{"id":9973,"date":"2020-05-20T15:24:30","date_gmt":"2020-05-20T13:24:30","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/?p=9973"},"modified":"2020-06-17T19:16:38","modified_gmt":"2020-06-17T17:16:38","slug":"el-llimac-espanyol-solucio-del-repte-9-i-nou-repte-num-10","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/general\/el-llimac-espanyol-solucio-del-repte-9-i-nou-repte-num-10\/","title":{"rendered":"El llimac espanyol (soluci\u00f3 del repte 9) i NOU REPTE n\u00fam. 10"},"content":{"rendered":"
\"\"I la resposta del nov\u00e8 repte era\u2026 EL LLIMAC ESPANYOL<\/strong><\/h5>\n

Bon dia alumnes d\u2019arreu! En el nov\u00e8 repte hi heu participat 124 alumnes (98 de Prim\u00e0ria, 25 d\u2019ESO i 1 de Batxillerat). 49 persones heu encertat la resposta i\u2026, es tractava del llimac espanyol (Arion vulgaris<\/em>) (\u00a9 CdA Valls d\u2019\u00c0neu). Abans que res, volem agra\u00efr especialment al mestre, fot\u00f2graf i naturalista Ferran Turmo i Gort<\/a><\/span> la seva col.laboraci\u00f3 en ajudar-nos a identificar i distingir correctament totes les esp\u00e8cies de llimacs citades en aquest article.<\/p>\n

Els llimacs: animals tous, amb el ventre com a peu i amb pulmons<\/strong><\/h5>\n

Els llimacs s\u00f3n mol\u00b7luscs gaster\u00f2podes terrestres sense closca, o amb una closa molt redu\u00efda i interna, de l\u2019ordre dels pulmonats. Anem a aclarir tots aquests termes t\u00e8cnics:<\/p>\n

Els mol\u00b7luscs<\/a> s\u00f3n una branca dels invertebrats. El nom prov\u00e9 del mot llat\u00ed \u2018molluscus\u2019,<\/em> que vol dir tou, per tant, estar\u00edem parlant d\u2019uns animals que s\u00f3n tous.<\/p>\n

Pel que fa al mot gaster\u00f2podes<\/a>, en aquest cas ve del grec antic i vol dir \u201camb el ventre com a peu\u201d, per tant, ens d\u00f3na una altra informaci\u00f3 que podem observar molt f\u00e0cilment: que es desplacen arrossegant tot el ventre.<\/p>\n

S\u00f3n pulmonats<\/a>: encara que potser no ens hem parat mai a pensar com respiren aquest animals invertebrats i tan petits en comparaci\u00f3 a nosaltres, resulta que han desenvolupat pulmons.<\/p>\n

Per tant, simplificant-ho molt, estar\u00edem parlant d\u2019uns animals tous, que utilitzen el ventre com a peu i que tenen pulmons. Com ja heu pogut deduir, els llimacs es diferencien dels cargols per la manca de closca visible.<\/p>\n

Tots els llimacs s\u2019assemblen per\u00f2… n\u2019hi ha moltes esp\u00e8cies diferents!<\/strong><\/h5>\n

Podem trobar diferents esp\u00e8cies de llimacs presents a la nostra zona, per\u00f2 el que vam fotografiar \u00e9s concretament l\u2019Arion vulgaris<\/em>, tamb\u00e9 anomenat llimac espanyol. Es caracteritza pel seu color marr\u00f3, marr\u00f3-vermell\u00f3s o ataronjat (hi pot haver variacions de colors entre individus) i mesura entre 7 i 15 cm de llargada. Cal dir que, malgrat el nom com\u00fa o vulgar que rep aquesta esp\u00e8cie, sembla ser que en realitat origin\u00e0riament l\u2019esp\u00e8cie provenia del sud-oest de Fran\u00e7a, tal i com us vam dir en una de les pistes del repte. Per tant, el nom com\u00fa m\u00e9s adient potser seria \u2018llimac franc\u00e8s\u2019, ja que tot i ser una esp\u00e8cie molt com\u00fa des del s. XV al nord de l\u2019Estat Espanyol, \u00e9s originari de Fran\u00e7a i no pas d\u2019Espanya.<\/p>\n

