{"id":8429,"date":"2016-05-03T08:44:33","date_gmt":"2016-05-03T07:44:33","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/creda-jordiperello\/?page_id=8429"},"modified":"2020-05-29T20:24:13","modified_gmt":"2020-05-29T18:24:13","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/creda-jordiperello\/el-creda\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

Els origens del CREDA \u201cJordi Perell\u00f3\u201d<\/h4>\n

L’any 1967, un grup de pares de nens sords, encap\u00e7alats pel Sr. Vila Pag\u00e8s, secretari de l\u2019Ajuntament de Sabadell i pare d\u2019una nena sorda, i l’Elena Mateu Sang\u00e9s, presidenta de l\u2019Associaci\u00f3 de Sords de Sabadell, van promoure la creaci\u00f3 d\u2019una escola de sords d’\u00e0mbit comarcal que finalment es va posar\u00a0en marxa el 2 d\u2019octubre de 1968 amb dues unitats exclusivament dedicades a l’educaci\u00f3 del nens amb defici\u00e8ncia auditiva a la Casa de la Caritat, ubicada a l\u2019actual Pla\u00e7a Marcet, atenent inicialment a 10 alumnes a partir dels 2 anys d\u2019edat.<\/p>\n

\"Casa<\/a><\/p>\n

Posteriorment, l\u2019any 1971 es realitza el projecte del nou edifici. L’escola va ser constru\u00efda en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Ministerio de Educaci\u00f3n y C<\/em>iencia<\/em> i l’Ajuntament de Sabadell, que va cedir els terrenys. Inicialment van comen\u00e7ar a funcionar 4 unitats amb una capacitat per acollir\u00a0a un total de 60 alumnes. Na Marisa Cid, va tenir l’honor de ser la primera mestra de l’escola.<\/p>\n

\"Edifici<\/a><\/p>\n

L\u2019escola, des dels seus inicis, volia posar en pr\u00e0ctica el sistema pedag\u00f2gic de reeducaci\u00f3 auditiva que es feia servir al Centre Auditiu “Montcabrer” a Alcoi (Alacant), inaugurat l’1 d’octubre de 1967 i dirigit pel Dr. Gisbert Al\u00f2s, metge otorinolaring\u00f2leg i foniatra. Aquest sistema estava basat en el m\u00e8tode Perdoncini.<\/p>\n

Precisament, va ser el Dr. Gisbert Al\u00f2s, el professional que va supervisar i dirigir la implantaci\u00f3 d’aquest m\u00e8tode al Centre de Reeducaci\u00f3 Auditiva (CRAS), que va ser el nom escollit per a la nova escola. No obstant, els primers cursos va ser el director de l’escola, despla\u00e7ant-se a Sabadell una setmana cada m\u00e9s des d’Alcoi, per posar-la en marxa, supervisar el seu funcionament pedag\u00f2gic i reeducatiu, i fer les proves audiom\u00e8triques als alumnes de nou ingr\u00e9s.<\/p>\n

Des de la seva creaci\u00f3, el M\u00e8tode Perdoncini va ser el que es va utilitzar en el treball espec\u00edfic de llenguatge i de reeducaci\u00f3 auditiva, per\u00f2 el curs 1975-76, despr\u00e9s d’un per\u00edode de valoraci\u00f3 i estudi, s’introdueix un nou m\u00e8tode procedent de Zagreb (Cro\u00e0cia), anomenat M\u00e8tode Verbo-tonal, i que va ser creat pel doctor de ling\u00fc\u00edstica i fon\u00e8tica Dr. Petar Guberina.<\/p>\n

\"027<\/a>\"030<\/a><\/p>\n

Poc temps despr\u00e9s, es posen en pr\u00e0ctica les primeres experi\u00e8ncies d’integraci\u00f3 a mitja jornada a diferents escoles de Sabadell, per\u00f2 sense estar regulades aquestes de forma oficial. Aquestes experi\u00e8ncies van ser pioneres arreu de l’estat espanyol i un exemple de com s’havia de portar a terme la integraci\u00f3 escolar.<\/p>\n

A partir de l’any 1979 s’inicien els tr\u00e0mits per a la seva conversi\u00f3 en un centre p\u00fablic, i \u00e9s finalment el 20 de setembre de 1982, mitjan\u00e7ant el Decret 323\/1982 publicat al DOG l’1 d’octubre d’aquell any, quan el CRAS passa a ser un centre p\u00fablic dependent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb un total de set unitats autoritzades.<\/p>\n

