{"id":9882,"date":"2020-05-18T13:38:52","date_gmt":"2020-05-18T11:38:52","guid":{"rendered":"http:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/?p=9882"},"modified":"2020-05-21T07:56:15","modified_gmt":"2020-05-21T05:56:15","slug":"el-llangardaix-ocellat-solucio-del-repte-8-i-nou-repte-num-9","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/serveiseducatius.xtec.cat\/cda-vallsdaneu\/portada\/el-llangardaix-ocellat-solucio-del-repte-8-i-nou-repte-num-9\/","title":{"rendered":"El llangardaix ocel\u00b7lat (soluci\u00f3 del repte 8) i NOU REPTE n\u00fam. 9"},"content":{"rendered":"
I la resposta del set\u00e8 repte era\u2026 EL LLANGARDAIX OCEL\u00b7LAT<\/strong><\/h5>\n

\"\"Bon dia alumnes d\u2019arreu! En el vuit\u00e8 repte hi heu participat 144 alumnes (115 de Prim\u00e0ria, 24 d\u2019ESO i 5 de Batxillerat i Cicles Formatius). 102 persones heu encertat la resposta i\u2026, es tractava del llangardaix ocel\u00b7lat (Timon lepidus<\/em>). Felicitats! Foto \u00a9 Lanzi<\/span><\/a><\/p>\n

El m\u00e9s gran de la fam\u00edlia dels lac\u00e8rtids <\/strong><\/h5>\n

Dues de les pistes del repte eren que aquesta esp\u00e8cie \u00e9s un saure<\/a><\/span>, i que \u00e9s l’esp\u00e8cie m\u00e9s gran de la fam\u00edlia dels lac\u00e8rtids<\/a><\/span>. De fet, ser una esp\u00e8cie de la fam\u00edlia dels lac\u00e8rtids ja implica ser un saure. Els saures s\u00f3n un subordre dels r\u00e8ptils “escatosos”, on hi trobem classificats els llangardaixos o lluerts, les sargantanes – singratalles o sarnalles en pallar\u00e8s- i els dragonets, entre d’altres. En altres racons del m\u00f3n tamb\u00e9 trobar\u00edem fam\u00edlies de saures conegudes com les iguanes, els camaleons o els dragons de komodo, que de ben segur que n’heu sentit a parlar. \u00a0A Catalunya hi ha m\u00e9s de 2.500 esp\u00e8cies de saures i les fam\u00edlies que representen aquest subordre s\u00f3n: els lac\u00e8rtids<\/a><\/span> (llangardaixos i sargantanes), els gec\u00f2nids<\/a><\/span> (dragonets), els esc\u00edndids<\/a><\/span> (lludrions) i els \u00e0nguids<\/a><\/span> (vidriols o serps de vidre).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span> L’altra pista que us vam donar per a descobrir el llangardaix ocel\u00b7lat era que \u00e9s l’esp\u00e8cie m\u00e9s gran en mida de tota la seva fam\u00edlia. Era una de les pistes clau per arribar a la resposta correcta! De fet, \u00e9s el llangardaix m\u00e9s gran que tenim a tota la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i en general, de tota l’Europa occidental. Els llangardaixos ocel\u00b7lats poden arribar a mesurar fins a 80-90 cm de llargada (del cap a la cua), tot i que de mitjana solen mesurar entre 50 i 60 cm! <\/span><\/span>En aquesta bonica fotografia de \u00a9 Bernard Dupond<\/span> <\/a>us podeu fer una idea de les dimensions d’aquest llangardaix.\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n

Ocels de color blau<\/strong><\/h5>\n

El llangardaix ocel\u00b7lat sol ser descrit com un llangardaix robust, de cap gran i musell arrodonit, molt vist\u00f3s i de mida gran. Les seves escames dorsals (les de la part de sobre) solen ser granulars (irregulars i voluminoses) i lleugerament carenades, i les escames ventrals (les de la panxa) solen ser m\u00e9s amples i es munten unes sobre les altres. La coloraci\u00f3 d’aquest llangardaix varia amb l’edat i la proced\u00e8ncia geogr\u00e0fica. Si busqueu fotografies d’aquesta esp\u00e8cie el trobareu amb coloracions lleugerament diferents. En general tenen un color entre verd\u00f3s, gris\u00f3s o marron\u00f3s, amb puntets negres al dors. La part del ventre sol ser m\u00e9s grogosa o verdosa. Tamb\u00e9 existeix un cert dimorfisme sexual en quant a la coloraci\u00f3: els mascles tenen una coloraci\u00f3 m\u00e9s vistosa que les femelles.<\/p>\n

