… I assenyalant cada cosa al cambrer tothom va poder triar m\u00e9s o menys el que volia.<\/span><\/h6>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\"\"<\/a><\/td>\n\n
El primer mestre d\u2019alumnes sords de Barcelona, el prevere Joan Albert i Mart\u00ed, es va trobar en una situaci\u00f3 similar l\u2019any 1800, ja que aquells nois no posse\u00efen cap tipus de llenguatge m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019alguns signes naturals relatius a la vida quotidiana que utilitzaven en el seu entorn immediat per evidenciar les seves necessitats m\u00e9s b\u00e0siques. Ell volia ensenyar-los la doctrina cristiana, per\u00f2 \u00bfcom explicar-los, per exemple, que un \u00e0ngel amb una espasa de foc va foragitar Adam i Eva del parad\u00eds? Doncs mostrant-los i treballant una imatge adient.<\/span><\/h6>\n
Aix\u00ed, a partir de les imatges, escrivint a sota les paraules corresponents o utilitzant signes, va aconseguir poder comunicar-se amb ells i anar edificant la seva compet\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica.<\/span><\/h6>\n

 <\/td>\n<\/tr>\n

\n
L\u2019\u00fas privilegiat de la imatge en el treball ling\u00fc\u00edstic amb l\u2019alumnat sord ha estat de sempre una constant, i potser avui m\u00e9s que mai. El transfons metodol\u00f2gic subjacent no ha anat variant gaire; l\u2019\u00fanic que ha canviat segons cada \u00e8poca \u00e9s el suport material on s\u2019han representat o d\u2019on s\u2019han adquirit aquestes imatges.<\/span><\/h6>\n
El curr\u00edculum de l\u2019alumnat sord va anar incorporant noves \u00e0rees durant el segle XIX. Aix\u00ed es van anar necessitant noves imatges per representar els nous conceptes… i fins i tot els propis objectes reals quan aix\u00f2 era factible: \u00a0Una mem\u00f2ria, de 1865, d\u2019Antoni Rispa, el llavors director de l\u2019Escola Municipal de Cecs i Sords-Muts, explica que l\u2019escola disposava de m\u00e9s de 1.000 mostres d\u2019objectes diferents. Per\u00f2, evidentment, per treballar els animals selv\u00e0tics, per exemple, no tenien un lle\u00f3 viu o dissecat! Per aix\u00f2 comptaven amb 1.500 l\u00e0mines de conceptes o situacions no \u201cemmagatzemables\u201d…, i tamb\u00e9 globus terraquis, mapes,..<\/span><\/h6>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
\"\"<\/a><\/h6>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
\"\"<\/a>A principis del segle XX el text ocupava el 99% de l\u2019espai dels diaris, i nom\u00e9s algunes revistes per a gent benestant mostraven dibuixos o fotos, sempre en blanc i negre excepte, potser, en la portada i contraportada. Tot i aix\u00ed les mestres de l\u2019escola retallaven infatigablement totes les fotos, imatges d\u2019anuncis, etc… (generalment de mala qualitat) que podien recollir. A m\u00e9s al centre es treballaven sistem\u00e0ticament algunes publicacions enfocades a l\u2019aprenentatge de les lleng\u00fces vives, aplicades en aquest cas a l\u2019alumnat sord. Aquest era el cas de la trilogia \u201cBildersaal” (\u201cSala d\u2019imatges\u201d en alemany), editada per Orell F\u00fcssli, una important editorial i llibreria de Zuric que data del segle XVI. (imatges a sota)<\/em><\/span>. S\u2019utilitzava per a l\u2019ensenyament de les lleng\u00fces de Su\u00efssa (franc\u00e8s, alemany o itali\u00e0): Totes les imatges eren mudes i els llibrets nom\u00e9s diferien en la llengua que explicava cadascuna d\u2019elles a l\u2019\u00edndex del final. Era una col\u00b7lecci\u00f3 de 3 llibrets: el primer d\u2019imatges isolades (objectes, animals,…), el segon d\u2019accions (verbs d\u2019acci\u00f3), i el tercer de petites historietes d\u2019una p\u00e0gina.<\/span><\/h6>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\"\"<\/a><\/td>\n\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\n
