Ens complau moltíssim presentar-vos el projecte “Els nostres alumnes”, un recull d’articles a partir d’entrevistes amb alumnes i exalumnes del CREDA Tarragona per tal de que ens expliquen les seves experiències durant la infantesa, a l’escola, a l’institut… així com les activitats culturals, socials i/o esportives que han participat, indicant quines han estat les dificultats per la sordesa i sobretot com han aconseguit superar-les. Pensem que recollir totes aquestes experiències i compartir-les amb altres alumnes i les seves famílies, ajudarà molt a que puguem normalitzar la situació de les persones amb sordesa.
El primer dels alumnes en participar en aquest projecte és Sergi Marqués, un alumne de 16 anys d’Alcanar (El Montsià) que ha convertit la seva afició per les històries i les sèries bèl·liques de supervivència, emmarcades en escenaris imaginaris de ciència-ficció en una passió per escriure, fins al punt que recentment, en concret aquest passat mes de juny, va publicar la seva primera novel·la titulada “La visión del superviviente, la nueva era oscura” publicada per l’Editorial Círculo Rojo.
Comencem la conversa amb el Sergi parlant de si recorda com i quan li van detectar la sordesa i ens comenta que els seus pares van començar a sospitar que no escoltava bé sobre el primer any de vida. Els sues pares van passar per diferents hospitals fins que quan el Sergi va complir dos anys els hi van confirmar que patia una sordesa pregona a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. A partir de llavors va ser derivat a l’Hospital Sant Joan de Déu a on va ser operat per posar-li un implant coclear.
Seguim parlant després de la seva etapa escolar i ens comenta que ell recorda era un xiquet entremaliat a la llar d’infants i diu que quasi va haver de repetir un curs de la llar però “per sort he tingut a ma mare aguantant-me a l’estiu per fer-me reforç”. Ja a l’etapa de primària Sergi comenta que de vegades li costava seguir el ritme de la classe, però amb el seu esforç i el treball constant va aconseguir superar correctament aquesta etapa.
Ja sobre l’institut Sergi ens diu que “aquest quatre anys han estat com una muntanya russa perquè uns trimestres anava en més bon peu i altres em costaven més les assignatures, però al final vaig acabar amb bones notes recolzant-me amb els companys.”
Tot seguit Sergi ens explicat somrient algunes anècdotes divertides, en les què ens mostra les seues ganes i esperit de superació tot i les dificultats: “Una vegada, el meu institut va participar en una curs de muntanya… Aquesta cursa era de 10km amb pujades i baixades. En la cursa vaig donar el millor de mi i vaig acabar en quarta posició de la meua edat i el número 10 de la classificació general. No vaig ser classificat per guanyar un premi, però estic feliç d’arribar en una de les primeres posicions”. També ens comenta amb molt d’orgull que ha estat campió de crol (natació) de la selecció de Castelló i també que va poder aconseguir acabar la travessia del Port de Vinaròs, on et llencen a 1km de distància del port i has de tornar nadant. A banda de la natació també ha practicat bàdminton, thai boxing, pàdel, tennis i dansa tradicional del seu poble, a més de fer classes de música.
Com hem dit, a Sergi li agrada molt llegir i escriure històries fantàstiques, de fet ha publicat ja el seu primer llibre, i per això li hem preguntat sobre com va ser que començar a escriure. “La idea de començar a escriure el meu llibre va ser quan vaig acabar de vore una sèrie què m’avorria”, i acaba afirmant que “no hem va ajudar ningú a començar a escriure, sols que li vaig agafar mania a les sèries que veia i no tenien res interessant”.
Ja parlant de com es veu el Sergi en un futur, ja que quasi ha finalitzat la seva etapa a l’institut, sembla que té molt clar que vol continuar estudiant enginyeria informàtica i que també li agradaria poder treballar després a la policia científica per li apassiona la criminologia. Sobre si pensa publicar més llibres, ens contesta que si els estudis i la feina li deixen, potser en publicarà algun més.
Ja per últim, li demanem què els diria als xiquets i les xiquetes amb sordesa i les seves famílies que llegiran aquest article i ens diu que “ser sord és una travesura que la vida ens ha fet a alguns. Però escolta, la vida tria la dificultat de partida de cada persona i mi m’ha tocat aquesta… estic segur que estaràs més orgullós si t’esforces tots els dies fins que arriba un dia que fas <<Home-Run>> al destí i et posiciones a la vida en compte d’estar observant com ho fa un altre per tu.”
Agraïm al Sergi que hagi compartit amb nosaltres la seva història i les seves vivències i li desitgem que tingui molta sort en tot allò que faci.