Una de les caracter\u00edstiques visuals que defineixen aquesta esp\u00e8cie s\u00f3n els seus ocels<\/a><\/span>, les taques en forma d’ull o \"\"rodona que formen les seves escames i que es localitzen al dors (de color negre o groc) i als flancs (costats). De fet, aquestes taques en forma d’ull s\u00f3n les que donen nom a l’esp\u00e8cie: ‘llangardaix ocel\u00b7lat’, \u00e9s a dir, el llangardaix que t\u00e9 ocels. Els ocels m\u00e9s caracter\u00edstics i vistosos s\u00f3n els de color blau que presenten els individus adults a ambd\u00f3s costats del cos i que queden organitzats en dues o tres files. A la fotografia de la dreta (\u00a9 Mariano Modesto Mata<\/span><\/a>) els podeu observar en detall. <\/span><\/span>Els individus juvenils solen presentar uns ocels grogosos i\/o ataronjats rodejats de tonalitats m\u00e9s fosques.<\/p>\n

Una esp\u00e8cie d’ambient mediterrani i ecl\u00e8ctica<\/strong><\/h5>\n

Com tamb\u00e9 hav\u00edem comentat a les pistes, \u00e9s una esp\u00e8cie molt mediterr\u00e0nia. Com us vam avan\u00e7ar al repte, aquesta esp\u00e8cie la podem trobar pr\u00e0cticament arreu de Catalunya, a excepci\u00f3 dels medis d’alta muntanya. El mateix passa a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, on nom\u00e9s el trobem a faltar a l’alta muntanya i a les zones m\u00e9s humides de la serralada Cant\u00e0brica. L’h\u00e0bitat, eminentment mediterrani, \u00e9s el que el diferencia, entre d’altres, de l’altra esp\u00e8cie de llangardaix present tamb\u00e9 a les nostres contrades: el lluert o llangardaix verd occidental (Lacerta bilineata<\/em>)<\/a><\/span> que sol viure en zones arbustives m\u00e9s aviat humides i densament cobertes de vegetaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, el llangardaix ocel\u00b7lat \u00e9s una esp\u00e8cie ecl\u00e8ctica, que vol dir que pot viure en h\u00e0bitats de condicions molt diferents. Per exemple: habita des de les zones sorrenques a prop de la costa fins als ambients montans. Prefereix zones on hi hagi poca vegetaci\u00f3 i gran quantitat de refugis. Les deveses, per exemple, s\u00f3n un dels h\u00e0bitats on trobem m\u00e9s quantitat d’aquests llangardaixos (fotografia de la dreta \u00a9 <\/span><\/span>Llu\u00eds F\u00edguls<\/span><\/a>).<\/p>\n

Un insecticida\u00a0natural<\/strong><\/h5>\n

Podem considerar que el llangardaix ocel\u00b7lat \u00e9s un dels insecticides naturals m\u00e9s potents que tenim a la conca Mediterr\u00e0nia, ja que m\u00e9s del 75% de la seva dieta s\u00f3n insectes i altres invertebrats. \u00c9s, per tant, una esp\u00e8cie principalment insect\u00edvora, tot i que de manera ocasional pot menjar petits vertebrats (micromam\u00edfers, ocells), fruits i carronyes. Les seves dents caninomorfes li permeten menjar preses dures.\u00a0Sembla ser que t\u00e9 predilecci\u00f3 pels cole\u00f2pters<\/a><\/span> (escarabats) de mida mitjana o gran, de manera que el podr\u00edem considerar un bon aliat dels humans en la lluita contra les plagues que generen les larves d’aquests insectes.<\/p>\n

Dins de la cadena tr\u00f2fica el llangardaix ocel\u00b7lat \u00e9s depredat per altres animals com els ocells rapinyaires, les cigonyes, les garses o algunes serps. Us deixem un v\u00eddeo molt simp\u00e0tic del \u00a9 J<\/span><\/span><\/span>oaquim Cid Leal<\/span><\/a> on es veu un mussol com\u00fa (Athene noctua<\/em>) dubtant si atacar o no un llangardaix ocel\u00b7lat. Ja hem dit que \u00e9s el llangardaix m\u00e9s gran de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica!
\n