Val a dir tamb\u00e9 que la nostra escola va disposar fins als passats anys 80 d\u2019una impremta per a l\u2019ensenyament professional de l\u2019alumnat m\u00e9s gran, i tamb\u00e9 de molt bon professorat de dibuix. Aquestes condicions van permetre crear moltes imatges per a consum del propi alumnat, entre elles les de la trilogia \u201cLa Paraula\u201d, d\u2019en Pere Barnils, el m\u00e8tode de \u201cdesmutitzaci\u00f3\u201d emprat al centre des de 1918 fins m\u00e9s enll\u00e0 de 1930. Durant els anys 50 aquestes mateixes imatges de “La Paraula” es van reciclar per confegir a la mateixa impremta llibrets d’imatges, i fins i tot el “Silabario”, una mena de refregit d’aquella trilogia, ara en castell\u00e0, concebut tamb\u00e9 per a la “desmutitzaci\u00f3”.
\n<\/span><\/h6>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
\n
A partir dels anys 60\u2019 el perfeccionament de les t\u00e8cniques d\u2019impressi\u00f3 i el fet que diaris i revistes ja eren molt visuals i assequibles al gran p\u00fablic va possibilitar que els\/les mestres de la nostra escola obtinguessin una infinitat d\u2019imatges a base de retallar i enganxar. I un parell de d\u00e8cades despr\u00e9s la generalitzaci\u00f3 de les fotocopiadores -encara en blanc i negre- va permetre la seva reproducci\u00f3 indefinida, la r\u00e8plica de fitxes per treballar el llenguatge escrit, etc…<\/span><\/h6>\n
El fet de \u201cretallar i enganxar\u201d ha acompanyat sempre, doncs, l\u2019educaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de l\u2019alumnat sord. A l\u2019estoig de tot\/a logopeda no hi ha faltat mai les tisores ni la goma d\u2019enganxar, oi?<\/span><\/h6>\n<\/td>\n
\n
\"\"<\/a><\/h6>\n<\/td>\n<\/tr>\n
\n
Avui en dia existeix un munt d\u2019aplicacions per a ordinador i tauleta per treballar el l\u00e8xic, la narraci\u00f3, etc… on tamb\u00e9 la imatge visual \u00e9s l\u2019element central. Per aix\u00f2 potser tot el que s\u2019ha explicat us pot semblar obsolet als i les logopedes actuals. Per\u00f2 penseu que quan cerqueu imatges a Google per utilitzar-les despr\u00e9s amb l\u2019alumnat feu el mateix que s\u2019ha vingut fent durant els darrers 100 anys: retallar (o copiar) i enganxar, ara digitalment. \u00c9s el que s\u2019ha dit abans: Nom\u00e9s ha canviat el suport d\u2019on s\u2019obtenen i es desen les imatges.<\/span><\/h6>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa bastants anys a un grup de turistes se\u2019ns va espatllar l\u2019autocar en un lloc inesperat de l\u2019antiga Txecoslov\u00e0quia. Mentre el xofer mirava d\u2019arreglar-lo un grupet de catalans vam trobar un petit restaurant on anar a dinar. Per\u00f2 la carta, escrita a m\u00e0quina, estava en… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":96,"featured_media":10168,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[659,1,273,264],"tags":[652,653],"class_list":["post-10157","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles-historics","category-general","category-portada","category-professionals","tag-historia","tag-materials"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10157","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/users\/96"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10157"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10157\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10286,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10157\/revisions\/10286"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media\/10168"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10157"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10157"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/credac-perebarnils\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10157"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}