Al suplement dominical del Diari Ara del passat 2 d’abril es va publicar un interessant reportatge sobre els inicis de l’educaci\u00f3 dels sords a la ciutat de Barcelona titulat “La placeta dels sords”.<\/p>\n
L<\/span>a placeta de Carles Pi i Sunyer, enmig de l\u2019avinguda del Portal de l\u2019\u00c0ngel, \u00e9s un espai al qual sembla faltar-li una pe\u00e7a. Com un bolet, l\u2019edifici franquista que va ser l\u2019Institut Municipal d\u2019Estad\u00edstica, i ara l\u2019Oficina d\u2019Objectes Perduts de l\u2019Ajuntament, sembla assenyalar-nos que alguna cosa no encaixa. Hist\u00f2ricament aquest indret no existia, \u00e9s el forat que va deixar un casalot religi\u00f3s, avui desaparegut, que hi havia en la que llavors era coneguda com la pla\u00e7a de Santa Anna, avui el Portal de l\u2019\u00c0ngel. El convent de Sant Gaiet\u00e0 estava encarat al carrer de la Canuda i va passar per moltes vicissituds, fins que el van enderrocar. No obstant, aquest lloc hauria de ser recordat perqu\u00e8 va acollir l\u2019Escola de Sordmuts de Barcelona, una instituci\u00f3 pionera en el seu g\u00e8nere.<\/p>\n La capital catalana va ser una de les primeres d\u2019Europa a dedicar pressupost p\u00fablic a l\u2019educaci\u00f3 de les persones amb limitacions sensorials. El primer col\u00b7legi data del 1800, quan el prevere franc\u00e8s Juan Albert Mart\u00ed, que s\u2019havia refugiat a Barcelona fugint de la persecuci\u00f3 religiosa durant la Revoluci\u00f3 Francesa, va crear l\u2019Escola Municipal de Sordmuts. Aquest home era seguidor dels m\u00e8todes del fil\u00f2leg jesu\u00efta Lorenzo Herv\u00e1s, que n\u2019havia apr\u00e8s a les escoles per a sordmuts de Roma i Par\u00eds. A finals del segle XVIII, aquests dos personatges van comen\u00e7ar a fer gestions per obrir un centre similar a casa nostra. Per aconseguir-ho van buscar sords porta per porta, i els van atraure al domicili particular de Mart\u00ed, que inicialment pagava de la seva butxaca tot el material docent. Fart de finan\u00e7ar aquella iniciativa, va demanar un espai a l\u2019Ajuntament i li van cedir l\u2019actual Sal\u00f3 de Cent. All\u00e0 va funcionar l\u2019escola un temps, per\u00f2 va tancar pocs anys m\u00e9s tard.<\/p>\n L\u2019Escola Municipal de Sordmuts va tornar a obrir el 1816, aquesta vegada al convent de Sant Gaiet\u00e0, dirigida llavors pel dominic Manuel Estrada. Quatre anys despr\u00e9s es va crear l\u2019Escola de Sordmuts de l\u2019Acad\u00e8mia C\u00edvica, al carrer de Sant Pere m\u00e9s Alt, que dirigia moss\u00e8n Manel Catal\u00e0, que el 1822 va integrar tamb\u00e9 l\u2019Escola Municipal de Cecs de Josep Ricart. Per\u00f2 el 1823 acaba el Trienni Liberal, tornen els absolutistes i tanquen totes aquestes institucions, que feien olor de progressisme liberal. L\u2019Escola Municipal de Sordmuts no tornaria a obrir fins al 1838, novament al convent de Sant Gaiet\u00e0, aquesta vegada incloent l\u2019Escola Municipal de Cecs. Els mestres hi entraven per oposicions, tenien sou de funcionari i allotjament a la mateixa escola.<\/p>\n El 1857 la llei d\u2019instrucci\u00f3 p\u00fablica va ordenar que hi hagu\u00e9s una escola de cecs i sords a cada districte. Malgrat que la llei mai no es va complir, en aquells anys va obrir l\u2019Escola de Sords del carrer d\u2019Arlet, patrocinada per la Junta de Comer\u00e7 i dirigida per Jos\u00e9 Mar\u00eda Moralejo i Luis Rubio. El 1861, les escoles municipals de sordmuts i de cecs es van fusionar en una sola, i es van redactar nous reglaments. Llavors atenien uns 125 nens i nenes. El 1882 van abandonar el convent i es van traslladar a la baixada de Ca\u00e7ador.<\/p>\n Posteriorment, el 1910 van integrar tamb\u00e9 els discapacitats mentals, i va passar a ser l\u2019Escola Municipal de Cecs, Sordmuts i Deficients. I el 1920 es van traslladar a l\u2019Escola Vilajoana de Vallvidrera. Per aquelles dates s\u2019havien creat un gran nombre d\u2019institucions destinades a aquest segment de la poblaci\u00f3, com l\u2019Institut Catal\u00e0 de Sordmuts, el Patronat de Sordmuts, l\u2019Associaci\u00f3 de Socors Mutus entre Sordmuts, el Centre Familiar de Sordmuts i l\u2019Escola de Sordmuts i Cecs de la Casa de la Caritat, pionera a ensenyar oficis manuals a aquestes persones. Mentrestant, el convent de Sant Gaiet\u00e0 va resultar afectat pels bombardejos de la Guerra Civil i va ser enderrocat durant la postguerra. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia en va sortir aquesta placeta, com un forat sense mem\u00f2ria, on van aprendre les primeres lletres molts barcelonins sordmuts.<\/p>\n