Abans de continuar, us volem ensenyar com s\u00f3n la resta de llimacs que van apar\u00e8ixer com a possibles respostes al repte. Som conscients que aquesta vegada ha estat una mica complicat… ;-). D\u2019esquerra a dreta us presentem a: el gran llimac gris, tamb\u00e9 anomenat llimac guepard (Limax maximus<\/em>) \u00a9 Didier Descouens<\/a>; el llimac europeu vermell, tamb\u00e9 anomenat el llimac xocolata (Arion rufus<\/em>) \u00a9 Guillaume Brocker<\/a>; i el llimac negre (Arion ater<\/em>) \u00a9 M\u00edriam O., de 3r de l\u2019Escola La Closa d\u2019Esterri d\u2019\u00c0neu.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Pel que fa al cargol bover en fase juvenil sense closca, ens haureu de disculpar perqu\u00e8 ens vam prendre la llic\u00e8ncia de fer-vos una petita broma. En realitat, els cargols bovers, i tamb\u00e9 la resta d\u2019esp\u00e8cies de cargols, quan s\u00f3n juvenils ja tenen closca. \u00c9s una closca molt tova, per\u00f2 com podeu veure a la fotografia seg\u00fcent, ja est\u00e0 ben formada. A la foto de sota podeu veure un adult i un juvenil de cargol bover (Helix aspersa<\/em>) \u00a9 Yuval Roichman<\/a>. Si voleu veure cargols bovers de nom\u00e9s 10 dies de vida, mireu aquesta fotografia<\/a> d\u2019una granja de cargols de Pol\u00f2nia. Veureu que encara tenen transparent la closca i es pot trencar amb molta facilitat.<\/p>\n

\"\"Si ens tornem a centrar en el protagonista del repte de dilluns, es tracta d\u2019un animal que s\u2019adapta amb molta facilitat a diferents ambients, tolera for\u00e7a b\u00e9 els h\u00e0bitats poc conservats, t\u00e9 un potencial reproductiu molt gran i ingereix una gama molt \u00e0mplia d\u2019aliments. Tot aix\u00f2 fa que tingui pocs problemes per sobreviure pr\u00e0cticament en qualsevol lloc i que es consideri una esp\u00e8cie invasora i una plaga agr\u00edcola i hort\u00edcola en els territoris on ha anat arribant. Sembla ser que fins i tot ha despla\u00e7at a altres llimacs com l\u2019Arion rufus <\/em>(el llimac europeu vermell, tamb\u00e9 anomenat llimac xocolata, pel color que t\u00e9) o l\u2019Arion ater <\/em>(llimac negre). S\u2019ha anat estenent des del sud de Fran\u00e7a cap a tot el continent europeu, per causes que es desconeixen, per\u00f2 que podrien tenir a veure amb el transport i comer\u00e7 d\u2019algunes plantes ornamentals i hortalisses, d\u2019un pa\u00eds a un altre d\u2019Europa.<\/p>\n

Morfologia: com s\u00f3n, i de qu\u00e8 s\u2019alimenten?<\/strong><\/h5>\n
\"\"<\/strong><\/h5>\n

Com la resta de llimacs, al cap hi t\u00e9 la boca (amb dues mand\u00edbules amb petites dents i la llengua tamb\u00e9 dentada) i quatre tentacles (els inferiors que s\u00f3n t\u00e0ctils i els superiors amb els ulls al seu extrem). El peu, que coincideix amb la part ventral, \u00e9s un \u00f2rgan muscul\u00f3s que s\u2019adhereix a terra gr\u00e0cies a la placa de reptaci\u00f3. Per despla\u00e7ar-se necessita que hi hagi humitat ambiental que li permet segregar el moc que el recobreix i que a l\u2019aixafar-lo sota la placa de reptaci\u00f3 li permet lliscar. Quan es situen en una zona de vegetaci\u00f3 abundant, no acostumen a despla\u00e7ar-se gaire lluny. L\u2019obertura que es pot veure a la part dreta del cos, for\u00e7a pr\u00f2xim al cap, \u00e9s el seu orifici respiratori, t\u00e8cnicament anomenat pneumostoma (il\u00b7lustraci\u00f3 \u00a9 Michal Ma\u0148as<\/a>).<\/p>\n