Aquell mateix any, concretament el 23 d’abril es va aprovar per Las Cortes Generales<\/em> la Ley de Integraci\u00f3n Social de los Minusv\u00e1lidos<\/em> (Llei 13\/1982, de 7 d’abril. BOE n\u00fam. 103, 30 d’abril de 1982) i, posteriorment, el 17 d’abril de 1984 amb el Decret 117\/1984 del Departament d’Ensenyament (DOGC n\u00fam 435, de 18 de maig de 1984) la llei 13\/1982 es desplegava a Catalunya. D’aquesta manera, quedava regulada oficialment la integraci\u00f3 educativa que des de feia alguns anys es portava a terme des de l\u2019escola. Per aquestes dates, el CRAS ja estava organitzat en dos serveis clarament diferenciats: l’escola espec\u00edfica i el servei d’atenci\u00f3 a escoles ordin\u00e0ries amb un grup de logopedes itinerants.<\/p>\n

La regulaci\u00f3 de la integraci\u00f3 educativa i l\u2019augment progressiu del nombre d’alumnes sords integrats va provocar un augment important de professionals adscrits al CRAS. La proced\u00e8ncia administrativa d’aquests professionals era diversa: funcionaris docents, logopedes amb contracte laboral del Departament d’Ensenyament, i un petit grup de professionals contractats per l’associaci\u00f3 de pares i mares de l\u2019escola (AMPA).<\/p>\n

En aquest sentit, cal dir que l’AMPA de l’escola, tenia un pes molt important en el funcionament del CRAS. La col\u00b7laboraci\u00f3 escola-professionals-pares va ser molt important per tirar endavant el projecte. Fins i tot, molts pares de l’AMPA no tenien els seus fills escolaritzats al CRAS sin\u00f3 integrats en escoles ordin\u00e0ries de la ciutat i de la comarca.<\/p>\n

La integraci\u00f3 educativa, en les seves primeres etapes, es portava a terme de forma acurada, amb uns criteris definits i molt estrictes que tenien com a objectiu garantir l’\u00e8xit dels alumnes candidats. Un dels criteris era el que el claustre de l’escola destinat\u00e0ria assum\u00eds el comprom\u00eds de rebre a aquest alumne i de garantir-li una atenci\u00f3 adequada a les seves necessitats.<\/p>\n

El m\u00e8tode verbo-tonal, que s’aplicava a l’escola, tamb\u00e9 es feia servir en els centres d’integraci\u00f3. S’intentava agrupar a alumnes d’edats semblants, per tal d’optimitzar els recursos personals i materials. La formaci\u00f3 i reciclatge continuat dels professionals feia necessari organitzar peri\u00f2dicament cursos de formaci\u00f3 i aprofundiment en aquest m\u00e8tode.<\/p>\n

\"001<\/a><\/p>\n

El funcionament de l\u2019escola CRAS, amb una organitzaci\u00f3 interna amb dos serveis clarament diferenciats, va donar lloc a la creaci\u00f3, per part del Departament d\u2019Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, del\u00a0Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius del Vall\u00e8s Occidental<\/em> (CREDAV) \u00a0l\u2019any 1989.<\/p>\n

Juntament amb el nostre CREDA, es van crear tamb\u00e9 el CREDA Pere Barnils de Barcelona i el CREDA Narc\u00eds Mass\u00f3 de Girona. En tots tres casos, els CREDAs es creaven a partir de escoles de sords que ja portaven a terme experi\u00e8ncies d\u2019integraci\u00f3 amb els seus alumnes.<\/p>\n

Al 1990, un any despr\u00e9s de la seva creaci\u00f3, el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius del Vall\u00e8s Occidental (CREDAV) de Sabadell va prendre el nom de Jordi Perell\u00f3 per iniciativa d\u2019un grup de professionals del propi servei.<\/p>\n

<\/h5>\n
Biografia Dr. Jordi Perell\u00f3 Gilberga<\/a><\/h5>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els origens del CREDA \u201cJordi Perell\u00f3\u201d L’any 1967, un grup de pares de nens sords, encap\u00e7alats pel Sr. Vila Pag\u00e8s, secretari de l\u2019Ajuntament de Sabadell i pare d\u2019una nena sorda, i l’Elena Mateu Sang\u00e9s, presidenta de l\u2019Associaci\u00f3 de Sords de Sabadell, van promoure la creaci\u00f3 d\u2019una escola de sords d’\u00e0mbit comarcal que finalment es va […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":806,"menu_order":25,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-8429","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/creda-jordiperello\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8429","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/creda-jordiperello\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/creda-jordiperello\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/creda-jordiperello\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/creda-jordiperello\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8429"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/creda-jordiperello\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8429\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14547,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/creda-jordiperello\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/8429\/revisions\/14547"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/creda-jordiperello\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/806"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/creda-jordiperello\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8429"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}