S\u2019alimenta d\u2019un gran nombre de plantes, de mat\u00e8ria org\u00e0nica i d\u2019animals morts. En necessita una gran quantitat: pot arribar a menjar la meitat del seu pes en una nit<\/u>! Per aix\u00f2 es considera una plaga per a l\u2019horticultura, per\u00f2 la part positiva \u00e9s que es tracta d\u2019un gran descomponedor.<\/p>\n

S\u00f3n hermafrodites: mascle i femella a la vegada<\/strong><\/h5>\n

\"\"Per acabar, us ampliarem una mica la informaci\u00f3 que ja us vam avan\u00e7ar el dilluns en el repte, referent a la seva reproducci\u00f3.<\/p>\n

Els llimacs s\u00f3n hermafrodites simultanis, \u00e9s a dir, alhora mascles i femelles, tot i que no al mateix temps. Els \u00f2rgans masculins s\u2019activen en primer lloc i despr\u00e9s d\u2019un cert temps ho fan els femenins. \u00c9s a dir, un individu de llimac no es pot autofecundar a ell mateix, de manera que els llimacs s\u2019ajunten per parelles i fan una c\u00f2pula: primer un dels individus fa de mascle, deixant anar el seu esperma fecundant a l\u2019altre individu, que fa de femella, i despr\u00e9s es canvien els papers. El desencadenament d\u2019aquestes dues fases de l\u2019activitat sexual i la durada de cada una est\u00e0 regulat pel seu sistema hormonal (foto \u00a9 Bgirardot<\/a>).<\/p>\n

\"\"Passats uns dies de l\u2019aparellament, cada llimac de la parella que ha copulat pon fins a 500 ous, en paquets de 50, en un forat fet a terra o sota un refugi. Els ous s\u00f3n esf\u00e8rics i de color groc molt clar, a vegades pr\u00e0cticament transparents (foto \u00a9 Michal Ma\u0148as<\/a>). La durada de la incubaci\u00f3 est\u00e0 directament relacionada amb les condicions clim\u00e0tiques, especialment a la temperatura. A 5\u00ba C pot durar fins a tres mesos, mentre que a 20\u00baC n\u2019hi ha prou amb dues o tres setmanes. La humitat del terra tamb\u00e9 \u00e9s un factor important, que s\u2019ha de situar entre el 40% i el 80%. Quan surten de l\u2019ou els llimacs mesuren uns quants mil\u00b7l\u00edmetres i s\u00f3n transparents. El seu creixement \u00e9s for\u00e7a r\u00e0pid i poden arribar a viure fins a uns divuit mesos aproximadament.<\/p>\n

I el repte d\u2019avui \u00e9s\u2026<\/strong><\/h5>\n

\u00c9s dilluns i per tant us presentem el\u00a010\u00e8 repte<\/strong>!<\/p>\n

Amb el repte d’avui tornem al grup dels nostres amics: els ocells! Ara ja feia quatre reptes seguits que no us propos\u00e0vem cap animal del grup de les aus. Aquesta esp\u00e8cie \u00e9s molt fotog\u00e8nica i des de l’11 d’abril que l’hem pogut fotografiar i gravar a Estaron diverses vegades.<\/p>\n

\u00c9s un animal insect\u00edvor, com ens indica el seu bec fi. Li agraden els ambients rup\u00edcoles, \u00e9s a dir, viu en llocs rocallosos i on hi ha roques. De fet, nidifica a llocs rocallosos naturals, per\u00f2 tamb\u00e9 li agrada fer el niu en construccions rurals o en edificis, de manera que no \u00e9s dif\u00edcil veure’l en pobles i ciutats. No aprofita cavitats i forats naturals a les roques o als edificis que ja troba fets per niar a dintre, sin\u00f3 que ells mateixos (tant el mascle com la femella) es construeixen el niu fent una estructura de fang en forma de cassoleta. Fan petites boles de fang que van enganxant una a una, fins a construir tot el niu. El niu \u00e9s una cassoleta oberta (no tapada de sobre), de manera que si tenim la sort de poder-lo observar des de dalt podrem veure els pollets de dins. Ah! I \u00faltima pista: aquesta esp\u00e8cie es queda tot l’any a Catalunya i no migra quan arriba el fred.<\/p>\n

Fotos i v\u00eddeo \u00a9 de Mar Balagu\u00e9, professora del CdA Valls d’\u00c0neu, i Gaia i Bru E. B, de l’Escola La Closa d’Esterri d’\u00c0neu.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n